divendres, 29 d’abril del 2011

Xarlota Malakoff





L’Alba i l’Ingrid són dues blocaires amb molta iniciativa i fa poc ens sorprenien a tots amb un nou projecte en comú : Film & Food. Des d’aquest nou bloc ens aniran proposant reptes i jocs per a tots aquells que som aficionats a cuinar. Han començat amb una proposta de nivell : fer una recepta de la Julia Child.
Jo coneixia la Julia per la pel.lícula Julie and Julia, però no coneixia cap recepta seva, per tant, ha estat un doble repte: cercar una recepta que m’agradés i fer-la.
Vaig trobar el bloc Entre ollas anda el fuego on setmanalment tradueixen i publiquen una recepta seva, vaig estar mirant les diferents receptes i al final em vaig decidir per la Xarlota Malakoff.

Aquest pastís en principi sembla complicat de fer, però realment no ho és tant. Tenim dues opcions: fer els ladyfingers nosaltres mateixos (en aquest cas la preparació del pastís es complica un poc més) o comprar-los fets (en aquest cas l´única complicació del pastís és fer la crema amb la que farcirem el pastís i muntar-lo).
Com que m’agrada “complicar-me la vida” vaig decidir que ja que m’hi posava havia de fer tot el pastís. El resultat? Un pastís molt bo, original i diferent.
Em vaig basar en la recepta d’ “Entre ollas anda el fuego” però la vaig adaptar a la meva manera.

Anem per parts, primer farem les llengües de gat, ladyfingers o Biscuits â la Cuiller





Ingredients (vaig fer doble quantitat de la que indica “Entre ollas anda el juego”, perquè vaig tenir por que no fossin suficients i el pastís em quedàs a mig muntar; a més, volia que en sobrassin alguns per decorar el pastís)
1 tassa de sucre
6 ous
2 cullerada de vainilla
1 pessic de sal
1 tassa i mitja de farina

Preparació:
  1. Anam batent el sucre amb els vermells d’ous fins que la mescla quedi ben espesa (Amb la TMX posam la papallona i programam 6 minuts, velocitat 3 ½, a 37ºC; i després tornam a programar 6 minuts més a la mateixa velocitat sense temperatura). Reservam la mescla.
  2. A continuació, batem els blancs d’ou amb un pessic de sal fins que quedin ben muntades; mentre hi afegim una cullerada de sucre (Això jo ho faig amb les varetes perquè em surt molt millor que amb la TMX)
  3. Mesclam ¼ part dels blancs dels ous pujats amb la mescla dels vermells i el sucre. Afegim ¼ part de la farina i mesclam fins que tot quedi ben integrat.
  4. Anam afegint lentament una part dels blancs i farina i anam mesclant; continuam així fins que tots els ingredients quedin ben mesclats. La massa queda amb una textura lleugera i un poc inflada.
  5. Posam la mescla dins una mànega pastissera, si és possible amb una boca plana i anam fent les llengües de gat, jo vaig medir l’altura del motlle que utilitzaria per fer el pastís i els vaig fer lleugerament més llargs.
  6. Damunt les llengües de gat distribuïm un poc de sucre en pols deixant una capa d’un milímitre i mig aproximadament.
  7. Els posam al forn a 180ºC fins que comencin a agafar un lleuger color marró per davall la capa de sucre. Han de quedar cruixents per fora i tous per dins.

Xarlota Malakoff  (Charlotte Malakoff au chocolate):
Una vegada que tenim les llengües de gat preparades (o comprades) podem començar a preparar el pastís pròpiament dit. Les xarlotes solen ser altes i jo no tenia cap motlle d’aquest tamany. Se’m va ocorrer utilitzar un tupper rodó  de plàstic que és més alt que ample. Per poder treure el pastís del motlle fàcilment el vaig forrar amb dues capes de film transparent (amb una vaig pensar que potser es podria rompre al treure el pastís)

Ingredients:
Llengües de gat
½ tassa d’amaretto (la recepta original duu licor de taronja)
2/3 de tassa de llet
Una cullerada de canyella
225 grs de mantega reblanida
1 tassa de sucre (millor si és sucre en pols)
1 tassa i mitja d’ametlles triturades
120 grs de xocolata (tipus Nestlé Postres)
2 tasses de nata muntada

Preparació:
  1. Posam el licor, la llet i la canyella a un plat i anam banyant les llengües de gat uns segons. Retiram l’excès de líquid.
  2. Forram el fons del motlle amb les llengües de gat. Les hem de deixar ben juntes formant una capa. Com que estan humides es fàcil fer-les encaixar. Una vegada hem forrat el fons, forrarem també els laterals formant una filera de llengües de gat que han de quedar també ben juntes.
  3. A continuació, hem de fer la crema de xocolata i ametlles. Començam batent la mantega i el sucre durants uns minuts fins que es formi una crema. Afegim un raig d’amaretto i continuam batent amb les varetes. Afegim les ametlles i la xocolata. Deixam refredar.
  4. Muntam la nata i la incorporam a la crema freda de xocolata i ametlles. Mesclam fins que quedi tot ben incorporat.
  5. Afegim una tercera part d’aquesta mescla al motlle que hem forrat amb les llengües de gat.
  6. A damunt distribuïm una capa de llengües de gat. Tornam a posar una capa de la crema de xocolata, una altra capa de lengües de gat, una altra de xocolata i, per acabar, una altra de llengües de gat.
  7. Deixam reposar el pastís unes hores o millor d’un dia per l’altre. Jo ho vaig deixar tot el vespre a la gelera.


8. Per presentar la xarlota primer de tot hem de desmotllar el pastís. A continuació feim una filera de llengües de gat als laterals. Com que es tracta d’un pastís humit queden aferrats al pastís, però si ho volem assegurar més ho podem fermar amb un llaç fins que sigui hora de servir.
9. Finalment, decoram la part superior de la xarlota amb xocolata.  

 

dilluns, 25 d’abril del 2011

Bavarois



Whole Kitchen en la seva proposta dolça per al mes d’abril ens convida a preparar una Bavarois.
La Bavarois és un dolç cremós al que se li afegeix gelatina, merenga i/o nata muntada. A partir d’aquí hi podem afegir diferents ingredients segons els nostres gustos.
Quan vaig llegir la proposta vaig pensar que no la podia fer ni de xocolata ni de maduixa, així que vaig decidir combinar el gust de la pinya amb la llimona. El resultat va ser un pastís molt suau i lleuger al gust.
Això no obstant, crec que no em va quedar tan bé com hauria d’haver quedat, ja que a la part d’abaix del pastís (que al girar-lo es va convertir en la part superior)  va quedar una capa de gelatina. Supòs que això s’hauria evitat si hagués batut encara més amb les varetes. Així i tot, el resultat va ser fantàstic i a més, si no ho diem a ningú, fins i tot es poden pensar que la diferència de capes l’hem feta a consciència!!  ;))

Ingredients:
1 llauna grossa de pinya natural
2 sobres de gelatina de llimona
Sucre (2 cullerades soperes)
300 grs de nata muntada

Preparació:
  1. Trituram la pinya (jo ho vaig fer amb la TMX a velocitat 10 durant un minut) i afegim el sucre.
  2. Muntam la nata amb les varetes.
  3. Feim la gelatina al foc i la deixam refredar uns minuts.
  4. Mesclam la pinya triturada amb la nata muntada i ho remenam fins que quedi tot ben integrat.
  5. A continuació afegim la gelatina i també la mesclam bé (aquí és on crec que jo ho hauria d’haver mesclat més perquè no es formassin dues capes distintes)
  6. Distribuïm la mescla dins un motlle i ho deixam reposar unes hores a la gelera. Es millor fer-la al vespre i desmotllar-la al dia següent. També podríem fer-la dins recipients individuals.
  7. Per decorar la bavarois vaig fer unes papallones amb pinya, pell de llima i maduixes.

dimecres, 20 d’abril del 2011

Robiols




Com ja us vaig explicar l’altre dia, els dolços típics de Mallorca per Setmana Santa són els crespells i els robiols.
Enguany m’he animat per primera vegada a fer-ne tota sola i la veritat és que han sortit molt bons i són relativament fàcils de fer.
Per fer aquesta recepta he seguit les indicacions de la meva sogra. Per fer els robiols s’utilitza la mateixa massa que per fer els crespells. Això no obstant,  em varen recomanar posar menys quantitat de saïm (llard ) als robiols que als crespells per evitar que la massa es pogués rompre quan la doblegàvem. Com que vaig utilitzar la meitat de la quantitat de saïm que indicava la recepta original, no faig fer aquesta reducció i tant els robiols com els crespells varen sortir perfectes.
Els robiols poden anar farcits de crema, cabell d’àngel, brossat, melmelada…És molt important que el farciment no sigui molt líquid perquè amb la calentor del forn podria sortir a fora. Jo en vaig fer uns quants de melmelada d’albercoc i, per compensar els “sacrificis” dels experiments amb el bacallà i les faves en faig fer de xocolata (nocilla)…no importa dir que varen ser un èxit rotund!

A Bon Tiberi, apagam els fogons uns dies perquè marxem de vacances !!!! Així que estirem uns dies desapareguts. Esperam tornar amb energies renovades i moltes idees gastronòmiques. De totes maneres, deixaré una entrada programada (el repte de Whole Kitchen), espero que funcioni i que es publiqui el dia pertinent.
Fins d’aquí uns dies!! Aprofitau bé els dies de descans!!



Anem a la recepta!!

Ingredients per fer un kg de robiols
1 kg de farina de força
Ratlladures de pell de llimona
2 vermells d’ou
2 tasses d’oli de gira –sol (tasses de cafè)
150 grs de saïm de porc (llard)
300 grs de sucre
Una tassa i mitja d’anís
Una tassa de suc de taronja

Preparació:
  1. Mesclam la farina, la ratlladura i el sucre.
  2. Afegim els vermells de l’ou, l’oli, el llard, l’anís i el suc de taronja.
  3. Ho mesclam fins que quedi una massa homogènia i compacta.
  4. Estiram la massa amb el corró i anam tallant cercles.
  5. Omplim els cercles tallats amb el farciment que volguem i els doblegam.
  6. Pitjam fort els costats perquè els robiols quedin ben segellats i no s’obrin quan estiguin al forn.
  7. Els distribuïm a una palangana i els enfornam a 180ºC uns 15-20 minuts fins que agafin color daurat.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Focaccia amb formatge, romaní, ruca i ceba cruixent

 
Whole Kitchen en la seva proposta salada per al mes d'abril ens convida a preparar focaccia.
La primera vegada que vaig menjar focaccia va ser a casa del “meu soci” de Bon Tiberi. Ell va molt per Formentera i ens va explicar que l’illa a l’estiu queda invaïda per turistes italians, de manera que tots els forns venen porcions de focaccia. Em va agradar molt i desde llavors és un plat que moltes vegades faig per sopar.

Segons indiquen a Whole Kitchen, la focaccia és un pa pla cobert amb herbetes aromàtiques o amb altres ingredients. La paraula focaccia deriva del terme llatí “focus”, o cor, i que vol dir fogassa (“hogaza” en castellà). De fet, es diu que la pizza deriva precisament de la focaccia.

Per fer la focaccia es poden afegir a la massa directament algunes herbetes aromàtiques com, per exemple, romaní. Això no obstant, aquesta vegada per fer-la he seguit la recepta de la massa de la pizza que hi ha al bloc; i les herbetes les he afegides a damunt la massa.



Ingredients:
Oli d’oliva
Sal gruixuda (tipus Maldon)
Romaní
Formatge
Ruca
Ceba fregida  cruixent (la vaig comprar a Ikea)

Preparació:
  1. Feim la massa i la deixam reposar.
  2. Passat el temps estiram la massa amb el corró i amb una forqueta anam picant la superficie.
  3. Distribuïm el formatge a damunt, hi posam un bon raig d’oli i la sal gruixuda. Afegim també el romaní, la ruca i els bocins de ceba.
  4. Enfornam a 220ºC fins que la focaccia agafi color daurat.

divendres, 15 d’abril del 2011

Fava parada



Avui torna a ser dia 15 i, com cada mes, hi ha una cita al món gastroblocaire: la recepta dels 15 que ens proposen Na Sandra i En Xavi dels Fogons de la Bordeta i Na Marina de Xocolata Desfeta.
He de reconèixer que quan vaig llegir la proposta d’aquest mes vaig quedar un poc desconcertada: faves. Vaig pensar i què puc fer jo amb faves??
La veritat és que mai compr faves perquè ni m’agraden ni em desagraden. O sigui crec que mai havia fet una recepta amb faves i no tenia ni idea de per on començar.
Per sort, ens avisen amb molta d' antelació de quina és la proposta del mes així que, durant gairebé tres setmanes, cada vegada que anava al supermercat mirava per tot arreu a veure si trobava algun tipus d’ inspiració, però res de res...sempre tornava a casa sense faves i sense idees.
Així, varen anar passant el dies fins que no sé com però em va venir al cap una proposta. Quan era petita la meva padrina (així es com es diu a Mallorca àvia) feia fava parada. Sempre havia tengut la sospita que aquest plat era una invenció seva, o que almenys el nom se l’inventava. No sé perquè però vaig ficar al Google “fava parada” i vaig descobrir que no només la meva padrina no s’havia inventat el plat, sinó que resultava que era una recepta típica mallorquina!! O sigui que havia trobat la recepta que volia fer, ara ja només calia saber com fer-la.
 
Això és el que diu la viquipèdia: “La fava parada (probablement pronunciació dialectal de fava pelada) és un bullit de faves pelades i seques amb porc tradicional de les Illes Balears.  Els ingredients bàsics són les faves i el porc (normalment els peus), però s'hi solen afegir gran varietat de condiments i normalment, el plat duu col, fideus i patates”

Vaig consultar llibres de cuina mallorquina i, efectivament, a tots hi sortia la fava parada. Jo vaig adaptar la recepta a la meva manera. El més curiós és que quan la vaig tastar em va recordar el gust del plat que feia la meva padrina, per un moment va ser com tornar enrera en el temps...i això que aquest plat fa més de 20 anys que no l’havia tornat a provar!! També vaig pensar que sempre em queixava (per vici, perquè era bo) quan la meva mare feia llenties, perquè un dia menjava llenties i al següent llenties amb arròs...i ara jo feia una mescla més rara: faves  amb fideus!!

Ja sabeu que tenc molta sort perquè tenc un bon “conillet d´índies” a casa: escolta amb molta paciència els experiments que he de fer, contempla els preparatius, després ha de fotografiar el plat (alguna vegada les fotos les faig jo, però després sempre han de passar per la seva supervisió) i finalment, ha de menjar el plat.  Amb la recepta d’avui, quan era l’hora d’afegir els fideus  li vaig demanar si en volia molts i em va demanar tot al.lucinat “o jo també he de menjar faves??” Òbviament, li vaig dir que n’havia de menjar...i, quan em va veure tan convençuda, en va menjar. No només li va agradar l’experiment, sinó que se’n va fer un altre plat i va comentar que aquest és un plat que també agradaria molt als de casa seva.  Ja podeu veure que no em puc queixar del col.laborador que tenc!!



Anem a la recepta:

Ingredients:
200 grs de faves seques pelades
1 ceba
3 patates
Tomàtiga (jo vaig utilitzar tomàquet natural triturat)
Bacó (el vaig utilitzar tallat a quadradets, també es podria utilitzar pernil o algun tipus de carn; al receptari que vaig consultar utilitzaven botifarró o sobrassada, però vaig pensar que això seria massa per la paciència del “meu catador”)
Oli
Fideus
Aigua
Sal

Les faves les hem de deixar dins aigua durant tot el vespre el dia abans de fer la recepta.

Preparació convencional:

  1. Sofregim uns minuts la ceba amb la tomàtiga i el bacó.
  2. Afegim les patates, les faves i aigua (jo hi vaig posar aproximadament uns 750 ml; de totes maneres, si després ens queda massa espès hi podrem afegir més aigua)
  3. Ho deixam coure a foc lent uns 30-40 minuts fins que vegem que les patates i faves estan cuites.
  4. Ho trituram tot amb el turmix perquè quedi un puré ben fi.
  5. Amb aquests ingredients surten aproximadament unes quatre racions, com que nosaltres només som dos vaig posar a una olla la meitat del puré i hi vaig afegir fideus.
  6. Els deixam coure a dins el puré. Si aquest torna massa espès hi afegirem un poc d’aigua (jo n’hi faig afegir)

Preparació amb TMX:
  1. Posam a la TMX l’oli, la ceba, el bacó, les patates, la tomàtiga, la sal i l’aigua i programam 30 minuts, velocitat 2, 100ºC.
  2. Deixam refredar uns minuts i ho trituram a velocitat 10 durant un minut.
  3. Ara ja tenim el puré fet i només cal posar a una olla la quantitat que necessitem i hi afegim els fideus, que courem dins el puré fins que quedin fets. Si el puré és massa espès afegim aigua.

El puré (sense els fideus) es conserva perfectament d’un dia per l’altre. Així que, podem fer la quantitat que volguem amb fideus i reservar-ne sense fideus per al dia següent.  El plat amb els fideus no es conserva bé d’un dia a l’altre.

Marina, Sandra, Xavi: he superat el repte, oi???
He de fer una petició: un ingredient més senzillet per a la pròxima proposta...que vaja quin diumenge que m’heu donat entre el bacallà i les faves!!

dimecres, 13 d’abril del 2011

Crespells



Els plats dolços típics de Pasqua a Mallorca són els crespells i els robiols.
Mai n’havia fet, però enguany amb el bloc no tenia excusa: n’havia de fer obligatòriament.
Els crespells més bons que he menjat són els que cada any fa la meva sogra amb les seves germanes. Així, que li vaig demanar la recepta i el resultat va ser boníssim. Ella em va donar la recepta per fer un kg de crespells, jo en vaig fer mig kg…i tanta sort, que només en vaig fer la meitat perquè en dos dies ja no en quedava cap!!
Aquesta recepta de crespells és la meva aportació a l’HEMC # 53 d’aquest mes dedicat als dolços regionals típics de Setmana Santa.

Ingredients:
1 kg de farina de força
Ratlladures de pell de llimona
2 vermells d’ou
2 tasses d’oli de gira –sol (jo vaig utilitzar una tassa de cafè, és a dir, de les petites)
300 grs de saïm de porc (així es diu a Mallorca el llard) /Jo vaig utilitzar la meitat d’aquesta quantitat, és a dir, com que vaig fer mig kg de crespells vaig utilitzar 75 grs de saïm.
300 grs de sucre
Una tassa i mitja d’anís
Una tassa de suc de taronja

Preparació:
  1. Mesclam la farina, la ratlladura i el sucre.
  2. Afegim els vermells de l’ou, l’oli, el llard, l’anís i el suc de taronja.
  3. Ho mesclam fins que quedi una massa homogènia i compacta.
  4. Estiram la massa amb el corró i anam tallant els crespells. És una massa que no s’enganxa i es molt fàcil treballar-la.
  5. Els distribuïm a una palangana de forn i els enfornam a 180ºC uns 15-20 minuts fins que agafin color daurat.
 

diumenge, 10 d’abril del 2011

Bacallà amb avellanes




Aquesta setmana les meves dues germanes preferides de la blocosfera culinària, la Judith i la Mònica, ens proposaven una nova recepta per a Memòries d’una cuinera: bacallà de quaresma.
El diumenge és l´únic dia que puc fer algun experiment a la cuina. I avui ha estat un dia en què havia de fer dues receptes de les que no estava gens convençuda: la recepta de bacallà i la dels 15 amb faves.
A casa quan veien els preparatius del dinar feien cara d’escepticisme. Però, per sort, han sortit uns plats boníssims!! Fins al punt que estic pensant si incorporar les faves i el bacallà als meus menús habituals. He de reconèixer que des de que tenc el bloc he après moltíssimes coses a la cuina; algunes, d’altres companys blocaires que sempre aporten noves idees i receptes, i d’altres, dels reptes que es van proposant; així, vaig fent plats que segurament d’altra manera ni intentaria fer.
Quan vaig veure la proposta de la Judith i de la Mònica la veritat és que no sabia per on començar ni què fer. Vaig estar mirant algunes receptes i ahir vaig anar al supermercat amb la llista de la compra per provar de fer el bacallà segons la recepta que havia apuntat. Però mentre estava mirant els ingredients al supermercat vaig canviar de plans: faria un plat de bacallà, però el faria a la meva manera. A casa sovint faig un rap amb avellanes que ens agrada molt i que té un gust molt fi, així que vaig pensar fer la mateixa recepta però utilitzant bacallà. Vaig pensar que si no em sortia la recepta de les faves, aquesta segurament sortiria bona i ens asseguràvem poder dinar.
Així, doncs, la meva proposta per a Memòries d’una cuinera és un plat de Bacallà amb avellanes.
Anem a la recepta!!

Ingredients:
Un bacallà
75 grs d’avellanes
2 alls
Julivert
Sal (o una pastilleta d’avecrem)
25 grs d’oli d’oliva
300 grs de tomàtiga triturada
Una llesca de pa (jo vaig utilitzar pa de motlle)
300 grs d’aigua
Avellanes i julivert per decorar


Preparació:

Convencional:
  1. Primer de tot hem de preparar el bacallà. El netejam i el tallam a bocins d’uns tres dits d’amplada
  2. Picam les avellanes, el julivert i l’all. I ho sofregim amb oli uns minuts. Després hi afegim la tomàtiga triturada i la llesca de pa ben esmicolada i ho continuam sofregint.
  3. A continuació, afegim l’aigua, la sal (o pastilla d’Avecrem) i ho deixam coure a foc lent uns 15 minuts.
  4. Afegim els bocins de bacallà i els deixam uns minuts fins que quedin ben cuits.

Amb TMX :
  1. Trituram les avellanes, el julivert i l’all a velocitat 5-7 uns segons.
  2. Afegim l’oli i programam tres minuts, varoma, velocitat 3.
  3. Afegim la tomàtiga i el pa. Ho trituram 5 segons, velocitat 6 i programam 7 minuts, temperatura Varoma, velocitat 3.
  4. Afegim l’aigua, la sal (o Avecrem) i programam  20 minuts, varoma, velocitat 1.
  5. Afegim el bacallà i per tal que es pugui coure bé programam 8 minuts, varoma, gir a l’esquerra.

(Aquesta recepta la vaig veure fa temps a la revista “Thermococina”)

dijous, 7 d’abril del 2011

Mousse de maduixa




No és cap secret que a casa som dues persones: una a qui li encanta la xocolata i l’altra que menjaria maduixes a totes hores (aquesta darrera soc jo, òbviament)
El primer opina que el millor menjar del món, sense cap tipus de dubte, és la mousse de xocolata. La primavera passada, durant la temporada de maduixes, vaig decidir que havia de trobar una recepta de mousse de maduixa que fos lleugera i bona per poder competir amb l’èxit de la de xocolata.
Vaig fer diferents experiments, encara que cap m’acabava de convèncer del tot. Volia aconseguir una mousse lleugera que no dugués nata. O sigui que cercava el que semblava impossible: unes postres bones, lleugeres i fàcils de fer.
Mentre estava en plena fase experimental, a Webos Fritos varen publicar una recepta que em venia clavada “mousse de fresas fácil y rápida”. Aquesta mousse només portava gelatina, maduixes i un iogurt bio. A primer cop d’ull em va semblar que no podia ser una mousse autèntica, però si la Su deia que era bona, l’havia de provar.
Així ho faig fer i el resultat em va sorprendre i molt. És boníssima, lleugera i sana, sana, sana. A més, no pot ser més fàcil de fer. No importa dir que aquesta mousse s’ha convertit en unes postres clàssiques a casa!!

Anem a la recepta!

Ingredients:
1 sobre de gelatina de maduixa
Aigua
Maduixes (unes 15 aproximadament)
Un iogurt Bio

Preparació:
  1. Preparam la gelatina segons les indicacions del paquet, però utilitzam només la meitat d’aigua. Jo ho vaig fer així com diu la Su de Webos Fritos, vaig posar a bullir mig tassó (got) d’aigua i li vaig afegir la gelatina. Vaig remenar la mescla i li vaig afegir mig tassó més d’aigua freda i vaig continuar remenant.
  2. Deixam refredar la gelatina dins un bol fins que comenci a cuallar. Aproximadament una hora i mitja.
  3. Trituram les maduixes amb el turmix o amb la TMX uns segons a velocitat 10.
  4. Amb les varetes elèctriques anam batent la gelatina. Anirem veient que canvia la textura de la gelatina i comença a fer bombolles a causa de l’aire que entra en la mescla gràcies a l’acció de les varetes.
  5. Després afegim les maduixes i el iogurt bio a la gelatina i continuam mesclant amb les varetes.
  6. Si volem hi afegim un poc de sucre i ho remenam bé. Jo hi vaig afegir tres cullarades soperes de sucre.
  7. Distribuïm la mescla en copes i la deixam refredar unes hores a la gelera.


diumenge, 3 d’abril del 2011

Bescuit quatre quarts



L’altre dia varen regalar al meu pare uns ous de granja ecològica; ell a la seva vegada me’ls va donar a mi. Aquests ous , tot i que jo no en sol comprar habitualment, m’agraden molt més que els altres, sobretot es nota la diferència a l’hora de fer pastissos. Així, doncs, aquests ous els havia d’ “invertir” en un bon pastís i, per això, vaig decidir repetir un bescuit que ja he fet altres vegades i que és molt senzill, ràpid i bo de fer: un quatre quarts.
Aquest és un dels pastissos més coneguts que hi ha. La seva particularitat és que està fet amb idèntiques proporcions de quatre ingredients (ou, sucre, farina i mantega).
Aquest bescuit es fa a molts països on reb noms diferents com Pound Cake (Regne Unit), Quatre Quarts (França) o Panqué (Amèrica Llatina).

El quatre quarts porta una gran quantitat de mantega i, per això, el que es diu sa, sa, no es pot dir que ho sigui. Però és moolt bo i sempre surt bé. Així, que crec que és un d’aquells pastissos que jo dic “comodí” que sempre ens queda igual, agrada a tothom i no cal tenir la recepta al davant per fer-lo, basta recordar els quatre ingredients i posar-los en idèntiques proporcions.



Ingredients:
Ous, farina, sucre i mantega a parts iguals.
Normalment per fer un bescuit de tamany normal (d’uns 24 cms de diàmetre aproximadament) necessitarem 4 ous. Tenint en compte que un ou de mida normal sol fer uns 50-55 grs, necessitaríem uns 200 grs de farina, 200 de sucre i 200 de mantega.
Jo el que faig és pesar els ous i després posar exactament la mateixa proporció d’ingredients, així, sempre m’assegur de l’equilibri del pastís.

Preparació:
  1. Pesam els ous i els mesclam amb la mateixa quantitat de sucre. Jo ho faig amb la TMX (papallona, velocitat 3 1/2)
  2. Incorporam la mantega en pomada i finalment la farina i ho mesclam tot fins que quedi una massa ben integrada (TMX, uns 3 minuts a velocitat 3 ½)
  3. Distribuïm la massa dins el motlle i enfornam a 180ºC fins que el bescuit comenci a agafar color daurat.

Per fer aquest quatre quarts jo hi he afegit una culleradeta de canyella (perquè m’agrada molt el toc que dona als pastissos) i uns bocinets de xocolata (n’hi he posat tan pocs que a la foto del tall ni es veuen!!...la pròxima vegada faré el quatre quarts exactament igual però amb més quantitat de bocinets de xocolata)