Galetes de cacauet

La veritat és que mai he estat molt addicta a la televisió, però de petita hi ha haver una sèrie de dibuixos animats que em van marcar. Pel que fa al tema gastronòmic: qui no recorda la importància de menjar espinacs i fer-nos forts gràcies a “Popeye, El Marino”? supòs que gràcies a ell sempre m’han agradat molt. I que me’n direu de les sèries de Hanna – Barbera (per exemple, el mític Scooby Doo)  doblades en mexicà on menjaven “emparedados” i guardaven el menjar al “refrigerador”??

Així, com mai he estat molt teleaddicte, si que he estat sempre “devorallibres”; vaig crèixer amb els mítics Hollister, els “Siete Secretos”, “Los cinco”, N’Alfred Hitchcock i Els tres investigadors, les bessones O’Sullivan,…i tantes altres sèries de llibres juvenils que ara han desaparegut, o jo ja no els veig…

Tot això ve a que vaig crèixer amb uns llibres on els protagonistes sempre menjaven crema de cacauet i caramels de “malvavisco”, sobretot els Hollister!! Pel que fa a aquests caramels he cercat per internet i no ho he aclarit, alguns diuen que són núvols de sucre (marshmallows…no em puc creure que aquests caramels que havia mitificats de petita no són més que les “nubes” que menjavem de petits!!) a altres pàgines sembla que són caramels especials que venen a  herboristeries, però jo no els he trobat mai…aquest és un dels grans dilemes de la meva infancia. Pel que fa a la crema de cacauet jo no n’havia ni menjat ni vist mai. Fa temps vaig trobar una recepta de “peanut butter cookies”, és a dir, de galetes de mantega de cacauet…i vaig dir, si un dia la trob, en faré; i així, vaig guardar la recepta a la carpeta de pendents.

Un dia fent la compra al supermercat vaig veure un pot que em mirava, i jo el mirava a ell…era crema de cacauet!! L’havia trobada!! (el supermercat era Mercadona). El pot i jo, bé, i la resta de la compra, vàrem anar cap a casa i vaig treure la recepta…havia arribat el moment de provar la mítica crema de cacauet!…ara sabria el que menjava Scooby Doo! Menjaria un emparedado de mantequilla de cacahuete”!!!!!!…Emocionada vaig ficar una cullera i va resultar que la crema era horrorosa, no em va agradar gens…però vaig pensar, ara  ja l’he comprada, he de provar de fer  les galetes. El resultat em va sorprendre molt; surten boníssimes, però boníssimes!!! res a veure amb el gust que fa la crema crua de cacauet!! Les vegades que he fet aquestes galetetes ningú ha endevinat pel gust els ingredients que porten, quan he dit són de cacauet responen “ah, sí…ara que ho dius” i sempre han estat un gran èxit. Així, que us anim a que les proveu, sobretot a aquells que han crescut amb les sèries que he mencionat abans us farà gràcia descobrir el sabor del que menjàven els nostres amics juvenils. 

Aquesta recepta és del Rincón de Bea. La recepta original és del llibre Cookies de Williams –Sonoma (tota una institució a Nordamèrica; mirau la seva web), aquesta recepta surt a moltes pàgines americanes on parlen de cups i teaspoon per mesurar els ingredients; però com que jo amb aquestes mesures no m’hi entenc, millor seguir les mesures de Bea. Pitjau aquí per veure la recepta del Rincón de Bea. Aquest és un bloc fantàstic, imprescindible per a tots aquells que disfrutam fent galetes; és un dels meus blocs de capçalera, us recomano una visita; una vegada hi aneu, quedareu enganxats!!

Ingredients:

25 grs de mantega sense sal fosa

100 grs de sucre moreno

125 grs de sucre blanc

315 grs de mantega de cacauet (de Mercadona; a Lidl també n’hi ha de dues varietats: crunchy – amb bocinets de cacauet que trobarem a les galetes una vegada fetes – i smoothy –sense bocins-. Les he provades totes (!!!) i amb totes surten bé les galetes.

1 ou

220 grs de farina de rebosteria

½ culleradeta de llevat (tipus Royal)

½ culleradeta de sal

Preparació:

1. Mesclam la mantega fosa, la mantega de cacauet, els sucres i l’ou fins que estiguin ben integrats.
2. Afegim la farina de rebosteria molt lentament, el llevat i la sal i mesclam bé. Jo trob que és una massa un poc difícil, en el sentit que és bastant oliosa i s’esmicola bastant, però el resultat compensa l’esforç.
3. Feim una bolla de massa i deixam reposar uns minuts.
4. Feim petites porcions de massa que aplanam amb un corró; com més fines quedin les galetes més bones surten, perquè són molt cruixents.
5. Enfornam a 180º C uns 15-20 minuts fins que quedin daurades.
6. En sortir del forn les galetes encara no són fortes del tot, per això les hem de deixar refredar uns minuts.
7. Aquestes galetes s’han de guardar en un recipient hermètic o un tupper perquè tornen fluixes ràpidament. En aquests recipients duren molts de dies...però a casa mai han durat més de 2-3 dies!!