diumenge, 13 de febrer del 2011

Pavlova



M’agrada la fruita, però si he d’elegir-ne una que m’agradi especialment, sens cap tipus de dubte em quedaria amb les maduixes. No sé si és el seu color, la seva forma o el seu sabor, però m’encanten. Potser també pot influir que són fruites de temporada, que indiquen que no falta molt perquè acabi el fred, i, per això, quan les primeres maduixes apareixen als aparadors de les fruiteries, a la meva gelera sempre n’hi ha. Així, doncs, les maduixes acaben d’arribar als mercats i a Bon Tiberi també.
Òbviament, les primeres maduixes es mereixien un tractament especial. Vaig recordar una recepta que tenia guardada fa temps a la meva carpeta de pendents: un pastís “Pavlova”.
La base d’aquest pastís és de merenga cruixent amb l’interior cremós i lleuger. La base sempre es fa de merenga, però la part interior pot ser de nata, crema, trufa,…; el més important és que contrasti amb l’exterior de merenga.  Finalment, es corona amb fruites, normalment maduixes, encara que també es poden utilitzar tot tipus de fruites com kiwis, plàtans,…
Es disputen l’origen d’aquest pastís dos països: Austràlia i Nova Zelanda. De totes maneres, el que és opinió unànime és que es va crear en honor de la ballarina russa Anna Pávlova, que en la dècada dels anys 20 va fer una gira per aquells països. A aquest pastís se li va donar aquest nom perquè recorda la lleugeresa i delicadesa d’una ballarina amb el seu tutú blanc.
Aquest pastís es pot preparar en format gran, però jo m’he decantant per preparar pastissets individuals.
Anem a la recepta!!



Ingredients:
Per fer la base de merenga:
3 blancs d’ou
150 grs de sucre
50 grs d’aigua

Per fer l’interior del pastís :
Nata per muntar amb 35% de matèria grassa

Per decorar:
Fruita al gust, en el nostre cas maduixes.

Preparació:
  1. Primer de tot, hem de preparar la merenga. A diferència del que passa amb els pastissos de merenga que no s’enfornen (on hi ha el risc de què la merenga baixi amb el pas de les hores) en aquest cas, com que es fa al forn, aquest risc ja no hi és; així que bastaria preparar una merenga francesa (sense almívar). De totes maneres, jo he preparat una merenga italiana, que és la que tenc més acostumada fer; és a dir, es fa un almívar amb el sucre i l’aigua; mentre es van pujant els blancs de l’ou, quan estan pujats es va afegint l’almívar molt lentament i es continua pujant amb les varetes elèctriques fins que quedi una merenga a punt de neu fort. Si no volem preparar l’almívar, podríem fer una merenga francesa: pujar els blancs de l’ou i afegir el sucre molt lentament continuant batent amb les varetes i com que aquesta mescla va al forn, en principi no ens hauria de baixar la merenga. Així i tot, jo no m’he arriscat i he anat a tir segur, fent la merenga així com a mi em dóna millor resultat.
  2. Una vegada preparada la merenga la posam dins una mànega pastissera i damunt paper vegetal anam fent formes rodones que seran la base del pastís. És important fer els costats un poc més pujats amb forma de petita cistella, perquè es pugui posar la crema o nata a l’interior i no surti pels costats.
  3. Ficam les bases al forn, prèviament escalfat a 150ºC. Les enfornam 10 minuts a aquesta temperatura, i després baixam el forn a 100º i les deixam una hora a aquesta temperatura.
  4. Passat aquest temps deixam refredar la base dins el forn amb la porta mig oberta.
  5. Muntam la nata.
  6. Una vegada que les bases estan fredes, posam la nata a la mànega i la distribuim per damunt.
  7. Finalment, coronam el pastís amb maduixes tallades a bocinets.

Pavloves, a punt de menjar!!! No em direu que les primeres maduixes no han estat tractades amb tots els honors!!


26 comentaris:

  1. Maduixes i merenga!!Per a mi una mossegada deliciosa!!!!Les fotos precioses!! Les maduixes són realment les protagonistes!
    Emma.

    ResponElimina
  2. L'invenció de la foto es de premi!!!

    Un petó,

    ResponElimina
  3. Una delícia realment aquest pastís, i amb les maduixes i el color que tenen tan preciós. Que bo!

    ResponElimina
  4. Sensacional! La pavlova és un dels pastissos clàssics que em falten per provar de fer i en tinc moltes ganes! A tu t'ha quedat fantàstic, combinat amb les maduixes ha de quedar molt bo.

    ResponElimina
  5. Amb maduixes, que bo ha d'estar! I amb el contrast de textures, mmm...se'm fa la boca aigua... Jo també he vist maduixes a les fruiteries però m'estava esperant per si les primeres que arribaven eren poc gustoses. Però veient el teu pastisset me n'ha vingut ganes!

    ResponElimina
  6. A mi les merengues no m'agradaven fins que vaig fer la primera pavlova. Farcida de nata i curulla de fruita em va semblar un pastís excel·lent. Des d'aleshores ja l'he fet diverses vegades.
    Les teves fotos són sensacionals! Es veuen tan reals, que gairebé me'n menjo una!
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. A mi la maduixa també m'encanta. És de les meves fruites preferides. Aquesta paulova d'aparador....

    ResponElimina
  8. M'agraden les receptes amb història i a més, aquesta teva té unes fotos molt atractives!.

    ResponElimina
  9. visca les maduixes!!! i la Paula!!!!!!! t'ha quedat perfecte! no he fet mai aquest postre, però segur que el faig perquè m'encanta el merengue (i això que sóc del Barça! jijijiji) i les maduixes!!! petonets guapissssssima

    ResponElimina
  10. Quina passada Paula, aquest pastís ha de ser bo no, boníssim!!!! Les fotos molt originals, eh?
    Un petonarro!
    Sandra

    ResponElimina
  11. Paula! Em trec el barret!! Per les postres, per les fotos, per les explicacions.. M'he quedat bocabadada. Moltes, moltes felicitats! Petonets,

    ResponElimina
  12. Paula, que puc dir-te que no t'hagin dit ja...
    Quina foto més currada, no per la foto, que si que està ben feta, si no per com posar el postre, les maduixes es una de les meves fruites preferides si no la única i la idea de fer-la amb merengue wwwuuuaaaa!!!
    Un petó ben fort bonica

    ResponElimina
  13. Un postre muy rico y lindo con fresas ,el colorido llama a comérsel rápido y d¿gustoso,anrazos y bendiciones.

    ResponElimina
  14. M'encanten les maduixes i aquest any encara no n'he menjat.
    Amb nata m'agraden moltíssim, bé amb nata i amb qualsevol cosa, però no en puc abusar perquè em senten fatal! Aquest pastís no l'he tastat mai.
    Petonets.

    ResponElimina
  15. Wooww!! Com augmenten els comentaris!! Gràcies!! Veig que també us agrada aquesta combinació; aquesta recepta fa temps que la tenia pendent i la veritat és que m'ha encantant...ai, què és de bo tot això dolç!!
    La foto amb la copa invertida plena de maduixes ha estat idea del "meu fotògraf particular", així que avui el mèrit és seu. Una abraçada!

    ResponElimina
  16. Pues felicita al fotografo por esta magnifica foto muy original encuentro.Y a ti tambien por la receta y post de esta pavlova.me gusta
    peto
    miquel

    ResponElimina
  17. Només de veure’l venen ganes de menjar-ne
    Que bo!!

    ResponElimina
  18. No coneixia aquestes postres, però segur que cauen, soc incondicional de la merenga!!!!

    ResponElimina
  19. Un autèntic tutú de maduixes. Preciós!

    ResponElimina
  20. Nena et una artista!!! M'encanta la presentació!!! I la Pavlova, he de fer-la aviat!!!
    Petunets!!

    ResponElimina
  21. Quina delícia Paula!! Aquest pastís l'he vist en alguna ocasió i mai l'he provat (i menys cuinat!!)
    A mi les maduixes també m'agraden molt. T'ha quedat un pastisset irresistible!

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  22. Quina fotografía... excelent...
    un petonet

    ResponElimina
  23. No l'he fet mai, però veient aquesta ... què bona! aquest dissabte que tinc taller al Museu de la Xocolata, fem merengues...a veure si la fem!

    ResponElimina
  24. Quina delícia!! a més de ser unes postres precioses!

    ResponElimina
  25. Paula, saps que no l'he fet mai?? A casa no som de merengues i imagino que per això no l'he fet... Tot i així, m'ha encantat la presentació que n'has fet. Sensacional!
    Petons!

    ResponElimina
  26. Ho no sóc gens de dolç, només quan el cos m´ho demana, però tinc una debilitat, cas clínic de psiquiatra em douen, adoro la merenga, m´agrada tovegta per menjar-la a cullerades ben `lenes i omplir-me la boca d´escuma dolça i empalagosa, si, ho se, però és l´únic dolç qeu em ve de gust, per tant ja saps que faria amb aquesta Pavlova( però la nata...aquesta no puc).
    petons

    ResponElimina