Pa proporcional

Com ja us he contat a altres posts una de les coses que més m’agraden fer és el pa. De fet quan organitzava el bloc vaig posar tot d’una l’etiqueta de pans, tot i que ara només n’hi ha tres (el pa exprés, ràpidissim de fer i molt bo; el pa de pita, original i sorprenent i el d’avui) aquesta secció anirà augmentant amb el temps, perquè és una cosa amb la que m’agrada experimentar.

Trob que és màgia que mesclant uns ingredients tan senzills poguem obtenir un resultat tan bo…i la varietats de pans que podem fer és infinita!

A més, ara que fa fred crec que és una de les millors èpoques per fer-ne; a l’estiu ens fa mandra, però ara el temps convida a quedar a casa i a fer coses que necessitin forn.

Aquesta recepta l’he feta moltes vegades i li he donat el nom de pa proporcional. I d’on surt aquest nom? Doncs, de les proporcions dels seus ingredients, ara descobrireu el perquè...

Ingredients :

200 grs d’aigua

200 grs de farina integral

200 grs de farina de força

20 grs de llevat fresc

Un poc de sal

I si volem fer un pa més gros ? Doncs, augmentam les proporcions :

300 grs d’aigua

300 grs de farina integral

300 grs de farina de força

30 grs de llevat fresc

Un poc de sal

I si el volem fer més petit?

100 grs d’aigua

100 grs de farina integral

100 grs de farina de força

10 grs de llevat fresc

Un poc de sal

Supòs que ara ja heu deduït d’ on m’he tret això de pa proporcional, no ?

Doncs, per recordar la recepta sense haver de mirar-la només cal saber que el pa duu aigua, farina integral, farina de força en la mateixa proporció (300-300-300; 200-200-200 o 100-100-100; segons el tamany del pa), pel que fa al llevat la mateixa xifra llevant-li un zero (30-20-10) i finalment, hi hem d’afegir un poc de sal (no molta!)

Preparació:

1. Primer de tot hem d’escalfar un poc l’aigua. Un minut en el microones a potència mitjana o amb la TMX 1 minut i mig a 37ºC, velocitat 1.
2. A continuació afegim el llevat i ho mesclam be amb l’aigua fins que quedi tot ben integrat. Amb la TMX progamarem uns segons a velocitat 5..
3. Finalment, afegim les farines i amassam fins que quedi una massa homogènia. En el cas de la TMX, primer ho mesclam tot a velocitat 5 15 segons, i després amassam a velocitat espiga 4 minuts.
4. Amb la massa resultant formam una bolla que deixarem reposar tapada damunt la safata del forn. amb un pedaç de cuina entre 30-45 minuts, fins que la massa hagi duplicat el seu volum. El temps depèn de la temperatura ambient; així a l’estiu pujarà molt ràpidament mentre que a l’hivern tardarà molt més a pujar.
5. Encalentim el forn a 250ºC per crear una atmosfera ben calenta. Quan el forn estigui calent el baixam a 170ºC i enfornam el pa amb calor a dalt i baix durant uns 45 minuts. Si volem podem posar un poc de farina a damunt el pa abans d’enfornar-lo i fer-li uns talls decoratius amb un ganivet.
6. Per què ens surti un pa cruixent és convenient just quan l’hem ficat polvoritzar amb un poc d’aigua a dins el forn, així és crea un ambient humit que va que la crosta sigui molt més cruixent. Quan he ficat el pa al forn, a part de crear aquest ambient amb un polvoritzador hi pos un tassó que pugui aguantar la temperatura del forn(un got) amb aigua perquè durant tota la cocció es mantegui aquesta atmosfera humida.
7. Deixam refredar un poc el pa i a menjar!!

Croissants

Whole Kitchen en la seva Proposta Dolça per al mes de Gener ens convida a preparar tot un clàssic de la gastronomia francesa, una pasta de fulls

Por favor, para ver la receta en castellano, pulsad el botón del traductor situado en el lateral derecho del blog. Gracias!!

Fa poc més de dos anys vàrem fer una escapada a París. Uns dels molts records que guardam d'aquell viatge és el dels croissants. Un capvespre vàrem anar a Montmatre, feia fred i teniem gana; així que entràrem a una Boulangerie i vàrem comprar uns croissants. Aquells croissants no eren “normals”; eren els millors que havíem menjat mai. Aquell dia em vaig proposar que un dia intentaria fer-ne uns de semblants.

Amb el temps vaig pensar que havíem idealitzats aquells croissants; no era possible que fossin tan bons i diferents als que menjam aquí. Vaig pensar això fins que al bloc Webos Fritos vaig trobar la recepta de la Su dels croissants. Ella explicava que n'havia provat uns de meravellosos a París i que havia aconseguit fer-ne a casa seva...Ja us podeu imaginar la meva reacció, no? Acabava de començar l'operació croissant. Aquella vegada la massa em va costar perquè no vaig seguir una regla imprescindible per fer-los que és que l'ambient ha de ser fred, en conseqüència, la mantega em sortia de la massa per la calor; així i tot, vaig salvar la massa i els croissants sortiren excepcionals; de fet, els que compràvem per aquí no ens semblaven tan bons.

Quan vaig veure que la proposta de Whole Kitchen era fer una massa de fulls, no em vaig pensar gens el que faria: croissants!!!

Abans de començar amb la recepta, m'agradaria compartir dues curiositats gastronòmiques:

1. Com ja sabeu la característica de la massa de fulls és que està constituïda per capes formades per les voltes i estiraments que es donen a la massa. Això fa que la mantega quedi situada entre les capes de manera que quan s'enforna la massa, la calor fa que la mantega es vagi fonent i desprenent una vapor que farà enlairar les capes unes damunt les altres. Així, doncs, la massa es va expandint cap amunt fet que fa que quedi cruixent.
2. Pel que fa a l'origen dels croissants curiosament aquest no és francès sinó austríac. Al 1683 l'exèrcit otomà, després d' invair Hongria va intentar assaltar Viena. Amb aquest objectiu els soldats varen començar a excavar uns trinxeres per sota les murades de la ciutat. Ho feien de vespre per tal d'evitar ser descoberts, però no comptàven amb els forners que feien feina a aquelles hores. Aquests vàren donar el crit d'alarma i vàren evitar la invasió turca. Per commemorar aquest fet es va crear el croissant donant-li la forma de mitja lluna que recorda la que apareix a la bandera turca. Òbviament, la recepta del croissant ha canviat molt amb el pas del temps, però el seu origen i la seva forma es troben en aquest moment històric.

Anem a la recepta, però abans dues qüestions fonamentals perquè la massa de fulls surti bé:

• S'ha de fer feina en un ambient fred, per això jo vaig ficar la massa al congelador entre volta i volta. Fins i tot, si és necessari podem passar una barra de gel o una bossa del que tenguem al congelador (per exemple, de pèsols) per damunt la superfície a treballar, així aconseguirem que la massa no es desfaci amb les voltes.
• Hem d'utilitzar una mantega de qualitat. Jo en vaig comprar una de la marca Lurpak. La veritat és que quan vaig anar al supermercat duia una idea de la mantega que volia comprar, però no la vaig trobar. Vaig agafar aquesta perquè em va semblar bona, quan pagava a la caixa vaig pensar o m'estan estafant o em sortirà una massa fantàstica. He de dir que vaig encertar amb la mantega, segur que la tornaré a comprar.
  
  
  

Aquesta recepta és de Webos Fritos, crec que és ideal perquè no porta tanta mantega com altres receptes i perquè duu farina de força, fet que fa que els croissants quedin ben inflats.

Ingredients:
Per fer la massa inicial:
500 grs de farina de força
30 grs de llevat fresc
250 grs de llet freda
50 grs de mantega de qualitat
75 grs de sucre
1 ou
Una culleradeta de sal
Per fer la pasta de fulls:
200 grs de mantega

Preparació:

Plastó o massa inicial:

1. Tamisam la farina i feim amb ella un volcà damunt la taula.
2. Dissolem el llevat amb la llet.
3. Fonem la mantega i mesclam amb la llet, el sucre, la sal i l'ou.
4. Anam mesclant tots els ingredients fins que aconseguim fer una bolla. Damunt marcam amb un ganivet una creu profunda.
5. Tapam aquesta massa amb un paper film i la deixam reposar a la gelera unes hores. Jo la vaig deixar tot el vespre.
   
   

   

Pasta de fulls: no és difícil de fer, però sí que porta el seu temps i és laboriosa.

1. La pasta de fulls es fa a partir de la massa inicial que hem deixat reposar a la gelera.

2. A partir de la creu marcada a la massa l'extenem amb forma de creu. Deixant el centre més abultat (això és molt important). Col.locam la mantega, que haurem tret de la gelera 20 minuts abans, en bloc al centre de la creu. Amb el corró pegam uns cops damunt la mantega perquè quedi un poc aplanada (mirau la foto de la dreta)

 

3. Amb els braços de la creu enrevoltam la mantega fins que facem un paquet. Primer el braç dret, després l'esquerra, el de dalt i finalment el d'abaix.

 4. Una vegada que el paquet estigui format l'hem d'aplanar amb el corró fins que ens quedi una làmina de massa rectangular. S'ha de fer molta pressió per tal d'aplanar la superfície i s'ha de fer feina ràpid.

5. Una vegada format aquest rectangle, hem de començar a formar els plegs de la massa.  Així ens imaginam mentalment que la massa es divideix en tres trams iguals i l'anam plegant. Primer la part de l'esquerra cap al centre i després la de la dreta. A continuació, la part d'adalt cap al centre, i després la d'abaix. Ara acabam de fer dues voltes a la massa.

6. Aquesta massa s'ha de deixar reposar. Com que la primera vegada que la vaig fer la mantega em va sortir pels costats, aquesta vegada vaig decidir posar la massa 15 minuts al congelador. Així, vaig aconseguir que la massa fos dura i no sortís la mantega quan l'aplanàs amb el corró.

7. Després dels 15 minuts, hem d'aplanar-la amb el corró fins a tornar a obtenir un rectangle. 

 8. Tornam a repetir el pas 5. Així donarem dues voltes més a la massa. Ara en portarem 4. La deixam reposar 15 minuts més al congelador.

9. Després d'aquest temps la tornam a amassar i tornam a repetir novament el pas 5. Ara ja haurem donat 6 voltes a la massa.

10. Deixam reposar novament la massa i la tornam a estirar fins a formar un nou rectangle. Ha arribat el moment de tallar els croissants.

11. Feim una plantilla triangular de cartolina i tallam la massa formant triangles. 

12. Amb cada triangle formam un croissant, enrotllant la massa des de la base  cap a vèrtex del triangle.

13. Deixam reposar els croissants fins que dupliquin el seu volum (en el meu cas, aproximadament uns 45 minuts)

14. Finalment, els enfornam a 180ºC fins que quedin daurats.

Mirau quins plecs que fa la massa!!

Amb aquesta recepta a mi em vàren sortir 10 croissants grossos, no els vaig fer tots de cop. Només en faig fer 2; els restants els vaig congelar abans d'enfornar. Així, tenc un croissants preparats a casa per esmorzar els diumenges durant un parell de setmanes.

Conclusió: val la pena fer la pasta de fulls a casa?

No és una massa difícil, però si que duu la seva feina amassar i fer els plecs. Mentre la fas penses "no val la pena, comprada ja surt bona, estic perdent el temps". Ara bé, quan s'enfornen els croissants i la casa comença a fer oloreta ja comences a canviar d'idea, quan menges el croissant que has fet tu ja estàs perdut...són els millors croissants que es poden menjar!!

Potser per fer un pastís que porta molts d'ingredients a sobre i on el gust de la massa de fulls no és tan important es pot utilitzar la pasta dels supermercats, i ens surt una recepta fantàstica però per fer uns pastissos tipus croissants o napolitanes on la massa de fulls ho és tot hi ha diferència i molta entre la massa comprada feta i la feta a casa...Provau-ho i m'ho contau, d'acord??

Cupcakes de maduixa

 

Com supòs que ja heu vist, diumenge passat vaig fer els meus primers cupcakes. Vaig quedar força satisfeta amb el resultat. Encara que he de reconèixer que des de que els vaig fer cada vespre, abans de dormir, el meu cap volta i volta pensant quins cupcakes nous puc fer!

L’ origen de la paraula cupcake no està clara del tot.  Així trobam dues teories; segons la primera, abans que existissin els motlles per fer muffins s’utilitzaven tasses (cups en anglès) i de la combinació de paraules cup (tassa) i cake (pastís) surt la paraula cupcake, és a dir, pastís en tassa.  Segons la segona teoria, l’origen del seu nom deriva de la forma de mesurar en tasses els ingredients utilitzats, fet que simplificava molt la feina a la cuina.

Amb tot aquest descobriment de l’univers « cupcakístic » l’altre dia se’m va acudir fer les magdalenes de la base dins una tassa i decorar-la a damunt. Avui m’he llençat a l’aventura i el resultat crec que és bastant original.

Com a frosting tenia un parell d’alternatives pensades. Fer una cobertura de butter cream  no m’acabava de convèncer perquè la trobo massa dolça (i perquè jo digui que és massa dolça, és que ho és molt!); he descartat també una ganaché de xocolata perquè ja la vaig fer diumenge i volia experimentar amb altres receptes; em feia ganes fer una cobertura de formatge cremòs però havia d’anar al supermercat i no tenia temps,…només em quedava una alternativa que a mi personalment m’agrada molt, fins i tot més que la xocolata, fer una cobertura de merenga.

Així que dit i fet, m’he posat mans a l’obra! He decidit fer uns cupcakes de maduixa, per això, he posat una cullerada de melmelada de maduixa al fons de les tasses, he fet la magdalena dins la tassa, l’he decorada amb merenga i amb una maduixa feta de massapà.

Aquesta és la segona aportació que faig al concurs de Cupcakelosophy.

Anem a la recepta !

Ingredients :

Melmelada de maduixa per posar a la base de les tasses.

Per fer la base de magdalena (en surten 6; encara que això depen del tamany de la tassa):

120 grs de mantega

115 grs de sucre

2 ous mitjans

1 cullerada d’essència de vainilla

120 grs de farina de rebosteria

Per fer la merenga (jo he fet una merenga italiana, perquè després de molts d’experiments és la que em queda millor per decorar pastissos)

100 grs de sucre

25 grs d’aigua

2 ous

Figuretes de massapà (aproximadament 250 grs)

100 grs de sucre en pols

100 grs de farina d’ametlles

1 blanc d’ou

Preparació :

1. Possam una cullerada de melmelada de maduixa dins cada tassa.
2. Distribuim la massa de les magdalenes dins les tasses. Les hem d’omplir ¾ parts, perquè dins el forn pujaran fins el límit de la tassa. Abans de posar la massa dins les tasses l’he mesclada amb una culleradeta de melmelada perquè el cupcake realment fos de maduixa.
3. Enfornam uns 15 minuts aproximadament. El temps és orientatiu ja que dependrà del tamany de la tassa.
4. Feim la merenga. Jo he utilitzat la TMX:
1. Es fa un almívar amb l’aigua i el sucre, programant 10 minuts, velocitat 2 a 100ºC.
2. Mentre anam pujant el blanc dels ous amb les varetes.
3. Quan els blancs estan a punt de neu afegim l’almívar molt lentament i continuam amb les varetes, fins que quedi una merenga forta i consistent. Li afegim unes gotetes de colorant perquè agafi un color rosat.
5. Amb una mànega pastissera distribuim la merenga dins les tasses, jo he fet unes petites línees amb el colorant dins la mànega abans de posar la merenga perquè aquesta sortís amb ratlles de color rosa més obscur.
6. Decoram amb la maduixa de massapà. Per fer la figureta:
1. Mesclam el sucre i les ametlles (les podem picar nosaltres programant un minut a velocitat 10). Una vegada mesclats, afegim el blanc d’ou fins que quedi una massa homogènia.
2. Deixam reposar una hora a la gelera, perquè faci més bon treballar.
3.  Anam fent les figuretes i anam tenyint amb el colorant alimentici. He utilitzat els colorants Wilton vermell (christmas red) i verd (leaf green).

Cupcake a punt de servir i menjar!!!!!

Cupcakes de coco i xocolata

Abans de tenir Bon Tiberi anava seguint alguns blocs, altres els he conegut fa poc.

Quan vas seguint un bloc et vas formant una idea de la persona que hi ha al darrera, a vegades més o menys encertada. Els que em coneixeu personalment supòs que em reconeixeu en cadascuna de les línies que escric; els altres supòs que us anau formant una imatge meva a partir del que dic o deix de dir.

La Judith, del bloc El món de Juju, divendres passat va explicar deu coses noves que no sabíem els seus seguidors. Després va “nominar” (per dir-ho d’alguna manera) a deu persones més perquè explicassin deu coses sobre elles; a mi em va tocar la nominació. Així que cumplint els deures aquí van els meus deus punts:

1. Fa uns tres anys i mig era una completa inútil a la cuina. Realment, això succeïa perquè els fogons de casa dels meus pares i jo mai ens hem entès molt ; no sé com explicar-ho però tenen una espècie de vida pròpia que s’imposa al cuiner. Així i tot, en vaig aprendre ràpid, però els inicis foren difícils. Vivíem a un pis nou amb un comptador d’obra provisional, així que cada vegada que feia menjar “ploff” botava el diferencial i havia d’anar corrent dos pisos avall i pujar el diferencial del carrer, tornar al pis i acabar el menjar. Així, vaig fer les meves primeres truites de patates!! Eh, què te mooolt de mèrit fer-les així!!
2. M’agrada més el dolç que el salat, així i tot, procuro dur una alimentació variada i equilibrada, a part de fer esport almenys tres cops per setmana.  
3. Els gusts m’estan canviant (…o m’estic fent gran!!). Abans m’agradava més la carn que el peix (era carnívora total) ara cada vegada m’agrada menys la carn i més el peix i les verdures.
4. Gourmets gastronòmics passau a l’altre punt: no llegiu aquest o em perdreu el “concepte” i no tornareu a entrar a Bon Tiberi!! No m’agrada gens el vi, ni blanc, ni negre!! Sóc de les que sempre bec aigua!! Si he de fer l’esforç, el faig, però em costa i molt!!
5. Uns dels meus hobbies és llegir, però gairebé no tenc temps. Al nostre pis hi ha llibres per tot arreu, que misteriosament es van multiplicant! Els Reis em van dur un e-book que és un artilugi increïble i pràctic!! Jo era escèptica i deia que com el paper res, però des de que el tenc no em puc creure com es veu i llegeix. Una de les coses que més m’agraden és llegir ben tapada i sentir ploure! Per desgràcia, no ho puc fer gairebé mai.
6. Gairebé no veig la televisió. De fet, crec que fa setmanes que no veig cap programa sencer a part de qualque bocí de telenotícies mentre sopam. Això no obstant, m’agrada molt el cine, sobretot el clàssic. De fet, a casa tenim un projector i, quan podem, ens agrada veure una bona pel.lícula.
7. Una de les meves grans passions és viatjar. Sempre que podem feim alguna escapada, encara que no tantes com voldríem!! Grans viatges que esperam fer: visitar el continent asiàtic (Xina i Japó) i tornar als Estats Units.
8. A casa hi ha tres coses intocables i sagrades: el Barça, el Bruce (Springsteen, Bruce per nosaltres, perquè ja és de la familia) i la xocolata!! He de dir que m’he adaptat sense problemes a les tres. De fet quan preparava els cupcakes sonava el Bruce i ben molt que m’agradava!
9. Sóc molt ordenada i organitzada. Tenc una mentalitat bastant quadriculada en aquest sentit. Vaig contrarrellotge tot el dia ja que és l’única manera de fer tot el que he de fer, i encara no em basta el temps!
10. Sóc moolt puntual. Em posa molt nerviosa la gent impuntual. Com que vaig cronometrada tot el dia i arribo a punt, no puc resistir la impuntualitat.

Vaja quin rotllo que us acabo d’escriure. La responsable és la Judith, què consti!!

Anem a la recepta d’avui !!

Mai havia fet un cupcake i avui m’he estrenat. A falta d’un n’he fet dos, però això ja us ho contaré un altre dia. Al final han sortit força bé, però no amb la recepta que volia fer inicialment, que ha sortit un petit (o gran) desastre.

Com que fa molt de fred he pensat fer uns cupcakes decorats amb un ninot de neu. Suposo que serà la il.lusió de veure la neu, perquè aquí a Mallorca gairebé no en veim mai!
Amb aquest cupcake particip al concurs organitzat per Cupcakelosophy.

Cupcakes de coco i xocolata

Ingredients:

Cupcake:

200 grs de farina de rebosteria

50 grs de coco ratllat

1 sobre de llevat (tipus Royal)

4 ous

150 grs de sucre

200 grs de llet de coco

Frosting de xocolata:

Utilitzam la mateixa quantitat de xocolata que de nata, en el meu cas (he decorat només 4 cupcakes):

100 grs de xocolata tipus Nestlé postres

100 grs de Nata

Figuretes de massapà (aproximadament 250 grs)

100 grs de sucre en pols

100 grs de farina d’ametlles

1 blanc d’ou

Preparació:

1. Primer de tot hem de preparar la magdalena que serà la base del cupcake. Per això, mesclam tots els ingredients. En primer lloc, els ous i el sucre, i després, afegim la resta d’ingredients.
2. Distribuim la mescla en motlles individuals de paper i enfornam uns 15-20 minuts a 180ºC.  Deixam refredar.
3. Una vegada preparada la base, hem de preparar la cobertura o frosting. Jo ho he fet amb la TMX. He posat la nata 5 minuts a 90º i a continuació, he afegit la xocolata fins que ha quedat tot ben integrat. La massa resultant la posam a una mànega pastissera i la deixam reposar a la gelera unes dues hores, perquè agafi consistència.
4. Finalment, prepararem les figuretes de massapà:
1. Mesclam el sucre i les ametlles (les podem picar nosaltres programant un minut a velocitat 10). Una vegada mesclats, afegim el blanc d’ou fins que quedi una massa homogènia.
2. Deixam reposar una hora a la gelera, perquè faci més bon treballar.
3. Anam fent les figuretes i anam tenyint amb el colorant alimentici. He utilitzat els colorants Wilton groc (lemon yellow), vermell (christmas red) i verd l(eaf green).
4. Per fer el ninot de neu he deixat el cos del color del massapà; la bufanda tenyida de vermell, el nas de taronja (vermell i groc en la mateixa proporció), els ullets i els botons del cos són xocolata fusa (he fet una petita senyal amb un escuradents). Finalment, he tenyit un poc de massapà de groc, he fet unes petites ratlles de xocolata i ho he clavat tot a un escuradents, perquè servís de granera.
5. Una vegada preparats aquestes tres parts del cupcake, podem montar-lo:
1. Amb la mànega pastelera distribuim el frosting de xocolata fent una espiral. A damunt hi posam un poc de coco ratllat.
2. Finalment, posam el ninot de neu a damunt el cupcake i la granera que li hem fet.

Crema de carbassa

Una de les parts que més m’agraden dels mercats són els llocs de fruites i verdures;  m’agrada veure com hi ha hortalisses i fruites que sempre hi són, d’altres van i vénen segons la temporada. N’hi ha que és dissimulen amb les altres, com si volguessin passar desapercebudes, d’altres tenen colors cridaners. Entre aquestes darreres una de les que més em criden l’atenció són les carbasses. Així, que la darrera vegada que vaig anar a comprar vaig tornar a casa amb una carbassa dins la bossa.

Quan li vaig comentar a la meva mare que volia fer una crema de carbassa, em va comentar que havia llegit que era molt sana i que tenia moltíssimes propietats beneficioses per al cos. Així, que em vaig posar a cercar un poc per internet i la veritat és que em va sorprendre, i molt, tot el que ens pot aportar aquesta hortalissa.

La carbassa està formada per un 90% d’aigua, te molta fibra, molt poques calories i ens aporta una quantitat important de vitamina A. A més, te moltes propietats, entre d’altres: és diurètica, depuradora, anticancerígena, ajuda a prevenir les infeccions de l’aparell respiratori, afavoreix el sistema immunològic, te efectes laxants i és molt bona per l’aparell digestiu en general...o sigui, que la carbassa a part de ser visualment atractiva ens aporta una gran quantitat de beneficis. Per tant, juntament amb les meves cremes i purés de capçalera (la crema de xampinyons i la vichyssoise) a partir d’avui aquesta crema fàcil, sana i molt vistosa formarà part del meu repertori culinari...i del vostre?

Amb aquesta recepta particip al HEMC  # 50 (“Hecho en mi cocina”), que aquest més està dedicat a les sopes.

Anem a la recepta,

Ingredients:

750 - 1 kg de carbassa

2 porros (només la part blanca)

30 grs d’oli d’oliva

2 patates mitjanes

1 pastanaga (opcional, jo li he posat perquè he pensat més vitamines taronges!!)

1 litre de brou de pollastre

Pebre blanc

Sal

Preparació:

Amb la TMX:

1. Trituram els porros uns segons a velocitat 5. Afegim l’oli i programam 7 minuts, velocitat 2, 100ºC.
2. Afegim les patates, la pastanaga, la carbassa, el brou, el pebre blanc i la sal. Programam 25 minuts, 100ºC, velocitat 3.
3. Deixam refredar uns minuts i ho trituram un minut a velocitat progressiva 5-10, fins que quedi una crema ben fina.

Sense TMX:

1. Feim bocins amb els porros i els sofregim amb l’oli uns minuts.
2. A continuació afegim la resta d’ingredients i ho deixam al foc uns 30 minuts fins que quedin ben cuits.
3. Trituram amb el turmix i ho passam per un passa-puré perquè quedi una crema sense grums.

Recomanació:

            La carabassa és difícil de pelar, perquè la seva pell és molt dura. Per fer-ho la podem posar uns minuts al microones (jo la vaig posar uns 5 minuts a 700 W), quan s’encalenteix la carbassa torna un poc fluixa i la pell és pot separar molt fàcilment.

Conserva de carxofes

Els fogons de Bon Tiberi funcionen a ple rendiment. Avui doble entrada, una de cada un dels dos membres de Bon Tiberi: la conserva de carxofes d'en Xisco i el soufflé de pollastre de na Paula!!

 

Sempre hi ha un motiu darrera tota acció humana, i darrera aquesta recepta, com és lògic, també n'hi ha. Per participar al primer concurs sobre aperitius ens vàrem repartir la feina, pensar un aperitiu per hom. (A hores d'ara ja deveu haver descobert que darrera Bontiberi hi ha dues persones, això sí una més activa que l'altre...) Bé idò vaig començar a pensar i pensar i al final em vaig decidir per un aperitiu amb carxofa entre altres ingredients. Vaig anar agafar un pot de conserva de carxofes i ... vaig pensar compartir la recepta amb tots vosaltres. Es una recepta tan senzilla com efectiva, pràctica i amb infinitat més d'adjectius.

Ingredients

Carxofes

Aigua (2/3)

Vinagre (1/3)

Oli d'oliva 

Preparació :

Pelam les carxofes, netejam el cor i les tallam a trossos tal com volem que quedin. Les deixam reposar dins un bol amb aigua i suc de llimona, per evitar l'oxidació i aconseguir mantenir el seu color natural.

Posam dins una olla l'aigua i el vinagre , en la proporció especificada abans, (es pot fer mitat i mitat per a cada líquid, es sol fer aquesta proporció quan ens trobam amb un vinagre de baixa qualitat, però normalment tots els vinagres que poden trobar avui en dia són tan bons que amb una tercera part és més que suficient).

Quan l'aigua comenci a bullir tiram els trossos de carxofa a poc a poc per evitar que l'aigua perdi el bull, aquest baixada de temperatura podria comportar el canvi de color, però si feim poca quantitat no sol haver hi problema. Els hi deixam 8 minuts, comptats a partir de la seva entrada dins l'aigua. Passat el temps els treim i els deixam eixugar i llavors ja els podem col·locar dins els recipients que haurem escollits. La col·locació és més important del que pot semblar, ja que a més a més d'aprofitar més l'espai també aconseguirem que quedi menys aire dins el pot així evitarem que es facin malbé i de rebot estalviarem oli. Aquests pots tapats poden durar un any inclús més es convenient escriure la data al pot. Hi ha gent que aprofita l'aigua del bullir per omplir els pots, això fa que s'hagin de tornar bullir els pots per tal d'aconseguir que es puguin conservar en bones condicions. Si usam oli aconseguirem el mateix resultat sense haver de tornar bullir els pots. 


També podem fer servir llimones en lloc de vinagre. A l'aigua de bullir hi podem posar el suc de dues llimones  per cada mig quilo així com també els trossos de pell. El resultat es espectacular  pel que fa al color i al gust . Provau-ho!!!

Soufflé de pollastre

 

Whole kitchen en la seva Proposta Salada per al mes de Gener ens convida a preparar tot un clàssic de la gastronomia francesa, un Soufflé.

Por favor, para ver la receta en castellano, pulsad el botón del traductor situado en el lateral derecho del blog. Gracias!!

La paraula soufflé prové del participi passat del verb bufar en francés, designant així una preparació culinària que es fa amb blancs d’ou de manera que quan es posen al forn s’infla.

Aquest preparat a base d’ ou sempre van acompanyats d’un puré, beixamel o nata que serà la que li donarà el sabor predominant.

Els souflés es poden fer en principi en qualsevol recipient, però hi ha uns recipients especials per això: els ramekin.

Quan vaig veure que la proposta de Whole Kitchen (la primera en la que particip) era preparar un soufflé em vaig alegrar molt, perquè mai n’havia fet cap i suposava un nou repte culinari. Això no obstant, prest van començar a sorgir dubtes: de què preparo el soufllé? I on el faig perquè no tenc ramekin?

Després de descartar altres opcions vaig decidir provar de fer un soufflé de pollastre, i utilizar uns recipients nous que m’havíen duit els Reis (són macos, eh??)

El soufflé va ser bastant senzill de fer i també va sortir força bo. Segurament prest en tornaré a fer un, però aquesta vegada el faré dolç; potser de xocolata; ja us ho contaré!!

Anem a la recepta,

Ingredients:

4 ous mitjans

3 piteres de pollastre

3 cullerades de tomàquet fregit

500 grs de beixamel. Per preparar-la necessitarem:

            1 cullerada d’oli d’oliva

25 grs de mantega

55 grs de farina

1 culleradeta de sal

400 grs de llet sencera

1 pessic de pebre bo

1 pessic de nou moscada

Preparació:

1. Primer de tot preparam la carn, per això bullim les piteres i les reservam.
2.  A continuació, hem de preparar la salsa beixamel. Jo la vaig preparar amb la TMX:
1. Posam a la TMX l’oli i la mantega i programam 1 minut, 100º, velocitat 2.
2. Afegim la farina i programam 2 minuts, 100º C, velocitat 1..
3. Finalment incorporam la resta d’ingredients de la beixamel i els mesclam 5 segons, velocitat 7 i programam 8 minuts, 100º, velocitat 4.
4. Provam la beixamel i rectificam, si cal, el sabor afegint més sal o /i nou moscada.

3. Pujam els blancs de l’ou amb les varetes elèctriques. Ens han de quedar a punt de neu fort, de manera que quan girem el bol on les hem pujades els ous no es desplacin.
4. Trituram el pollastre i ho mesclam amb la beixamel. Jo vaig afegir la carn a la TMX on hi havia la beixamel i vaig programar un minut a velocitat 5-10, a fi de que quedàs tot ben esmicolat.
5. A continuació incorporam la mescla de la beixamel i la carn als ous pujats i ho mesclam tot be, perquè quedi tot ben integrat.
6. Encalentim el forn a 180ºC i enfornam els soufflés. Jo els hi vaig tenir uns 35 minuts fins que vàren agafar un color daurat.
7. Servir inmediatament a la taula i a menjar perquè baixen molt ràpid!

Crema d'ametlles amb gamba cruixent

M’agraden molt tots els utensilis, gadgets i recipients culinaris; però al no tenir tot l’espai que m’agradaria per guardar-los he de ser bastant selectiva a l’hora d’entrar-ne un nou a casa.

Fa temps que vaig comprar unes culleres petites, ara em quedava trobar uns tassons  petits (així ho deim a Mallorca, a Catalunya són gots). Fa poc els vaig trobar i ara ja tenc un equip complet per presentar aperitius!!

Avui he preparat una versió d’una crema d’ametlles que trobo molt bona sobretot per a un dia de festa. De fet, vaig preparar aquesta crema per al dinar de Sant Esteve; però en aquella ocasió ho vaig servir en plats on prèviament havia col·locat dos raviolis grossos farcits de carn. Avui he volgut estrenar els meus tassonets d’aperitiu i els he fet servir; com a nota de contrast i color amb la crema he possat unes gambes arrebosades amb kikos que li donen una textura cruixent.

Amb aquest aperitiu particip al Concurs que organitza Sònia de l’Exquisit.

Ingredients:

200 grs d’ametlles crues

200 grs de porros (només la part blanca)

1 all

70 grs de mantega

30 grs d’oli d’oliva

Sal o dues pastilles d’Avecrem

1 litre d’aigua

1 pessic de pebre bo

1 pessic de nou moscada

300 grs de nata líquida (si volem fer la crema més lleugera també podríem utilitzar llet evaporada Ideal, o fins i tot llet sencera)

Preparació amb TMX:

1. Trituram les ametlles 10 segons a velocitat 5. A mi m’agraden ben triturades perquè la crema quedi molt fina.
2. A continuació trituram els porros i l’all. Programam 5 segons, velocitat 5.
3. A continuació afegim la mantega i l’oli (10 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1)
4. Afegim les ametlles i programam 5 minuts, 100º, velocitat 1.
5. Afegim l’aigua i la sal o avecrem. Ho trituram tot durant 1 minut a velocitat 7.
6. Incorporam el pebre bo i la nou moscada. Programam 20 minuts, 90º, velocitat 3.
7. Finalment, agregam la nata i programam 7 minuts, 90ºC, velocitat 3. En el cas que ens agradi la crema amb una textura més líquida hi afegirem un poc d’aigua.

Preparació sense TMX:

1. Trituram les ametlles i les reservam.
2. Feim bocins els porros i els anam fent a una paella amb oli i la mantega durant uns 5 minuts. A continuació afegim les ametlles i ho deixam tot al foc uns 5 minuts més.
3. Agregam l’aigua, la sal o avecrem i les espècies i ho deixam tot a foc lent 25 minuts aproximadament.
4. Afegim la nata i ho deixam uns minuts més al foc fins que ens quedi amb la textura desitjada; si ens queda massa espessa hi podem afegir un poc d’aigua. Si és massa clara deixar-la uns minuts més al foc.
5. Finalment, passam la crema per el turmix fins que ens quedi ben fina; si ho trobam podem passar-la per el passa-puré.

 

Presentació:

1. Preparam unes gambes grosses per arrebossar. Per això, primer les bollirem o les feim al vapor (jo les he fetes al vapor amb la TMX, col·locant-les al recipient Varoma i programant 15 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1)
2. Després les passam per ou batut amb un raig de salsa de soja, que li donarà un gustet especial a les gambes.
3. Enlloc de arrebossar-les amb farina, jo les he arrebossades amb kilos que li aporten una textura molt cruixent.
4. Reservam les gambes i les deixam refredar.
5. Distribuim la crema dins els tassonets.
6. Clavam una gamba a un pal de pitxo o en una galeta salada tipus bastonet salat.
7. Col.locam una gamba arrebossada a cada tassó i…a menjar!!