Xips de moniato blanc i vermell

Un dels productes més típics de la tardor són els moniatos. La veritat és que és un producte que mai m’havia cridat molt l’atenció; n’havia menjat algunes vegades però no n’havia comprat ni cuinat mai. La recepta dels 15 em va fer descobrir alguna de les moltíssimes possibilitats que té. A més, vaig descobrir que hi ha moniatos de diferents tipus : de vermells i de blancs. Jo sempre els havia vist blancs i el dia que vaig descobrir els vermells em va sorprendre molt. Així que per preparar la recepta dels 15 en vaig comprar dels dos tipus, i a part de la crema de carbassa i moniato també vaig preparar uns xips. La veritat és que varen sortir molt bons i cruixents, i són tan senzills de fer que almenys una vegada s’ha de provar de fer-ne de casolans. Si hagués de triar entre els moniatos blancs i els vermells, em quedaria amb els vermells, perquè em va agradar molt el punt de contrast entre dolç i salat que tenien.

Abans d’anar a la recepta us volíem dir que estam molt contents perquè divendres passat vàrem ser el bloc recomanat al programa A cop de clic de Rac1. Encara que tenc molt poc temps per dedicar al bloc i no puc actualitzar-lo tant com voldria ni visitar ni comentar tots els blocs que m’agradaria visitar, la veritat és que em va fer molta il.lusió la menció que varen fer al bloc.

Ara sí, anem a la recepta!!

Ingredients:

Moniatos blancs i vermells

Sal maldon

Oli

Preparació :

1. Tallam el moniato amb làmines fines. Ho podem fer amb una mandolina o, com vaig fer jo, amb un pelapatates.
2. Les fregim amb oli, fregint-ne poques cada vegada. Encara que duu la seva estona fer-les és l´única manera de què ens quedin amb la forma correcta.
3. Les retiram del foc i les deixam a damunt paper de cuina absorbent perquè es llevi l’excés d’oli.
4. Posam sal gruixada (tipus Maldon) a damunt. Si volem també hi podem posar algun tipus d’espècie com paprika.
5. Ara només cal tancar els ulls i gaudir dels xips de moniato. Encara que són un perill: una vegada que es comencen a menjar són un no aturar.

Vosaltres amb quins xips us quedau: els blancs o els vermells??

Pastís de carbassa i espècies

Aquest mes a Film & Food ens han proposat un repte relacionat amb la pel·lícula “Pesadilla antes de Navidad” per celebrar gastronòmicament Halloween. Es tractava d’elegir entre ensurt o tracte (trick or treat?)  Com que la veritat és que a mi tot això de Halloween em ve de nou i no ho he celebrat mai, vaig tenir ben clar que no em volia “arriscar” i vaig decidir fer un tracte i preparar un pastís.

Un dels experiments que m’agrada fer darrerament és fer coques o pastissos amb ingredients que no són els habituals en els plats dolços tals com pastanagó o carbassó. No havia fet mai un pastís de carbassa però feia molt de temps que el tenia pendent de fer. Així que aquesta vegada he trobat l’oportunitat perfecta per preparar el pastís de carbassa que sempre tenia a la carpeta de pendents. Per fer-lo he agafat com a base la recepta del Spicy Pumpkin Bundt Cake de la Martha Stewart. El resultat ha estat molt bo, però m’he vist amb feines per convertir les mesures americanes de cups, teaspoon i tablespoon entre altres a les que nosaltres utilitzam!

L’opció del tracte al repte de Film & Food suposava que havíem d’oferir el dolç que preparassim a un altre bloc. En aquest cas a mi m’ha tocat oferir-lo a Blau Kitchen. Espero que t’agradi aquest pastis de carbassa!!

Ingredients:

500 grs de farina

4 culleradeta de llevat químic (tipus Royal)

1 culleradeta de bicarbonat

1 culleradeta de sal

1 Cullerada de gingebre en pols

2 Culleradetes de canyella en pols

1 Culleradeta de nou moscada

250 grs de mantega sense sal

4 ous

250 grs de sucre morè

250 grs de buttermilk

300 grs de puré de carbassa

Preparació:

1. Primer de tot hem de fer la carbassa al forn o al vapor i quan estigui feta l’hem de triturar fins que quedi un puré ben fi i sense cap tipus de grum.
2. Mesclam la farina, el llevat, el bicarbonat, la sal i les espècies i reservam.
3. Mesclam la mantega i el sucre fins que ens quedi una massa blanquinosa. (Jo ho vaig fer amb la TMX programant 5 minuts a velocitat 3)
4. Afegim els ous un a un a la mescla de mantega i sucre i anam afegint molt lentament la farina amb les espècies, la sal, el bicarbonat i el llevat.
5. Afegim el buttermilk i el puré de carbassa i mesclam fins que quedi tot perfectament integrat.
6. Untam un motlle amb mantega i distribuïm la massa a dins.
7. Enfornam al forn a 175ºC durant uns 50 minuts aproximadament o fins que al clavar un escuradents al pastís aquest surti net.

Brioixos

Whole Kitchen en la seva proposta dolça per al mes d'octubre ens convida a preparar un clàssic de la gastronomia francesa: brioixos.

Tot i que ja havia fet massa de brioix per fer algun tipus de coca, com la coca de Sant Joan, la vegada que havia intentat fer brioixos en format individual varen sortir un fracàs absolut, perquè la massa no va pujar així com tocava i el resultat no va ser molt satisfactori. Des d’aquell moment em va quedar pendent tornar a fer-ne, però mai trobava el moment oportú.

Fa uns dies vaig dir que m’agradaria tenir el Llibre “Pan. Hecho en casa y con el sabor de siempre” del Xavier Barriga. Dos dies després de dir-ho el vaig trobar a damunt la taula del menjador. Com podeu veure no em puc queixar del molt que me mimen a casa! Mentre mirava el llibre tota feliç i anava marcant les receptes que volia provar de fer (gairebé totes!) en vaig veure una de brioixos. No importa dir que aquesta és la primera de les moltes receptes de pa que aniré preparant d’aquest llibre. Aquesta vegada dir que els brioixos eren bons és quedar-se curts, eren boníssims!!

Ingredients (per a 6 brioixos)

250 grs de farina de força

5 grs de sal

55 grs de sucre

50 grs de mantega

2 ous

75 ml d’aigua

12.5 grs de llevat fresc

½ Cullerada de canyella

Preparació:

1. Amassam tots els ingredients, excepte la mantega i el llevat fins que la massa comenci a tenir certa consistència.
2. Afegim la mantega i continuam amassant.
3. Finalment, afegim el llevat i amassam fins que quedi una massa fina i elàstica.
4. Deixam reposar la massa tapada amb un plàstic dins un recipient durant una hora aproximadament.
5. Passat aquest temps distribuïm la massa en porcions (unes 6 aproximadament)  i les deixam a la gelera tapades amb un plàstic durant uns 30 minuts.
6. Donam forma als brioixos i el pinzellam amb ou batut. Els deixam reposar novament fins que dupliquin el seu volum.
7. Afegim un poc de sucre banyat amb aigua per damunt dels brioixos.
8. Encalentim el forn a 250ºC i quan estigui calent ficam els brioixos i baixam la temperatura a 220ºC. Els deixam uns 10 minuts aproximadament fins que agafin color daurat.

Arròs amb llet bicolor

Aquest mes la Judith i la Moni ens han proposat preparar un arròs amb llet per a Memòries d’una cuinera.

Tot i que l’arròs amb llet m’agrada molt, crec que només n’havia fet una vegada.  Quan vaig llegir la proposta vaig estar pensant uns dies quina versió podia preparar.  He de reconèixer que a casa em fan molt de cas amb tot el meus experiments culinaris, però sé que estan especialment contents quan faig alguna cosa amb xocolata. Així que vaig decidir que l’arròs amb llet havia de dur xocolata. Així, que em vaig posar mans a la massa i vaig  preparar un arròs amb llet bicolor, és a dir, en dues capes, una amb el gust tradicional i l’altra amb gust de xocolata.  Per fer la recepta he utilitzat la TMX, que, la veritat, facilita molt la feina.

Ingredients:

Per a la capa de xocolata:

750 grs de llet

125 grs d’arròs

125 grs de sucre

Canyella en pols

Una rama de canyella

150 grs de xocolata tipus Nestlé Postres

La pell d’una taronja

Per a la capa d’arròs amb llet tradicional:

750 grs de llet

125 grs d’arròs

125 grs de sucre

Canyella en pols

Una rama de canyella

Pell d’una llimona

Preparació:

1. Primer de tot prepararem la capa de xocolata. Posam la papallona a la TMX i afegim la llet, la xocolata, la canyella i la pell de la taronja. Programam 10 minuts, 90ºC, velocitat 1.
2. Després afegim l’arròs i programam 35 minuts, 90ºC, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
3. Afegim el sucre i programam 5 minuts a la mateixa temperatura i velocitat.
4. Distribuïm l’arròs amb llet a dins petits tassons i els deixam a la gelera mentre preparam l’altra capa.
5. Per preparar la capa sense xocolata tornam a seguir les passes. anteriors. Posam la llet, la canyella i la pell de llimona 10 minuts, 90ºC, velocitat 1.
6. Afegim l’arròs. 35 min, 90ºC, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
7. Finalment, afegim el sucre i programam 5 minuts més.
8. Distribuïm la capa d’arròs amb llet a damunt la de xocolata i la deixam refredar.

Crema de carbassa i moniato

Tot i que ja som a dia 15 d’octubre sembla que enguany costa que arribi el fred. Això no obstant, els mercats ja comencen a estar plens de productes propis de la tardor. Un dels productes “estrella”, per dir-ho d’alguna manera, d’aquesta època de l’any són els moniatos, juntament amb les magranes i castanyes.

Precisament, preparar una recepta amb moniatos ha estat la proposta de la Sandra i el Xavi dels Fogons de la Bordeta.

Preparar una recepta amb moniatos ha estat un repte, perquè, tot i que m’agraden, mai havia preparat cap plat amb ells, i, és més, mai n’havia comprat. Gràcies a aquest repte he descobert diferents tipus de moniatos (els blancs i els vermells) i les diferències que hi ha entre ells.

La meva proposta per a la recepta dels 15 és preparar una crema amb una combinació d’ingredients típics de la tardor: la carbassa i els moniatos.

Ingredients:

Una carbassa (750 grs – 1kg)

Porros

Tres moniatos (jo en vaig posar de blancs i vermells mesclats)

1 litre de brou de pollastre

Oli d’oliva

Sal

Pebre

Iogurt i pipes de carbassa per decorar

Preparació:

Convencional:

1. Feim bocins els porros i els sofregim uns minuts.
2. Afegim la resta d’ingredients i ho deixam al foc durant uns 30 minuts aproximadament.
3. Trituram amb el turmix fins que quedi una crema sense grums i ben fina.

Amb la TMX:

1. Trituram els porros uns segons a velocitat 5.
2. Afegim la resta d’ingredients i programam 25 minuts, 100ºC a velocitat 2.
3. Deixam refredar uns minuts i ho trituram tot fins que quedi una crema fina.

Servim la crema amb un poc d'iogurt per damunt per decorar i unes pipes de carbassa.

Sopes mallorquines

Aquest mes el Manu de Cocinando con Catman, juntament amb altres blocs que també preparen les propostes, i jo hem preparat unes sopes mallorquines.

Les sopes mallorquines són un plat típic que té un origen molt humil i que es preparava tradicionalment amb les verdures de temporada. 

És una recepta que a cap casa es fa igual; crec que totes les cases tenen les seves pròpies versions de les sopes. Ara bé, totes les versions tenen tres ingredients comuns: la utilització d’una greixonera com a recipient per a preparar-les, les llesques de pa morè tallat molt prim  i finalment, el pebre vermell com a condiment.

La veritat és que a casa meva les sopes mai han estat una recepta molt popular. Per això, per preparar aquesta recepta he hagut de cercar i mirar moltes receptes diferents fins que he fet la meva pròpia versió, que, tot s’ha de dir, no és gaire convencional.

Es poden utilitzar gairebé totes les verdures de temporada; així, és molt habitual utilitzar col, bledes o espinacs entre d'altres verdures. També hi ha versions que hi posen bocins de botifarró o de sobrassada, encara que jo he optat per posar-hi bocins de llom de porc.

Ingredients:

Llom de porc (uns 400 grs aproximadament)

Porros

Alls

Tomàtigues (devers 4)

Patates (dues de tamany mitjà)

Colflori

Pebre vermell

Aigua

Pa per a sopes
Oli
Sal
Julivert

Preparació:

1. Rentam i tallam la verdura a bocins petits. Les patates les podem deixar tallades en forma de daus.
2. A una paella (o greixonera) hi posam oli i sofregim els alls i els porros. També hi afegim la carn i quan aquesta estigui feta la reservam.
3. A continuació afegim les tomàtigues, el julivert i el pebre vermell i ho deixam uns minuts a la greixonera.
4. A continuació afegim les patates i la colflori. Afegim un poc d’aigua. Jo no n’he afegida molta, però això ja ho anirem veient mentre les verdures es van cuinant.
5. Ho deixam al foc uns 25-30 minuts. (Hi ha versions en les que les verdures s’acaben de fer al forn durant una hora aproximadament).
6. Quan les verdures estiguin a punt d’estar fetes afegim la carn i ho deixam al foc uns minuts.
7. Finalment, colocam unes llesques de pa per a sopes al fons d’un recipient i a damunt hi distribuïm les verdures.
8. Si volem a damunt les verdures podem posar un raig d’oli.

El pròxim mes prepararem bunyols de vent. La proposta la publicarem dia 14 de novembre. Us apuntau al nostre repte??

Els rul·los de la Fletcher III

Amb el començament de la tardor les rul·leres (la Judith, la Moni, la Sandra i jo) hem decidit fer un repte d’aquests nostres amb el que ens divertim tant.

Ja sabeu que primer ens vàrem treure tots els complexos i ens vàrem posar els rul·los al cap, després vàrem descobrir vampirs a la xarxa i, òbviament, havíem de fer alguna cosa. I aquesta vegada de què es tracta?? Doncs, hem descobert que hi ha ratolins a la blocosfera. Sí, ho heu llegit bé: ratolins!!

Hi ha gent a la que els ratolins els fan pànic. Jo diria que a mi no em fan por, encara que és veritat que mai n'he vist cap de molt aprop i si en trobàs un cara a cara tampoc no sé com reaccionaria. Encara que amb la devoció que tenc per les bestioletes tipus aranyes, dragons i altres bitxos similars, segurament sortiria corrent i em tancaria a una habitació fins que hagués passat el perill.

Heu de pensar que a vegades el ratolí pot ser un animalet ben simpàtic. Basta pensar amb el Mickey Mouse. I qui és que de petit (o de gran) no ha tengut (o té) alguna camiseta, calcetins o pijames on surt un dibuix d’un ratolí? I no recordau el nostre amic de la infància, el Ratolinet Pérez, que ens venia a visitar cada vegada que ens queia una dent? He de confessar que quan era petita vigilava tot el vespre esperant la seva visita, però mai el vaig arribar a poder veure; això no obstant, ell no em va fallar mai i al matí sempre em trobava algun detallet per compensar la pèrdua de la meva dent de llet.

Com que el repte rul·lero anava de ratolins he preparat una recepta que crec que agradaria al més llaminer d’aquests animalons: un mil fulls amb mascarpone i poma.  De moment esperarè a què vengui qualque ratolí, després ja decidiré que faig amb ell!!

No deixeu de visitar les altres propostes (per ordre alfabètic):

-          La de la Judith del món de Juju

-          La de la Moni de Coses de Llàbiro

-          La de la Sandra dels Fogons de la Bordeta

Ingredients:

Unes làmines de pasta phil·lo o brick

Mantega

Canyella

Sucre en pols

Mascarpone

Essència de vainilla

Poma

Xarop d’auró (“sirope de arce” en castellà)

Preparació:

1. Tallam uns rectangles o quadrats de pasta phil·lo i els distribuïm a damunt una palangana de forn.
2. Fonem un poc de mantega amb el microones i pinzellam amb ella els rectangles que hem tallat. A damunt hi posam un poc de canyella en pols.
3. Enfornam els rectangles a 180ºC uns minuts fins que agafin color daurat. Hem de vigilar que no es cremin, perquè al ser tan primes les làmines es fan molt ràpidament.
4. Posam el mascarpone a un recipient amb un poc de canyella i una cullerada d’essència de vainilla. Ho mesclam tot bé fins que ens quedi una mescla homogènia. Si ens queda massa compacta hi podem afegir unes cullerades de llet fins que ens quedi amb la textura que volguem.
5. A una paella posam unes cullerades de xarop d’auró i hi afegim una poma tallada a bocins petits. La deixam al foc uns minuts fins que agafi color.
6. A continuació només ens cal muntar el pastisset. Hem de tenir en compte que si l’hem de menjar tot d’una el podem muntar sense cap problema, però si el volem menjar més tard hem de deixar refredar la poma, perquè amb la calentor el formatge es pot fondre i el pastís pot perdre un poc la forma.
7. Anam alternant una capa de pasta phil·lo amb una de mascarpone i uns bocins de poma. Podem fer tantes capes com volguem, però el pastís ha de quedar cobert amb una capa de pasta phil·lo. A damunt de la darrera capa hi posam un poc de sucre en pols.

Crec que avui vespre segur que algun ratolinet em vendrà a fer alguna visita i a menjar un pastisset d’aquests. Ja us contaré com ha anat la reunió ratolinera.