Galetes de la fortuna

Aquest mes a Film&Food ens han proposat preparar una recepta oriental.

Quan vaig llegir quin era el repte vaig tenir molt clar el que volia preparar: unes galetes de la fortuna. Feia molt de temps que tenia ganes de preparar-les i ara tenia l’excusa perfecta per fer-ho.

Ens proposaven preparar la recepta utilitzant un ingredient de temporada. La veritat és que aquest requisit l’he adaptat a la meva manera i, com que és temporada de taronges, he posat unes gotes d’essència de taronja a la massa de les galetes.

Ingredients (surten unes 12 galetes):

3 clares d’ou

100 grs de sucre en pols

100 grs de farina

60 grs de mantega

Una curalladeta d’essència de vainilla

Unes gotes d’essència de taronja

Preparació:

1. Tallam uns paperets i escrivim uns desigs o refranys.
2. Encalentim el forn a 210ºC.
3. Mesclam les clares d’ou i el sucre amb les varetes elèctriques fins que quedi ben mesclat.
4. Afegim la farina, la mantega, la vainilla i l’essència de taronja i tornam a mesclar amb les varetes.
5. Dibuixam uns cercles d’uns 8-10 cms de diàmetre a un paper de forn.
6. Donam la volta al paper (per no posar la massa directament damunt la tinta o el carbó del llapís amb què hem fet el cercle) i distribuïm amb una cullera la massa donant-li la forma del cercle marcat.
7. Enfornam poques galetes cada vegada perquè refreden molt ràpid i hem de donar la forma quan encara són calentes. Jo en vaig enfornar quatre cada vegada.
8. Quan els costats comencin a agafar color marró és el moment de treure les galetes del forn. Jo les anava traient d’una en una per evitar que la resta de galetes refredassin.
9. Agafam una galeta i col·locam un paper al mig. Doblegam la massa donant-li forma de cresta (“empanadilla”); juntam les puntes i ens ajudam amb un tassó per donar a les galetes la seva forma característica. Hem d’actuar molt ràpid perquè si la massa ha refredat la galeta es pot rompre.

Per aprendre a donar forma a les galetes vaig seguir les indicacions d’un vídeo que vaig trobar al you tube:

http://www.youtube.com/watch?v=z0a3S5XNu88

Nota: aquestes galetes no aguanten bé d’un dia per l’altre perquè deixen de ser cruixents. Així que millor fer-ne poques cada vegada i menjar-les totes recent fetes!

Pastís de cervesa Guinness

Aquest mes a Memòries d’una cuinera, tot coincidint amb què fa un any que han començat a recopilar receptes, ens han proposat preparar un pastís d’aniversari.

La veritat és que el pastís d’avui el vaig preparar fa uns mesos, concretament al setembre per celebrar el meu aniversari.

És un pastís que feia molt de temps que havia vist a altres blocs i a algunes revistes, però mai l'havia preparat.

He de reconèixer que a mi beure cervesa no m’agrada gens, però per cuinar sí que m’agrada perquè li dona un gust especial als plats. I aquest pastís no és una excepció; la cervesa li aporta un punt de sabor molt característic però que crec que no és pot identificar com a gust de cervesa.

L’anècdota del pastís va ser, precisament, la compra de la cervesa. La veritat és que, per dir-ho d’alguna manera, a casa no som gens experts en cerveses. Així que vàrem anar el “soci” i jo a un supermercat d’una gran superfície i ja us podeu imaginar la nostra cara de póker mirant i tornant mirar les botelles. Al final vàrem sortir del supermercat amb la nostra súper compra: dues botelles de cervesa Guinness i com que som ecològics no vàrem agafar bossa. No vull imaginar el que va pensar la gent que ens va veure sortir del supermercat amb les cerveses en la mà. ;D

Aquesta recepta la tenia apuntada en un quadern de receptes, però no sé d’on la vaig treure. De totes maneres, crec que la recepta original és de Nigella Lawson.

Ingredients:

250 grs de farina de rebosteria

75 grs de cacau en pols Valor

400 grs de sucre

2 culleradetes i mitja de bicarbonat

250 ml de Cervesa negra Guinness

250 grs de mantega a temperatura ambient

140 grs de nata líquida

2 ous

1 culleradeta de vainilla líquida

Preparació:

1. Mesclam la farina, el cacau, el sucre i el bicarbonat. Reservam.
2. Mesclam la cervesa i la mantega durant uns minuts amb les varetes elèctriques fins que quedi tot ben integrat
3. Afegim la nata, la vainilla i els ous i tornam a mesclar.
4. Incorporam poc a poc la mescla de farina, sucre i bicarbonat.
5. Distribuïm la mescla en un motlle i enfornam a 180ºC uns 45-50 minuts fins que quan el pastís estigui cuit.

Nota: aquest pastís, com gairebé tots els de xocolata, millora amb els dies. Així que el podem preparar amb un dia d’antelació.

Croquetes de gambes

Avui, com cada dia 15, hi torna a haver una invasió a la blocosfera gastronòmica amb la recepta del 15. Aquest mes ens han proposat preparar croquetes.

Les croquetes tenen molt d’èxit a casa quan en faig, però hi ha dues “condicions”: han de ser ben fines (sense cap tipus de grums) i si és possible no hi he de posar ingredients ni fer mescles estranyes. De fet, les “croquetes estrelles” de casa són les de pollastre.

Això no obstant, aquesta vegada em resistia a preparar-les i volia fer algun experiment distint. Així que en faig preparar unes de gambes. A més, aquesta vegada per arrebossar vaig utilitzar panko que em va “subministrar” la Mònica. He de dir que no havia provat mai el panko i va ser tot un descobriment, perquè les croquetes queden molt cruixents. Tenint en compte que a casa només m’agraden a mi les gambes, si em varen dir que eren boníssimes, és que realment ho eren.

Per preparar-les vaig utilitzar la Thermomix perquè com, ja us he dit, volia que la massa em quedàs ben fina.

Ingredients:

250 grs de gambes

Bastonets de surimi (uns 4 o 5)

30 grs d’oli d’oliva

½ ceba

170 grs de farina

700 grs de llet

pebre negre

nou moscada

Sal

Per arrebossar: farina, ou batut i panko

Preparació:

1. Pelam i tallam les gambes i el surimi a bocins petits.
2. Posam a la TMX l’oli programam 5 minuts, Varoma, velocitat 2.
3. A continuació, afegim les gambes i el surimi i programam 3 minuts, Varoma, velocitat 2. Reservam i deixam l’oli a la TMX.
4. Afegim a l’oli que ens ha quedat a la TMX la ceba i programam tres minuts més a la mateixa temperatura i mateixa velocitat.
5. Afegim la farina i programam 3 minut, temperatura 100º, velocitat 2.
6. A continuació, posam la llet, el pebre, la nou moscada i la sal i programam 10 minuts, 100º, velocitat 7.
7. Finalment, posarem les gambes i el surimi i programarem 10 minuts més a la mateixa temperatura i velocitat. En el cas que trobem que la massa encara no té prou cos podem programar uns minuts més (en el meu cas no va ser necessari)
8. Deixam refredar la massa i ho la trituram. Jo vaig programar un minut a velocitat progressiva 5-10 fins que fa quedar una massa ben fina.
9. Posam la massa a dins una mànega pastissera i la deixam refredar unes hores a dins la gelera.
10. Per fer les croquetes posam farina a damunt una taula (o superfície de treball) i amb la màniga pastissera formam una línia de massa.
11. Amb el ganivet la tallam tenint en compte el tamany que volem donar a les croquetes.
12. Enfarinam la croqueta, la passam per ou batut i finalment pel panko.
13. Fregim amb oli.

Galetes de polenta

No havia sentit parlar mai de la polenta fins que fa un cert temps la vaig descobrir amb les novel·les de la Donna Leon i l’inspector Brunetti. En aquests llibres es feia qualque referència al menjar venecià que la Paola (la dóna de l’inspector) cuinava i moltes vegades preparava plats amb polenta. Fa uns anys vàrem anar de viatge a Venècia i allà, efectivament, menjaven alguns plats amb polenta. Així que, com no podia ser d’altra manera, la vaig poder provar in situ.

Fa poques setmanes al llibre Cookies de la Martha Stewart vaig veure unes galetetes de polenta que em varen cridar molt l’atenció i vaig decidir comprar polenta i preparar-les. El resultat varen ser unes galetes senzilles, ràpides i molt bones amb el toc que li dona polenta.

Ara que fa fred no em podeu dir que no fa ganes d’encendre el forn, preparar unes galetetes i començar a menjar-ne quan encara són calentes??

Ingredients:

120 grs de polenta

215 grs de farina

250 grs de mantega

150 grs de sucre

Un ou sencer i un vermell d’ou

Un pessic de sal

Ratlladura de pell de llimona

Vainilla

Preparació:

1. Mesclam la farina, la polenta i la sal. Reservam la mescla.
2. Mesclam la mantega (a temperatura ambient), el sucre i la ratlladura d’una pell de llimona amb una batedora uns dos o tres minuts fins que quedi una massa ben homogènia.
3. Afegim a la mescla l’ou sencer i el vermell i continuam batent. Afegim unes gotes de vainilla.
4. Gradualment anam afegint a la mescla anterior la mescla de farina i polenta. Quan estigui tot ben integrat posam la mescla a dins una mànega pastissera.
5. Damunt un paper de forn distribuïm la massa donant-li forma de S. Deixam reposar les galetes uns 30 minuts i les enfornam a 180ºC uns 15-18 minuts fins que comencin a agafar color.
6. Les deixam refredar i les guardam a dins un recipient hermètic.

Truita "yin-yang"

Aquest mes a Memòries d’una cuinera ens han proposat preparar una truita.

Hi pot haver un plat més senzill i versàtil que una truita?

A casa la triomfadora per excel·lència és la truita de patates. Si voleu veure al “soci” content i feliç basta fer-li una truita de patates. Encara que si per sopar li faig una simple truita amb ous (truita francesa) també està ben content. Així, doncs, ja podeu imaginar que a casa les truites són un plat que repetim moltes vegades.

Quan vaig saber la proposta d’aquest mes vaig començar a pensar. Sabia que la truita de patates no tenia competència possible i que per molt que m’esforçàs en fer un nou experiment mai tendria tant d’èxit com la de patates.

Vaig pensar fer-ne una introduint un ingredient original, però sabia que ja no seria el mateix. Això no obstant, volia fer alguna cosa original. Vaig mirar la gelera i vaig veure xampinyons...decidit!! Faria dues truites: una de patates i una de xampinyons! Així tots quedàvem contents!

Truita de patates:

5 ous (això depèn del diàmetre de la paella)

Patates tallades a làmines ben fines

Sal

Alls

Oli d’oliva

Preparació:

1. Fregim les patates fins que comencin a agafar color. Si volem hi podem afegir uns alls perquè agafin un de gust d’all.
2. Quan estiguin fetes batem en un bol els ous i hi afegim les patates fregides i la sal. Jo vaig retirar els alls que havia utilitzat per fregir les patates.
3. Ho posam a la paella amb un raig d’oli hi ho cuinam a foc mig. Quan els costats comencin a estar fets és el moment de girar la truita perquè ha de quedar feta pels dos costats.

Truita de xampinyons

5 ous

Xampinyons tallats en làmines

Sal

Julivert

Alls

Oli d’oliva

Un raig de vi per cuinar

Preparació:

1. En una paella posam oli d’oliva, els xampinyons, el julivert tallat, els alls també tallats, la sal i un raig de vi hi ho cuinam durant uns 15 minuts fins que estiguin fets. (Amb la TMX: posam la papallona i programam 12 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra, velocitat cullera)
2. Retiram els xampinyons del foc i, si cal, llevam l’excès de líquid perquè la truita no ens ha de sortir sucosa.
3. Batem els ous i afegim els xampinyons.
4. Ho cuinam en una paella a foc mig i, al igual que amb la truita de patates, quan els costats comencin a estar fets és el moment de girar la truita.

Muntatge de la truita:

Utilitzam un cercle d’emplatar per buidar el centre de cada truita i els canviam. És a dir, posam el cor de la truita de patates a la de xampinyons i a l’inrevés.

A més a més, he xapat la truita per la meitat de manera que m’ha quedat mig centre i mig exterior de cada tipus. Com varen comentar a casa: una truita “yin-yang”!!

Els rul·los de la Fletcher IV

Sabeu el que els passa a alguns escriptors que creen un personatge de ficció i aquest els supera? Doncs, això mateix ens ha passat a les rul·leres.

Primer ens vàrem posar els rul·los, després vàrem trobar vampirs i ratolins a la xarxa i avui presentam en societat a la nostra mascota particular: la Lupita.

Pot semblar estrany que tenguem una mascota, però la tenim i la veritat és que crec que ja no sabríem viure sense ella. Qui és que de petit no ha tengut un amic imaginari? Nosaltres no podíem ser menys i tenim no un amic, sinó una supermascota.

Tot va començar un dia on una de nosaltres (no diré qui) va dir que de petita li agradava molt una cançó que parlava d’una gavina. Ja podeu imaginar com continua la història:  durant els dies següents tot els mails feien referència a la gavina. Així, va començar a néixer la nostra petita criatura.

Vàrem decidir que ja que era una gavina havia de fer el que millor sap fer una gavina: volar. Així que li vàrem comprar la motxilleta més fashion que vàrem trobar, un parell de tuppers i ja teniu a la gavina cap amunt i cap avall fent de repartidora de menjar entre nosaltres quatre i encarregant-se d’altres missions especials.  La Lupita va començar a viure a Mallorca, però ben aviat ha agafat el gustet a la vida de Barcelona i ara ja va i ve lliurement i queda on li ve de gust.

Un dia la gavina va decidir que no volia ser només la gavina: volia tenir un nom com tothom, però volia un nom especial. Va començar un debat i al final li vàrem posar Lupita.

Així que avui, li volem fer un petit homenatge cuinant una recepta mexicana: unes galetetes mexicanes de noces que vaig veure al llibre Cookies de la Martha Stewart.

Ingredients:

150 grs d’ametlles crues

275 grs de farina

Mitja culleradeta de canyella

Un pessic de sal

250 grs de mantega

275 grs de sucre glass

1 cullerada d’extracte de vainilla

El blanc d’un ou batut

Preparació:

1. Torram les ametlles en el forn durant uns 15-20 minuts fins que agafin color.
2. Mesclam les ametlles, la farina, la sal i la canyella amb una picadora i ho trituram fins que quedi tot ben integrat i ben triturat.
3. A part mesclam la mantega amb 120 grs de sucre glass i ho mesclam amb la batedora durant uns minuts.
4. Afegim la vainilla i la mescla de la farina i les ametlles. Ha de quedar tot perfectament mesclat.
5. Formam petites boletes, posam dues ametlles a damunt la superfície i les aplanam amb la ma.  Pinzellam amb el blanc de l'ou batut i enfornam durant 20-25 minuts a 180ºC.
6. Quan les retirem del forn i encara calentes les hem d’ensucrar amb el sucre glass.
7. Una vegada fredes les tornam a ensucrar.

No us podeu perdre les receptes que li han dedicat a la Lupita les seves “tietes rul.leres”:

• La Judith
• La Moni
• La Sandra

Greixonera de carxofes, ous i patates

La veritat és que no puc entendre com el temps pot passar tan ràpid! Pareix que era ahir quan publicàvem els torrons de la Recepta dels 15 i avui tornam a publicar una nova proposta. 

Aquest mes, per compensar els excessos de les festes, la Sandra i el Xavi des dels Fogons de la Bordeta ens han proposat un ingredient sa, lleuger i molt versàtil: la carxofa.

La veritat és que tot i que m’agraden les carxofes, no en sol comprar molt sovint. Així que, quan vaig veure la proposta el meu cap va començar a pensar què podia preparar. Després de donar moltes voltes al final m’he decidit per una recepta de la meva mare: una greixonera de carxofes, ous i patates.

Sabeu aquests plats que quan ereu petits arrufaveu el nas perquè no en volieu menjar i que ara el trobau boníssim?? Doncs aquests és un d’aquests plats. Quan era petita i la meva mare el preparava sempre anava deixant pels costats del plat les carxofes i els pèssols i em menjava els ous i les patates. Es veu que amb l’edat m’ha anat entrant el “coneixement gastronòmic” i ara ja no és que m’ho mengi tot, sino que m’encanta!

Anem a la recepta seguint les indicacions exactes de la mare!!

Ingredients:

Carxofes

Ous

Patates

Pèssols

Alls

Oli

Brou vegetal (o aigua)

Una pastilla d’avecrem

Sal

Farigola

Preparació:

1. Bullim els ous i els deixam refredar. Reservam.
2. Tallam les carxofes a daus i les patates en rondanxes.
3. En una greixonera posam un raig d’oli i uns alls tallats a làmines. Sofregim uns minuts.
4. Afegim les patates, les carxofes i els pèssols i ho sofregim.
5. Afegim aigua, sal i una pastilleta d’Avecrem o brou vegetal fins que els ingredients quedin tapats amb el líquid.
6. Ho deixam uns 15-20 minuts fins que les patates estiguin fetes. De tant en tant hem d’anar remenant perquè no s’aferri el menjar a la greixonera.
7. Quan quedin uns 2-3 minuts afegim els ous. En podem tallar alguns per la meitat i d’altres en rondanxes.
8. Afegim la farigola. Provam i, si cal, rectificam el punt de sal.