diumenge, 9 de gener de 2011

Pa de pita

Una de les primeres gran satisfaccions que vaig tenir dins el món de la cuina va ser el dia que vaig fer el meu primer pa.
Des de sempre hem menjat pa, però el dia en què el fa un mateix el comença a valorar encara molt més. A mi no em deixa de sorprendre la quantitat de pans diferents que podem aconseguir amb els mateixos ingredients, o modificant-ne alguns o algunes mesures…podem fer un pa tradicional, integral, amb cereals, amb forma de barra, panets petits,…; el món del pa és fascinant i quan un hi entra crec que ja no en sap (o no en vol) sortir, a més, l’olor que queda a casa quan es fa el pa és taaan agradable!!


Avui volia compartir una recepta de pa que trob molt original: el pa de pita.  Record que la primera vegada que el vaig tastar em va sorprendre no tant la seva forma sinó veure que es tractava d’un pa buit a l’interior, de manera que es pot omplir amb allò que ens vengui més de gust. Quan el vaig veure per primer cop, record que vaig estar una bona estona mirant-lo intentant veure com ho havien fet perquè quedàs buit.
El pa de pita (conegut també com a pa àrab) és pla i rodó. Aquest pa es fermenta amb llevat i es cuina al forn a temperatures molt altes, i és precisament aquesta cocció la que fa que el pa es separi en dues capes formant un buit a l’interior.
Aquest pa troba els seus orígens a Egipte i al Mitjà Orient, encara que després s’ha anat introduint a la resta del món bàsicament gràcies a les comunitats immigrants d’aquests països.
Els farciments més comuns són falafel (boles de cigrons fregides) i / o hummus. Els grecs els solen omplir amb carn de be; a Israel s’anomena aquest menjar com shawarma i el be es substituït per gall d’indi; finalment, el pa de pita també és l’utilitzat habitualment per a servir els kebabs.

Abans d’anar a la recepta i enllaçant amb la idea de que el pa ha estat un dels elements bàsics en la dieta de tots els temps, us vull recomanar una visita a un altre bloc. Segur que molts dels que em llegiu ja el coneixeu i el visitau, però pels que no els coneguin us vull recomanar la seva visita: es tracta del bloc de  Mglòria, Gourmenderies, uns dels meus blocs de capçalera. Avui ha publicat un post interessantíssim sobre alimentació saludable; ho explica tot de manera molt clara i amena i crec que cal llegir-lo, reflexionar i menjar bé, perquè d’això depen la nostra salut en el futur. A més, ens explica perquè 30 + 5 =80. Finalment, només vull dir que m’agrada molt llegir blocs de cuina, però a Gourmenderies li tenc un afecte molt especial; els seus posts transmeten molt de la persona  que hi ha al darrera. A més, abans de tenir BonTiberi, ja llegia Gourmenderies, però des de la barrera, mai deia res; quan vaig començar BonTiberi li vaig deixar un comentari perquè vaig entendre l’esforç i il.lusió que es posa cada vegada que poses una recepta al bloc; ella em va contestar tot d’una i ve a visitar aquesta cuineta sovint, amb gran alegria de part meva. Així, que avui aquest post (crec que saludable) va per a tu!!

 Anem a la recepta,

Ingredients (per fer 4 pites individuals d’uns 15 cms de diàmetre):
125 grs d’aigua
15 grs d’oli d’oliva
10 grs de sucre
20 grs de llevat fresc
225 grs de farina de rebosteria
10 grs de sal

Preparació:
  1. Mesclam l’aigua, l’oli i el sucre. Si utilitzam la TMX programam 1 minut, 37º, velocitat 1; en cas contrari, mesclar be fins que quedi tot integrat.
  2. Afegim el llevat i mesclam. Amb la TMX 10 segons, velocitat 4.
  3.  Afegim la farina i la sal i ho mesclam fins que quedi tot ben mesclat(30 segons, velocitat 6 amb la TMX)
  4. Finalment, amassam uns minuts a ma o 3 minuts, velocitat espiga amb la TMX.
  5. Deixam reposar aquesta massa fins que dupliqui el seu volum (aproximadament uns 30 minuts, encara que això depèn de la temperatura ambient)
  6. Encalentim el forn a 240ºC.
  7. Quan la massa hagi duplicat el seu volum la posam damunt una superfície enfarinada i anam formant petites boletes, que aplanam bé amb un corró formant una supefície plana i rodona d’uns 12-14 cms de diàmetre. És molt important que la massa quedi ben fina.
  8. Posam les pites damunt al forn uns 5-8 minuts. La temperatura elevada farà que quedi buit l’interior i al ser la massa molt prima aquest temps és suficient perquè les pites quedin ben fetes.
  9. Per tal que les pites quedin ben fetes és fonamental:
    1. Encalentir el forn be abans d’enfornar-les
    2. No deixar que aquestes es daurin massa
    3. Quan retirem les pites del forn, les hem de tapar amb un pedaç de cuina humit.
  10. Després simplement, cal fer un petit tall a un costat i omplir-les d’allò que més ens agradi. A casa a vegades hi posam un raig d’oli, un poc de sal i unes herbetes aromàtiques i ens encanten!!!

Aquesta recepta és del Llibre “Pan y Bollería con TMX).

33 comentaris:

  1. ooooooooo! m'ha encantat la teva dedicatòria! que maca ets! Jo ja m'he passat aquest matí pel bloc! jijijijiji, sóc una seguidora incondicional! com del teu! que no té res a envejar!!! ets igual de bona! La recepta d'avui m'encanta, encara que sóc de les poques de la blocosfera que encara no ha fet mai pa! aiaiaiaiaiia. Molts petonets guapa!

    ResponSuprimeix
  2. Jo estic com la Judith, encara m'hi he de posar amb això del pa...

    Em fa por fer el pa de pita perquè a casa tenim una petita addicció als kebabs, i això podria resultar molt perillós... Hehe! Però, la veritat, m'encantaria saber-ne fer. Pots comptar que aquesta recepta me la ben apunto, que de segur que triomfa!

    Petonets bonica!

    ResponSuprimeix
  3. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  4. I quina sort que ha fet Gourmenderies amb la teva presència!!! És tot un honor per mi tenir una seguidora com tu, i com tu també Judith!
    Agafa fort i estira d'aquest fil que t'he tirat (és d'acolxar que és molt resistent) jo també estiraré fort i a veure si aconseguim acostar el continent amb ses illes! Encara que ben mirat no ens fa falta, no? ja estem prou unides, no?
    Una abraçada ben forta, d'aquelles que ofeguen!!!

    Aquest blog treu fum!!! No pareu de cuinar!!! M'encanta el pa de pita casolà! Ha sigut un regal fantàstic pel sopar de diumenge!
    Un petonás!

    ResponSuprimeix
  5. Ara només ens falta una mica d'hummus, i a sopar!! Genials les pites, les teves llueixen cruixents i precioses.

    ResponSuprimeix
  6. T'ha quedat genial!! fer pa és una de les millors coses que té la cuina! ja fa 3 anys que m'hi vaig posar i encara estic enganxada com el primer dia!
    Molts petonets!

    ResponSuprimeix
  7. M'apunto la recepta ara mateix! fa dies que vull fer pa de pita per acompanyar d'algún entrepà salat, i pel que veig pot ser fàcil i tot.
    Ara que has començat a fer pa veuràs que no pots parar, la olor que impregna la casa és inigualable ;)
    petonss

    ResponSuprimeix
  8. Hola!
    El dia que vaig començar a fer el primer pa no creia que em tornaria una adicta a fer-ne... però és així. El de pita però, encara no l'he fet! així que me l'apunto. Jo també, i per si algú no ho ha fet, recomano l'entrada d'avui i el bloc en general, de la Mglòria de Gourmenderies, és genial.

    Una miqueta d'hummus amb aquest pa i quin soparet més bo! Petons guapa!

    ResponSuprimeix
  9. Me n´he fet un fart de menjar pa de pita en els meus viatges a Turquia i Egipte...quins records...
    Allà és la seva "baguette". Imprescindible en els àpats.

    Petons

    ResponSuprimeix
  10. Paula, quines pites més lluentes!!
    Nosaltres mentgem els diumenges amb arròs, amanida i pollastre al curry.Però el pa mai le fet. Ho probaré.
    Pel respecte a MGlòria, que et puc dir... Que tot el que diguis es queda curt,jo tinc la sort de coneixer-la en persona i et puc dir que val moltissim.
    Molts petons i continua sorprenen.

    ResponSuprimeix
  11. wow...esta la haré seguro....para mis recetas griegas...
    este blog va viento en popa...y es normal eres demasiado buena!!!!
    besicos

    ResponSuprimeix
  12. Judith: ai, ai, t'has de posar les piles i fer pa ja!..però alerta perquè enganxa...jo ja no vaig al forn!!Un petó
    Marina: amb tot el que fas, si a la teva família els fa aquest pa et faran un monument!! Una abraçada.
    Mglòria: je,je!! El que fa un bloc, eh?? M'ho conten i no m'ho crec!! Abraçada rebuda!! un petó
    Vermells: mmmm...quines ganes...i que bo que és!!
    Ingrid: això del pa crea addicció!! Entre pa i galetes tot el dia estaria entre farines, sort que no tenc temps!! Una abraçada
    Acabat de fer: és mooolt fàcil, ja em diràs si et surt be. Un petó
    Eri: ai, els forns no faran negoci amb nosaltres!!!Una abraçada
    Cristina: me n'alegro d'haver-te fet recordar els teus viatges!! Un petó
    Puri: el pròxim diumenge hauràs d'afegir una pita al menú!!
    Manu: gracias!! este pan es un éxito asegurado. Un abrazo

    ResponSuprimeix
  13. Tens raó, això de fer pa a casa enganxa! Jo en faig però, per sort, tinc un forn al costat de casa que fa un pa ecològic de cerals boníssim!
    A casa ens agrada molt el pa de pita, sobretot a l'Aina.

    ResponSuprimeix
  14. a tu no s'et resisteix res !!! i que be que t'has documentat! felicitat noia, estas arrasant!!!per cert he de probar de fer aquest pa, ja et diré que tal hem queda.

    ResponSuprimeix
  15. t'han quedat fantàstics!! ... semblen realment trets d'una fleca d'Amann o de Damasc ... i amb la Th semblen realment fàcils de fer ...
    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  16. Carai, doncs jo fa poc que t'acabo de descobrir i el teu blog m'acabarà enganxant si fas tots els post com aquest. De totes maneres passaré pel blog que dius tu.
    Aquests pans t'han quedat fantàstics. Va bé la thermomix? Vull comparar-me una panificadora però veig que la TMX també amassa. Va bé?
    Una forta abraçada i aniré passant per la teva cuina.

    ResponSuprimeix
  17. El pa de pita encara el tinc pendent.Aquest que has fet té molt bona pinta. Em passo ara per Gourmanderies!!

    ResponSuprimeix
  18. Hola!! Estic fent una ullada al bloc i no m'ha calgut veure massa per sentir l'amor que hi poses a cada recepte que fas! Felicitats pel blog! Et vaig seguint!! Una abraçada i encantada de coneixe't!

    ResponSuprimeix
  19. HOLA !!! grácias per las tevas visitetas a la meva cuina , bono bono uantas cosetas bonas que he vist , ara vaig a fer una bona ullada a tanta recepta bona !!
    UNA ABRAÇADA

    ResponSuprimeix
  20. Hola!
    Et deixo aquest comentari per fer-te saber que t’hem inclòs en el llistat de blocs en català que tenim al nostre bloc, Olleta de verdures. Des de ja fa més de tres anys intentem aplegar dins la secció “Gastrosfera.cat” tots els blocs que, d’alguna manera, parlen de cuina en català. Si prefereixes no ser-hi, només ens ho has de dir!
    Espero que gaudeixis molt fent el bloc!
    Salut!

    ResponSuprimeix
  21. T'han quedat fantàstics!!!
    Gràcies pel teu comentari, així he pogut conèixe't i t'aniré seguint.
    Vaig a continuar fent una ullada.
    Petonets

    ResponSuprimeix
  22. Te han quedado de fabula, mira por donde ya tengo la receta del pan de pita.
    Un peto
    miquel

    ResponSuprimeix
  23. Mònica: això del pa crea addicció; a la Aina entre gominoles i pans de pita li agradarà molt BonTiberi, je,je!! Un petó!
    Montse: gràcies!! Ja em diràs si et surt be!
    StHilari: je!je! ja voldria ara mateix ser allà de viatge i menjar-ne. Un petó.
    Gemma: esper enganxar-te prest!! A mi la TMX em va molt be. Els meus pares me la vàren regalar fa un any i la utilitzo moltíssim, a diari. És veritat que tot el que fa la TMX es pot fer a mà, però simplifica molt la feina i és molt neta (també es pot rentar a ma i utilitzam la rentadora,oi?)Avui vespre he preparat un puré de verdures per dinar demà, peles les verdures, 25 minuts i triturar...dinar llest per demà i només he hagut de rentar el got de la TMX que no s'aferra mai. Amassa mooolt bé. De totes maneres et recomano que llegeixis un article de la Su de Webos Fritos on parla de la TMX; la seva conclusió és que val la pena. Un petó!
    Alba: ja saps que et toca! A prepar-lo s'ha dit!!
    MEEG: gràcies per la visita. Un petó
    Massitet: encantada que m'hagueu inclós a aquesta llista. Una abraçada!
    Carmen: benvinguda! Un petó!
    Miquel: ya la tienes, ahora falta probarla, eh? Un abrazo.

    ResponSuprimeix
  24. què bé t'han quedat les pites!
    amb hummus o farcides, ummmm

    ResponSuprimeix
  25. Per farina de rebosteria vols dir farina refinada o amb llevat?
    Coincideixo totalment amb tu: un cop has fet pa a casa, apareix un cuquet totalment addictiu que fa que encara que deixis la cuina col·lapsada de farina per tot arreu, hi tornis una vegada darrere una altra (i això que jo sóc ben conegut per fer pans durs i secs com totxanes, encara no hi acabo de trobar el truc) :-)

    ResponSuprimeix
  26. Oh! Pa de pita!! Sempre n'he volgut fer i ara ja no tinc excusa! Per mi una de les satisfaccions més grans també va ser quan vaig fer pa per primera vegada, veure com puja, l'oloreta que fa...mmmmm! Enamora!

    Petonets,
    Sandra

    ResponSuprimeix
  27. Paula, el divendres m'hen vaig a ses illes, a les festes del meu poble adoptiu, a Manacor a torrar llangonissa a n'es fogarons des poble i a beure pomada i ballar amb els dimonis!!!!

    ResponSuprimeix
  28. Eva: gràcies per la visita!! Una abraçada
    Surfzone: Em refereixo a farina refinada (del tipus 0000) com a contraposició a la 000 (que serveix per pizzes i pans). Jo utilitzo la de mercadona que em va molt bé; el paquet és blanc i groc, i ara no recordo si posa "harina de repostería" o "harina para bizcocho" (però és aquesta la que he utilitzat). Una abraçada i gràcies per la visita. Espero tornar a veure't per aquí.
    Sandra: ja saps el que et toca, no?? Aquest cap de setmana amb les mans a la massa!! Un petó.
    Montse: ah!! molt bé!! Així m'agrada fent poble, encara que sigui poble adoptiu!!Una abraçada

    ResponSuprimeix
  29. Qué rico! pan de pita casero! con esta receta puedo tenerlo siempre que quiera. Gracias!

    ResponSuprimeix
  30. Ok, conec la "de repostería" del Mercadona. Sempre he sentit a parlar d'això dels 0000, però mai ho veig als paquets. Serà qüestió de fixar-s'hi :-)

    ResponSuprimeix
  31. Paula, preciosa!! bon any primer de res! i gràcies per les paraules tan boniques que em vas deixar al bloc, em va fer molta il.lusió que trobessis a faltar les meves entrades, bé, ja m'entens!. Gràcies :-).

    I respecte al teu post m'ha semblat molt bonic, per la dedicatòria tan maca i la manera tan carinyosa que ens has recomanat aquest bloc, que aniré a visitar per que no conec, i tot el que dius del pa que és ben cert i interessant. No l'he fet mai el pa de pita, i això que soc de les que li ha perdut la por al pa i el faig gairebé cada dia :-), però en tinc poc repertori i molta curiositat, així que el provaré!

    una abraçada molt forta, guapíssima :-)

    ResponSuprimeix
  32. Aquest pa de pita te molt bona pinta!

    Felicitats pel bloc, del que ja soc seguidor.

    http://harkyto.blogspot.com/

    ResponSuprimeix