Quelitas

Fa temps circulava per internet un document que vaig trobar molt graciós; es tractava d'una espècie de test per saber si el que ho llegia era un mallorquí d’arrel o no. Jo em vaig sentir retratada per tots els costats. Aquest document tenia una frase genial que era “Et sembla que les “quelitas” amb sobrassada  són un menjar digne dels Déus ?(ho són)”.  I és que és veritat, ho són. Són tan nostres com l’ensaïmada.

Les quelitas són unes galetetes fortes salades que m’han acompanyat sempre, n’he menjat des de petita. A més, agraden a tothom, es poden menjar totes soles, amb xocolata, amb sobrassada. Quan anam de viatge, si hi cab dins la bossa, sempre hi ha una bossa de quelitas (sabeu que va de bé, quan ets a l’estranger mig mort de gana, poder treure la teva bosseta de galetas, i pim-pam, pim-pam anar menjant!!). Quan anam d’excursió, elles ens acompanyen; quan anàvem a la universitat i teníem gana i poc temps, allà hi havia la màquina Quely amb les “Quely-meriendas”, aquestes galetes supòs que han vist crèixer i han servit de berenar a tota la nostra generació.

      L’origen de les galetes es troba a mitjans del segle XIX, quan les empreses navilieres que operaven a Mallorca reclamaven un producte similar al pa, amb els seus nutrients, però que fos perdurable. Així, van sorgir les anomenades galetes d’oli. L’empresa que les ha fabricades amb més èxit és la Quely. El nom d’aquesta marca té el seu origen en l’admiració que tenien els propietaris de la fàbrica per la princesa Grace Kelly, curiòs, eh?  

Aquestes galetes d’oli, conegudes també com galetes d’Inca,  en principi eren de tamany gros, després se’n vàren anar fent unes més petites, a les que vàren anomenar quelitas.

Pitjau aquí per veure la història de les nostres galetes.

      Aquesta és una de les receptes que més m’ha agradat fer. M’ha omplert de satisfacció poder reproduir amb les meves mans un gust que tan nostre. A més a més, varen ser molts de matins agafant el tren a les 7 per anar la Universitat, i mentre esperava amb fred que arribàs el tren, veure la fàbrica Quely a davant l’estació, i sentir l’oloreta de galeta a aquella hora del matí, és una cosa que deixa empremta.

Ingredients:

200 grs d’aigua

100 grs d’oli d’oliva

35 grs de saïm

30 grs de llevat fresc

500 grs de farina

10 grs de sal

Preparació amb TMX:

1. Posam l’aigua, l’oli i el saïm a la TMX; 2 minuts, 37º, velocitat 1.
2. Afegim el llevat i ho mesclam tot uns segons a velocitat 5.
3. Afegim la farina i la sal, i programam 20 segons a velocitat 6.
4. Finalment, programam 3 minuts a velocitat espiga.
5. Una vegada feta aquesta mescla, es deixa reposar tapada fins que dupliqui el seu volum.
6. Després es passa el corró per la massa fins deixar-la amb un gruix de 0’5 cms i es van tallant les galetes.
7. Per aconseguir aquesta forma ovalada he utilitzat una botella d’aigua mineral. Ja sé que sona estrany, però no pot anar millor. He tallat la part superior de la botella (per aquí on surt l’aigua) i l’he feta servir per donar a les galetes una forma rodona, després basta pitjar lleugerament amb els dits els dos costats per aconseguir la típica forma ovalada. Finalment, feim uns foradets a damunt la galeta amb un escuradents.
8. Enfornam a 180ºC fins que quedin ben daurades.

Preparació sense TMX:

1.      Posam en un bol els líquids (és a dir, l’aigua i l’oli) amb el saïm reblanit. Ho mesclam bé.

2.      Incorporam el llevat i les farines.

3.      Finalment, afegirem la sal. Ho mesclam tot bé, fins que quedi ben integrat.

4.      Seguim les passes 5-8 de la preparació amb TMX.