dijous, 8 de setembre del 2011

Greixonera



La greixonera  és un pastís típic eivissenc que té dues característiques fonamentals: el recipient que s’utiliza i ser una recepta d’aprofitament.
Per fer aquest pastís s’utilitza una greixonera de fang, ara bé si no en tenim també podem utilitzar qualsevol recipient apte per al forn. Per fer la greixonera s’utilitzen restes d’ensaïmada que comencin a quedar fortes, ja que així poden absorbir millor la resta d’ingredients. Això no obstant, també es pot fer servir qualsevol resta de coca, bescuits, brioixios o magdalenes que es comencin a passar.
La textura del pastís és molt semblant a la d’un púdding.
La seva preparació no pot ser més ràpida i senzilla; preparar-lo com a molt pot dur-nos 5 minuts de feina. Ara ja no tenim excusa per no aprofitar les restes de pastissos!



Ingredients:
Ensaïmades del dia anterior (aproximadament unes 4).
6 ous
200 grs de sucre
1 litre de llet
Canyella
Un poc de vi dolç o d’anís (jo vaig utilitzar anís)
Pell de llimona

Preparació:
  1. Encalentim la llet amb la pell de la llimona i la canyella. Retiram la pell de llimona.
  2. Afegim els ous, el sucre i l’anís (o vi dolç) i ho mesclam tot fins que quedi tot perfectament integrat.
  3. Amb les mans anam tallant els bocins de ensaïmada i els anam incorporant a la mescla anterior.
  4. Untam la greixonera amb mantega i hi anam distribuint la mescla. Si volem al damunt hi podem posar canyella.
  5.  Posam la greixonera al forn a 180ºC durant uns 30-40 minuts. Fins que al clavar  un escuradents aquest surti net. És important no passar-nos de temps perquè llavors el pastís podria quedar sec. Una altra alternativa es coure el pastís al bany maria a 150ºC durant una hora i mitja aproximadament. Jo no ho vaig fer al bany maria i va quedar una greixonera boníssima i ben humida.

15 comentaris:

  1. Uff!! Que bó! Amb el que m'agraden les ensaïmades. Amb aquesta barreja ja es la leche!!!!
    Un petó guapi

    Esther

    ResponElimina
  2. una receta de aprovechamiento muy buena,y ese toque de anis a la ensaimada debe ser una alegria al paladar, me la apunto
    peto
    miquel

    ResponElimina
  3. Que bones són les ensaïmades! Aquest estiu vaig tenir la sort de tastar una barreja d'ensaïmada amb croïssant que encara és més bona, et sona??????????
    Segur que la greixonera és boníssima!
    Acabo de recordar que he de buscar la coca de patata, ara et remeno el bloc.
    Molts petonets.

    ResponElimina
  4. jo en vull!!!!!!!!!! els pudings m'encanten, així que si aquest postre és similar també, en realitat si l'has fet tu també! jaajajajajajajajajaja. Molts petonets bonica meva i bon diaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

    ResponElimina
  5. Hola Pauleta bonica, avui tinc el dia tontet... m'aniria molt i molt bé un bon tall de greixonera... envio urgente a la Bordeta? jejeje
    Què dius que hi ha la coca de patata publicada pel bloc? La vaig tastar a Valldemossa.... mmmmmmmm!!!!!
    Petonets reina!
    Sandra

    ResponElimina
  6. A casa n'he fet sovint i ens encanta, estic d'acord que el puntet de l'anís li queda fenomenal ;)

    ResponElimina
  7. no conocía para nada este dulce, me gusta que es de aprovechamiento :)

    ResponElimina
  8. QUE bo que ha de ser aixo! el problema és que les ensaimades no les puc guardar d'un dia per l'altre. voleeeeeeeeeeennnn!!! petons

    ResponElimina
  9. mmmmmmmhhh, té una pinta deliciosa!!! provaré de fer-la. Gràcies per compartir-la. Salut i bon profit.

    ResponElimina
  10. Déu estar boníssima... Les ensaïmades les prefereixo abans que els croissants. Aquest toc d´anís deu ser d'allò més interessant. mmmmm...

    ResponElimina
  11. No n' he fet mai: m' anoto la recpeta.

    ResponElimina
  12. Veo esa foto y te juro que tengo la boca hecha agua! Y yo que acabo de tirar unos cruasanes...lo hubiera hecho en seguida. Pero no te creas que me quedo sin prepararla.
    Feliz semana!

    ResponElimina
  13. te la copio para el film and food pero de borssat...que es mi recuerdo de infancia...
    beso

    ResponElimina
  14. A Mallorca en feim una de semblant. És una bona idea per aprofitar ensaïmades o croissants secs, però l'antiga que menjava de petita la feien amb bescuit.

    ResponElimina