diumenge, 19 de desembre del 2010

Panettone

El panettone és un pa dolç, molt tendre, típic d’Itàlia, concretament de Milà, que es prepara i menja per Nadal o per Any Nou. Actualment és tradicional a tot Itàlia i en algunes zones de França i de Suïssa. La immigració d’italians cap a Sudamèrica va fer que aquesta tradició s’anés escampat; així, ara és habitual de països com Argentina, Bolívia, Brasil, Perú, Uruguai, Veneçuela o Xile, on reb altres noms com “panetón”, “pan dulce” o “pan de Pascua”.



L’origen d’aquest dolç italià és incert.
Una llegenda conta que va néixer cap al 1940, quan un aristòcrata italià es va enamorar de la filla d’un pastisser milanès. Per demostrar el seu amor es va fer passar per aprenent de pastisseria i va inventar un pa ensucrat amb forma de cúpula aromatitzat amb llimona i taronja i amb fruites confitades. Els milanesos van començar a anar a la pastisseria a demanar el “Pa de Toni”, que així es deia l’aprenent, i d’aquí, va derivar el nom de panettone.
Una altra llegenda conta que el panettone va néixer la Nit de Nadal a la cort de Ludovic Il Moro, senyor de Milà des de 1494 a 1500. El sopar que s’oferia era molt luxós, amb unes postres adients, però en el moment de servir-les els cuiners es van adonar que aquestes s’havien cremat. Després d’uns moments de pànic, van trobar una solució: un rentaplats, anomenat Toni, havia pensat utilitzar les restes dels ingredients per amassar un pa dolç i portar-se’l a casa, i van pensar oferir aquest pa com a postres. Es tractava d’un pa molt pujat amb fruites confitades i mantega que va tenir un gran èxit entre els convidats. Ludovic va demanar qui havia fet el pa, quan li vàren que havia estat Toni, el rentaplats, va decidir anomenar aquest pastís com a Pa de Toni que amb el temps s’ha convertit amb Panettone.

Fa temps que em feia ganes intentar fer aquesta recepta, m’agrada fer experiments amb la cuina d’altres països; i he de reconèixer que Itàlia és un país que m’apassiona.
Tenia unes quantes receptes de panettone per escollir. Al final, n’havia triat una en la que es feia una massa mare amb un dia d’antelació, però ahir vaig decidir no fer el panettone...avui matí m’ha sabut greu no intentar-ho, perquè ara és l’època de fer-ne, així que he agafat una recepta més ràpida i he fet l’experiment. Encara que el tema del motlle ha estat un poc complicat, el resultat ha estat molt bo i ens ha agradat molt més que els comprats...ni punt de comparació!!

Recepta:
Ingredients:
Massa mare:
70 grs de llet
20 grs de llevat fresc
1 culleradeta de sucre
130 grs de farina de força

Fruits secs: nous, avellanes al gust. Jo també hi he afegit bocinets de xocolata.
50 grs de conyac o d’un altre licor.

Massa:
100 grs de sucre
La pell d’una taronja o llimona
60 grs de llet
30 grs de mel
2 ous mitjans
30 grs de llevat fresc
35 grs d’aigua de tarongina
450 grs de farina de força
½ culleradeta de sal
100 grs de mantega a temperatura ambient.

Preparació:
  1. Primer hem de fer la massa mare, per això, mesclam tots els ingredients de la massa mare i programam 15 segons velocitat 4, si ho feim amb TMX; en cas contrari, ho amassam fins que quedi una massa homogènia.
  2. Feim una bolla amb la massa i la posam a bol, tapant-la amb aigua tèbia, quan la bolla suri damunt l’aigua i torni el doble de grossa la massa mare estirà preparada (en el meu cas 15 minuts).
  3. Trituram els fruits secs i els deixam amb un poc de conyac o el licor que més ens agradi.
  4. A continuació, feim la massa.
    1. Amb TMX, pulveritzam el sucre i la pell de llimona o taronja, programant 30 segons, velocitat 10. Afegim la resta d’ingredients de la massa, excepte la mantega i programam 3 minuts, velocitat espiga. Tornam a programar 2 minuts més i afegim lentament la mantega pel bocal.
    2. Sense TMX: utilitzam sucre pols (si podem aromatitzat amb llimona i taronja) i afegim la resta d’ ingredients, excepte la mantega. Amassam fins que quedi tot ben integrat. Després anam afegint lentament quadradets de mantega.
  5. Deixam reposar la massa fins que dupliqui el seu volum (aproximadament una hora; com més càlid sigui l’ambient més ràpid pujarà).
  6. Amb un colador colam els fruits secs (ja hauran agafat un lleuger gust de licor)
  7. Quan la massa hagi pujat:
    1. Amb TMX: programam un minut, 30 segons, velocitat espiga i anam afegint els fruits secs.
    2. Sense TMX: amassam uns minuts i afegim els fruits secs.
  8. Posam farina damunt la superfície de treball i hi posam la massa. Amb aquesta massa podem fer un panettone gros o dos de petits. Jo n’he fet dos de petits. Així, que agafam la massa i omplim els motlles (o el motlle si només en feim un); l’hem d’omplir fins la meitat.
  9. Pinzellam la part superior amb ou batut i feim una creu amb un ganivet. Deixam reposar els panettones en un lloc càlid i sense corrents fins que doblin el seu volum (un poc més d’una hora).
  10. Encalentim el forn a 180º.
  11. Enfornam els panettones durant uns 40 minuts, calor a dalt i baix. Si veim que tornen massa daurats, els tapam amb paper d’al.lumini.


El motlle:
            Els panettones tenen una forma peculiar. Tenen una base relativament estreta (si la comparam amb altres pastissos) i són molt alts amb una cúpula. El problema no és tal si tenim uns motlles de paper que ja venen fets i que són especials per fer panettones; jo no en tenia ni n’he trobat, encara que hi ha tendes on-line que en venen. Potser l’any que ve ho miri amb antelació i m’estalviï aquest problema.
            La solució l’ha trobada el meu McGyver particular, he de reconèixer que estic salvada: em fa de fotògraf, de conillet d´Índies amb el menjar i em soluciona els problemes “logístics” que em van sortint. Ha fet uns motlles de paper vegetal de 12 cms de diàmetre per 12 cms d’alt. Per fer-los ha fet un cilindre de paper vegetal (posant-lo en doble perquè fos més consistent) i a la base hi ha posat un cercle de  cartolina que ha grapat amb el paper vegetal. A l’interior ha posat un altre cercle de cartolina perquè les grapes no estiguessin en contacte amb la massa. Finalment, quan he posat la massa a dins ho he fermat amb un cordill per tota la superfície del cilindre per evitar que es deformàs. Ha anat perfecte!



Per deixar refredar el panettone, si podem, és millor atravessar-los amb una agulla o vareta (jo he utilitzat dos pals per fer pintxos). Els extrems de l’ agulla o bastons han de descansar entre dues superfícies, de manera que el panettone quedi penjant boca avall. Deixar-los refredar en aquesta posició. 


La recepta és una adaptació del llibre “Simplemente espectacular” i la informació de la introducció de wikipedia.

26 comentaris:

  1. Oh! què bonic t´ha quedat...gràcies per publicar aquesta recepta. M´agrada molt el panettone. El mes de març d´enguany vaig ser-hi a Milà. En tots els viatges que faig intento trobar la pastisseria més antiga de la ciutat...i la vaig trobar...durant una estona vaig navegar entre panettones i nutellas...

    Gràcies un altre cop. Petons

    ResponElimina
  2. Aquest llibre el tinc jo... i com diu el llibre t'ha quedat espectacular...
    Felicita al teu McGyver...pq l'idea es molt bona...
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Un panettone molt bo. M'ha encantat la introducció amb les dues possibles històries sobre la procedència del nom.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Simplement espectacular, es el que ets tu.!!
    Questo panettone è il migliore!!
    Quina bona idea, el fer els motllos, realment no necessitem comprar tot. Jo no tenia els motllos de les galetes per Halloween i amb cartolina...
    I la procedència...veig que has estudiat Mooolt bé!
    Molts petons
    Puri de cooking lovers

    ResponElimina
  5. No sé q m'agrada mes, si la recepta o com ho heu fet per fer els motllos i per refredar-los...;-)

    Un petó,

    ResponElimina
  6. M'han encantat aquest motllos fets a casa, són fantàstics! Això o provaré de fer, aviam si em surten tan bé com al teu McGyver...

    El panettone espectacular!

    Bones Festes!!!

    ResponElimina
  7. gracias por tu visita a mi blog y por tu cometnario.
    Te han quedado unos panettones estupendos, sólo hay que fijarse en esa miga, ummmm
    bs!

    ResponElimina
  8. Dos mio...que buenos consejos y que sencillo lo presentas todo!!!!! a ver cuando hacemos cocina de fusión tu y yo...me encanta!!!!!!
    Además ya llevas 32 seguidores y sabes porque?...porque esto no es cocina experimental...es cocina de arte!!!!!!
    beso

    ResponElimina
  9. Uf, quina feinada! I quines idees té el teu McGyver!

    ResponElimina
  10. Aquesta, aquesta sí que la faig!!!
    La setmana passada va comparèixer a casa una bona amiga amb un preciós ram nadalenc. Em va arribar al cor... i s'han passat tota la tardor dient que volen comprar panettone per aquest Nadal -ell és argentí-. Ja havia pensat fer-ne un per obsequiar-los aquesta setmana, així que aquest post amb tota la seva o seves històries, i sobretot com arreglar el tema de l'embolcall del motlle m'han servit per acabar-me de decidir!!!
    M O L T E S G R À C I E S!!!!!
    Mglòria de Gourmenderies

    ResponElimina
  11. Els inventos ddel tebeo tu!!! Encara em convenceràs de provar-ho!!!!

    ResponElimina
  12. Definitivament, em copio la recepta per fer-la aquesta setmana.
    Ja han sortit els 30 seleccionats al concurs de lazy blog.
    La proxima vegada hem de preparar alguna cosa juntes... així ningú s'hi podrà resistir!!!
    un petó,
    mglòria

    ResponElimina
  13. RICO RICO RICO .... estamos todas con el tema dulces ...la idea del molde muy buena .BICOS MARIMI

    ResponElimina
  14. el panettone m'encanta! però sempre he pensat que és massa difícil! i quan he vist la teva foto amb els llibres, els cordills i el panettone... jajajajaj, quin crack! petonets

    ResponElimina
  15. Són preciosos......... i quina idea més genial això de fer els motllos casolans! Ja no tinc excusa per no provar de fer-los. Felicitats a tu i també al teu McGyver que s’ho ha currat molt i molt bé. Petons,

    ResponElimina
  16. Desde luego te ha quedado un panettone super, y hay que ver lo bien que te lo montas para su elaboracion y su posterior enfriamiento.
    Bones festes
    una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  17. Cristina: gràcies! Estic molt contenta que t'hagi agradat! Ara et falta intentar fer-ne un. Un petó.
    Neus: gràcies, ja li diré al meu McGyver...a veure si ara es confiarà massa!! ;) Una abraçada
    Josep: gràcies per la visita!
    Puri: això és imaginació al poder!! Clar, jo sóc una nena responsable i m'havia estudiat la lliçó del Panettone. Gràcies, guapa! Un petó
    Sonia: gràcies!! La veritat és que aquesta vegada originals si que ho hem estat, eh? Una abraçada
    Eva: gracias!! un beso!
    Carme: gràcies; amb les fotos que ha fet el meu MCGyver segur que et sortiran iguals!!
    Manu: gracias! Me ha gustado mucho lo de cocina de arte!!Gracias! Un beso!

    ResponElimina
  18. T'ha quedat xulíssim, i molt currat el tema del motllo!

    ResponElimina
  19. Mònica: és més fàcil del que sembla; i si, el meu McGyver no te competència!! Ja ho dic jo que estic salvada!
    Mglòria: La recepta és molt fàcil de fer, encara que pareix més complicada i surt taaaaan bo. Espero que et surti molt be i que als teus amics els agradi!! L'any que ve guanyarem el concurs...encara que quan he vist que les dues receptes estaven entre les finalistes m' alegrat molt...encara no duim molt de temps en el món blocaire...tu espera, d'aquí uns messos arrassarem (...bé, o no...) Je, je. Un petó
    Garlutti: gracias por la visita!!
    Judith: he de reconèixer que la foto dels panettone penjant és molt simpàtica...a mi em peguen les rialles cada vegada que la veig!!
    Eri: no, no tens excusa...vull veure al teu bloc la prova de que n'has fet un!!Un petó!
    Miquel: gracias,...una hace lo que puede! ;) Felices Fiestas a ti también!

    ResponElimina
  20. Visc a la cuina: s'han creuat els comentaris!! Gràcies; el tema del motllo veig que dona molt de joc, eh? Un petó!!

    ResponElimina
  21. Vaig boja per fer un panettone, i el teu t'ha quedat molt maco! M'encanta com l'has deixat refredar, jejeje és ben bé que la cuina és pura imaginació oi que sí? Al final les coses surten perquè sí.
    Bon Nadal i a seguir fent-nos dentetes amb aquestes receptes! petons ;)

    ResponElimina
  22. Hola Paula, quina gana aquest pannetone, jo un cop en vaig fer un i va quedar tant dur que si queia a terra trencava el trispol. Bon Nadal illenca,(I per cert d'on ets exactament, el meu marit i els meus fills son de Manacor.)

    ResponElimina
  23. Fantàstic el Panettone!! a mi encara s'em resisteix!! espero fer-lo tan esponjós com el teu. M'encanta!
    Desitjo que pasis unes festes genials i un molt Bon Nadal!!
    Molts petons

    ResponElimina
  24. jajaja m'apunto tant la recepta com la manera de fer els motllos i de refredar els pastissos, hi tens molta traça.
    segur que tindreu unes bones festes amb aquestes postres que fas. bon nadal!

    ResponElimina
  25. Quin blog més xulo!!! I quina gràcia!!! Jo també tinc un McGyver a casa. Que fariem sense ells i les seves idees ingenioses.
    El panettone es veu genial, té una pinta estupenda. I amb el paper de regal del tot nadalencs.
    Una abraçada... ;)

    ResponElimina
  26. uep, els motlles aquests que has fet són genials. si els vols comprar fets, al final del carrer arxiduc a l'alçada de sa plaça de toros hi ha una botiga de pastisseria, Distribucions lluc te motlles d'aquests de panettone, bé te de tot... si no la coneixes te la recoman.

    ResponElimina