divendres, 15 d’abril del 2011

Fava parada



Avui torna a ser dia 15 i, com cada mes, hi ha una cita al món gastroblocaire: la recepta dels 15 que ens proposen Na Sandra i En Xavi dels Fogons de la Bordeta i Na Marina de Xocolata Desfeta.
He de reconèixer que quan vaig llegir la proposta d’aquest mes vaig quedar un poc desconcertada: faves. Vaig pensar i què puc fer jo amb faves??
La veritat és que mai compr faves perquè ni m’agraden ni em desagraden. O sigui crec que mai havia fet una recepta amb faves i no tenia ni idea de per on començar.
Per sort, ens avisen amb molta d' antelació de quina és la proposta del mes així que, durant gairebé tres setmanes, cada vegada que anava al supermercat mirava per tot arreu a veure si trobava algun tipus d’ inspiració, però res de res...sempre tornava a casa sense faves i sense idees.
Així, varen anar passant el dies fins que no sé com però em va venir al cap una proposta. Quan era petita la meva padrina (així es com es diu a Mallorca àvia) feia fava parada. Sempre havia tengut la sospita que aquest plat era una invenció seva, o que almenys el nom se l’inventava. No sé perquè però vaig ficar al Google “fava parada” i vaig descobrir que no només la meva padrina no s’havia inventat el plat, sinó que resultava que era una recepta típica mallorquina!! O sigui que havia trobat la recepta que volia fer, ara ja només calia saber com fer-la.
 
Això és el que diu la viquipèdia: “La fava parada (probablement pronunciació dialectal de fava pelada) és un bullit de faves pelades i seques amb porc tradicional de les Illes Balears.  Els ingredients bàsics són les faves i el porc (normalment els peus), però s'hi solen afegir gran varietat de condiments i normalment, el plat duu col, fideus i patates”

Vaig consultar llibres de cuina mallorquina i, efectivament, a tots hi sortia la fava parada. Jo vaig adaptar la recepta a la meva manera. El més curiós és que quan la vaig tastar em va recordar el gust del plat que feia la meva padrina, per un moment va ser com tornar enrera en el temps...i això que aquest plat fa més de 20 anys que no l’havia tornat a provar!! També vaig pensar que sempre em queixava (per vici, perquè era bo) quan la meva mare feia llenties, perquè un dia menjava llenties i al següent llenties amb arròs...i ara jo feia una mescla més rara: faves  amb fideus!!

Ja sabeu que tenc molta sort perquè tenc un bon “conillet d´índies” a casa: escolta amb molta paciència els experiments que he de fer, contempla els preparatius, després ha de fotografiar el plat (alguna vegada les fotos les faig jo, però després sempre han de passar per la seva supervisió) i finalment, ha de menjar el plat.  Amb la recepta d’avui, quan era l’hora d’afegir els fideus  li vaig demanar si en volia molts i em va demanar tot al.lucinat “o jo també he de menjar faves??” Òbviament, li vaig dir que n’havia de menjar...i, quan em va veure tan convençuda, en va menjar. No només li va agradar l’experiment, sinó que se’n va fer un altre plat i va comentar que aquest és un plat que també agradaria molt als de casa seva.  Ja podeu veure que no em puc queixar del col.laborador que tenc!!



Anem a la recepta:

Ingredients:
200 grs de faves seques pelades
1 ceba
3 patates
Tomàtiga (jo vaig utilitzar tomàquet natural triturat)
Bacó (el vaig utilitzar tallat a quadradets, també es podria utilitzar pernil o algun tipus de carn; al receptari que vaig consultar utilitzaven botifarró o sobrassada, però vaig pensar que això seria massa per la paciència del “meu catador”)
Oli
Fideus
Aigua
Sal

Les faves les hem de deixar dins aigua durant tot el vespre el dia abans de fer la recepta.

Preparació convencional:

  1. Sofregim uns minuts la ceba amb la tomàtiga i el bacó.
  2. Afegim les patates, les faves i aigua (jo hi vaig posar aproximadament uns 750 ml; de totes maneres, si després ens queda massa espès hi podrem afegir més aigua)
  3. Ho deixam coure a foc lent uns 30-40 minuts fins que vegem que les patates i faves estan cuites.
  4. Ho trituram tot amb el turmix perquè quedi un puré ben fi.
  5. Amb aquests ingredients surten aproximadament unes quatre racions, com que nosaltres només som dos vaig posar a una olla la meitat del puré i hi vaig afegir fideus.
  6. Els deixam coure a dins el puré. Si aquest torna massa espès hi afegirem un poc d’aigua (jo n’hi faig afegir)

Preparació amb TMX:
  1. Posam a la TMX l’oli, la ceba, el bacó, les patates, la tomàtiga, la sal i l’aigua i programam 30 minuts, velocitat 2, 100ºC.
  2. Deixam refredar uns minuts i ho trituram a velocitat 10 durant un minut.
  3. Ara ja tenim el puré fet i només cal posar a una olla la quantitat que necessitem i hi afegim els fideus, que courem dins el puré fins que quedin fets. Si el puré és massa espès afegim aigua.

El puré (sense els fideus) es conserva perfectament d’un dia per l’altre. Així que, podem fer la quantitat que volguem amb fideus i reservar-ne sense fideus per al dia següent.  El plat amb els fideus no es conserva bé d’un dia a l’altre.

Marina, Sandra, Xavi: he superat el repte, oi???
He de fer una petició: un ingredient més senzillet per a la pròxima proposta...que vaja quin diumenge que m’heu donat entre el bacallà i les faves!!

24 comentaris:

  1. Aquest si que es un plat amb el que no he pogut mai, Paula... ens el feia un cuiner pel dinar de personal a un hotel on feia feina i buf... jo dinava pa amb oli.
    Pero reconec que es un gust personal meu, i es nota que sa recepta t'ha sortit perfecta!
    Sen's dubte seràs la més original i alhora clàsica dels que feu lo de ses receptes amb faves!

    ResponElimina
  2. a pesar de lo que te costó decidir por una buena receta de habas, el resultado es muy bueno, parece un guisito para mojar el pancito y meter la cuchara hasta no dejar nada de nada! :)
    que tengas un buen fin de semana!

    ResponElimina
  3. Paula,Has fet un plat tradicional, que m'encanten i a sobre fa una pinta boníssima. Visca la tieta!!
    Petonets maca!
    Esther
    http://comosiempremadreando.blogspot.com

    ResponElimina
  4. Paula, remembrar les padrines sempre és bo! Són tresors! Ah, si mai fas pa de faves, digue-m'ho!! ;)

    R.

    ResponElimina
  5. Hola Paula
    Això de quan proves un plat i et porta records bonics, es inpagable!
    A mi tmb m´ha passat amb les faves, quan les vaig flairar, tmb em va recordar a les que menjava de petita.
    Aquest plat no el coneixia, però ha de ser molt bo.
    PEtons
    Anna

    ResponElimina
  6. Quina recepta més original! No la coneixia pas i tampoc he provat la fava així. Ara ja sé història i la recepta, tot serà qüestió de provar-la!

    Un petó

    ResponElimina
  7. Ole la Paula!!! Mira, només per haver-te fet recordar sabors de casa de tota la vida ja val la pena la Recepta del 15, no? jajajaja :P
    A mi segur que la "fava parada" m'encantaria, aquests tipus de guisadets els trobo genials!!
    Moltes gràcies per participar guapíssima!!
    Petonets!
    Sandra

    ResponElimina
  8. Pues te ha quedado un guiso estupendo.
    Me gusta mucho.
    Besos

    ResponElimina
  9. Visca la cuina mallorquina! ;) jo sempre he sentit parlar d'aquest plat tan típic d'antany a ma mare i la meva predina, però mai les he tastades (de petita era un poc menja miques) però me fa ganes provar-la de fer algun dia!
    T'ha quedat genial!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. t'han quedat xulisssssssssimes!!! sort que no t'agraden!! va que els propers reptes seran ideals per tu!!!! jijijijiji. petonets solet i bon cap de setmana

    ResponElimina
  11. Oh!!! un guisat com els de les avies...un plat ben bo i consistent. Felicitats per la foto que aquets plats són "poc fotogènics".
    petons gastronòmics

    ResponElimina
  12. al meu home li agrada molt aquest plat, diu que li recorda la seva infantesa a mallorca, mira, potser en fare un dia d'aquets...petonets

    ResponElimina
  13. Doncs per no estar inspirada en un principi, ens has fet un plat de lluïment!Vas tenir una molt bona inspiració i ens has fet saber a tots un nou plat tradicional de les illes! Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  14. Hola Paula!!
    Doncs aquesta fava parada, em sembla un plat deliciós, clar que a mi les faves m'agraden de totes maneres! Què maco això de recordar i fer plats de la família. Petonets
    Nota: He fet el fantàstic mousse de maduixes que vas penjar i és exquisit!!! m'ha "pirrat"!

    ResponElimina
  15. M'agrada conèixer un plat més de la cuina de ses illes!. I aquest col·laborador que tens dóna fe que val la pena!

    ResponElimina
  16. La memòria ens fa retornar moments inoblidables!

    ResponElimina
  17. No coneixia aquesta recepta, segur que és ben bona.

    ResponElimina
  18. Ummm aquí també fem aquest plat i m´agrada moltíssim!! però en diem fava pelada...la meva besàvia també el feia...quins records...petonets t´ha quedat fantàstic

    ResponElimina
  19. Recuperar els plats tradicionals i sobretot els de la padrina, sempre paga la pena. Que la primera cullerada et porti a la infantesa no té preu.
    Bona setmaana i petonets!

    ResponElimina
  20. M'encanta quan ens ensenyes els vostres plats típics i tens raó, sembla una mica estrany les faves amb fideus però la pinta és molt bona!
    I jo no diria que pobre conillet, si deu estar molt content amb tot el que prepares.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  21. Gracias por todo lo bonito que dices del blog felino...de verdad!!! a ver si algún día logramos parecernos a este!!!!!
    Ses faves "paradas" las he probado una sola vez...y bueno...me gustó a medias...pero a lo mejor fet cassolá...me gusta más es cuestión de darle ooootra oportunidad!!!
    Besete paulita!!!

    ResponElimina
  22. HOla guapa!
    Doncs jo en puc parlar pq no les puc probar. Soc intolerant a les llegums... i em fa tanta pena, pq m'agraden les llenties, el cigrons...
    En fi.. paciència. Petons igualment i moltes gracies per la recepta.

    ResponElimina
  23. No m'extranya que diguis que el repte és complicat, jo quan vaig veure l'ingredient vaig pensar que ja participaria en el següent... És tot un repte això de la recepta del 15. Però tu te n'has sortit amb èxit, aquestes faves tenen una pinta estupenda!

    ResponElimina
  24. Hola, som menorquina d'origen i mallorquina d'adopció. Tenc 56 anys i m'encanta la cuina.
    La "fava parada" o "fava pelada", tenen des d'abans de néixer jo, la seva versió amb el nom de "fava i fideu". És un costum molt antic. Era una questió d'economia domèstica. Quan es cuinava la fava parada, al sen demà s'hi afegia aigua i fideus, per "estirar" diguem. I sorprenentment, encara era més bo que el dia abans, sense fideus!I es feia tant a Mallorca com a Menorca.
    Quantes vegades vaig demanar de petita: "què hi ha per dinar"? i em van respondre: "Fava i fideu"!

    ResponElimina