dijous, 31 de maig del 2012

Magdalenes de pera sanes per a la Moni




Avui la nostra estimada Moni fa anys. Així que, com ja podeu suposar, estam de celebració i, òbviament, li havíem de preparar un petit homenatge.
La Moni va ser la primera de les rul·leres que vaig conèixer. L’estiu passat va venir a passar uns dies de vacances a Mallorca i vaig tenir la sort de conèixer-la no només a ella, sinó a tota la família Llàbiro al complet. Quan la vaig veure era com si ja ens coneguéssim de tota la vida (la veritat és que no ens havíem vist mai però sí que ens havíem enviat molts, molts mails, així que ja sabíem que hi havia una bona connexió entre totes dues).  A més, he de confessar que els petits llabironets em varen robar el cor. La Moni és una personeta molt especial i, per dir-ho d’alguna manera, la més “ecològica” del grup. M’agrada molt la seva manera de cuinar; és equilibrada i sana. A més, amb les seves receptes sempre estic descobrint ingredients nous per provar ( com ara el panko, el seitan, la quinoa o el xarop d’atzavara). Amb aquests antecedents és fàcil entendre que ben aviat vàrem decidir que li havíem de preparar una recepta d’aniversari alternativa i ben sana.
Fa una temporada (en part gràcies a ella) estic fent experiments de dolços sense sucre i mantega. He de dir que a vegades no acaben de sortir bé del tot (és el que té fer experiments a ull i amb ingredients nous) però quan surten bé és increïble que es puguin fer plats dolços tan bons sense gens de sucre.
Així que, inspirant-me un poc en les seves receptes vaig decidir fer unes magdalenes de pera sanes, substituint el sucre per xarop d’atzavara.

Moni, "consogra" meva, tanca els ulls i bufa ben fort l’espelma que t’hem posat a l’altra costat de mar. Ja saps que ens agrada creure que els somnis és poden fer realitat.

Ingredients: (les mesures són aproximades perquè ho vaig fer un poc a ull)
2 ous
200 grs de farina
150 ml de xarop d’atzavara
150 ml d’oli
100 ml de llet
Sal
Canyella
Cardamom
Una pera

Preparació:
1. Pujam els blancs dels ous a punt de neu i reservam.
2. Mesclam els vermells dels ous amb la farina, el xarop d’atzavara, l’oli, la llet, un pessic de sal, la canyella i el cardamom. Trituram una pera i l’afegim a la mescla.
3. Incorporam la mescla anterior als blancs dels ous que hem reservat i ho mesclam fins que quedi tot ben integrat. (Jo vaig provar la massa per saber si hi faltava dolçor i havia d’afegir més xarop d’atzavara)
4. Enfornam a 180ºC uns 12-15 minuts aproximadament.

No oblideu visitar les altres receptes que li han preparat:
* La Judith del Món de Juju
* La Sandra dels Fogons de la Bordeta

diumenge, 27 de maig del 2012

Ous farcits de quinoa i xampinyons




Avui publicam una d’aquestes receptes senzilles, fàcils i que es poden preparar amb antelació: uns ous farcits. Aquesta és la proposta que ens han fet aquest mes a Memòries d’una cuinera.
Fa temps que volia preparar alguna recepta amb quinoa, però mai trobava el moment per fer-la. Així, doncs, la recepta d’avui ha estat l’excusa per provar-la. La veritat és que m’ha agradat molt i segur que a partir d’ara la utilitzaré amb més freqüència.

Ingredients: (4 unitats)
2 ous bullits
Quinoa
Xampinyons
Julivert
Oli

Preparació :
  1. Bullim els ous. He provat el « truc » que vaig llegir al bloc Pienso, luego Cocino. I la veritat és que funciona! Si volem que el groc de l’ou ens quedi realment groc (a vegades si el bullim massa ens queda d’un color groc apagat o, fins i tot, un poc gris), hem de posar l'ou (o ous) a l’olla amb l'aigua encara freda i deixar-lo bullir tres minuts, després apagam el foc i deixam els ous dins l’aigua calenta durant 8 minuts. Passat aquest temps retiram els ous de l'aigua i deixam refredar.
  2. Rentam la quinoa i la bullim durant 10-15 minuts. Reservam.
  3. Preparam els xampinyons. Els cuinam a una olla uns 10-15 minuts amb oli, sal i julivert.
  4. Pelam els ous i els partim per la meitat. Retiram el groc de l’ou i el mesclam amb la quinoa i els xampinyons tallats a bocins petits. 
  5. Omplim els ous amb la mescla del groc, quinoa i xampinyons

dimarts, 15 de maig del 2012

Entrepà enrotllat




Hi pot haver un menjar més versàtil que un entrepà ?
Moltes vegades un entrepà és una solució d’emergència quan tenim poc temps per cuinar (de fet, hi ha un dia a la setmana on el meu dinar sempre és un entrepà), però qui ens diu que utilitzant uns ingredients originals no pot ser un plat ben complet i original?
Normalment, quan anam convidats m’agrada preparar alguna cosa dolça, però qualque vegada he preparat un pa farcit. La veritat és que és molt senzill de preparar, es pot fer amb antelació, utilitzant els ingredients que més ens agradin per fer el farciment i el pa, a part de ser molt vistós, agrada a tothom.
Quan vaig llegir que la proposta d’aquest mes de la recepta dels 15 era preparar un entrepà vaig tenir molt clar des del principi què faria: uns entrepans enrotllats, la versió individual del pa farcit.



Ingredients (2 entrepans):

Massa:
125 grs de llet
25 grs de mantega
25 grs de sucre
15 grs de llevat fresc
250 grs de farina
1 culleradeta de sal

Farciment (es pot utilitzar qualsevol ingredient que ens vengui de gust: formatge, pernil, olives, tonyina, ...imaginació al poder!)
Per fer aquests entrepans aquesta vegada he utilitzat:
Pernil
Formatge
Tomàtiga
Orenga

Preparació:
  1. Mesclam la llet, la mantega i el sucre.
  2. Afegim el llevat i mesclam fins que quedi tot ben integrat.
  3. A continuació, incorporam la farina i la sal i amassam.
  4. Dividim la massa en dues porcions i estiram cada part donant-li forma de rectangle.
  5. Distribuïm els ingredients del farciment a damunt la massa.
  6. Enrotllam la massa (com si féssim un braç de gitano) i quan ens quedi en forma de cilindre tancam l’entrepà ficant les puntes de la massa al davall.
  7. Deixam reposar l’entrepà uns 40 minuts fins que augmenti de volum (el temps és orientatiu ja que dependrà de la temperatura ambient)
  8. Enfornam a 180ºC durant uns 20 minuts aproximadament.


Nota: aquest entrepà te una textura fluixa; no és un pa fort ni tipus baguette. A més, té un puntet dolç molt, molt suau que contrasta amb el farciment.
Si volem fer un pa gros, duplicam la quantitat dels ingredients.

dilluns, 14 de maig del 2012

Tomato Soup Cake




A qui ens agrada cuinar sabem que les activitats més arriscades que hi ha són anar al supermercat i passejar per la secció de llibres de cuina. Si combinam aquests dos factors el resultat és que els que viuen amb nosaltres ja poden començar a córrer perquè això és sinònim de “saps que vull provar de fer??”, o sigui, experiment culinari a la vista.
Fa uns quants mesos, en una de les meves visites al supermercat, vaig comprar un pot de Sopa de Tomàtiga Campbell’s. Si he de ser sincera el vaig comprar perquè sempre m’ha fet gràcia aquesta llauna tan mítica i perquè era la primera vegada que la veia a un supermercat. Quan vaig arribar a casa la vaig posar al rebost i, com que no sabia què podia fer amb ella (a part de fer-la servir com a recipient per posar bolígrafs a damunt la taula), la vaig deixar descansant unes quantes setmanes.
Un dia mirant uns dels darrers llibres de cuina que he comprat “United Cakes of America” vaig veure un pastís que utilitzava aquesta sopa: un Tomato Soup Cake. No importa dir que em vaig “emocionar” quan vaig trobar un bon destí per a la sopa Cambell’s.
Segons el llibre aquest pastís és típic de Nova Jersei (de fet, la fàbrica Campbell’s es originària d’aquest Estat); si a això hi sumam que a casa hi ha un springsteenià profund, ja podeu entendre que no em quedava més remei que fer aquest pastís.
Quan vaig fer la pregunta retòrica de “saps que vull provar de fer?” i vaig explicar que volia fer un pastís típic de Nova Jersei el “soci” em va dir que ho havia de fer immediatament; que ell volia menjar els mateixos pastissos que el Bruce. També em va explicar que havia llegit que a davant la seva casa natal hi havia una plantació de tomatigueres i que el Bruce i els seus amics anaven a jugar allà i a fer batalles de tomàtigues.

El llibre “Bruce Springsteen in his own words” a la pàgina 11 diu : “When I was growing up, I lived in Freehold, New Jersey. My house had a front porch that overlooked this big tomato field across the street. I always used to go over there and have tomato fights- they were great-“

Aprofitant que el Bruce està de gira i que dijous i dissabte actua a Barcelona (jo, per desgràcia meva, no hi puc anar però l’springsteenià de casa hi va dijous) i que els companys del Taller de Cuina fa tres anys que varen començar amb el seu bloc i fan un recull de receptes viatgeres avui publicam aquesta recepta amb aires americans.
Abans d’anar a la recepta he de dir que tot i que sembli un ingredient molt estrany per fer un pastís, el resultat és molt bo i té un gust peculiar però que en cap cas diríem que és gust de tomàtiga.
Springsteenians de la blocosfera, no trobau que heu de fer aquest pastís homenatge per al Boss??

Ara sí, anem a la recepta!!

Ingredients:
125 grs de mantega sense sal
280 grs de sucre
210 grs de farina
Llevat (un sobre de llevat Royal o, si no en tenim, gasificant)
2.5 grs de sal
Mitja culleradeta de canyella
Mitja culleradeta de clau d’olor mòlt (opcional)
175 grs de nous
1 ou
1 llauna de Sopa de Tomàtiga Campbell’s

Preparació:
  1. Mesclam la mantega amb el sucre fins que quedi una massa ben integrada. Afegim l’ou i tornam a mesclar.
  2. Mesclam la farina, el llevat, la sal, la canyella i el clau d’olor. Ho incorporam a la massa anterior. Si tenim un robot de cuina ho mesclam durant uns 5-6 minuts.
  3. Afegim la llauna de sopa de tomàtiga i  les nous.
  4. Untam un motlle amb oli de gira-sol o mantega i distribuïm la massa anterior.
  5. Enfornam a 180º durant uns 40-45 minuts fins que quan clavem un escuradents al pastís aquest surti net.