dijous, 31 de març del 2011

Financiers



Whole Kitchen en la seva proposta dolça per al mes de març ens convida a preparar tot un clàssic de la gastronomia francesa: Financiers.

Por favor, para ver la receta en castellano, pulsad el botón del traductor situado en el lateral derecho del blog. Gracias!! 

Aquesta és la primera vegada que he fet aquest tipus de dolç (de fet mai havia sentit parlar dels financiers!)  i la veritat és que m’han agradat molt.
És tracta d’un pastís molt suau i esponjós, que m’ha recordat a la coca de quarto. La seva textura es deguda als blancs dels ous que li donen aquesta esponjositat especial. A més, és una recepta ideal per fer quan tenim un parell de blancs d’ou i no sabem que fer amb ells. De fet, vaig fer els financers el cap de setmana en què vaig fer la crema catalana ; així vaig utilitzar els blancs dels ous per als financers i els vermells per a la crema.

Aquests pastissets són d’origen francès i es varen inventar a una pastisseria francesa anomenada “Lasne”. Es diuen financers perquè es varen idear amb el propòsit que els financers en poguessin menjar sense embrutar-se les mans. A França són un dolç molt típic que es pot trobar a totes les pastisseries i que se sol menjar a l’hora de berenar o del té.

He seguit la recepta de Jöel Robuchon, que és la que ens vàren proposar a Whole Kitchen. Això no obstant, podríem fer-la introduint algunes variants a la recepta com posar-hi un poc de xocolata, fruits secs o un poc de licor.

Anem a la recepta,



Ingredients:
55 grs de sucre glas
40 grs de farina
40 grs d’ametlla en pols
60 grs de mantega
4 blancs d’ou grossos (o 5 si són ous petits)

Preparació:
1.      Anam batent el sucre, la farina i l’ametlla en un bol fins que quedi tot ben mesclat.
2.      Fonem la mantega i la deixam refredar un poc.
3.      Pujam els blancs dels ous (segons Whole Kitchen no importa pujar-los del tot, basta amb anar batent fins que quedi una massa ben homogènia, però jo els vaig pujar a punt de neu)
4.      Afegim als blancs la mescla de sucre, farina i ametlla i l’anam movent amb una cullera de fusta o espàtula amb suavitat fins que quedi tot ben mesclat. Afegim la mantega i tornam a mesclar.
5.      Distribuïm la massa en els motlles que utilitzarem. Tradicionalment els financiers són rectangulars; jo vaig utilitzar uns motlles de silicona que tenia amb diferents formes per veure com em quedaven millor, però varen sortir igual amb tots els motlles. També podríem fer-los com a petites magdalenes.
6.      Enfornam a 180ºC uns 20 minuts fins que la capa superior quedi daurada.

Financiers a punt de menjar, no em podeu dir que no és una recepta senzilla i ràpida, eh?

divendres, 25 de març del 2011

Quiche marinera



Whole Kitchen en la seva proposta salada per al mes de Març ens convida a preparar tot un clàssic de la gastronomia francesa: una Quiche.

Un dels meus defectes (o virtuts, segons es miri) és que intent ser bastant organitzada. Amb el bloc tenc les entrades pensades amb antelació , i així, encara que tenc molt poc temps, puc anar fent entrades periòdicament. Tot això ho dic, perquè aquest diumenge havia de fer la quiche per a Whole Kitchen que s’havia de publicar dilluns (segons la meva agenda) Ahir, després de fer l’entrada al bloc, vaig descobrir que el repte era per a avui!!! Tots els meus plans es vàren veure trastocats dràsticament…primer, no havia fet el repte, era tard i estava cansada,  i segon, no tenia els ingredients per fer la quiche havia de fer el diumenge. Només hi havia dues opcions: no fer el repte o fer una espècie de quiche del que pogués trobar al rebost…òbviament, vaig elegir la segona opció…així, que es pot dir que aquesta és una “quiche de recapte”.
Tenia els ingredients per fer la massa, també tenia ous, nata, llet...ara faltava decidir de què fer-la. Vaig trobar unes llaunes de tonyina i uns bastonets de surimi al congelador…Decidit!! Faria una quiche marinera!!
El resultat em va sorprendre molt, perquè no esperava res d’una recepta totalment improvisada i posant a ull d’aquí i d’allà. Crec que és la quiche més bona que he fet. Avui migdia he anat a dinar a casa dels meus pares i els he duit la quiche per menjar; els ha agradat molt. En conclusió, a vegades a la cuina, dels experiments i de les improvisacions surten versions sorprenents!!

Ingredients:
Massa:
350 grs de farina de rebosteria
130 de mantega freda tallada a quadradets
70 grs d’aigua
Un pessic de sal
1 culleradeta de sucre

Farciment:
2 llaunes de tonyina
1 llauna de bocins de pop
Bastonets de surimi
2 Ous
250 ml de llet
Nou moscada
Pebre bo
Sal

Preparació:
  1. Primer de tot hem de fer la massa a mà o amb la TMX (mesclant tots els ingredients 15 segons, velocitat 6)
  2. Deixam reposar aquesta massa dins una bossa de plàstic a la gelera durant 15 minuts.
  3. Estiram la massa amb un corró i cobrim un motlle de quiche d’uns 28 cms de diàmetre. Deixam reposar la massa 15 minuts més.
  4. Picam tota la superfície amb una forquilla perquè no pugi durant la cocció.
  5. Enfornam uns 15 minuts a 180ºC; la base ha de quedar gairebé feta però no del tot ja que s’acabarà de coure quan enfornem la quiche.
  6. Per preparar el farciment he triturat els ingredients uns segons amb la TMX i he anat distribuïnt la massa a damunt la base de la quiche.
  7. Enfornam uns 30-40 minuts a 180 ºC.

Aquesta és la prova més clara que una quiche és molt versàtil ja que es pot fer amb gairebé qualsevol farciment! 

dijous, 24 de març del 2011

Palmeretes salades



L’entrada d’avui no crec que es pugui dir que sigui una recepta pròpiament dita, però crec que és una molt bona idea per fer un aperitiu ràpid i molt saborós.
Fa temps que vaig veure unes palmeretes similars a una revista de cuina . La idea em va quedar ben gravada i l’he repetida moltes vegades canviant els ingredients.

Ingredients:
La base per fer aquestes palmeretes és una planxa massa de fulls. La podem fer nosaltres o comprar-la ja feta.  
Per veure com fer una massa de fulls a casa pitjau aquí; encara que aquesta recepta sigui de croissants i, per tant, amb una massa que té un punt dolç al portar sucre, si la volem fer salada seguirem el mateix procediment de voltes però a la massa inicial hi posaríem els següents ingredients:
500 grs de farina de rebosteria
250 grs d’aigua a temperatura ambient
60 grs de mantega fosa
12 grs de sal
350 grs de mantega en bloc

Les palmeretes les podem fer amb els ingredients que més ens agradin: pernil, formatge, herbes aromàtiques, salsitxes, tonyina, olives,...
Jo he utilitzat:
Tomàtiga
Formatge
Cuixot
Orenga

Preparació:
  1. Estiram la massa de fulls i distribuïm els ingredients damunt la superfície.
  2. Dividim mentalment la massa en dues meitats i anam enrotllat aquestes meitats cap al centre de la massa. De manera que la massa es junti formant dos cilindres.
  3. Amb un ganivet anam tallant bocins d’un centímetre i mig d’ample aproximadament.
  4. Amb les mans donam forma de palmereta al bocí tallat en el cas que aquest s’hagi deformat.
  5. Anam posant les palmeretes a damunt una palangana de forn i si volem les podem pinzellar amb ou batut perquè quedin més daurades.
  6. Les enfornam durant uns 20 minuts aproximadament.

dilluns, 21 de març del 2011

Pastís de moscatell


Divendres passat va ser l’aniversari del meu pare i vaig ser l’encarregada de fer-li un pastís.
Quan he de fer un pastís sempre tenc en compte els gusts de les persones que l’han de menjar. Així, tenc una sèrie de “pastissos comodí” que solen agradar sempre a tothom i que són una aposta segura i uns pastissos més arriscats que només faig quan estic segura que els ingredients agradaran a tots els que n’han de menjar. Amb el meu pare no tenc aquest problema perquè a ell li agrada absolutament tot, això no obstant, com tothom, té una sèrie de plats que li agraden més que els altres.
Durant tota la setmana vaig estar mirant un llibre de pastissos amb la finalitat de trobar una bona inspiració. Al final vaig trobar un pastís que vaig pensar que li agradaria molt, i que a més, suposava un  repte perquè mai havia fet un pastís amb una cobertura de gelatina transparent: un pastís de moscatell amb raïm i nous; òbviament, ara no és temps de raïm així que vaig fer la decoració amb raïm en almívar i nous. El resultat va ser un pastís suau amb un gustet molt bo, que va agradar a tots els que en vàrem menjar.



Anem a la recepta!!

Ingredients:
Base:
300 grs de galetes (tipus Digestive)
60 grs de mantega

Pastís:
8 làmines de gelatina blanca
4 vermells d’ou
125 grs de sucre
2 cullerades de suc de llimona
375 grs de moscatell
400 grs de crema de llet espesa (vaig utilitzar una nata fresca espesa per cuinar de Mercadona, però després del resultat crec que perfectament es podria utilitzar algun tipus de formatge fresc tipus Philadelphia)

Decoració:
6 làmines de gelatina blanca
Raïm amb almívar
Nous

Preparació:
  1. Trituram les galetes i les mesclam amb la mantega.
  2. Distribuïm la mescla sobre la base d’un motlle desmuntable i la deixam reposar a la gelera mentre preparam el farciment del pastís.
  3. Posam la gelatina amb aigua freda i la deixam uns minuts.
  4. Mentre anam batent els vermells de l’ou, 100 grs de sucre, el suc de llimona i 200 grs de Moscatell  (Jo ho vaig fer amb la TMX posant la papallona i programant 90ºC, 5 minuts, velocitat 3 ½).
  5. Expremem bé la gelatina que havíem deixat dins l’aigua i la diluïm a foc lent amb 50 ml de moscatell. Afegim 3 cullerades de la crema que hem preparat abans. Una vegada que estigui ben mesclat ho afegim a la crema i la deixam reposar durant una hora, però de tant en tant anirem removent la crema.
  6. Quan la crema comenci a cuallar muntarem la crema de llet i l’incorporam a la mescla anterior.
  7. Distribuïm la crema a damunt la base de galeta i la deixam reposar uns minuts. Quan comenci a cuallar un poc posarem el raïm i les anous pitjant un poc perquè es fiquin un poc dins la crema.
  8. Deixam reposar el pastís a la gelera unes hores.
  9. Quan el pastís està ben cuallat podem preparar la gelatina de cobertura: així posam 6 làmines de gelatina amb aigua freda. Quan la gelatina s’hagi reblanit posam al foc el vi restant i 25 grs de sucre.
  10. Distribuïm aquesta gelatina a damunt la superfície del pastís per tal que ens quedi una coberta ben llisa i brillant.

Recepta adaptada del llibre “Pasteles” de l’Editorial Blume.


dimarts, 15 de març del 2011

Pastissets de crema catalana



Avui és dia 15 i com cada dia 15 des de fa tres mesos hi ha una cita gastronòmica: la recepta dels 15, organitzada per na Sandra i en Xavi dels  Fogons de la Bordeta i per na Marina de Xocolata Desfeta.
A mesura que passa el temps els gusts van canviant, però hi ha un parell de plats que des de sempre tenen un lloc privilegiat a la meva llista de preferits i un d’ells és la crema catalana. De fet, abans de què jo en fes quan anava a un restaurant eren les postres que solia demanar.
No fa gaire temps vaig publicar la recepta de crema catalana i quan vaig veure la proposta d’aquest mes vaig pensar que hi havia de participar però que havia de fer alguna petita innovació a la crema. Primer vaig pensar en afegir-hi algun sabor o condiment, però després vaig pensar que no, que la crema catalana m’agrada tal com és i que el millor era presentar-la d’una manera diferent; així que vaig fer uns pastissets de crema catalana.
Són molt senzills de preparar: es tracta bàsicament de fer uns pastissets amb una base de massa sablé i omplir-los amb la crema catalana.
Si no tenim temps (o ganes) podríem utilitzar bases de pastissets que ja venen fetes:; també podríem fer-les de massa de fulls. Personalment, m’agrada la massa sablé perquè trob que dona un punt molt bo com a base de pastissos.

Ingredients:
Base de massa sablé:
100 grs de sucre
300 grs de farina
2 vermells d’ou
150 grs de mantega en pomada
20 grs de llet
Un pessic de sal

Crema catalana (recepta de Maduixa de Salseando en la Cocina)
500 grs de llet sencera
125 grs de sucre
4 vermells d’ou
20 grs de midó o 15 grs de fècula de patata
Pell de llimona
Canyella en rama


Preparació:
1. Primer de tot, cal preparar la base dels pastissets. Mesclam el sucre, la farina, els ous, la mantega i la sal fins que quedi tot ben integrat. Finalment afegim la llet. Deixam reposar la massa a la gelera uns 30 minuts.
2.Extenem la massa damunt els motlles individuals i picam la superfície amb una forqueta i l’enfornam a 175 º C fins que la massa estigui daurada. Deixam refredar.
3. A continuació preparam la crema catalana. Pitjau aquí per veure com fer-ho.
4. Deixam reposar  un poc la crema i la distribuïm dins les tartaletes que hem preparat.
5. A damunt cada pastisset posam una quantitat generosa de sucre i la cremam amb un bufador.

Si us agrada la crema catalana, aquests pastissets us encantaran!!


diumenge, 13 de març del 2011

Coca de recapte




La Judith i la Mònica són dues germanes blocaires amb molta iniciativa. Si no coneixeu encara els seus bloc us recoman que el visiteu, però alerta perquè les seves pàgines enganxen!! No fa gaire vàren anunciar el naixement d’un nou bloc gastronòmic conjunt: Memòries d’una cuinera on ens anirien proposant mensualment una recepta tradicional. El primer repte que han proposat per a aquest mes de març és la coca de recapte.
Quan vaig veure això de coca de recapte vaig pensar: molt bé la faré, però primer he d’intentar aclarir què és això d’una coca de recapte perquè a les Illes no en tenim. Vaig anar mirant pàgines web intentant saber què era i quan vaig veure fotografies em vaig adonar que i tant que en tenim i en feim, però la terminología coca de recapte ens és desconeguda. A Mallorca li deim coca de verdura, coca de trempó o coca de pebres segons els ingredients que porta.
Segons he anat llegint a diferents blocs de cuina, la coca catalana pròpiament dita és una coca d’aprofitament, però el nom de coca de recapte prové de què els ingredients es recaptaven per les diferents cases segons les verdures que hi havia durant la temporada als horts, després, al poble es feien al forn les coques i es repartien entre les diferents cases.
Una vegada aclarit el concepte i origen d’aquesta coca he fet la meva versió; bé, realment he fet un parell de  versions... una de salada i una de dolça. Tot i que les coques salades que he fet no són les típicament mallorquines, hi ha res més mallorquí que la sobrassada??



Ingredients:
Massa:  he seguit la recepta de la massa de pizza augmentant proporcionalment les quantitats i l’he deixada ben fineta. Per veure la recepta pitjau aquí.

Ingredients:
Coca salada:
Pebres vermells
Tonyina
Olives
Anxoves

Coca dolça:
Mel
Sobrassada

Preparació:
  1. Feim la massa i la deixam reposar.
  2. He distribuit la massa en tres parts i l’he estirada amb el corró perquè em quedàs ben fineta.
  3. A una hi he posat pebres, tonyina i olives i a  una altra a més a més hi he afegit anxoves.
  4. He estirat la tercera porció (la que havia de ser coca de sobrassada amb mel) i l’he enfornada sense res al damunt, perquè la sobrassada no importa que estigui tant de temps dins el forn.
  5. Aquesta coca s’enforna a 180ºC fins que quedi ben daurada, aproximadament uns 20 minuts. Quan la massa començava a estar feta però encara no daurada (duia uns 15 minuts aproximadament al forn) he posat al damunt la sobrassada i la mel, i l’he deixada fins que la pasta ha agafat color.

Aquestes coques es poden menjar tant fredes com calentes, encara que personalment la de sobrassada amb mel m’agrada quan encara està calenta.



dimecres, 9 de març del 2011

Grissini




Avui una recepta fàcil, fàcil, fàcil!!
A qui no li agraden aquests bastonets de pa d’origen italià que es solen menjar com a aperitiu? Imaginau si els podem fer a casa i els menjam encara calentets, acabats de fer!! Irresistibles no trobau??

Anem a la recepta!!
Ingredients (20-25 unitats aproximadament, segons el tamany que donem als grissini)
500 grs de farina de força
10 grs de sal
20 grs de llevat fresc
1 cullerada de mel
40 grs d’oli d’oliva
280 grs d’aigua

Podem arrebossar els grissini amb farina, amb sèsam, amb herbes aromàtiques com orenga o amb qualsevol altre ingredient que ens vengui de gust.


Preparació:
Amb TMX:
  1. Posam a la TMX la farina i la sal i ho mesclam 10 segons a velocitat 5.
  2. Afegim el llevat, la mel, l’oli i l’aigua. Programam 5 minuts, “vaso cerrado”, velocitat Espiga. El resultat és una massa tova i molt elàstica.

Sense TMX:
  1. Mesclam la farina i la sal
  2. Afegim la resta d’ingredients: llevat, mel, oli i aigua i els mesclam durant uns minuts fins que quedi una massa ben homogènia.

Una vegada feta la massa l’aplanam amb les mans i la deixam reposar una hora aproximadament.
Encalentim el forn a 220º.
Amb la massa formam una massa rectangular i amb un ganivet o tallador anam tallant trinxes d’uns 2 cms d’amplada. Donam a aquestes trinxes forma cilíndrica prima i les arrebossam amb les llavors, orenga o amb farina.
Després estiram els bastonets de pa dels dos extrems per tal d’aconseguir el tamany desitjat.
Enfornam uns 10-15 minuts fins que quedin ben daurats.

Consell: els grissini quedaran més cruixents si posam un tassó d’aigua a dins el forn i de tant en tant anam pulveritzant els bastonets amb aigua.

(Aquesta recepta és del llibre “Pan y Bollería con Thermomix”)


diumenge, 6 de març del 2011

Croquetes d'arròs




La primera vegada que vàrem menjar aquestes croquetes d’arròs va ser a Roma. Aquestes croquetes són típiques d’allà on reben el nom de supplì al telefono, perquè al mossegar-les el formatge va formant els fils típics de la mozzarella que recorden un cable telefònic.
Des d’aquell dia que en vàrem menjar tenia pendent provar de fer-ne. Ahir em vaig decidir i el resultat ens va agradar molt.
Aquesta recepta és  molt versàtil, perquè les croquetes les podem fer amb allò que ens vengui més de gust, encara que jo les vaig fer així com recordava haver-les menjat: d’arròs, mozzarella i orenga, tot i que hi vaig afegir uns bocinets de salsitxa. Agafant la base de l’arròs es podríem fer amb pernil, tonyina, olives, tomàquet… Imaginació al poder!!

Anem a les recepta:

Ingredients:
Arròs (no ha de ser arròs d’aquest que no es passa perquè en cas contrari la croqueta no arribaria a agafar consistència)
Formatge tipus mozzarella
Una salsitxa tallada a bocins petits
Orenga
Ou i pa ratllat

Preparació:
  1. Primer de tot hem de bullir l’arròs. Tot i que a la recepta original l’arròs es fa com si fos un rissotto, jo per no complicar l’experiment només el vaig bullir (i crec que per ara ho continuaré fent així)
  2. Després el deixam refredar i hi afegim orenga (o qualsevol herba aromàtica que ens vengui de gust) i els bocinets de salsitxa i ho mesclam bé.
  3. Anam formant petites bolles i al centre posam un quadradet de formatge.
  4. A continuació arrebossam la croqueta amb ou i pa ratllat (podríem utilitzar també farina, ou i pa ratllat, però vaig trobar que no era necessari utilitzar farina i la recepta va sortit bé)
  5. Les fregim al foc. Hem de tenir en compte que les croquetes es faran molt ràpid perquè tots els ingredients ja estan cuits, així que una vegada que agafin color daurat la retirarem del foc. Bon profit!!

 

dimecres, 2 de març del 2011

Pastís de pastanaga i plàtan


La primera vegada que vaig sentir que es feien pastissos de pastanaga em va sonar molt estrany i em va sorprendre molt. Com es pot fer un plat dolç amb una pastanaga?
Quan el vaig provar em va encantar i vaig descobrir tot un univers de pastissos que es poden fer amb ingredients que, en principi, no ens semblen dolços, com ara les pastanagues, els carbassons o les remolatxes.
Així que, oberta la meva curiositat, vaig començar a “investigar” un poc aquests pastissos.  Segons la viquipèdia, la pastanaga s’utilitza per fer pastissos des de l’Edat Mitja, època en que els edulcorants eren cars i poc abundants, mentre que la pastanaga era més fàcil d’aconseguir i sobretot a bon preu. La popularitat d’aquests pastissos va augmentar de manera extraordinària al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial a causa del racionament d’aliments.
A la dècada dels 60 els pastissos de pastanaga (carrot cake) es varen fer molt famosos a les cafeteries i restaurants d’Estats Units i poc a poc s’han anat fent populars a la resta de països.
A mi és un pastís que em va agradar molt, original, diferent i sobretot fàcil i ràpid de fer. Es pot demanar més??

Anem a la recepta!!

Ingredients:
300 grs de farina de força
Una culleradeta de canyella
20 grs de llevat (tipus Royal)
4 ous
300 grs de sucre moreno
220 grs d’oli de gira-sol
280 grs de pastanaga triturada
50 grs de nous picades
1’5 plàtans
Essència de vainilla

Cobertura:
La podem fer de xocolata blanca:
  • 100 grs de xocolata de cobertura blanca
  • 30 grs de nata líquida
O de xocolata negra:
  • 100 grs de xocolata de cobertura negra
  • 30 grs de nata líquida

Preparació:
  1. Primer de tot mesclarem la farina, la canyella, el llevat i el sucre.
  2. A continuació afegim els ous, l’oli de gira-sol i l’essència de vainilla.
  3. Afegim la pastanaga triturada, les nous i el plàtan xafat. Crec que és millor si no trituram excessivament la pastanaga i les nous, és a dir, que es puguin trobar bocinets petits d’aquests ingredients.
  4. Distribuim la massa dins un motlle i enfornam a 175 ºC uns 40 minuts aproximadament (el temps és orientatiu i depèn del vostre forn)
  5. Quan el pastís estigui fet el desmotllam i feim la cobertura de xocolata. Tant si la feim de xocolata blanca com negra, primer fonem la xocolata i després afegim la nata. Distribuim la cobertura per damunt el pastís.
Nota: segurament ara fareu la pregunta del milió: perquè surt a la fotografia un tassó de llet i la recepta no en porta?? Doncs, perquè necessitava fer una composició d'un bodegó i vaig aprofitar el pastís que tenia fet...i em faltava un element blanc a la foto; per això vaig posar la llet!!
De totes maneres el pastís podria portar llet, sempre i quan guardem la proporció de 220 grs de líquid. És a dir, la recepta porta 220 grs d'oli de gira-sol, però perfectament en podriem posar 170 d'oli i 50 de llet sempre i quan respectem la quantitat líquida de 220 grs.