Quiche de pollastre, bacó i ametlles aromatitzada amb espècies

La meva cuina és bastant petita, però no la canviaria per res del món. És el meu laboratori particular, entre els seves parets em puc relaxar i m’encanta veure com es fa el menjar, com puja el pa o un pastís a dins el forn.

Encara record el dia que vàrem anar a elegir la cuina, portàvem el plànol de la casa i el fuster ens va fer un petit dibuix de com quedaria. Ens va agradar i vàrem encarregar els mobles; ja només calia esperar. Amb el dibuix que ens va fer en vaig fer un altre a escala amb tots els detalls. El dia que ens van instal·lar la cuina, vaig treure el dibuix que havia fet i la cuina era exactament igual a com l’havia imaginada!! Quina il·lusió que em va fer!!

Aquí va començar el meu idil·li particular amb la cuina; a vegades em sorprenen els resultats i d’altres, val més no contar-ho. Fa un any els meus pares em varen regalar la Thermomix: havia començat la revolució. Estic encantada amb ella, té un lloc privilegiat a la meva petita cuina!!

Hi ha gent que diu que la Thermomix serveix per aquells que no saben cuinar, amb ella tot els surt bé. Jo crec que no és així, primer cal saber cuinar i fer les coses per un mateix; arribats a aquest punt tota ajuda és benvinguda i la Thermomix és més que una ajuda, però no substitueix al cuiner…o jo no deixo que em substitueixi: a la meva cuina encara sóc  la que mana (per ara!!).

Per a aprendre a fer coses amb la màquina vaig mirar llibres i vaig descobrir el Bloc “Velocidad Cuchara”, d’on he après molt. L’any passat en aquest bloc organitzàrem una sèrie de reptes: feien una proposta d’una recepta i els seguidors la preparàven a casa, després enviaven la fotografia i  aquestes es publicàven.

Vaig participar a dos reptes: fer una quiche i un risotto (que ja us mostraré un altre dia). La quiche va ser la meva primera incursió al món blocaire, tot i que ara trob molts de defectes a la foto que vaig fer, he de reconèixer que em fa gràcia perquè és la primera foto de cuina feta amb un propòsit seriós.

Una quiche és un pastís salat d’origen francès. Consta d’una base de pasta brisa o quebrada que s’omple amb una barreja de llet, ous i farina, a la qual es poden afegir ingredients al gust i es cou al forn. Una de les versions més típiques és la quiche lorraine.

Per participar en aquest repte vaig preparar una quiche de pollastre, bacó i ametlles aromatitzada amb espècies. Anem a la recepta!!

Primer de tot hem de preparar la massa de la quiche, podem utilitzar una pasta de fulls o una pasta quebrada; si no volem fer tanta feina, la podem utilitzar de les que ja venen fetes. Jo vaig fer una massa quebrada, ja que era un repte culinari ho havia de fer tot, o no?

Ingredients de la massa quebrada:

350 grs de farina de rebosteria

130 de mantega freda tallada a quadradets

70 grs d’aigua

Un pessic de sal

1 culleradeta de sucre

Preparació:

1. Mesclam tots els ingredients fins que quedi tot ben integrat (amb la TMX 15 segons, velocitat 6).
2. Deixam reposar aquesta massa dins una bossa de plàstic a la gelera durant 15 minuts.
3. Estiram la massa amb un corró i cobrim un motlle de quiche d’uns 28 cms de diàmetre. Deixam reposar la massa 15 minuts.
4. Picam tota la superfície amb una forquilla perquè no pugi durant la cocció.
5. Enfornam uns 15 minuts a 180ºC; la base ha de quedar gairebé feta però no del tot ja que s’acabarà de coure quan enfornem la quiche.

Quiche

Ingredients:

• 200 – 300 grs de pollastre
• Bacó al gust
• 2 porros (uns 150 grs aproximadament)
• 4 ous
• 30 grs d’oli
• 100 grs d’ametlla picada
• 200 grs de nata
• Sal i pebre bo
• Espècies:
• Una culleradeta de cardamom
• Mitja culleradeta de cúrcuma
• Una culleradeta de comins picats
• Canyella al gust (jo n’hi vaig posar dues culleradetes, per tal que el seu gust predominàs)

 Preparació:

1. Posam l'oli a la TMX i l’escalfam 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
2. Afegim el porro i el sofregim 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
3. A continuació salpebram el pollastre que haurem tallat amb tiretes petites, el bacó i les ametlles i ho sofregim tot 6 minuts, varoma, velocitat 1. Una vegada que estigui cuit ho trituram al gust; jo ho vaig triturar uns segons a velocitat progressiva 5-7-9 perquè a casa no els agrada trobar grums.
4. Reservam aquesta massa.
5. Posam 4 ous a la TMX, la nata i les espècies. Si volem que el gust d’una espècie predomini per damunt les altres en posarem més quantitat (en el meu cas hi vaig posar més canyella)
6. Afegim aquesta mescla a la massa reservada i la mesclam fins que quedi tot ben integrat.
7. Ho distribuim damunt la base que estirà gairebé cuita.
8. Decoram la superfície amb ametlla picada i canyella.
9. Enfornam uns 30 minuts, fins que al clavar un escuradents surti totalment net.
10. Una vegada que la quiche estigui feta decoram la superfície amb ametlles laminades que contrastaran amb el to obscur de la canyella i l’ametlla picada.

I com ho podem fer sense TMX?

Com us he dit abans la TMX simplifica molt, molt la feina, però tot es pot fer sense ella.

Simplement hauriem de seguir les passes enumerades abans però vigilant perquè tot quedi ben dauradet al foc i remenant continuament perquè no s’aferri. Així, doncs, primer encalentirem l’oli i sofregirem els porros; després afegim el pollastre, el bacó i les ametlles i ho deixam a foc mig fins que quedi tot ben cuit. Si volem que el pollastre quedi ben triturat haurem d’utilitzar el turmix (una altra avantatge de la TMX, no s’embruten tants d’utensilis de cuina!! i a una cuina petita com la meva, això es d’agrair!!). Reservam la massa.

Mesclam els ous, la nata i les espècies i ho mesclam amb la massa anterior. Ho distribuim damunt la base de la quiche i al forn!!

Pa de pita

Una de les primeres gran satisfaccions que vaig tenir dins el món de la cuina va ser el dia que vaig fer el meu primer pa.

Des de sempre hem menjat pa, però el dia en què el fa un mateix el comença a valorar encara molt més. A mi no em deixa de sorprendre la quantitat de pans diferents que podem aconseguir amb els mateixos ingredients, o modificant-ne alguns o algunes mesures…podem fer un pa tradicional, integral, amb cereals, amb forma de barra, panets petits,…; el món del pa és fascinant i quan un hi entra crec que ja no en sap (o no en vol) sortir, a més, l’olor que queda a casa quan es fa el pa és taaan agradable!!

Avui volia compartir una recepta de pa que trob molt original: el pa de pita.  Record que la primera vegada que el vaig tastar em va sorprendre no tant la seva forma sinó veure que es tractava d’un pa buit a l’interior, de manera que es pot omplir amb allò que ens vengui més de gust. Quan el vaig veure per primer cop, record que vaig estar una bona estona mirant-lo intentant veure com ho havien fet perquè quedàs buit.

El pa de pita (conegut també com a pa àrab) és pla i rodó. Aquest pa es fermenta amb llevat i es cuina al forn a temperatures molt altes, i és precisament aquesta cocció la que fa que el pa es separi en dues capes formant un buit a l’interior.

Aquest pa troba els seus orígens a Egipte i al Mitjà Orient, encara que després s’ha anat introduint a la resta del món bàsicament gràcies a les comunitats immigrants d’aquests països.

Els farciments més comuns són falafel (boles de cigrons fregides) i / o hummus. Els grecs els solen omplir amb carn de be; a Israel s’anomena aquest menjar com shawarma i el be es substituït per gall d’indi; finalment, el pa de pita també és l’utilitzat habitualment per a servir els kebabs.

Abans d’anar a la recepta i enllaçant amb la idea de que el pa ha estat un dels elements bàsics en la dieta de tots els temps, us vull recomanar una visita a un altre bloc. Segur que molts dels que em llegiu ja el coneixeu i el visitau, però pels que no els coneguin us vull recomanar la seva visita: es tracta del bloc de  Mglòria, Gourmenderies, uns dels meus blocs de capçalera. Avui ha publicat un post interessantíssim sobre alimentació saludable; ho explica tot de manera molt clara i amena i crec que cal llegir-lo, reflexionar i menjar bé, perquè d’això depen la nostra salut en el futur. A més, ens explica perquè 30 + 5 =80. Finalment, només vull dir que m’agrada molt llegir blocs de cuina, però a Gourmenderies li tenc un afecte molt especial; els seus posts transmeten molt de la persona  que hi ha al darrera. A més, abans de tenir BonTiberi, ja llegia Gourmenderies, però des de la barrera, mai deia res; quan vaig començar BonTiberi li vaig deixar un comentari perquè vaig entendre l’esforç i il.lusió que es posa cada vegada que poses una recepta al bloc; ella em va contestar tot d’una i ve a visitar aquesta cuineta sovint, amb gran alegria de part meva. Així, que avui aquest post (crec que saludable) va per a tu!!

 Anem a la recepta,

Ingredients (per fer 4 pites individuals d’uns 15 cms de diàmetre):

125 grs d’aigua

15 grs d’oli d’oliva

10 grs de sucre

20 grs de llevat fresc

225 grs de farina de rebosteria

10 grs de sal

Preparació:

1. Mesclam l’aigua, l’oli i el sucre. Si utilitzam la TMX programam 1 minut, 37º, velocitat 1; en cas contrari, mesclar be fins que quedi tot integrat.
2. Afegim el llevat i mesclam. Amb la TMX 10 segons, velocitat 4.
3.  Afegim la farina i la sal i ho mesclam fins que quedi tot ben mesclat(30 segons, velocitat 6 amb la TMX)
4. Finalment, amassam uns minuts a ma o 3 minuts, velocitat espiga amb la TMX.
5. Deixam reposar aquesta massa fins que dupliqui el seu volum (aproximadament uns 30 minuts, encara que això depèn de la temperatura ambient)
6. Encalentim el forn a 240ºC.
7. Quan la massa hagi duplicat el seu volum la posam damunt una superfície enfarinada i anam formant petites boletes, que aplanam bé amb un corró formant una supefície plana i rodona d’uns 12-14 cms de diàmetre. És molt important que la massa quedi ben fina.
8. Posam les pites damunt al forn uns 5-8 minuts. La temperatura elevada farà que quedi buit l’interior i al ser la massa molt prima aquest temps és suficient perquè les pites quedin ben fetes.
9. Per tal que les pites quedin ben fetes és fonamental:
1. Encalentir el forn be abans d’enfornar-les
2. No deixar que aquestes es daurin massa
3. Quan retirem les pites del forn, les hem de tapar amb un pedaç de cuina humit.
10. Després simplement, cal fer un petit tall a un costat i omplir-les d’allò que més ens agradi. A casa a vegades hi posam un raig d’oli, un poc de sal i unes herbetes aromàtiques i ens encanten!!!

Aquesta recepta és del Llibre “Pan y Bollería con TMX).

Xocoletes

Avui com que és el dia de Reis he fet dos tortells, bé realment, vaig preparar la massa ahir vespre i  avui només li he hagut de donar forma i enfornar-los. Crec que ja li he agafat el gust a això dels Tortells, no duen molta feina, però si que cal tenir paciència per esperar el temps de llevat. Si voleu veure com feim els Tortells a Bon Tiberi, pitjau aquí.

Com que la meva petita cuina ja estava en plena ebullició he pensat…ja que hi sóc perquè no aprofit aquest crocant que tornarà fluix i faig alguna cosa?

He de confessar que no fa gaire que he descobert l’univers gastronòmic. Fa uns anys no sabia fer absolutament res, però poc a poc (per a sorpresa total de la meva mare) li he anat agafant el gust; ara ja no només m’agrada fer receptes de llibres o que he aconseguit d’algú altre, també m’agrada experimentar amb noves receptes…

Així que he decidit fer unes galetetes de xocolata, crocant i cereals…quan anava a editar les fotos m’han demanat: i aquestes galetes com es diuen? D’ on has tret la recepta?...no sé…galetes de xocolata i crocant… m’he mig inventat la recepta…i m’han dit i si jugam amb les paraules: t’agrada Xocoletes??

Ho he trobat un nom original, i com a xocoletes han quedat. Han tengut èxit i segur que les repetiré!!

Anem a la recepta;

Ingredients (per fer 8 galetes mitjanes;  més que suficient per un petit capritx de mitja tarda!)

75 grs de sucre en pols

1 ou

75 grs de mantega

150 grs de farina

Un pessic de canyella

3 Cullerades de cacau en pols (he utilitzat la casa Valor)

Crocant o /i cereals tipus Corn Flakes per arrebossar les galetes

Preparació :

Mesclam bé tots els ingredients excepte els cereals a ma o amb la TMX uns segons a velocitat 6. Queda una massa bastant enganxosa.

Feim petites bolletes i les arrebossam amb el crocant o els cereals lleugerament triturats, o amb ambdós ingredients. He de dir que personalment m’han agradat més les de cereals i pensava que seria a l’inrevés.

Enfornam uns 15-20 minuts a 180 ºC,....a punt per menjar!!!

Magdalenes de gató

Quan era petita el meu pare em llegia sempre rondalles mallorquines. Ara record amb enyorança quan em deixava triar a mi la rondalla i la llegiem entre els dos; ell llegia els homes i els animals; jo, els nens i animalets petits i les princeses; ara bé, mai em donava per elegir rondalles on hi sortissin monstres o dimonis perquè no tengués por. El meu pare em va ensenyar a estimar els llibres i les tradicions.

Ell guarda un bon grapat de llibres firmats per l’autor com un tresor; un d’ells és el Cançoner Popular de Mallorca del Pare Ginard. Quan li vaig dir que feia aquest bloc em va començar a treure llibres per cercar glosses i dits per poder començar o acabar la receptes. Vàrem trobar aquesta dedicada a les ametlles (l’escric tal com surt al Cançoner):

“Abre de millors profits

com s’ametller no n’hi ha:

fa fuies pes bestiar,

ses cloveies per cremar

i es bessons per fer confits”.

Avui com a petit homenatge a totes aquestes tradicions arrelades i aprofitant aquesta glossa he preparat unes magdalenes amb la recepta de la coca de gató, típica de Mallorca i on l’ametlla és l’ingredient principal.

Al meu pare supòs que li farà gràcia llegir això que escric, però em dirà. “amb la vista no puc saber si és bo o no; ho he de tastar!!”…per això, d’aquí una estona li duré una magdalena de gató per veure si li agrada.

Anem a la recepta:

Ingredients:

200 grs de sucre en pols (si ho feim amb la Thermomix ho podem fer triturant el sucre un minut a velocitat progressiva 5-10; si volem hi podem afegir la pell d'una llimona i triturar-la amb el sucre)

250 grs d’ametlla

6 ous

60 grs de farina de rebosteria

Si volem, un pessic de canyella

Preparació:

1. Primer de tot hem de triturar les ametlles. Amb la TMX programam 15 segons a velocitat 5 ; si volem l’ametlla més picada i que no es notin els bocins, incrementam la velocitat uns segons més, fins que quedi de la textura que volem. Reservam les ametlles.
2. A continuació, pujam els blancs dels ous.
1. Si utilitzam la TMX  posam la papallona i programam 6 minuts a velocitat 3 ½.
2. Si ho feim manualment, els pujam amb les varetes elèctriques fins que els blancs quedin a punt de neu.
3. Posam el sucre i els vermells de l’ou i ho mesclam tot bé manualment o amb la TMX (10 segons a velocitat 5)
4. A continuació, afegim la farina i ho mesclam (si utilitzam la TMX,10 segons a velocitat 4)
5. Afegim les ametlles picades i tornam a mesclar (manualment o 10 segons més a velocitat 4)
6. Incorporam aquesta mescla que és densa i un poc dura al blancs dels ous que havíem reservat abans i ho mesclam de forma delicada fins que quedi una massa ben homogènia.
7. Posam la mescla a un motlle  prèviament untat amb mantega perquè la coca no s’aferri.
8. Enfornam la coca uns 20 ó 30 minuts a 180º. Sabrem que està feta quan clavem un escuradents i aquest surti net.
9. Servir tallada a quadrats i amb sucre en pols per damunt.

Nota: com he dit abans jo he fet magdalenes. Avui capvespre havia de fer magdalenes per berenar entre setmana i tenia unes ametlles que m’havien sobrat d’una crema que havia preparat els dies anteriors. Així, que per aprofitar les ametlles he fet magdalenes. La recepta així com l’he posada és per una coca d’uns 20-22 cms de diàmetre. Jo he utilitzat 4 ous i he tret la proporció que necessitava dels altres ingredients. Així, m’han sortit 6 magdalenes ben grosses. 

Esper que proveu de fer aquesta recepta i que sobretot us agradi!!

Còctel Bellini

Un any més acaba i un any nou està a punt de començar.

Un any nou ple d’il.lusions i projectes; encara que a vegades les coses no surtin exactament com volem, s’ha de ser molt positiu; per difícil que ens sembli, absolutament tot té un caire positiu d’on podem aprendre coses noves, i així hem d’afrontar el nou any, valorant tot el que tenim i intentant ser feliç cada dia amb les petites coses.

Aquest bloc encara no té dos mesos però hi estic posant tota la meva il.lusió, ganes de compartir i d’aprendre. A tots els que em visiteu i deixeu comentaris; als seguidors; als qui entreu en silenci... a tots, gràcies, gràcies!!!

Amb tots els meus millors desitjos per aquest 2011 avui us dedic aquest còctel que trob molt especial. Esper que us agradi....

L’ estiu de l’any passat vàrem anar a Venècia.  Aquesta ciutat ens va hipnotitzar; vàrem arribar-hi en tren des de Verona i era una sensació molt especial veure aigua als dos costats. Si heu vist “Locuras de Verano” de Katherine Hepburn us imaginareu com és arribar a aquesta ciutat en tren. L’increïble és que aquesta pel.lícula és de l’any 1955, i més de 50 anys després tot roman igual!

Els dies que vàrem estar allà ens va cridar molt l’atenció veure que gairebé tothom als bars bevia un “líquid” de color taronja que no identificàvem. Un dia abans de partir ho vàrem esbrinar: es tractava del mític còctel Bellini.

Aquest còctel fou creat al Harry’s Bar situat devora la plaça de Sant Marc. Aquest bar va ser freqüentat per personatges il.lustres com Ernest Hemingway, Truman Capote o Orson Welles, entre d’altres. Cercant informació per internet he descobert que en aquest bar a part del Bellini també es va crear el Carpaccio!! L’assumpte del carpaccio m’ha cridat molt l’atenció: es veu que una clienta ,la comtessa Amalia Nanni Mocenigo, per prescripció mèdica, havia de menjar carn crua per pujar el nivell tan baix que tenia de glòbuls vermells. El propietari del bar per atendre a aquesta clienta va tallar unes fines làmines de rellom, que va condimentar amb una mescla de mostassa i salsa worcestershire; i així va néixer el carpaccio.  Quin bar més productiu, eh?? (Pitjau aquí per veure la seva web)

Anem al còctel,

El fill del Harry’s Bar va crear aquest còctel al 1948 i li va posar el nom de Bellini en record del pintor venecià Giovanni Bellini, ja que el color de la beguda li va recordar les tonalitats que utilitzava aquest pintor.

La recepta original es fa amb una part de suc de préssecs grocs per tres parts Prosecco (vi espumós venecià); ja que aquí és gairebé impossible aconseguir Prosecco el podem fer amb xampany.

He de dir que, en general, no m’agraden les begudes alcohòliques, només alguns casos puntuals d’alguns licors (sempre que siguin ben dolços); però aquest còctel és una excepció; té un gust molt suau i heu de reconèixer que és una beguda molt senzilla i original per fer un dia que tenim convidats.

Ingredients (2 persones):

2 meitats de préssecs en almívar (la recepta original utilitza préssecs naturals; encara que per comoditat podem utilitzar-los en almívar, a més, n’hi ha tot l’any!!)

1 Cullerada de sucre (opcional)

6 glaçons de gel

1 botella petita de xampany o cava.

Preparació

1. Amb TMX: Posam a la TMX els préssecs, el sucre, el gel i el  xampany. Trituram 30 segons a velocitat 7-10.
2. Sense TMX: trituram amb una batedora o trituradora a velocitat màxima els ingredients fins que quedi un líquid ben fi. Si es necessari, passam amb un colador per evitar grums.

(Aquesta recepta és del llibre “Simplemente espectacular con TMX”.

Ja podeu imaginar l’ alegria que vaig tenir quan vaig descobrir aquesta recepta; no importa dir que a la següent compra al supermercat vaig comprar botelles petites de xampany i préssecs!!)

BON ANY NOU A TOTS!!!!!!!!!!!

Tronc d'alvocat

La meva mare em va “delegar” fer de cuinera per al dinar familiar de dia 26. La primera cosa que vaig tenir clara del menú va ser aquest entrant. El vaig aprendre a fer a la classe de Nadal de Thermomix de l’any passat i em va sorprendre molt; em va encantar la combinació de dolç (bescuit) i del salat (farciment). Aquest tronc l’he fet altres vegades i sempre ha estat un èxit rotund, a més, es pot preparar amb antelació i és un plat festiu molt original.

Si no ens agrada un ingredient el podem substituir per un altre; per exemple, si no ens agraden els alvocats els podríem substituir per pinya.

Anem a la recepta,

Ingredients:

Bescuit:

4 ous

120 grs de sucre

120 grs de farina de rebosteria

Farciment del tronc:

1 alvocat

200 grs de surimi (bastonets de cranc)

200 grs de gambes cuites

300-400 grs de salsa cocktail (aquesta salsa la podem comprar feta o fer-la nosaltres  la feta a casa és molt més bona, però duu feina, així que en cas d’urgència la que ja ve feta ens pot estalviar molt de temps)

Salsa cocktail (400 grs) :

240 grs d’oli d’oliva

2 vermells d’ou

65 grs de ketchup

5 grs de salsa Perrins

10 grs de conyac

15 grs de nata líquida

5 gotes de Tabasco

50 grs de suc de toronja natural

5 grs de sal

25 grs de mostassa de Dijon

un puntet de pebre bo

Preparació :

Bescuit:

Preparació amb TMX:

1. Posam la papallona a la TMX, i hi possam els ous i el sucre. Programam 6 minuts, 37º, velocitat 4.
2. Quan acabi aquest temps, tornam a programar uns altres 6 minuts, velocitat 4, però aquesta vegada sense temperatura.
3. Afegim la farina i programam 4 segons, velocitat 3.
4. Extenem aquesta massa damunt paper vegetal, prèviament untant amb mantega per evitar que s’aferri.
5. Enfornam uns 10 minuts a 180º fins que quedi amb un poc de color. És important vigilar-lo perquè si ho tenim massa temps al forn ens quedarà el bescuit massa fort i es trencarà quan li donem forma.
6. Treim la massa del forn. Agafam un altre full de paper vegetal i col.locam el bescuit damunt aquesta superfície, i l’anam enrotllant  amb el paper vegetal perquè agafi la forma de braç de gitano. Ho hem de fer amb el bescuit encara calent; si ja es fred no li podrem donar forma.
7. Posam un drap de cuina damunt el rotllo de paper vegetal i ho deixam reposar fins que refredi.

Preparació convencional:

1. Mesclam els ous i el sucre, millor si ho feim uns minuts amb les varetes elèctriques perquè la massa agafi un poc de volum.
2. Afegim la farina i ho mesclam tot amb moviments enèrgics per tal que quedin tots els ingredients ben integrats.
3. Seguim les passes 4 a 8 de la preparació amb TMX per donar forma al tronc.

Salsa cocktail:

1. Posam tots els ingredients excepte l’oli a la TMX o en un bol si ho feim amb el turmix.
2. En el cas de fer-la amb TMX trituram 10 segons, velocitat 4; afegim l’oli poc a poc i ho programam un segons a velocitat 4..
3. Si ho feim amb el turmix trituram els ingredients fins que estiguin ben integrats i afegim l’oli molt lentament, mentre continuam triturant.

Muntatge del tronc:

1. Si volem podem triturar un poc els ingredients del farciment (jo ho vaig fer així; vaig posar l’alvocat, el surimi, les gambes i la salsa cocktail a la TMX i ho vaig triturar tot uns segons a velocitat 4). A continuació,  anam desenrotllant el bescuit i posant els ingredients, després ho tornam a enrotllar amb la forma de tronc.
2. Si no ho hem triturat, desenrotllam el bescuit i l’untam amb salsa cocktail; damunt hi posam els bastonets de surimi, les gambes i bocins petits de alvocat i li tornam a donar forma de tronc.
3. Deixam reposar el tronc a la gelera ben tapat amb paper film o d’al.lumini.
4. Abans de servir, cobrim el tronc amb salsa cocktail i ho decoram amb gambetes i bastonets de surimi.

Torró de xocolata

Quan erem petits cantàvem “ara ve Nadal, menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons”.

A Bon Tiberi no podia faltar el torró el dia de Nadal. El torró de xocolata agrada a tothom i sobretot als més petits. Això no obstant, és un torró que es pot menjar tot l’any a diferència del de Xixona que només es menja en aquestes dates.

El torró el podem fer amb forma de barra o utilitzant petits motlles de silicona. He trobat que era més divertit presentar-los donant-li forma de ninot i de bastonets; fins i tot podríem utilitzar els motlles per fer glaçons i així tendríem porcions individuals de torró. Si volem donar-li forma de barra podem utilitzar un motlle de silicona de forma rectangular; un recipient de plàstic amb un full de paper vegetal a baix i als laterals perquè faci bon desmotllar o si no en tenim podríem utilitzar un brick (per exemple, de llet), xapar-lo per la meitat i posar-li paper vegetal.

Anem a la recepta per fer dues barres de torró:

Ingredients:

150 grs de xocolata amb llet amb avellanes (jo el vaig utilitzar “Lindt chocolate con leche extrafino y avellanas)

150 grs de xocolata amb llet amb ametlles (en el meu cas, “Lindt chocolate con leche extrafino y almendras)

200 grs de xocolata fondant (tipus Nestlé postres)

70 grs de saïm (llard) de porc

100 grs de cereals Choco Krispies

Preparació:

1. Primer de tot hem de fondre les xocolates:
1. Amb TMX: Posam les xocolates a dins la TMX i programam 12 minuts, 37º, velocitat 1; la xocolata ha de quedar totalment fosa i integrada.
2. Convencional: les fonem a temperatura baixa al microones vigilant que no es cremi o si podem les fonem al Bany Maria
2. Afegim el saïm (llard) que haurà d’estar un poc fos (per això ho posam uns segons, només uns segons al microones). Ho mesclam bé amb una espàtula, si ho feim amb la TMX basta posar el saïm un minut a 37º, velocitat 1.
3. A continuació afegim els Choco Krispies i mesclam amb una espàtula: realment ho podríem fer amb un altre tipus de cereals, però aquests són els que li donen el gust del torró de xocolata tradicional. Distribuim la massa dins els motlles i deixam reposar un parell d’hores.

Aquesta recepta és de Su de Webos Fritos; en tenia d’altres però, com ella diu al seu bloc, aquesta és la que surt més bona (per veure la seva recepta pitjau aquí). Al llibre “Reposteria y Pastelería con TMX”, n’hi ha una de semblant, però ho fan amb xocolata sense fruits secs i després hi afegeixen nous, ametlles , avellanes i panses. Ho podríem fer així, o només afegint ametlles o només nous, segons ens agradi més.

Hem de tenir en compte que com més qualitat tengui la xocolata més bo sortirà el torró, i amb aquesta recepta si que es nota la diferència entre les xocolates. També hem de tenir en compte que podem utilitzar torrons amb fruits secs sencers, així la nostra barra de torró tendria els fruits sencers o xocolata amb els fruits secs esmicolats, així només trobaríem els Choco Krispies, no els fruits secs.

Després d’això a Bon Tiberi només ens falta desitjar-vos que passeu un Bon Nadal!!