Còctel Bellini

Un any més acaba i un any nou està a punt de començar.

Un any nou ple d’il.lusions i projectes; encara que a vegades les coses no surtin exactament com volem, s’ha de ser molt positiu; per difícil que ens sembli, absolutament tot té un caire positiu d’on podem aprendre coses noves, i així hem d’afrontar el nou any, valorant tot el que tenim i intentant ser feliç cada dia amb les petites coses.

Aquest bloc encara no té dos mesos però hi estic posant tota la meva il.lusió, ganes de compartir i d’aprendre. A tots els que em visiteu i deixeu comentaris; als seguidors; als qui entreu en silenci... a tots, gràcies, gràcies!!!

Amb tots els meus millors desitjos per aquest 2011 avui us dedic aquest còctel que trob molt especial. Esper que us agradi....

L’ estiu de l’any passat vàrem anar a Venècia.  Aquesta ciutat ens va hipnotitzar; vàrem arribar-hi en tren des de Verona i era una sensació molt especial veure aigua als dos costats. Si heu vist “Locuras de Verano” de Katherine Hepburn us imaginareu com és arribar a aquesta ciutat en tren. L’increïble és que aquesta pel.lícula és de l’any 1955, i més de 50 anys després tot roman igual!

Els dies que vàrem estar allà ens va cridar molt l’atenció veure que gairebé tothom als bars bevia un “líquid” de color taronja que no identificàvem. Un dia abans de partir ho vàrem esbrinar: es tractava del mític còctel Bellini.

Aquest còctel fou creat al Harry’s Bar situat devora la plaça de Sant Marc. Aquest bar va ser freqüentat per personatges il.lustres com Ernest Hemingway, Truman Capote o Orson Welles, entre d’altres. Cercant informació per internet he descobert que en aquest bar a part del Bellini també es va crear el Carpaccio!! L’assumpte del carpaccio m’ha cridat molt l’atenció: es veu que una clienta ,la comtessa Amalia Nanni Mocenigo, per prescripció mèdica, havia de menjar carn crua per pujar el nivell tan baix que tenia de glòbuls vermells. El propietari del bar per atendre a aquesta clienta va tallar unes fines làmines de rellom, que va condimentar amb una mescla de mostassa i salsa worcestershire; i així va néixer el carpaccio.  Quin bar més productiu, eh?? (Pitjau aquí per veure la seva web)

Anem al còctel,

El fill del Harry’s Bar va crear aquest còctel al 1948 i li va posar el nom de Bellini en record del pintor venecià Giovanni Bellini, ja que el color de la beguda li va recordar les tonalitats que utilitzava aquest pintor.

La recepta original es fa amb una part de suc de préssecs grocs per tres parts Prosecco (vi espumós venecià); ja que aquí és gairebé impossible aconseguir Prosecco el podem fer amb xampany.

He de dir que, en general, no m’agraden les begudes alcohòliques, només alguns casos puntuals d’alguns licors (sempre que siguin ben dolços); però aquest còctel és una excepció; té un gust molt suau i heu de reconèixer que és una beguda molt senzilla i original per fer un dia que tenim convidats.

Ingredients (2 persones):

2 meitats de préssecs en almívar (la recepta original utilitza préssecs naturals; encara que per comoditat podem utilitzar-los en almívar, a més, n’hi ha tot l’any!!)

1 Cullerada de sucre (opcional)

6 glaçons de gel

1 botella petita de xampany o cava.

Preparació

1. Amb TMX: Posam a la TMX els préssecs, el sucre, el gel i el  xampany. Trituram 30 segons a velocitat 7-10.
2. Sense TMX: trituram amb una batedora o trituradora a velocitat màxima els ingredients fins que quedi un líquid ben fi. Si es necessari, passam amb un colador per evitar grums.

(Aquesta recepta és del llibre “Simplemente espectacular con TMX”.

Ja podeu imaginar l’ alegria que vaig tenir quan vaig descobrir aquesta recepta; no importa dir que a la següent compra al supermercat vaig comprar botelles petites de xampany i préssecs!!)

BON ANY NOU A TOTS!!!!!!!!!!!