Truita "yin-yang"

Aquest mes a Memòries d’una cuinera ens han proposat preparar una truita.

Hi pot haver un plat més senzill i versàtil que una truita?

A casa la triomfadora per excel·lència és la truita de patates. Si voleu veure al “soci” content i feliç basta fer-li una truita de patates. Encara que si per sopar li faig una simple truita amb ous (truita francesa) també està ben content. Així, doncs, ja podeu imaginar que a casa les truites són un plat que repetim moltes vegades.

Quan vaig saber la proposta d’aquest mes vaig començar a pensar. Sabia que la truita de patates no tenia competència possible i que per molt que m’esforçàs en fer un nou experiment mai tendria tant d’èxit com la de patates.

Vaig pensar fer-ne una introduint un ingredient original, però sabia que ja no seria el mateix. Això no obstant, volia fer alguna cosa original. Vaig mirar la gelera i vaig veure xampinyons...decidit!! Faria dues truites: una de patates i una de xampinyons! Així tots quedàvem contents!

Truita de patates:

5 ous (això depèn del diàmetre de la paella)

Patates tallades a làmines ben fines

Sal

Alls

Oli d’oliva

Preparació:

1. Fregim les patates fins que comencin a agafar color. Si volem hi podem afegir uns alls perquè agafin un de gust d’all.
2. Quan estiguin fetes batem en un bol els ous i hi afegim les patates fregides i la sal. Jo vaig retirar els alls que havia utilitzat per fregir les patates.
3. Ho posam a la paella amb un raig d’oli hi ho cuinam a foc mig. Quan els costats comencin a estar fets és el moment de girar la truita perquè ha de quedar feta pels dos costats.

Truita de xampinyons

5 ous

Xampinyons tallats en làmines

Sal

Julivert

Alls

Oli d’oliva

Un raig de vi per cuinar

Preparació:

1. En una paella posam oli d’oliva, els xampinyons, el julivert tallat, els alls també tallats, la sal i un raig de vi hi ho cuinam durant uns 15 minuts fins que estiguin fets. (Amb la TMX: posam la papallona i programam 12 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra, velocitat cullera)
2. Retiram els xampinyons del foc i, si cal, llevam l’excès de líquid perquè la truita no ens ha de sortir sucosa.
3. Batem els ous i afegim els xampinyons.
4. Ho cuinam en una paella a foc mig i, al igual que amb la truita de patates, quan els costats comencin a estar fets és el moment de girar la truita.

Muntatge de la truita:

Utilitzam un cercle d’emplatar per buidar el centre de cada truita i els canviam. És a dir, posam el cor de la truita de patates a la de xampinyons i a l’inrevés.

A més a més, he xapat la truita per la meitat de manera que m’ha quedat mig centre i mig exterior de cada tipus. Com varen comentar a casa: una truita “yin-yang”!!

Els rul·los de la Fletcher IV

Sabeu el que els passa a alguns escriptors que creen un personatge de ficció i aquest els supera? Doncs, això mateix ens ha passat a les rul·leres.

Primer ens vàrem posar els rul·los, després vàrem trobar vampirs i ratolins a la xarxa i avui presentam en societat a la nostra mascota particular: la Lupita.

Pot semblar estrany que tenguem una mascota, però la tenim i la veritat és que crec que ja no sabríem viure sense ella. Qui és que de petit no ha tengut un amic imaginari? Nosaltres no podíem ser menys i tenim no un amic, sinó una supermascota.

Tot va començar un dia on una de nosaltres (no diré qui) va dir que de petita li agradava molt una cançó que parlava d’una gavina. Ja podeu imaginar com continua la història:  durant els dies següents tot els mails feien referència a la gavina. Així, va començar a néixer la nostra petita criatura.

Vàrem decidir que ja que era una gavina havia de fer el que millor sap fer una gavina: volar. Així que li vàrem comprar la motxilleta més fashion que vàrem trobar, un parell de tuppers i ja teniu a la gavina cap amunt i cap avall fent de repartidora de menjar entre nosaltres quatre i encarregant-se d’altres missions especials.  La Lupita va començar a viure a Mallorca, però ben aviat ha agafat el gustet a la vida de Barcelona i ara ja va i ve lliurement i queda on li ve de gust.

Un dia la gavina va decidir que no volia ser només la gavina: volia tenir un nom com tothom, però volia un nom especial. Va començar un debat i al final li vàrem posar Lupita.

Així que avui, li volem fer un petit homenatge cuinant una recepta mexicana: unes galetetes mexicanes de noces que vaig veure al llibre Cookies de la Martha Stewart.

Ingredients:

150 grs d’ametlles crues

275 grs de farina

Mitja culleradeta de canyella

Un pessic de sal

250 grs de mantega

275 grs de sucre glass

1 cullerada d’extracte de vainilla

El blanc d’un ou batut

Preparació:

1. Torram les ametlles en el forn durant uns 15-20 minuts fins que agafin color.
2. Mesclam les ametlles, la farina, la sal i la canyella amb una picadora i ho trituram fins que quedi tot ben integrat i ben triturat.
3. A part mesclam la mantega amb 120 grs de sucre glass i ho mesclam amb la batedora durant uns minuts.
4. Afegim la vainilla i la mescla de la farina i les ametlles. Ha de quedar tot perfectament mesclat.
5. Formam petites boletes, posam dues ametlles a damunt la superfície i les aplanam amb la ma.  Pinzellam amb el blanc de l'ou batut i enfornam durant 20-25 minuts a 180ºC.
6. Quan les retirem del forn i encara calentes les hem d’ensucrar amb el sucre glass.
7. Una vegada fredes les tornam a ensucrar.

No us podeu perdre les receptes que li han dedicat a la Lupita les seves “tietes rul.leres”:

• La Judith
• La Moni
• La Sandra

Greixonera de carxofes, ous i patates

La veritat és que no puc entendre com el temps pot passar tan ràpid! Pareix que era ahir quan publicàvem els torrons de la Recepta dels 15 i avui tornam a publicar una nova proposta. 

Aquest mes, per compensar els excessos de les festes, la Sandra i el Xavi des dels Fogons de la Bordeta ens han proposat un ingredient sa, lleuger i molt versàtil: la carxofa.

La veritat és que tot i que m’agraden les carxofes, no en sol comprar molt sovint. Així que, quan vaig veure la proposta el meu cap va començar a pensar què podia preparar. Després de donar moltes voltes al final m’he decidit per una recepta de la meva mare: una greixonera de carxofes, ous i patates.

Sabeu aquests plats que quan ereu petits arrufaveu el nas perquè no en volieu menjar i que ara el trobau boníssim?? Doncs aquests és un d’aquests plats. Quan era petita i la meva mare el preparava sempre anava deixant pels costats del plat les carxofes i els pèssols i em menjava els ous i les patates. Es veu que amb l’edat m’ha anat entrant el “coneixement gastronòmic” i ara ja no és que m’ho mengi tot, sino que m’encanta!

Anem a la recepta seguint les indicacions exactes de la mare!!

Ingredients:

Carxofes

Ous

Patates

Pèssols

Alls

Oli

Brou vegetal (o aigua)

Una pastilla d’avecrem

Sal

Farigola

Preparació:

1. Bullim els ous i els deixam refredar. Reservam.
2. Tallam les carxofes a daus i les patates en rondanxes.
3. En una greixonera posam un raig d’oli i uns alls tallats a làmines. Sofregim uns minuts.
4. Afegim les patates, les carxofes i els pèssols i ho sofregim.
5. Afegim aigua, sal i una pastilleta d’Avecrem o brou vegetal fins que els ingredients quedin tapats amb el líquid.
6. Ho deixam uns 15-20 minuts fins que les patates estiguin fetes. De tant en tant hem d’anar remenant perquè no s’aferri el menjar a la greixonera.
7. Quan quedin uns 2-3 minuts afegim els ous. En podem tallar alguns per la meitat i d’altres en rondanxes.
8. Afegim la farigola. Provam i, si cal, rectificam el punt de sal.

La temptació de Jansson

Després de l’aturada del bloc per Nadal, tornam a la rutina. Des d’aqui desitjam que hagueu començat bé l’any i que aquest 2012 estigui ple de projectes i noves il·lusions.

La recepta d’avui és un plat típic suec que fa molt de temps que volia preparar, però mai trobava el moment oportú per fer-lo. El vaig veure per primera vegada a  un programa de televisió; després al llibre de viatges del Jamie Oliver i, poc temps després, a un llibre de Cuina sueca de l’Ikea. Així, doncs, després de veure la Temptació de Jansson a tantes bandes no em quedava més remei que cuinar aquest plat per veure si la fama que tenia era merescuda. I sí que ho és!! És un plat senzill i molt bo, que ens pot servir com a plat únic perquè per ell mateix ja és bastant contundent o com a guarnició.

Ingredients

Patates

Ceba

Una llauna petita d’anxoves (50 grs)

Oli

Vi per cuinar

Pa ratllat

Herbes aromàtiques

Nata

Preparació:

1. Tallam la ceba en bocins petits i la posam al foc amb un poc d’oli fins que comenci a agafar color.
2. En aquest moment afegim les anxoves i un raig de vi. Ho deixam tot al foc un minut aproximadament. Reservam.
3. Tallam les patates en làmines fines.
4. En un recipient apte per al forn posam una làmina de patates i a damunt una capa de ceba amb anxoves. A damunt posam una altra capa de patates.
5. Si volem, podem posar una altra capa de ceba i de patates.
6. Cobrim les patates amb nata i posam una quantitat generosa de pa ratllat.
7. Enfornam un 45 minuts a 180ºC. El temps és orientatiu ja que dependrà del recipient utilitzat.