divendres, 30 de setembre del 2011

Greixonera d'ous




Aquest mes a Film & Food ens proposaven un repte relacionat amb la pel·lícula Hook. Es tractava de preparar un plat relacionat amb la nostra infantesa i que ens fes recordar el nin que tots tenim dins.
Si hagués de dir quin era el meu plat preferit quan era petita segurament em quedaria amb els macarrons i els canelons que em preparava la meva mare i que encara em tornen boja.
Quan pensava quina recepta prepararia em vaig adonar que tot i que crec que no era el meu plat preferit (per anomenar-ho d’alguna manera) si que hi havia un menjar al que tenc una estima especial: les greixoneres d’ou. És curiós però aquest plat el vaig “redescobrir”  fa relativament poc temps.
Un dia d’aquest hivern passat no sé perquè vaig recordar les  greixoneretes que em feia la meva mare per sopar i la vaig telefonar. “M’hauries de fer un regal” li vaig dir. Quan em va sentir crec que és va espantar un poc i va demanar “què vols?”.  Li vaig explicar que no sabia perquè però que m’havia vengut al cap aquest plat i que si la tenia em faria il·lusió que em donàs la greixonera que ella utilitzava per preparar-lo. Quan vaig anar a casa dels meus pares després de la conversa ja podeu imaginar que hi havia la petita greixonera preparada a damunt la taula de la cuina esperant -me. La vaig dur a casa meva i des de llavors és el meu sopar molts de dies. I no només això, crec que mai li havia dit a la meva mare com m’agradava aquest menjar; i, per tant, ella no ho sabia; però després de la meva confessió alguns dels migdies que menjo amb ella quan arribo a casa seva trobo que m’ha preparat una greixonera igual que la que em feia quan era petita. No us podeu imaginar l’alegria que tenc cada vegada que ho veig!!
Fa poques setmanes quan escurava la greixonera se’m va rompre. Quina pena que em va fer; tenia més de 30 anys!!. Em va saber tant de greu desfer-me del record de la greixonera que la tenc ben guardada a dins un calaix de la cuina però trencada per la meitat.  Li he hagut de cercar una substituta, només espero que em duri tants d’anys com l’anterior!!

Ingredients:
Un ou
Pernil
Formatge
Salsitxes o sobrassada (la meva mare sempre m’hi posava sobrassada, però jo no en tenia)
Sal maldon
Orenga

Preparació:
  1. Untam la greixonera amb oli perquè el menjar no s’aferri.
  2. Anam distribuint els ingredients i al damunt hi posam orenga i sal maldon.
  3. Enfornam a 180ºC uns 15-20 minuts fins que l’ou estigui fet al punt que ens agradi.
  4. Ho treim del forn i ho menjam quan encara és calent.

23 comentaris:

  1. Bufffs!!! Quina cosa tan bona!!!
    Ja veig que hauré de buscar una greixonera....
    Bon cap de setmana guapa...

    ResponElimina
  2. No coneixia aquest pla pero tot el que porta m'agrada i tant me fa si hi ha salsitxeso sobrassada ;)

    Crec que les mares són totes iguals en aquest sentit, jo a la meva quan li dic: "M'hauries de fer un favor..." ja es possa a tremolar! Jajajaja

    Petons maca

    ResponElimina
  3. És genial recuperar plats de la infantesa! M'agrada aquesta greixonera, jo no n'he menjat mai! Un dia me'n faré una ;)

    Petons i bon finde!

    ResponElimina
  4. Ep!!!en tic de greixonera!!!la resta és pan amb oli!!!ole ole!!!Petons

    ResponElimina
  5. Oooooooooooh!! Porta-me'n demà una per sopar mentre fem camí per anar allà on tu i jo sabem a muntar-la grossa!! jajajaja
    M'encanta la recepta que has triat... i què veig per allà? Un ratolí? Goita quina cosa! jajajaja
    Petonets carinyo!
    Sandra

    ResponElimina
  6. El meu pare també feia ous d'aquets!! em sap greu que s'fagi espanyat la teva greixonera, m'agradat la història.

    ResponElimina
  7. cuidala esta greixonera que ya tiene mucha historia,me gusta el plato asi en ella,muy bueno quedan asi
    bon cap de setmana
    peto

    ResponElimina
  8. Un plat saborós de debò! A mimar la nova greixonera!

    ResponElimina
  9. Aix quina llàstima la greixonera!! tu enganxa-la i busca-li un altre us, no la llencis pas, jejeje
    Em recorda uns ous que em feia ma mare !

    ResponElimina
  10. Que bonita foto ..esta propuesta ideal para la cena ..bssMARIMI

    ResponElimina
  11. quants de records!! ara a cuidar la nova greixonera...!!!! a mi també em fa molta pena quan se'm trenquen els estris (cosa q passa sovint a casa... :D )

    ResponElimina
  12. visca la teva mare Pauleta!!!!! quina pena que al final es trenqués, no? però tu no pateixis que aquesta tindrà una vida més larga! jajajajaja. Per cert, quan vinguis d'aquí unes hores, millor que anem a fer unes caipis! jajajajajajajajjajaja ;PPPP però després del concert! molts petonets bonica

    ResponElimina
  13. Quina delícia!! jo també hagués optat per la sobrassada!! jaja petons

    ResponElimina
  14. Ai quina llàstima que se t'hagués trencat... quan he llegit que la tens guardada en un calaix he pensat que jo també hauria fet el mateix, sóc una mica sentimental amb aquestes coses! Aquest plat em recorda una mica els "ous al plat" que fa anys i panys que no menjo. Provaré de fer-lo, m'ha agradat molt la historieta! :) petonets

    ResponElimina
  15. Doncs és clar que t'encantava, quin plat tan deliciós!! :D Quina pena que es trenqués la greixonera... jo també guardo coses trencades que estimava massa per llençar! jaja

    Molts petonets!

    ResponElimina
  16. Un plat deliciós. Els ingredients que porta són aquells que agraden a quasi tots els nens: A qui no li agraden els ous o les salsitxes?

    ResponElimina
  17. Un plat molt bo, i si et porta bons records, encara més...

    ResponElimina
  18. Ja imagino el disgut en veure la greixonera trencada... :(
    Sort que la seva substituta també fa bons els plats, je je je...

    ResponElimina
  19. Mmmm! Una cassoleta deliciosa. I amb sobrassada encara deu ser més espectacular...

    Petons!
    Anna

    ResponElimina
  20. No n'havia sentit a parlar mai de la greixonera. Pero veient la foto i els ingredients, segur que m'agrada!
    Quina pena que se't trenqués l'original, bona sort amb la nova!

    ResponElimina
  21. La propera recepta una til·la per la Sandra i per tu, ja,ja,ja.
    Gràcies per la crònica viatgera, ara ja sé que heu arribat bé, quina súper gavina! No li hauriem de pagar unes vacances?
    Sempre et pots pensar una recepta que es pugui fer amb mitja greixonera i així la recuperes.
    Dona, un menjar de dieta no serà però quina cosa més bona. La propera vegada jo vinc!
    Petonets.

    ResponElimina
  22. És la primera vegada que sento a parlar de la greixonera. Els ous fets al forn, no sé què tenen, però m'encanten. Amb aquests ingredients que l'acompanyen ha de ser deliciós.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  23. Quina llàstima que es trenqués, però la pots enganxar i fer servir de decoració!

    Què bo el plat i que energètic, eh!! jeje!!

    Moltes gràcies per participar bonica!! :)

    ResponElimina