dijous, 30 de desembre del 2010

Còctel Bellini

Un any més acaba i un any nou està a punt de començar.
Un any nou ple d’il.lusions i projectes; encara que a vegades les coses no surtin exactament com volem, s’ha de ser molt positiu; per difícil que ens sembli, absolutament tot té un caire positiu d’on podem aprendre coses noves, i així hem d’afrontar el nou any, valorant tot el que tenim i intentant ser feliç cada dia amb les petites coses.
Aquest bloc encara no té dos mesos però hi estic posant tota la meva il.lusió, ganes de compartir i d’aprendre. A tots els que em visiteu i deixeu comentaris; als seguidors; als qui entreu en silenci... a tots, gràcies, gràcies!!!
Amb tots els meus millors desitjos per aquest 2011 avui us dedic aquest còctel que trob molt especial. Esper que us agradi....



L’ estiu de l’any passat vàrem anar a Venècia.  Aquesta ciutat ens va hipnotitzar; vàrem arribar-hi en tren des de Verona i era una sensació molt especial veure aigua als dos costats. Si heu vist “Locuras de Verano” de Katherine Hepburn us imaginareu com és arribar a aquesta ciutat en tren. L’increïble és que aquesta pel.lícula és de l’any 1955, i més de 50 anys després tot roman igual!
Els dies que vàrem estar allà ens va cridar molt l’atenció veure que gairebé tothom als bars bevia un “líquid” de color taronja que no identificàvem. Un dia abans de partir ho vàrem esbrinar: es tractava del mític còctel Bellini.
Aquest còctel fou creat al Harry’s Bar situat devora la plaça de Sant Marc. Aquest bar va ser freqüentat per personatges il.lustres com Ernest Hemingway, Truman Capote o Orson Welles, entre d’altres. Cercant informació per internet he descobert que en aquest bar a part del Bellini també es va crear el Carpaccio!! L’assumpte del carpaccio m’ha cridat molt l’atenció: es veu que una clienta ,la comtessa Amalia Nanni Mocenigo, per prescripció mèdica, havia de menjar carn crua per pujar el nivell tan baix que tenia de glòbuls vermells. El propietari del bar per atendre a aquesta clienta va tallar unes fines làmines de rellom, que va condimentar amb una mescla de mostassa i salsa worcestershire; i així va néixer el carpaccio.  Quin bar més productiu, eh?? (Pitjau aquí per veure la seva web)

Anem al còctel,
El fill del Harry’s Bar va crear aquest còctel al 1948 i li va posar el nom de Bellini en record del pintor venecià Giovanni Bellini, ja que el color de la beguda li va recordar les tonalitats que utilitzava aquest pintor.
La recepta original es fa amb una part de suc de préssecs grocs per tres parts Prosecco (vi espumós venecià); ja que aquí és gairebé impossible aconseguir Prosecco el podem fer amb xampany.
He de dir que, en general, no m’agraden les begudes alcohòliques, només alguns casos puntuals d’alguns licors (sempre que siguin ben dolços); però aquest còctel és una excepció; té un gust molt suau i heu de reconèixer que és una beguda molt senzilla i original per fer un dia que tenim convidats.

Ingredients (2 persones):
2 meitats de préssecs en almívar (la recepta original utilitza préssecs naturals; encara que per comoditat podem utilitzar-los en almívar, a més, n’hi ha tot l’any!!)
1 Cullerada de sucre (opcional)
6 glaçons de gel
1 botella petita de xampany o cava.

Preparació
  1. Amb TMX: Posam a la TMX els préssecs, el sucre, el gel i el  xampany. Trituram 30 segons a velocitat 7-10.
  2. Sense TMX: trituram amb una batedora o trituradora a velocitat màxima els ingredients fins que quedi un líquid ben fi. Si es necessari, passam amb un colador per evitar grums.

(Aquesta recepta és del llibre “Simplemente espectacular con TMX”.
Ja podeu imaginar l’ alegria que vaig tenir quan vaig descobrir aquesta recepta; no importa dir que a la següent compra al supermercat vaig comprar botelles petites de xampany i préssecs!!)

BON ANY NOU A TOTS!!!!!!!!!!!

dimecres, 29 de desembre del 2010

Tronc d'alvocat

La meva mare em va “delegar” fer de cuinera per al dinar familiar de dia 26. La primera cosa que vaig tenir clara del menú va ser aquest entrant. El vaig aprendre a fer a la classe de Nadal de Thermomix de l’any passat i em va sorprendre molt; em va encantar la combinació de dolç (bescuit) i del salat (farciment). Aquest tronc l’he fet altres vegades i sempre ha estat un èxit rotund, a més, es pot preparar amb antelació i és un plat festiu molt original.
Si no ens agrada un ingredient el podem substituir per un altre; per exemple, si no ens agraden els alvocats els podríem substituir per pinya.



Anem a la recepta,

Ingredients:
Bescuit:
4 ous
120 grs de sucre
120 grs de farina de rebosteria

Farciment del tronc:
1 alvocat
200 grs de surimi (bastonets de cranc)
200 grs de gambes cuites
300-400 grs de salsa cocktail (aquesta salsa la podem comprar feta o fer-la nosaltres  la feta a casa és molt més bona, però duu feina, així que en cas d’urgència la que ja ve feta ens pot estalviar molt de temps)

Salsa cocktail (400 grs) :
240 grs d’oli d’oliva
2 vermells d’ou
65 grs de ketchup
5 grs de salsa Perrins
10 grs de conyac
15 grs de nata líquida
5 gotes de Tabasco
50 grs de suc de toronja natural
5 grs de sal
25 grs de mostassa de Dijon
un puntet de pebre bo

Preparació :
Bescuit:
Preparació amb TMX:
  1. Posam la papallona a la TMX, i hi possam els ous i el sucre. Programam 6 minuts, 37º, velocitat 4.
  2. Quan acabi aquest temps, tornam a programar uns altres 6 minuts, velocitat 4, però aquesta vegada sense temperatura.
  3. Afegim la farina i programam 4 segons, velocitat 3.
  4. Extenem aquesta massa damunt paper vegetal, prèviament untant amb mantega per evitar que s’aferri.
  5. Enfornam uns 10 minuts a 180º fins que quedi amb un poc de color. És important vigilar-lo perquè si ho tenim massa temps al forn ens quedarà el bescuit massa fort i es trencarà quan li donem forma.
  6. Treim la massa del forn. Agafam un altre full de paper vegetal i col.locam el bescuit damunt aquesta superfície, i l’anam enrotllant  amb el paper vegetal perquè agafi la forma de braç de gitano. Ho hem de fer amb el bescuit encara calent; si ja es fred no li podrem donar forma.
  7. Posam un drap de cuina damunt el rotllo de paper vegetal i ho deixam reposar fins que refredi.
Preparació convencional:
  1. Mesclam els ous i el sucre, millor si ho feim uns minuts amb les varetes elèctriques perquè la massa agafi un poc de volum.
  2. Afegim la farina i ho mesclam tot amb moviments enèrgics per tal que quedin tots els ingredients ben integrats.
  3. Seguim les passes 4 a 8 de la preparació amb TMX per donar forma al tronc.
Salsa cocktail:
  1. Posam tots els ingredients excepte l’oli a la TMX o en un bol si ho feim amb el turmix.
  2. En el cas de fer-la amb TMX trituram 10 segons, velocitat 4; afegim l’oli poc a poc i ho programam un segons a velocitat 4..
  3. Si ho feim amb el turmix trituram els ingredients fins que estiguin ben integrats i afegim l’oli molt lentament, mentre continuam triturant.
Muntatge del tronc:
  1. Si volem podem triturar un poc els ingredients del farciment (jo ho vaig fer així; vaig posar l’alvocat, el surimi, les gambes i la salsa cocktail a la TMX i ho vaig triturar tot uns segons a velocitat 4). A continuació,  anam desenrotllant el bescuit i posant els ingredients, després ho tornam a enrotllar amb la forma de tronc.
  2. Si no ho hem triturat, desenrotllam el bescuit i l’untam amb salsa cocktail; damunt hi posam els bastonets de surimi, les gambes i bocins petits de alvocat i li tornam a donar forma de tronc.
  3. Deixam reposar el tronc a la gelera ben tapat amb paper film o d’al.lumini.
  4. Abans de servir, cobrim el tronc amb salsa cocktail i ho decoram amb gambetes i bastonets de surimi.

dissabte, 25 de desembre del 2010

Torró de xocolata

Quan erem petits cantàvem “ara ve Nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons”.
A Bon Tiberi no podia faltar el torró el dia de Nadal. El torró de xocolata agrada a tothom i sobretot als més petits. Això no obstant, és un torró que es pot menjar tot l’any a diferència del de Xixona que només es menja en aquestes dates.
El torró el podem fer amb forma de barra o utilitzant petits motlles de silicona. He trobat que era més divertit presentar-los donant-li forma de ninot i de bastonets; fins i tot podríem utilitzar els motlles per fer glaçons i així tendríem porcions individuals de torró. Si volem donar-li forma de barra podem utilitzar un motlle de silicona de forma rectangular; un recipient de plàstic amb un full de paper vegetal a baix i als laterals perquè faci bon desmotllar o si no en tenim podríem utilitzar un brick (per exemple, de llet), xapar-lo per la meitat i posar-li paper vegetal.



Anem a la recepta per fer dues barres de torró:

Ingredients:
150 grs de xocolata amb llet amb avellanes (jo el vaig utilitzar “Lindt chocolate con leche extrafino y avellanas)
150 grs de xocolata amb llet amb ametlles (en el meu cas, “Lindt chocolate con leche extrafino y almendras)
200 grs de xocolata fondant (tipus Nestlé postres)
70 grs de saïm (llard) de porc
100 grs de cereals Choco Krispies

Preparació:
  1. Primer de tot hem de fondre les xocolates:
    1. Amb TMX: Posam les xocolates a dins la TMX i programam 12 minuts, 37º, velocitat 1; la xocolata ha de quedar totalment fosa i integrada.
    2. Convencional: les fonem a temperatura baixa al microones vigilant que no es cremi o si podem les fonem al Bany Maria
  2. Afegim el saïm (llard) que haurà d’estar un poc fos (per això ho posam uns segons, només uns segons al microones). Ho mesclam bé amb una espàtula, si ho feim amb la TMX basta posar el saïm un minut a 37º, velocitat 1.
  3. A continuació afegim els Choco Krispies i mesclam amb una espàtula: realment ho podríem fer amb un altre tipus de cereals, però aquests són els que li donen el gust del torró de xocolata tradicional. Distribuim la massa dins els motlles i deixam reposar un parell d’hores.


Aquesta recepta és de Su de Webos Fritos; en tenia d’altres però, com ella diu al seu bloc, aquesta és la que surt més bona (per veure la seva recepta pitjau aquí). Al llibre “Reposteria y Pastelería con TMX”, n’hi ha una de semblant, però ho fan amb xocolata sense fruits secs i després hi afegeixen nous, ametlles , avellanes i panses. Ho podríem fer així, o només afegint ametlles o només nous, segons ens agradi més.
Hem de tenir en compte que com més qualitat tengui la xocolata més bo sortirà el torró, i amb aquesta recepta si que es nota la diferència entre les xocolates. També hem de tenir en compte que podem utilitzar torrons amb fruits secs sencers, així la nostra barra de torró tendria els fruits sencers o xocolata amb els fruits secs esmicolats, així només trobaríem els Choco Krispies, no els fruits secs.

Després d’això a Bon Tiberi només ens falta desitjar-vos que passeu un Bon Nadal!!

dimecres, 22 de desembre del 2010

Essència de bescuit

Abans de començar amb la recepta d’avui, us volia dir que a Bon Tiberi estam mooolt contents!! En poc més d’un mes en aquest món blocaire començam a tenir un bon grup de seguidors i comentaris, i això ens fa sentir molt satisfets. Els que ens llegiu recordareu que fa poc ens vàrem presentar al concurs organitzat per Lazyblog i Santa Teresa (vàrem presentar un rellom a la sal farcit amb fruits secs i amb salsa de codony i poma i un semifred de mousse de xocolata i torró amb salsa de xocolata calenta); doncs, no hem guanyat, però de 140 receptes presentades les nostres dues han estat finalistes!!!...i això també ens fa estar molt satisfets i amb moltes ganes de continuar. Gràcies a tots pel vostre suport!!
Anem a la recepta d’avui...



Sempre m’han cridat molt l’atenció les coses de vidre. De petita m’encantaven els vaixells que hi havia dins botelles de vidre; m’imaginava un homenet vell amb barba i ulleres que amb unes pinces llargues els anava fent…quina decepció el dia que vaig descobrir que posaven els vaixells ja construïts però aplegats a dins la botella i que una vegada a dins els estiraven amb un cordill!!!
Supòs que per aquesta fascinació meva amb les botelletes de vidre, quan fa uns dies vaig veure al bloc de Puri, Cooking Lovers, que havia fet un pastís dins un pot de vidre vaig quedar literalment aferrada a la pantalla (pitjau aquí). Quina idea més bona!! Fer un pastís dins un pot i guardar-lo! Ho vaig trobar una idea genial! Us recoman que mireu aquest bloc; és molt original…mirau quines galetetes decorades que fa, i quines “bizcobolas” més divertides!
Mentre aquesta idea dels pots de vidre em voltava pel cap, el bloc de la Cuina Vermella va publicar un post de “Nadal en conserva per a tothom”. Supòs que tots coneixeu aquest bloc, perquè és impressionant. Per alguna cosa són el millor bloc gastronòmic de Catalunya 2010! Cada post seu és una combinació d’una recepta fantàstica, unes fotografies increïbles i uns texts que sedueixen al que els llegeix; fins i tot, per acabar de fer-ho perfecte, a vegades hi posen música! Jo tenc un parell de “blocs gastronòmics de capçalera” i aquest és un d’ells; em sorprenen dia a dia i, a més, quan et vas endinsant a dins el seu bloc descobreixes que són bona gent, i tot això ho transmeten amb els seus escrits.
El que us deia abans, aquesta idea dels pots de vidre em va fascinar. Com diuen els vermells és un detall perfecte i senzill per tenir amb les persones que estimam; però no només per aquestes festes de Nadal, sempre va bé tenir algun d’aquests pots preparats i quan anam de visita dur-ne un com a petit obsequi...o perquè no tenir-ne de reserva a casa i el dia que ens ve de gust menjar una cosa dolça tenir-la feta a punt??

Dins aquests pots de vidre podem fer la coca que més ens agradi: un simple bescuit, una coca de xocolata o una coca amb fruits secs.
Tal i com ens expliquen a la Cuina Vermella els pots han d’estar prèviament esterilitzats, això ho podem fer posant-los a escaldar dins una olla o rentant-los al renta vaixelles, una vegada que acabi de rentar (quan els pots encara són calents) els untam de mantega, posam la massa a dins fins a omplir-los 2/3 parts i ja els podem enfornar.
En el meu cas els vaig tenir 30 minuts al forn a 180º, però convé comprovar que estiguin ben fets punxant la massa amb un escuradents, si aquest surt net el pastís està a punt.
Si la massa sobresurt del pot l’hem de tallar fins ajustar-la a la mida del pot; tancar-lo i posar-lo boca avall per tal que es faci el buit. Si el bescuit porta fruita pot durar un parell de mesos; si no en porta, mig any.
Per fer aquests bescuits en conserva he fet una recepta molt simple: el mític bescuit de iogurt. Potser no és del meus bescuits preferits, però he pensat que aquests pots de conserva són ideals per fer amb nins petits (com m’hauria agradat fer-ne de petita!!) i la coca de iogurt és ideal per ells ja que no hem de pesar res; tot es mesura amb el mateix recipient de iogurt.

 
Ingredients:
Un iogurt (si pot ser grec el bescuit sortirà més esponjós; jo no en tenia i vaig utilitzar un iogurt de coco)
3 ous
La mesura d’un iogurt de llet
3 mesures de farina
2 mesures de sucre
½ mesura d’oli de girasol
1 Sobre de llevat
Bocinets de xocolata

Preparació:
1.      Primer de tot hem de batre els ous quan es comenci a formar una lleugera escuma podrem afegir la resta d’ingredients, fins que quedi una massa ben homogènia.
2.      Si volem hi podem afegir petits bocins de xocolata.
3.      Distribuim la massa als pots tal com hem explicat abans i enfornam els pots.
4.      Tancar i deixar refredar boca abaix.
5.      Decorar els pots i guardar-los!! 


diumenge, 19 de desembre del 2010

Panettone

El panettone és un pa dolç, molt tendre, típic d’Itàlia, concretament de Milà, que es prepara i menja per Nadal o per Any Nou. Actualment és tradicional a tot Itàlia i en algunes zones de França i de Suïssa. La immigració d’italians cap a Sudamèrica va fer que aquesta tradició s’anés escampat; així, ara és habitual de països com Argentina, Bolívia, Brasil, Perú, Uruguai, Veneçuela o Xile, on reb altres noms com “panetón”, “pan dulce” o “pan de Pascua”.



L’origen d’aquest dolç italià és incert.
Una llegenda conta que va néixer cap al 1940, quan un aristòcrata italià es va enamorar de la filla d’un pastisser milanès. Per demostrar el seu amor es va fer passar per aprenent de pastisseria i va inventar un pa ensucrat amb forma de cúpula aromatitzat amb llimona i taronja i amb fruites confitades. Els milanesos van començar a anar a la pastisseria a demanar el “Pa de Toni”, que així es deia l’aprenent, i d’aquí, va derivar el nom de panettone.
Una altra llegenda conta que el panettone va néixer la Nit de Nadal a la cort de Ludovic Il Moro, senyor de Milà des de 1494 a 1500. El sopar que s’oferia era molt luxós, amb unes postres adients, però en el moment de servir-les els cuiners es van adonar que aquestes s’havien cremat. Després d’uns moments de pànic, van trobar una solució: un rentaplats, anomenat Toni, havia pensat utilitzar les restes dels ingredients per amassar un pa dolç i portar-se’l a casa, i van pensar oferir aquest pa com a postres. Es tractava d’un pa molt pujat amb fruites confitades i mantega que va tenir un gran èxit entre els convidats. Ludovic va demanar qui havia fet el pa, quan li vàren que havia estat Toni, el rentaplats, va decidir anomenar aquest pastís com a Pa de Toni que amb el temps s’ha convertit amb Panettone.

Fa temps que em feia ganes intentar fer aquesta recepta, m’agrada fer experiments amb la cuina d’altres països; i he de reconèixer que Itàlia és un país que m’apassiona.
Tenia unes quantes receptes de panettone per escollir. Al final, n’havia triat una en la que es feia una massa mare amb un dia d’antelació, però ahir vaig decidir no fer el panettone...avui matí m’ha sabut greu no intentar-ho, perquè ara és l’època de fer-ne, així que he agafat una recepta més ràpida i he fet l’experiment. Encara que el tema del motlle ha estat un poc complicat, el resultat ha estat molt bo i ens ha agradat molt més que els comprats...ni punt de comparació!!

Recepta:
Ingredients:
Massa mare:
70 grs de llet
20 grs de llevat fresc
1 culleradeta de sucre
130 grs de farina de força

Fruits secs: nous, avellanes al gust. Jo també hi he afegit bocinets de xocolata.
50 grs de conyac o d’un altre licor.

Massa:
100 grs de sucre
La pell d’una taronja o llimona
60 grs de llet
30 grs de mel
2 ous mitjans
30 grs de llevat fresc
35 grs d’aigua de tarongina
450 grs de farina de força
½ culleradeta de sal
100 grs de mantega a temperatura ambient.

Preparació:
  1. Primer hem de fer la massa mare, per això, mesclam tots els ingredients de la massa mare i programam 15 segons velocitat 4, si ho feim amb TMX; en cas contrari, ho amassam fins que quedi una massa homogènia.
  2. Feim una bolla amb la massa i la posam a bol, tapant-la amb aigua tèbia, quan la bolla suri damunt l’aigua i torni el doble de grossa la massa mare estirà preparada (en el meu cas 15 minuts).
  3. Trituram els fruits secs i els deixam amb un poc de conyac o el licor que més ens agradi.
  4. A continuació, feim la massa.
    1. Amb TMX, pulveritzam el sucre i la pell de llimona o taronja, programant 30 segons, velocitat 10. Afegim la resta d’ingredients de la massa, excepte la mantega i programam 3 minuts, velocitat espiga. Tornam a programar 2 minuts més i afegim lentament la mantega pel bocal.
    2. Sense TMX: utilitzam sucre pols (si podem aromatitzat amb llimona i taronja) i afegim la resta d’ ingredients, excepte la mantega. Amassam fins que quedi tot ben integrat. Després anam afegint lentament quadradets de mantega.
  5. Deixam reposar la massa fins que dupliqui el seu volum (aproximadament una hora; com més càlid sigui l’ambient més ràpid pujarà).
  6. Amb un colador colam els fruits secs (ja hauran agafat un lleuger gust de licor)
  7. Quan la massa hagi pujat:
    1. Amb TMX: programam un minut, 30 segons, velocitat espiga i anam afegint els fruits secs.
    2. Sense TMX: amassam uns minuts i afegim els fruits secs.
  8. Posam farina damunt la superfície de treball i hi posam la massa. Amb aquesta massa podem fer un panettone gros o dos de petits. Jo n’he fet dos de petits. Així, que agafam la massa i omplim els motlles (o el motlle si només en feim un); l’hem d’omplir fins la meitat.
  9. Pinzellam la part superior amb ou batut i feim una creu amb un ganivet. Deixam reposar els panettones en un lloc càlid i sense corrents fins que doblin el seu volum (un poc més d’una hora).
  10. Encalentim el forn a 180º.
  11. Enfornam els panettones durant uns 40 minuts, calor a dalt i baix. Si veim que tornen massa daurats, els tapam amb paper d’al.lumini.


El motlle:
            Els panettones tenen una forma peculiar. Tenen una base relativament estreta (si la comparam amb altres pastissos) i són molt alts amb una cúpula. El problema no és tal si tenim uns motlles de paper que ja venen fets i que són especials per fer panettones; jo no en tenia ni n’he trobat, encara que hi ha tendes on-line que en venen. Potser l’any que ve ho miri amb antelació i m’estalviï aquest problema.
            La solució l’ha trobada el meu McGyver particular, he de reconèixer que estic salvada: em fa de fotògraf, de conillet d´Índies amb el menjar i em soluciona els problemes “logístics” que em van sortint. Ha fet uns motlles de paper vegetal de 12 cms de diàmetre per 12 cms d’alt. Per fer-los ha fet un cilindre de paper vegetal (posant-lo en doble perquè fos més consistent) i a la base hi ha posat un cercle de  cartolina que ha grapat amb el paper vegetal. A l’interior ha posat un altre cercle de cartolina perquè les grapes no estiguessin en contacte amb la massa. Finalment, quan he posat la massa a dins ho he fermat amb un cordill per tota la superfície del cilindre per evitar que es deformàs. Ha anat perfecte!



Per deixar refredar el panettone, si podem, és millor atravessar-los amb una agulla o vareta (jo he utilitzat dos pals per fer pintxos). Els extrems de l’ agulla o bastons han de descansar entre dues superfícies, de manera que el panettone quedi penjant boca avall. Deixar-los refredar en aquesta posició. 


La recepta és una adaptació del llibre “Simplemente espectacular” i la informació de la introducció de wikipedia.

divendres, 17 de desembre del 2010

Galetes de cacauet




La veritat és que mai he estat molt addicta a la televisió, però de petita hi ha haver una sèrie de dibuixos animats que em van marcar. Pel que fa al tema gastronòmic: qui no recorda la importància de menjar espinacs i fer-nos forts gràcies a “Popeye, El Marino”? supòs que gràcies a ell sempre m’han agradat molt. I que me’n direu de les sèries de Hanna – Barbera (per exemple, el mític Scooby Doo)  doblades en mexicà on menjaven “emparedados” i guardaven el menjar al “refrigerador”??
Així, com mai he estat molt teleaddicte, si que he estat sempre “devorallibres”; vaig crèixer amb els mítics Hollister, els “Siete Secretos”, “Los cinco”, N’Alfred Hitchcock i Els tres investigadors, les bessones O’Sullivan,…i tantes altres sèries de llibres juvenils que ara han desaparegut, o jo ja no els veig…
Tot això ve a que vaig crèixer amb uns llibres on els protagonistes sempre menjaven crema de cacauet i caramels de “malvavisco”, sobretot els Hollister!! Pel que fa a aquests caramels he cercat per internet i no ho he aclarit, alguns diuen que són núvols de sucre (marshmallows…no em puc creure que aquests caramels que havia mitificats de petita no són més que les “nubes” que menjavem de petits!!) a altres pàgines sembla que són caramels especials que venen a  herboristeries, però jo no els he trobat mai…aquest és un dels grans dilemes de la meva infancia. Pel que fa a la crema de cacauet jo no n’havia ni menjat ni vist mai. Fa temps vaig trobar una recepta de “peanut butter cookies”, és a dir, de galetes de mantega de cacauet…i vaig dir, si un dia la trob, en faré; i així, vaig guardar la recepta a la carpeta de pendents.
Un dia fent la compra al supermercat vaig veure un pot que em mirava, i jo el mirava a ell…era crema de cacauet!! L’havia trobada!! (el supermercat era Mercadona). El pot i jo, bé, i la resta de la compra, vàrem anar cap a casa i vaig treure la recepta…havia arribat el moment de provar la mítica crema de cacauet!…ara sabria el que menjava Scooby Doo! Menjaria un emparedado de mantequilla de cacahuete”!!!!!!…Emocionada vaig ficar una cullera i va resultar que la crema era horrorosa, no em va agradar gens…però vaig pensar, ara  ja l’he comprada, he de provar de fer  les galetes. El resultat em va sorprendre molt; surten boníssimes, però boníssimes!!! res a veure amb el gust que fa la crema crua de cacauet!! Les vegades que he fet aquestes galetetes ningú ha endevinat pel gust els ingredients que porten, quan he dit són de cacauet responen “ah, sí…ara que ho dius” i sempre han estat un gran èxit. Així, que us anim a que les proveu, sobretot a aquells que han crescut amb les sèries que he mencionat abans us farà gràcia descobrir el sabor del que menjàven els nostres amics juvenils. 

Aquesta recepta és del Rincón de Bea. La recepta original és del llibre Cookies de Williams –Sonoma (tota una institució a Nordamèrica; mirau la seva web), aquesta recepta surt a moltes pàgines americanes on parlen de cups i teaspoon per mesurar els ingredients; però com que jo amb aquestes mesures no m’hi entenc, millor seguir les mesures de Bea. Pitjau aquí per veure la recepta del Rincón de Bea. Aquest és un bloc fantàstic, imprescindible per a tots aquells que disfrutam fent galetes; és un dels meus blocs de capçalera, us recomano una visita; una vegada hi aneu, quedareu enganxats!!

Ingredients:
25 grs de mantega sense sal fosa
100 grs de sucre moreno
125 grs de sucre blanc
315 grs de mantega de cacauet (de Mercadona; a Lidl també n’hi ha de dues varietats: crunchy – amb bocinets de cacauet que trobarem a les galetes una vegada fetes – i smoothy –sense bocins-. Les he provades totes (!!!) i amb totes surten bé les galetes.
1 ou
220 grs de farina de rebosteria
½ culleradeta de llevat (tipus Royal)
½ culleradeta de sal

Preparació:
  1. Mesclam la mantega fosa, la mantega de cacauet, els sucres i l’ou fins que estiguin ben integrats.
  2. Afegim la farina de rebosteria molt lentament, el llevat i la sal i mesclam bé. Jo trob que és una massa un poc difícil, en el sentit que és bastant oliosa i s’esmicola bastant, però el resultat compensa l’esforç.
  3. Feim una bolla de massa i deixam reposar uns minuts.
  4. Feim petites porcions de massa que aplanam amb un corró; com més fines quedin les galetes més bones surten, perquè són molt cruixents.
  5. Enfornam a 180º C uns 15-20 minuts fins que quedin daurades.
  6. En sortir del forn les galetes encara no són fortes del tot, per això les hem de deixar refredar uns minuts.
  7. Aquestes galetes s’han de guardar en un recipient hermètic o un tupper perquè tornen fluixes ràpidament. En aquests recipients duren molts de dies...però a casa mai han durat més de 2-3 dies!!

dimecres, 15 de desembre del 2010

Semifred de mousse de xocolata i torró amb salsa calenta de xocolata

La cuina és una manera de demostrar afecte cap als altres. El que cuina per als altres, sobretot els dies de festa, ha de pensar els plats que més els puguin agradar; ha de seleccionar els ingredients; elegir un menú compensat, la decoració de la taula, la presentació dels plats,…. Una de les gràcies, entre moltes altres de cuinar, és que es pot jugar a sorprendre als nostres convidats presentant el plat d’una manera diferent a l’habitual. Així, el torró normalment es menja en bocins tallats d’una barra, però perquè no intentam fer unes postres amb una textura diferent?, per exemple, perquè no oferir als comensals un semifred de torró, que compensarem amb una salsa calenta de xocolata per damunt?
Aquesta és la meva proposta per aquestes festes, i amb aquesta recepta particip en el concurs de recetas nadalenques  Santa Teresa-Lazy Blog que patrocina Productos Santa Teresa .



Ingredients:
Mousse de torró:
            Mitja barra de torró de Xixona
            200 grs de llet
            Una fulla de gelatina
            200 grs de nata per muntar amb un 35 % de matèria grassa

Mouse de xocolata:
            4 blancs d’ou
            1 cullarada de sucre
            1 pessic de sal
            unes gotes de suc de llimona
            175 grs de xocolata fondant (tipus Nestlé postres)
            30 grs de mantega
            30 grs de llet
            4 vermells d’ ou
            80 grs de sucre

Base de xocolata:50-75 grs de xocolata fondant
Salsa: xocolata fondant al gust, que mesclarem amb unes cullerades de llet per convertir en salsa de xocolata.

Preparació amb Thermomix:
Mousse de torró:
Preparació amb Thermomix:
  1. Posam la llet i el torró a la TMX i programam 2 minuts, 70º, velocitat 4.
  2. Afegim la fulla de gelatina, prèviament remullada i trituram 15 segons a velocitat 6. Deixam refredar.
  3. A continuación muntam la nata, posant-la a la TMX i programant velocitat 3 ½  sense temps. Vigilam fins que la nata estigui ben muntada.
  4. Mesclam la nata amb la mescla de torró i llet amb una espàtula amb moviments enèrgics.

Preparació convencional:
  1. A una olla posam la llet i el torró i anam removent amb una cullera fins que quedint totalment integrats.
  2. A continuació afegim la gelatina, prèviament remullada i anam removent per tal que quedi ben mesclada amb el torró i la llet.
  3. Finalmente, muntam la nata amb les varetes elèctriques  i mesclam amb el torró i la llet.

Forram la part externa d’uns ars d’emplatar amb paper film i ho subjectam a l’ar amb un el.làstic per tal d’evitar que les mousses surtin de l’ar. Omplim els ars fins la meitat amb la mousse de torró i ho guardam al congelador.
            Quan aquesta estigui ben congelada preparam la mousse de xocolata.

Mousse de xocolata:
Preparació amb TMX:
  1. Posam la papallona a la TMX i posam els blancs d’ou, el sucre (només una cullerada), la sal i les gotes de llimona. Programam 4 minuts, 50ºC, velocitat 3 ½. Quan les clares estiguin a punt de neu les reservam.
  2. Feim bocins la xocolata, uns 10 segons a velocitat 5-10.
  3. Afegim la mantega, la llet, els vermells i el sucre (80 grs). Programam 3 minuts, 50ºC, velocitat 3.
  4. Una vegada que la xocolata estigui ben fosa i els ingredients ben mesclats, els anam incorporant als vermells d’ou reservats anteriorment, i els anam mesclant amb moviments suaus fins que quedin ben integrades.

Preparació convencional:
  1. Posam a un bol els blancs d’ou, un poc de sal i unes gotetes de llimona. Les pujam a punt de neu amb unes varetes elèctriques, i afegim lentament una cullerada de sucre. Reservam.
  2. Fonem la xocolata al microones amb la mantega. Anam batent els vermells i els 80 grs de sucre i els mesclam amb la mescla de xocolata i mantega.
  3. Una vegada que aquests ingredients estiguin ben mesclats entre ells, els mesclam a la seva vegada amb els blancs dels ous que havíem reservat. Mesclam amb una espàtula amb moviments enèrgics, fins que quedi tot perfectament mesclat.

Una vegada preparada la mousse de xocolata, treim l’ar d’emplatar que havíem reservat al congelador amb la mousse de torró i l’ acabam d’ omplir amb la mousse de xocolata. Tornam a ficar novament al congelador.

Muntatge del plat:
            Fonem la xocolata amb el microones (jo vaig utilitzar 75 grs de Nestlé postres per fer dues bases ) i pinzellam amb xocolata de manera un bocí de paper vegetal. Aquesta serà la base del semifred de manera que li podem donar la forma que més ens agradi tenint en compte el tamany del plat i del semifred. Posam aquest paper al congelador uns minuts; després la xocolata torna a estar sòlida i té forma de fina capa; llevam el paper vegetal i col·locam la base sobre un plat.
            Treim el semifred del congelador i després d’uns minuts pitjam un extrem de l’ar d’emplatar per tal que el semifred surti del motlle, i el col.locam damunt la base de xocolata.
            A continuació, només ens falta preparar la salsa de xocolata. Per això, fonem la xocolata fondant al microones afegint unes cullerades de llet amb la finalitat de que quedi amb la textura d’una salsa.
            Finalment, servim el semifred i per damunt hi posam un poc de salsa de xocolata calenta.

Rellom a la sal farcit de fruits secs amb salsa de codony i poma

AAquesta és la meva proposta per aquestes festes, i amb aquesta recepta particip en el concurs de recetas nadalenques  Santa Teresa-Lazy Blog que patrocina Productos Santa Teresa .


Ingredients:
Un rellom de porc
Farcit: cuixot salat, fruits secs (nous, avellanes) i orellanes.
Ceba caramel.litzada:
            350 grs de ceba
            35 grs de mantega
            15 grs d’oli d’oliva
            1 cullaradeta de sal
            Un pessic de pebre bo
            15 grs de caramel líquid (si ho feim amb Thermomix) o sucre normal (si ho feim sense Thermomix).

Salsa:
            250 grs de porros
            50 grs de mantega
            30 grs d’oli
            2 pomes
            200 grs de dolç de codony de Santa Teresa
            200 grs de nata

Guarnició:
            Patates de tamany mitjà (calculam 2 per persona)
            Cuixot salat per decorar
            Herbetes aromàtiques

  1. Primer de tot, hem de preparar el farcit del rellom. Realment, el podríem farcir d’allò que més ens agradi; però, al tractar-se d’una recepta nadalenca he trobat que els fruits secs eran el farcit més adient per aquest  plat. Trituram un parell de nous, avellanes i orellanes.
  2. Obrim el rellom amb forma de llibre. Una vegada obert, posam una capa de cuixot salat, i damunt distribuim els fruits secs. Anam enrotllant el rellom i ho fermam ben fort amb un cordill per tal d’evitar que durant la cocció perdi la seva forma. Reservam.
  3. A continuació preparam la ceba caramel·litzada:
      • Preparació amb Thermomix:  
                                                               i.      Feim bocins la ceba durant 4 segons a velocitat 5.
                                                             ii.      Incorporam la mantega i l’oli, i programam 30 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
                                                            iii.      Afegim la sal, el caramel líquid i el pebre bo i programam 3 minuts, 100º, velocitat 1.
      •     Preparación convencional: Posam a una olla una cullerada d’oli d’oliva i els 15 grs de mantega i quan es comenci a formar una escuma afegirem la ceba tallada molt fina, en juliana; afegim el sucre i la sal. Tapam i deixam a foc molt baix fins que agafi color obscur.

  1. Per fer el rellom:
      • Preparació amb Thermomix: el podem fer a la sal (Així ho faig fer jo):
                                                               i.      primer posam aigua a la TMX i programam 8 minuts, varoma, velocitat 1;
                                                             ii.       a continuació, posam la carn al Varoma ben coberta de sal gruixada i programam 17 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
      • Preparació convencional:
                                                               i.            Passam els relloms per una pella amb un poc d’oli, just per daurar un poc, però sense fregir, amb la finalitat de que es formi una crosta lleugera.
                                                             ii.            Posam sal gruixada a una palangana de forn, on tirarem unes motetes d’aigua. Posam els relloms al damunt i cubrim totalment amb més sal. Tornam a tirar unes gotetes d’aigua per damunt i enfornarm uns 20 minuts a 180ºC.

  1. Per fer la salsa:
      • Preparació amb Thermomix:
                                                               i.      Posam a la TMX els porros, la poma i trocetjam a velocitat 3 ½, 5 segons.
                                                             ii.      Afegim la mantega, un puntet de sal i l’oli i programam 15 minuts, velocitat 1, temperatura Varoma.
                                                            iii.      A continuació afegim la Nata i el codony. Trituram uns segons a velocitat 10, fins que quedi ben fina.

      •    Preparació sense Thermomix :
                                                               i.            Posam un poc d’oli dins una pella i afegim els porros i la poma que haurem trocetjat prèviament. Els dauram un poc i afegim la mantega i la sal. Quan la mescla comencé a daurar-se afegirem la nata, el codony trocetjat i ho deixam fer a foc lent fins que agafi la textura d’una salsa.
                                                             ii.            Finalment, trituram amb el turmix fins que ens quedi una salsa ben fina.

  1. Per fer la guarnició de patata:
    • Bollim unes patates de tamany mitjà i les deixam refredar un poc.
    • Posam uns bocins de cuixot salat entre dues làmines de paper vegetal i ho enfornam 8-10 minuts al forn a 180ºC perquè quedi cruixent.
  1. Finalment, enfornam uns rectangles de pasta de fulls que serviran de base a la carn (15-20 minuts a 180ºC)
Muntatge del plat:
1.      Col.locam la pasta de fulls al plat i damunt distribuim una bona quantitat de ceba caramel.litzada.
2.      Damunt cada bocí de pasta posam dos bocins de carn superpossats un damunt l’altre.
3.      Feim uns dos talls molts petits a les patates; posam un raig d’oli i unes herbetes aromàtiques per damunt i posam un bocí de pernil a cada tall, de manera que aquest quedi pret decorant la patata.
4.      Finalment posam un poc de salsa damunt la carn o al costat.