dijous, 30 de desembre del 2010

Còctel Bellini

Un any més acaba i un any nou està a punt de començar.
Un any nou ple d’il.lusions i projectes; encara que a vegades les coses no surtin exactament com volem, s’ha de ser molt positiu; per difícil que ens sembli, absolutament tot té un caire positiu d’on podem aprendre coses noves, i així hem d’afrontar el nou any, valorant tot el que tenim i intentant ser feliç cada dia amb les petites coses.
Aquest bloc encara no té dos mesos però hi estic posant tota la meva il.lusió, ganes de compartir i d’aprendre. A tots els que em visiteu i deixeu comentaris; als seguidors; als qui entreu en silenci... a tots, gràcies, gràcies!!!
Amb tots els meus millors desitjos per aquest 2011 avui us dedic aquest còctel que trob molt especial. Esper que us agradi....



L’ estiu de l’any passat vàrem anar a Venècia.  Aquesta ciutat ens va hipnotitzar; vàrem arribar-hi en tren des de Verona i era una sensació molt especial veure aigua als dos costats. Si heu vist “Locuras de Verano” de Katherine Hepburn us imaginareu com és arribar a aquesta ciutat en tren. L’increïble és que aquesta pel.lícula és de l’any 1955, i més de 50 anys després tot roman igual!
Els dies que vàrem estar allà ens va cridar molt l’atenció veure que gairebé tothom als bars bevia un “líquid” de color taronja que no identificàvem. Un dia abans de partir ho vàrem esbrinar: es tractava del mític còctel Bellini.
Aquest còctel fou creat al Harry’s Bar situat devora la plaça de Sant Marc. Aquest bar va ser freqüentat per personatges il.lustres com Ernest Hemingway, Truman Capote o Orson Welles, entre d’altres. Cercant informació per internet he descobert que en aquest bar a part del Bellini també es va crear el Carpaccio!! L’assumpte del carpaccio m’ha cridat molt l’atenció: es veu que una clienta ,la comtessa Amalia Nanni Mocenigo, per prescripció mèdica, havia de menjar carn crua per pujar el nivell tan baix que tenia de glòbuls vermells. El propietari del bar per atendre a aquesta clienta va tallar unes fines làmines de rellom, que va condimentar amb una mescla de mostassa i salsa worcestershire; i així va néixer el carpaccio.  Quin bar més productiu, eh?? (Pitjau aquí per veure la seva web)

Anem al còctel,
El fill del Harry’s Bar va crear aquest còctel al 1948 i li va posar el nom de Bellini en record del pintor venecià Giovanni Bellini, ja que el color de la beguda li va recordar les tonalitats que utilitzava aquest pintor.
La recepta original es fa amb una part de suc de préssecs grocs per tres parts Prosecco (vi espumós venecià); ja que aquí és gairebé impossible aconseguir Prosecco el podem fer amb xampany.
He de dir que, en general, no m’agraden les begudes alcohòliques, només alguns casos puntuals d’alguns licors (sempre que siguin ben dolços); però aquest còctel és una excepció; té un gust molt suau i heu de reconèixer que és una beguda molt senzilla i original per fer un dia que tenim convidats.

Ingredients (2 persones):
2 meitats de préssecs en almívar (la recepta original utilitza préssecs naturals; encara que per comoditat podem utilitzar-los en almívar, a més, n’hi ha tot l’any!!)
1 Cullerada de sucre (opcional)
6 glaçons de gel
1 botella petita de xampany o cava.

Preparació
  1. Amb TMX: Posam a la TMX els préssecs, el sucre, el gel i el  xampany. Trituram 30 segons a velocitat 7-10.
  2. Sense TMX: trituram amb una batedora o trituradora a velocitat màxima els ingredients fins que quedi un líquid ben fi. Si es necessari, passam amb un colador per evitar grums.

(Aquesta recepta és del llibre “Simplemente espectacular con TMX”.
Ja podeu imaginar l’ alegria que vaig tenir quan vaig descobrir aquesta recepta; no importa dir que a la següent compra al supermercat vaig comprar botelles petites de xampany i préssecs!!)

BON ANY NOU A TOTS!!!!!!!!!!!

21 comentaris:

  1. BON ANY PER A TU I PER ELS QUE T'ESTIMEN Paula
    Quina sed i quina bona entrada quasi m'he pogut imaginar vestida de negre amb un vestit d'època dels 50 marcan cintureta, i uns bons talons a la plaça Sant Marc amb unes ulleres negres i una pamela mentres em prenia el Bellini.
    No dien que eren els anys daurats..?
    Un peto molt fort bonica.
    Puri des de cooking lovers

    ResponElimina
  2. OHHHHHHH porto taaaaaan de temps volent fer un bellini... em penso que ara mateix m'apunto els ingredients sense excusa. Ha de fer revifar d'alegria a qualsevol, jejee
    Bon any nou! ;)

    ResponElimina
  3. Un brindis per tu Paula!
    Brindo.. perque ens aportis molt més aquest 2011!
    Mglòria

    ResponElimina
  4. Paula, jo també he estat a Venècia...Sempre he comentat que quan torno d´un viatge he crescut un pam, per tot el bagatge cultural que xucles, ensumes i que et queda per sempre més.

    I ara he comprovat que a través del blog també puc créixer molt més aquest any 2011.

    Bon Any 2011 per a tu i la teva familia.

    ResponElimina
  5. M'afegeixo al brindis de la Mglòria! Jo també vaig estar i em va passar el mateix, i fins el darrer dia no el vam tastar ni preguntar que era. Moltes gràcies, ara ja conec tota la història ... i la recepta! Que en el 2011 ens continuis meravellant amb les teves entrades. Petons,

    ResponElimina
  6. Et desitgem el millor per a tu i els teus! Mil petons.

    ResponElimina
  7. Xin- xin...
    per un any nou ple d'alegries ... i salut

    Un petonet

    ResponElimina
  8. Això deu entrar massa bé em sembla a mi... Hahaha!
    Bona entrada d'any i a gaudir del que ens queda de festes! Una forta abraçada!
    Marina.

    ResponElimina
  9. Molt Bon Any guapa!!!!! segur que aquest any t'anirà de conya!!! que siguis molt i molt feliç! molts petonets

    ResponElimina
  10. jo també vull afegirme al brindis, va per tots i totes !!!! Bon Any!!!

    ResponElimina
  11. a mi, que no acostumo a declinar el tastar propostes amb contingut alcohòlic, ja siguin dolces, o seques o molt dolces, he de confessar-te que aquesta és una més que interesant proposta per al dia d'avui ... o sigui que arribo just a temps ...
    feliç nit de cap d'any i un encara més feliç 2011!

    ResponElimina
  12. Paula.. és una llàstima que no tinguis correo electrònic on poder escriure't alguna que altra cosa... per aqui estem entusiasmades amb tot el que ens aportes...

    ResponElimina
  13. A mi també em va enamorar Venècia! La propera vegada que hi vagi provaré el còctel Bellini allà, mentrestant, el faré a casa... Bon any!

    ResponElimina
  14. Bon any nou Paula¡¡¡¡els meus millors desitjos per tu i els teus,
    Jo no coneixia aquet còctel però deu estar bonissim....
    un petò ben grossssss¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  15. Moltes gràcies Paula!!!
    Jo també estic escoltant el concert d'any nou, mentre repasso la meva llista de blocs que no puc deixar de mirar, i de fons ara mateix està sonant el wals d'Strauss!!!
    Mervallos!!!, ja t'escriuré! que jo també m'he de preparar per anar fer el primer dinar d'any nou!!!
    Un superabraçada!!!!

    ResponElimina
  16. Molt bona any Paula!
    Encara que només portis 2 mesos a mi ja em tens enganxada a les teves entrades!! Espero que ens presentis moltes més el 2011!!

    ResponElimina
  17. Paula tengo todos los ingredientes necesarios en casa asi que lo voy a probar y brindare por ti y desearte que tengas un feliz año 2011
    miquel

    ResponElimina
  18. Feliç any nou!!! un brindis amb aquest coctail tan deliciós..petonets

    ResponElimina
  19. Bon any nou maca!!
    Quina manera més bona de començar-lo, amb un còctel Bellini... el vaig tastar una vegada i me'n vaig enamorar!! I presentat en aquest got queda "estupendu"!
    Petonets,
    Sandra

    ResponElimina
  20. He descobert el teu bloc a partir d'un comentari teu al bloc del Francesc, a la taula i al llit. Passejant per aquí, m'he trobat aquest post on parles de Venècia. Nosaltres hi varem estar a l'octubre, és una ciutat que ens agrada molt i ara ja en sé alguna cosa més, no sabia això de l'origen del carpaccio!.

    Bon 2011 i fins aviat!

    ResponElimina