dimarts, 30 de novembre del 2010

Coca de quarto



Per a tots els mallorquins quan parlam de quarto tenim una imatge mental, un record dels que es serveixen a Can Joan de s'Aigo. Personalment era uns del reptes arribar a fer un quarto com aquells que es fonen a la boca ... ai quins records!!! Idò heu de pensar que crec haver arribat a una recepta que surt una coca de quarto molt, però molt semblant a l'original.

La recepta és molt senzilla, però té un petit secret que m'ha costat molt descobrir i que vosaltres sabreu fàcilment si seguiu llegint. La veritat és que jo he après molt llegint per Internet i crec que és un deure moral compartir els coneixements, d'aqueixa forma ens enriquirem mútuament. Segur que pensareu i el secret quan vendrà? Es veritat ho he fet per posar un poc més d'intriga. El secret no és altre que s'han de pujar els vermells, no penseu que es tracta d'una equivocació, sempre s'ha dit que s'han de pujar els blancs de l'ou, però per aquesta coca es tan important pujar les dues parts de l'ou. Es tracta d'arribar aconseguir una pasta blanquinosa i molt lleugera.



Ingredients:
6 ous (millor que no siguin dels petits)
200 gr de sucre pols i
100 gr de farina fluixa, la de tota la vida.


Preparació:
Amb TMX:
  1. Posam el sucre a la TMX i el feim tornar pols,(glacé). El reservam
  2. Pesam la farina i també la reservam
  3. Col·locam la papallona i afegim el vermells dels ous. Programam 6 minuts 37º, velocitat 3 ½ . Després repetim el mateix programa però sense temperatura.( 6 minuts 37º, velocitat 3 ½). En aquest temps hem d'anar afegint el sucre poc a poc i quasi quan faltin dos minuts i començam a afegir la farina, també poc a poc. Treim i reservam dins un bol.
  4. Feim el tassó i la papallona neta (ha d'estar ben net) i posam els blancs i programam 6 minuts, velocitat 3 ½.
  5. En el bol tiram un poc dels blanc a punt de neu i amb l'ajuda d'una espàtula començam a mesclar, amb moviments envolvents, així fins aconseguir integrar tot el blanc.
  6. Untam el motlle amb qualque greix, animal o vegetal. El forn calent a 170ºC durant uns 35-45 minuts aproximadament. Feim la prova de l'agulla si surt neta ja es pot treure del forn, i deixam caure el motlle enterra, per tal de que no baixi la coca.

Preparació convencional:
1. Separam els blancs dels vermells.
2. En un bol amb els vermells començam a pujar-los, (pensau que si amb la màquina hem estat 12 minuts amb la mà hi hauriem d'estar com a mínim aquest mateix temps ) i afegim poc a poc el sucre en pols I la farina.
3. Pujam el blanc a punt .
4. Mesclam el blanc amb els vermell fins que estiguin ben integrats.
5. Posam la massa dins un motlle.
6. Enfornam a 170ºC entre 35-45 minuts aproximadament.

Suggerència de presentació:
  • Podem servir-lo amb sucre pols per damunt.
  • Es pot tallar en triangles o quadrats, (depèn del motlle). A Can Joan de Saigo sempre s'han servit en forme de rectangle.

12 comentaris:

  1. Bon dia paula, avui he entrat al teu blog i m'encanta, la expressió es que net i pulit.!!
    T'he vist a Gourmenderies amb la meva amiga Gloria i no m'he resistit a passar per el teu blog.Tens tota la rao en dir que compartir els coneixements es un deure de tots. I amb el teu permís faré aquest cap de semana el super-coc quadro dons al meu nen li encanta.
    Petons Puri de Cooking-lovers.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Xisco, com diu el meu sogre, la foto fa gola però el que és important és tastar-la. Mem si un dia d'aquests la provam "dal vivo".

    ResponElimina
  3. Hola Puri!
    Moltes gràcies per passar-te per aquesta cuina. M’ alegro que t’agradi.
    Per fer justicia he de dir que aquesta recepta no és meva; és de’n Xisco, el meu oncle, que és coautor del bloc i consumat gourmet. Fa temps que ens rondava la idea de fer un bloc. A principis de novembre, durant un dinar van decidir posar-lo en marxa, i aquest és el resultat. De fet, si ell no l’hagués iniciat només seria una idea, i un munt de receptes i fotos guardades a l’ordinador que ara van sortint. Pel que fa a la coca de quarto, jo no l’he feta amb aquesta recepta (encara…) però si que n’he menjada, i puc dir que és veritat que recorda a les de Ca’n Joan de S’Aigo, mítiques a Mallorca. Ja ens diràs si et surt bona. L’acompanyament ideal per aquesta coca és a l’hivern una bona xocolata calenta i a l’estiu un tassó de gelat (de fet, així la demanam sempre a Ca’n Joan de s’Aigo). Una abraçada i ens veim per aquí.

    ResponElimina
  4. Super esponjós!!! ha d'estar deliciós.....

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Fantastica, la he hecho varias veces mi hermana dice que es igual que els quartons de Can Joan de s' Aigo, gracias por la receta.

    ResponElimina
  7. Hola,

    Primer de tot donar-te l'enhorabona pel blog.
    I després, jo he fet dues vegades
    aquesta coca amb la teva recepta i la veritat és que és boníssima, però tenc un problema: dins el forn puja moltíssim i es veu ben esponjosa, però quan la trec, tal com va refredant va baixant i queda aixafada, perquè passa això? ho saps?

    ResponElimina
  8. Espectacular!! boníssima, moltes gràcies per la recepta.
    PD. Un dubte, això de deixar caure el motlle enterra és literal? ho he fet des d'una altura d'uns 30 cm pq passava pena, però es pot fer sense por?

    ResponElimina
  9. Magdalena, perdona però no havia vist el teu comentari. :SS A mi també això em passa però ho pots evitar si deixes caure el motlle amb la coca al terra. Mai havia cregut amb això de tirar la coca (encara que la meva padrina sempre ho ha fet!!), però la veritat és que funciona i la coca deixa de baixar.
    Hola Joana Maria!! ;DD Jo la tir des de més amunt; la veritat és que fa un poc de por i un bon renou quan cau però no passa res. La pròxima vegada a fer de valenta i a tirar-la des de més amunt!
    Gràcies per comentar!!

    ResponElimina
  10. M'ha agradat molt aquest bloc, aquesta coca de quarto te una pinta ESPECTACULAR¡¡ la faré segur¡¡
    I jo també "tiro" les coques¡¡¡

    ResponElimina
  11. Tenc una pregunta, No s'ha de posar llevadura la de la tota la vida, canario???

    La meva padrina en feia una i era mel, he estat cercant en el seu receptari i no la trop, és per això que ho he cercat per internet i vos he trobat a vosaltres.

    Moltes gràcies

    ResponElimina