dissabte, 18 de juny del 2011

Bastil·la




Whole Kitchen en la seva proposta Salada per al mes de juny ens convida a preparar un clàssic de la cuina marroquí: Pastela Moruna

La pastela, bastilla, pastilla o en àrab bastil.la بسطيلة és una especialitat de la cuina àrab que es sol oferir com a plat de festa a les noces i festes.
És tracta d’un pastís fet amb pasta filo o brick i farcit de pollastre (o peix), ceba, fruits secs i herbes aromàtiques.
No és un plat exactament salat perquè duu canyella i sucre glacé que li aporta un gust dolç.
Aquest plat no l’havia ni provat ni fet mai i la veritat és que m’ha agradat molt. És senzill de fer i la combinació amb el toc de canyella m’ha agradat molt.
Anem a la recepta, no posaré les quantitats perquè ho he anat fent a ull:

Ingredients:
Fulls de pasta filo o brick
Piteres de pollastre
Ceba
All
Oli
Ametlles
Avellanes
Julivert
Mescla de diferents pebres
Vi per cuinar (també podríem utilitzar conyac o un altre tipus de licor)
Xarop d’auró
Sal
Sucre glacé
Canyella

Preparació:
  1. Tallam la ceba i la sofregim juntament amb l’all fins que agafi color daurat.
  2. Afegim el pollastre tallat en daus, el vi per cuinar, la sal, la mescla de diferents pebres, el julivert, els fruits secs (avellanes i ametlles) i el xarop d’auró. Ho deixam al foc fins que el pollastre estigui ben cuit.
  3. Amb la picadora trituram el pollastre fins que quedi bastant fi (jo ho he fet amb la thermomix, programant només uns segons a velocitat 5-7 perquè no volia que el pollastre quedàs excessivament esmicolat)
  4. Agafam dos fulls de pasta filo i els juntam entre ells amb un poc d’oli o mantega. Distribuïm la carn a dins i amb la pasta feim un paquet. Jo he doblegat la pasta cap amunt i l’he aguantada amb dos escuradents.
  5. Si volem podem pinzellar la pasta filo amb ou o mantega abans d’enfornar-la.
  6. Deixam els pastissets al forn durant uns 10-15 minuts a 200ºC fins que quedin daurats.
  7. Llevam els escuradents del paquets i posam sucre glacé i canyella al damunt.

16 comentaris:

  1. Hauré de provar aquesta recepta, té un aspecte sabrosíssim!

    ResponElimina
  2. M'encanta la presentació. Aquests farcellets són moníssims.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Tu forma de presentarlo es diferente de las demás, me ha gustado mucho la verdad! Y como dicho ya, tengo que probar esta receta!!!

    Muchos besos

    ResponElimina
  4. Quina formas més maca i original!!!! M'encanta, ben diferents a les que he vist. Petons

    ResponElimina
  5. me gusta asi en petit bocado y desde luego es bien diferente de las que he visto
    peto
    miquel

    ResponElimina
  6. Si és que la nostra Paula havia de fer la més original... quina pinta nena!! M'encanta, amb el toc de canyella i sucre ha des er una combinació tremenda!
    Petonets artista!
    Sandra

    ResponElimina
  7. m'encanta la cuina marroquina. Nosé com s'ho fan pero amb mi sempre tenen èxit els seus plats!! aquest no n'és una excepció!! petonetss

    ResponElimina
  8. Me rechifla esta tipo de presentaciones... deliciosa aportación.

    Besos

    ResponElimina
  9. La veritat es que tens tots la raó en que no és exactament salat, més aviat predomina el dolç, és un sabor que aquí no trobem gaire, tot peculiar. M'agrada la forma que li has donat i al foto queda molt original amb el fons de fusta, m'encanta!! ^^

    Un petó!

    ResponElimina
  10. Me gusta muchísimo como lo has presentado... en cuanto al sabor tendría que probarlo no suelo gustarte la comida marroquí.
    Besos

    ResponElimina
  11. Delicioses i amb molt bona presentació.

    ResponElimina
  12. així en versió petiteta d'aperitiu no n'havia vist mai, i la veritat és que em convenç més. M'agrada!

    ResponElimina
  13. gràcies per la info nena! si ja sabia jo que havia de ocmençar pel teu bloc!!!! no tenía ni idea d'aquest plat! cada dia aprenem alguna coseta!!! molts petonets guapa

    ResponElimina
  14. De les que he vist la teva és la presentació més original. N'he vist individuals però aquesta teva m'encanta però no podia ser d'una altre manera!;)
    Millor les presentacions en petit que si el plat queda molt ple ja m'atipo només de veure-ho!
    Sucre, xarop d'auró. Qui ho diria que porta pollastre!
    Molts petonets.

    ResponElimina
  15. Deu quedar ben exòtic, amb el toc de canyella i sucre... A mi la pasta fil·lo m'encanta, queda tan fina i cruixent...

    ResponElimina