Crema catalana

 

Fa temps vaig llegir, encara que no puc recordar on, que per tenir un bloc fan falta tres coses: ganes, temps i seguidors.

En el meu cas tenc moltes ganes d’aprendre i experimentar noves receptes, sabors i tècniques, i tenc ganes de compartir i aprendre dels altres; pel que fa al temps, en aquest aspecte vaig molt, molt malament. Si posam a una balança les ganes i el temps, crec que aquesta es desequilibraria!! Però hi ha el tercer factor: els seguidors, que fa que la balança es decanti cap a continuar amb el bloc. Quan comences en aquest món creus que a ningú li interessarà el que fas o dius, però poc a poc comença a aparèixer gent que et segueix que deixen (o no) comentaris i companys amb els que compartir les batalletes culinàries.  Així, doncs, les ganes i els companys t’empenyen a seguir dins aquest món amb il·lusions renovades.

Diumenge passat En Manu, de Cocinando con Catman, explicava en el seu post que l’havien guardonat amb el premi “Arte y pico” que és una espècie de premi reconeixement per part d’altres companys de la blocosfera. En Manu, a la seva vegada, havia de premiar a cinc blocs i va donar aquest reconeixement a Bon Tiberi. Així, deia (copiat literalment del seu bloc) “Bon Tiberi, regentado por Paula, se lo merece porque es un blog joven con mucho futuro, porque hace un merengue italiano de lujo, por que es paisana mia y porque comparte mucho y bien. Para nosotros uno de los mejores blogs en catalán!!!”

Si no coneixeu el bloc de’n Manu us recoman que el visiteu, a més, és l’amfitrió del HEMC #51 d’aquest mes, i segur que li farà molta il·lusió que hi participeu.
Fa poc he visitat, la Cuina de l'Eri, un bloc jove , com el nostre, al que li tenc molta simpatia i que també ens ha donat aquest premi!! L Eri diu de nosaltres "si sou curiosos i voleu saber els origens de receptes i ingredients, llegiu els seus posts. Originalitat i èxit garantit si proveu de fer les seves receptes. I no deixeu de fer les seves Galetes de cacauet"

La veritat és que m'ha fet il·lusió aquest premi honorífic, això sempre anima a continuar experimentant a la cuina. Gràcies Manu! Gràcies Eri!!

Continuant amb la cadena del premi; m’agradaria donar tot el meu reconeixement i, per tant, aquest premi simbòlic a:

1. Gourmenderies, ja sabeu que li tenc un afecte especial a aquest bloc. Què podria dir d’ell? Objectivament és un bloc fantàstic fet amb molta cura i té unes receptes increïbles i uns tutorials molt complets i ben explicats; subjectivament, si m’agrada el bloc encara m’agrada molt més la personeta que hi ha al darrera.
2. El món de Juju. M’agrada l’estil de la Judith; les seves entrades estan plenes d’optimisme i alegria, i això arriba a tots els que la seguim.
3. Coses de Llàbiro. És el bloc de la Mònica, la germana de la Judith. També m’agrada el seu estil i les seves receptes...i és que vaja cracks de germanes!!
4. Pastissets. El bloc de Catieu i Annie, mare i filla, que em té hipnotitzada. A més, han organitzat Els reptes de l’Annie, una fantàstica idea perquè els més petits de la casa entrin a la cuina. El primer repte són unes “Flors de caramel tou”
5. Per últim, m’és impossible elegir un únic bloc entre tots els que segueixo, a més, em sap greu deixar algú a fora, per això, vull manifestar tot el meu reconeixement cap als companys, per tota la dedicació que posen en els seus blocs i pels coneixements que comparteixen. Aquest premi és per a tots vosaltres!

Uff, m’he allargat més del que volia!! Anem a la recepta d’avui!!

Sempre m’ha agradat molt la crema i la crema catalana és una debilitat que tenc des de sempre. A casa havia fet coses de crema, però només simulacres de crema catalana perquè no tenia bufador.

Fa poc vaig comprar-ne un i òbviament l’havia d’estrenar fent una crema catalana. Vaig comparar les diferents receptes que tenia, però en vaig trobar una de nova de Maduixa de Salseando en la Cocina. Em va parèixer una recepta millor que les que ja tenia, i la vaig provar...boníssima!! La millor que he provat!! Suau i amb una textura fantàstica!! Així, que avui tot el mèrit de la recepta és per la Maduixa, jo només he seguit els seus consells. Si no coneixeu el seu bloc l’heu de visitar obligatòriament, però alerta que hi quedareu enganxats!! Maduixa ens explica la història de la crema catalana de manera molt interessant, llegiu el que ella ens conta d’aquesta recepta perquè val la pena saber-ho.

La recepta la vaig adaptar i fer amb la TMX.

Ingredients (per a 4 racions grosses o 6 de petites)

500 grs de llet sencera (jo no en tenia i la vaig fer amb desnatada, així hi tot va sortir fantàstica –perdona Maduixa!-)

125 grs de sucre

4 vermells d’ou

20 grs de midó o 15 grs de fècula de patata (vaig utilitzar fècula de patata)

Pell de llimona

Canyella en rama

He de dir que les vegades que havia intentat fer un simulacre d’aquesta crema tot i no tenir bufador havia utilitzat farina i el resultat no te comparació amb el que ens dona la fècula de patata.

Preparació amb TMX:

1. Posam la papallona a la TMX i incorporam la llet, els vermells d’ou, el sucre i la fècula (o midó). Mesclam 15 segons a velocitat 3 ½.
2. Afegim la pell de llimona i la canyella i programam 11 minuts, 90ºC, velocitat 2.
3. Acabat el temps comprovam si la mescla ha format escuma a la superfície, si és així, programam 2 minuts, 90ºC, velocitat 2. En cas contrari, programam 2 minuts, velocitat 2, sense temperatura.
4. Repartim les cremes en els recipients, i distribuïm una quantitat generosa de sucre per damunt i anam cremant amb el bufador.

Preparació sense TMX: (us recoman que llegiu el pas a pas de Salseando en la Cocina)

1. Bullim la llet amb la llimona i la canyella. Reservarem una petita quantitat per diluir el midó o la fècula.
2. Separam els vermells i els blancs dels ous. I batem els vermells amb el sucre fins que blanquegin.
3. Afegim el midó o la fècula que haurem diluit amb la llet freda, ho afegim molt lentament als ous.
4. Posam aquesta mescla al foc molt suau i removem constantment, segons la Maduixa, ha d’estar al foc uns 40 minuts fins que quedi consistent. Quan agafi aquesta consistència la retiram del foc i, mentre va refredant, la continuam removent una estona per tal d’evitar que la crema se’ns talli.
5. Distribuim la crema en els recipients, posam sucre a la superfície i cremam amb un bufador.

Segons Maduixa els tres secrets de la crema catalana són: utilitzar midó o fècula de patata, no farina; molt de temps a foc suau i no deixar de remoure.