Mini Pavloves de crema

Whole Kitchen en la seva proposta per al mes de juny ens proposa preparar tot un clàssic de la rebosteria: una Pavlova.

Una Pavlova és un pastís que va ser creat amb honor a la ballarina russa Anna Pavlova perquè recorda el tutú de les ballarines. Fa uns mesos vaig preparar aquest pastís quan va començar la temporada de les maduixes (pitjau aquí per veure-la). Aquest mes Whole Kitchen ens proposava fer una Pavlova i vaig decidir fer mini-pavloves farcides de crema.

L’ingredient essencial de la Pavlova és la merenga de la base que és cruixent perquè s’ha fet al forn. Per fer aquesta versió he modificat un poc la recepta que vaig utilitzar per fer la merenga la vegada anterior i la veritat és que crec que el resultat ha estat millor. Aquesta vegada he quedat ben satisfeta; crec que després d’haver trobat el truc per fer la merenga sense enfornar he trobat la recepta per fer-la cruixent al forn.

Anem a la recepta!

Ingredients:

Merenga:

4 blancs d’ou

250 grs de sucre glacé

2 Cullerades de Maizena

1 Cullerada de cremor tàrtar

Crema:

100 grs de sucre

500 grs de llet

50 grs de maizena

3 ous

1 cullerada d’essència de vainilla

Preparació:

1. Primer de tot feim la crema pastissera. Jo la vaig fer amb la TMX posant tots els ingredients a la màquina i programant 7 minuts, 90ºC, velocitat 4. Una vegada feta la crema la deixam refredar.
2. Per fer la merenga vaig utiltizar les varetes elèctriques que em van millor que la TMX per pujar els blancs d’ou a punt de neu ben fort. Anam  pujant els blancs dels ous amb les varetes i quan comencin a pujar un poc afegim el cremor tàrtar.
3. Després afegim la maizena i el sucre glacé cullerada a cullerada, molt lentament per evitar que els blancs es baixin.
4. Continuam batent amb les varetes fins que quedin ben pujats a punt de neu fort.
5. Encalentim el forn a 180ºC.
6. Posam la merenga dins una mànega pastissera i dibuixam uns cercles de merenga a damunt paper de forn. Jo n’he fet quatre de petites.
7. Baixam la temperatura del forn a 150ºC i enfornam durant 30  minuts les pavloves. Una vegada passat aquest temps apagam el forn i deixam els pastissets a dins 30 minuts més.
8. Una vegada que hagin refredat els farcim amb la crema pastissera i els decoram al gust,  per exemple amb canyella i unes maduixes.

Coca de Sant Joan

Avui és la Nit de Sant Joan, una de les més curtes de l'any degut a la proximitat del solstici d’estiu. Per celebrar aquesta nit a Catalunya és tradició fer una de les coques més populars que hi ha: la Coca de Sant Joan.

Mai havia fet aquesta Coca  però aquest any m’he animat ja que és el repte que ens han proposat a Memòries d’una cuinera les meves dues germanes preferides de la blocosfera gastronòmica (la Judith i la Mònica).

Vaig dubtar bastant a l’hora d’elegir quina recepta seguir. Primer vaig pensar que faria una adaptació del Tortell de Reis, però després vaig veure als Fogons de la Bordeta una recepta de brioix que em va convèncer, així que vaig decidir seguir la seva recepta.

Això no obstant, poques vegades segueixo una recepta al peu de lletra (encara que en tema de masses ho hauria de fer). Així que mentre estava preparant la massa vaig pensar afegir canyella a la massa i una copeta d’anís. Vaig afegir l’anís i, evidentment, se’m va descompensar un poc la proporció líquid-sòlid de la massa, així que vaig haver d’afegir farina a ull fins que em va quedar una massa amb la textura que volia. Després d’això tenia els meus dubtes que la massa sortís bé, però la veritat és que va sortir perfecte, va pujar com tocava i va quedar boníssima.

Finalment, per tenir content als de casa vaig decorar una part de la Coca amb fruita confitada i a l’altra hi vaig posar unes perletes de xocolata, així tots vàrem quedar satisfets amb la Coca.

Abans d’anar a la recepta, us recomano veure les indicacions que ens donen el Xavi i la Sandra  per fer la massa seguint el mètode Bertinet, jo tenc pendent fer la massa així, però aquesta vegada ho he fet amb la Thermomix. Finalment, ja que parlam del seu bloc vull aprofitar per donar l’enhorabona a la Sandra, historiadora de l’art, que ahir va acabar magisteri d’educació especial! Felicitats!!! ;DDDD

Ingredients:

500 grs de farina de força (més un poc més que haurem d'afegir si posam anís a la massa)

14 grs de llevat fresc

255 grs de llet

57 grs de mantega

42 grs de sucre

5 grs de sal

2 ous
Anís
Canyella

Preparació:

1. Mesclam el llevat amb la farina de força.

2. Anam afegint tots els ingredients excepte la llet.

3. Quan estiguin tots els ingredients mesclats encalentim un poc la llet i l’afegim poc a poc a la massa. Ho mesclam tot bé. Com he dit abans, jo ho vaig fer amb la TMX programant velocitat espiga uns 8 minuts aproximadament, fins que vaig trobar que la massa tenia la textura adequada.

4. Retiram la massa i la deixam reposar durant una hora aproximadament tapada amb un pedaç perquè llevi.

5. Passat aquest temps estiram la massa i li donam forma. Tornam a deixar reposar tapada unes dues hores aproximadament fins que dupliqui el seu volum.

6. Una vegada que hagi fermentat la massa la pinzellam amb ou batut i distribuïm la fruita confitada, la xocolata i el sucre.

7. Enfornam uns 20 minuts aproximadament a 180ºC fins que la coca torni daurada.

Bastil·la

Whole Kitchen en la seva proposta Salada per al mes de juny ens convida a preparar un clàssic de la cuina marroquí: Pastela Moruna

La pastela, bastilla, pastilla o en àrab bastil.la بسطيلة és una especialitat de la cuina àrab que es sol oferir com a plat de festa a les noces i festes.

És tracta d’un pastís fet amb pasta filo o brick i farcit de pollastre (o peix), ceba, fruits secs i herbes aromàtiques.

No és un plat exactament salat perquè duu canyella i sucre glacé que li aporta un gust dolç.

Aquest plat no l’havia ni provat ni fet mai i la veritat és que m’ha agradat molt. És senzill de fer i la combinació amb el toc de canyella m’ha agradat molt.

Anem a la recepta, no posaré les quantitats perquè ho he anat fent a ull:

Ingredients:

Fulls de pasta filo o brick

Piteres de pollastre

Ceba

All

Oli

Ametlles

Avellanes

Julivert

Mescla de diferents pebres

Vi per cuinar (també podríem utilitzar conyac o un altre tipus de licor)

Xarop d’auró

Sal

Sucre glacé

Canyella

Preparació:

1. Tallam la ceba i la sofregim juntament amb l’all fins que agafi color daurat.
2. Afegim el pollastre tallat en daus, el vi per cuinar, la sal, la mescla de diferents pebres, el julivert, els fruits secs (avellanes i ametlles) i el xarop d’auró. Ho deixam al foc fins que el pollastre estigui ben cuit.
3. Amb la picadora trituram el pollastre fins que quedi bastant fi (jo ho he fet amb la thermomix, programant només uns segons a velocitat 5-7 perquè no volia que el pollastre quedàs excessivament esmicolat)
4. Agafam dos fulls de pasta filo i els juntam entre ells amb un poc d’oli o mantega. Distribuïm la carn a dins i amb la pasta feim un paquet. Jo he doblegat la pasta cap amunt i l’he aguantada amb dos escuradents.
5. Si volem podem pinzellar la pasta filo amb ou o mantega abans d’enfornar-la.
6. Deixam els pastissets al forn durant uns 10-15 minuts a 200ºC fins que quedin daurats.
7. Llevam els escuradents del paquets i posam sucre glacé i canyella al damunt.

Amanida marinera de pasta

Crec que cada dia 15, començ dient el mateix. Però és que és veritat, el temps passa volant i ja tornam a ser dia 15!! Aquest mes de juny els nois de la Recepta dels 15 ens han proposat un tema molt estiuenc: amanides.

No importa dir que les amanides són un dels plats més versàtils i fàcils de fer que hi ha. Amb un poc d’imaginació i uns bons ingredients podem obtenir un resultat espectacular.

Quan vaig veure que la proposta era fer una amanida, vaig decidir ben ràpid que la faria de pasta. Aquesta vegada he provat de fer una presentació diferent del plat. Fa temps vaig veure a una llibreria un llibre de cuina que tenia a la portada un timbalet de pasta. No sé com estava feta la recepta però si que em va quedar ben gravada la idea de fer un timbal amb pasta de colors. Així, que avui recuperant aquesta idea he preparat una amanida de pasta marinera per a la cita dels 15.

Ingredients:

Spaghettis de colors (jo he muntat el timbalet amb dues trenes una damunt l’altra. Cada trena està feta amb nou spaghettis, tres de cada color)

Gambes

Bastonets de surimi

Pinya

Salsa cocktail (per fer 400 grs de salsa):

240 grs d’oli d’oliva

2 vermells d’ou

65 grs de ketchup

5 grs de salsa Perrins

10 grs de conyac

15 grs de nata líquida

5 gotes de Tabasco

50 grs de suc de taronja natural

5 grs de sal

25 grs de mostassa de Dijon

un puntet de pebre bo

   Per fer la salsa simplement hem de mesclar amb el turmix o amb la TMX tots els ingredients excepte l’oli fins que quedin ben mesclats, i després anam afegint l’oli poc a poc mentre continuam triturant-ho tot.

Preparació del plat:

1. Preparam les gambes i els bastonets de surimi. Els tallam en bocins petits.
2. Hi afegim els bocins de pinya i la salsa cocktail i ho mesclam tot.
3. Bullim els spaguettis i els deixam refredar un poc. Després anam fent les trenes i les posam a dins un ar d’emplatar perquè agafin la forma cilíndrica.
4. Distribuim a dins la mescla de gambes, pinya, surimi i salsa cocktail.

Mostra de Cuina Balear: Gató amb gelat d'ametlla

Actualment està molt de moda això dels reptes culinaris. Una de les persones a la que més li agraden els reptes és, sense cap tipus de dubte, el Manu de Cocinando con Catman.

Un dia que havia publicat una recepta – repte li vaig deixar un comentari on li deia que això dels reptes li agradava molt i que es reptava amb tothom. La seva resposta va ser: no,  amb tothom no, amb tu encara no he fet cap repte. En feim un?? Òbviament, no vaig poder dir que no i aquí ens teniu.

Quan pensàvem quin repte fer, vàrem decidir ràpidament fer-ne un de cuina de les Illes. Ja que els dos som d’aquí ens va semblar que era el millor repte que podíem fer.  Imagino que gairebé tots els que llegiu Bon Tiberi coneixeu el bloc del Manu, si no és així us recomano que aneu a fer-li una visita urgent. Té moltíssimes receptes bones, interessants i amb un estil propi. A més, darrerament s’ha llançat amb el tema de les galetes decorades i amb els pastissos decorats amb fondant i no escatima explicacions ni consells quan ens explica com fer-los; així que anau a veure aquesta meravella de pastissos decorats que fa.

De moment, ens hem proposat fer un parell de reptes més. Per això, si us fa ganes aprendre alguna recepta típica de les illes us convidam a fer-la amb nosaltres. Si voleu ens podeu escriure a mi o al Manu i us direm la recepta que hem decidit fer pel pròxim mes. Només us avançaré que és una recepta molt bona, senzilla de fer i molt estiuenca. 

Anem a la recepta d’avui. Un dels postres típics de Mallorca és el gató amb gelat d’ametlles. Així, que ens va semblar una bona proposta per començar la nostra particular Mostra de Cuina Balear.

GATÓ:

Ingredients:

200 grs de sucre

200 grs d’ametlles

6 ous

Una cullerada de canyella

La pell d’una llimona

6 ous

40 grs de farina de rebosteria

Preparació:

1. Trituram les ametlles
2. Mesclam els vermells dels ous amb el sucre. Jo ho he fet amb la TMX programant 6 minuts a velocitat 3 ½.
3. Afegim a la mescla dels vermells la canyella, la pell de la llimona triturada i la farina.
4. Pujam els blancs dels ous a punt de neu amb la TMX o amb les varetes el.lèctriques.
5. Mesclam les ametlles amb els vermells dels ous, i aquesta mescla amb el blanc dels ous amb moviments suaus.
6. Distribuïm la mescla en un motlle previament untat amb mantega i enfornam a 180ºC durant uns 20-30 minuts, fins que quedi la superfície daurada i al clavar un escuradents aquest surti net.

GELAT D’AMETLLES:

Per fer aquest gelat he fet una versió que he intentat que fos lleugera, ja que no he utilitzat nata ni tampoc llet condensada.

Ingredients:

200 grs d’ametlles triturades

Canyella

La pell d’una llimona

½ litre de llet

5 cullarades soperes de sucre

Preparació:

1. Posam una olla al foc amb la llet, les ametlles, la canyella, la pell de la llimona i el sucre.
2. Ho deixam al foc fins que bulli. Llavors ho llevam del foc i ho deixam refredar.
3. Una vegada que la mescla ha refredat la ficam al congelador i cada 30 minuts l’anam remenant. Repetim aquesta operació unes quantes vegades.

Muntatge del plat:

Normalment es talla un bocí quadrat de Gató amb una bolla de gelat d’ametlla. Aquesta vegada he intentat fer una presentació diferent. Per això he utilitzat un motlle més gran del que utilitzo normalment i m’ha sortit un gató més baix que de costum. Amb un ar d’emplatar he tallat dos rodons de coca de gató i al mig hi he posat el gelat.

 Després de veure la nostra proposta, no importa que us digui que ara heu d'anar a veure el Gató amb gelat d'ametlla del Manu. Pitjau aquí per anar-hi.

Köttbullar

He de reconèixer que de tant en tant m’agrada anar a Ikea. Encara que no necessiti res sempre torno a casa amb qualque coseta nova.  

Una de les darreres vegades que hi vaig anar, a la secció de productes gastronòmics suecs, vaig veure un llibre titulat “Ikea, la Cocina y Suecia”, ja podeu imaginar que el llibre volia venir amb mi, i clar, què havia de fer? Deixar-lo allà? El llibre va venir a casa acompanyat d’un pot de melmelada de nabius.

Vaig decidir ràpidament quina seria la recepta amb la que m’estrenaria en el món gastronòmic suec:  unes Köttbullar. És a dir, el que a Mallorca en diem pilotes, a Catalunya mandonguilles i en castellà albóndigas. De fet, els restaurants d’ Ikea han fet famós aquest plat a nivell mundial. Mirau el que diu la viquipèdia de les Köttbullar.

Per fer la recepta vaig mesclar i adaptar la recepta d’aquest llibre i la recepta del llibre de Viatges de Jamie Oliver on també surten aquestes mítiques pilotes.

Ingredients:

Per fer les Köttbullar:

Herbetes fresques triturades (tipus julivert, farigola, romaní...)

500 grs de carn picada

1 ou

75 grs de llet

75 grs de pa ratllat

1/2 culleradeta de pebre negre

½ culleradeta de pebre blanc

Sal

Oli d’oliva

Per fer la salsa de nabius:

Suc de mitja llimona

200 grs de brou de carn

1 cullerada de farina

50 grs de nata

Uns 150-200 grs de melmelada de nabius

Preparació:

1. Mesclam tots els ingredients per fer les Kötbullar fins que quedi tot ben integrat.
2. Anam formant petites boletes rodones. Les deixam reposar a la gelera durant una hora aproximadament perquè ens agafin més consistència.
3. Fregim les Kötbullar amb oli fins que quedin ben daurades i les deixam reposar.
4. A continuació, preparam la salsa de nabius. Posam al foc una olla amb el suc de mitja llimona, el brou, la farina, la nata i unes quantes de cullerades de melmelada. Afegim un poc de sal i pebre. Quan comenci a bullir baixam el foc i deixam la salsa fins que agafin una consistència espessa. Si volem hi podem afegir més melmelada.
5. Afegim les Kötbullar a la salsa perquè agafin el seu gust i les deixam uns minuts.
6. Servim les pilotes amb la salsa i, si volem, a damunt hi podem posar unes cullerades de melmelada calenta de nabius juntament amb herbetes fresques.

Els rulos de la Fletcher

Què us sembla el títol de la recepta d’avui?? Intrigant?? Diferent?? Precisament d’això es tractava!!

Crec que moltes coses de les que ens agraden de grans són una conseqüència directa d’allò que hem viscut de petits. Des de sempre m’han agradat els llibres d’intriga, les novel.les policíaques i de detectius. De petita els meus companys d’aventures varen ser Els Hollister, Els Cinc, L’Alfred Hitchcock i els tres investigadors entre d’altres. Pel que fa a les sèries de televisió era una fan incondicional de “Se ha escrito un crimen”. Com m’agradava la Jessica Fletcher!! No sé com s’ho feia però aquí on anava hi havia un assassinat i a partir d’aquest punt ella investigava, interrogava i ,al final, sempre acabava descobrint a l’autor del crim! Era el meu ídol!!

Aquest gust per les novel.les de misteri actualment encara perdura. El meu pare sempre diu que si al primer capítol d’un llibre surt un assassinat ja m’hi quedaré enganxada (això no sempre és així, però en part té molta raó)

Un dia parlant amb la Judith, la Mònica i la Sandra vàrem arribar al tema detectius i, com no, a “Se ha escrito un crimen”. Totes quatre vàrem coincidir amb el fet que ens agradava la protagonista de la sèrie (crec que en el fons, som quatre bones “detectius frustades"). No sé com (bé, sí que ho sé, però si ho explico no acabaré amb la introducció) el tema va acabar amb la paraula “rulos” i d’aquí amb “Els rulos de la Fletcher”. Vàrem dir que semblava un nom d’un pastís…ja us imaginau com continua la història, oi? I si feim un repte totes quatre?? Un menjar amb forma de rulo que, òbviament, s'haurà de dir “Els Rulos de la Fletcher”??

Després de molts de dies de bromes creuades amb els Rulos i la Fletcher aquí teniu el resultat!!

No oblideu visitar els altres Rulos:

-          La Judith (El món de Juju)

-          La Mònica (Coses de Llàbiro)

-          La Sandra (Els Fogons de la Bordeta)

Per cert, la imatge d’aquest repte l’ha feta la Judith. No ho podeu negar: és boníssima!!!

Anem a la recepta !!

Vaig estar donant voltes un bon parell de dies per trobar un plat que efectivament es pogués considerar un autèntic “rulo”. Al final em vaig decidir a fer un cilindre amb pasta de fulls farcit de crema de taronja (Orange Curd).

Ingredients:

Massa de fulls

Crema de taronja:

            250 grs de sucre

            La pell d’una taronja sense gens de part blanca

            200 grs de suc de taronja

            120 grs de mantega

            4 ous

Preparació:

1. Podem preparar la crema de taronja amb antelació ja que es conserva perfectament a la gelera.
2. Amb TMX:
1. Polvoritzam el sucre i la pell de taronja (un minut a velocitat progresiva 5-10)
2. A continuació, afegim el suc de taronja, la mantega i els ous. Programam 20 minuts, 90ºC, velocitat 4.
3. Deixam refredar
3. Sense TMX:
1. A un bol posam el sucre, la mantega i el suc de taronja. El posam al bany maria a foc lent, i anam remenant fins que la mantega quedi ben fosa.
2. Afegim els ous batuts, sense deixar que la mescla arribi a bullir. Anam remenant fins que la mescla quedi espessa. Ens ha de quedar amb una consistència semblant a la de la crema pastissera.
3. Deixam refredar

4. Una vegada feta la crema podem preparar els cilindres (millor dit, els “rulos”) de pasta de fulls. Per fer-los podríem utilitzar uns cilindres d’al.lumini que serveixen precisament per fer aquestes preparacions. Jo no els tenia i vaig haver de fer un invent casolà, que ha anat perfecte. Us deixo una foto (en principi no la volia posar) però m’ha estat tan útil l’experiment que crec que val la pena que us deixi la idea.

4. Es tracta d'agafar pals de pintxos i fer-los a bocins. Després els agrupam segons el diàmetre que volem donar al cilindre. Els subjectam amb paper de forn i l’untam un poc amb mantega. A continuació, tallam la massa de fulls en tires llargues i primes i l’anam enrotllant al llarg del paper vegetal.
5. Pinzellam la masa amb ou batut i hi posam un poc de sucre al damunt. Enfornam a 180ºC fins que els cilindres quedin ben daurats.
6. Deixam refredar un poc.
7. Amb precaució anam estirant els pals (surten molt fàcilment), després estiram el paper vegetal i ja tenim el rulo fet.
8. Amb l’ajuda d’una mànega pastissera anam omplint la pasta de fulls amb la crema de taronja. 

“Rulos de la Fletcher” a punt per menjar!!

He de confessar que m’he divertit molt aquests dies amb la idea dels rulos i pensant què em podia “inventar” per estar al nivell de les altres ruleres.

Gràcies Judith, Mònica i Sandra!!! ;)))