A vegades vivim tan depressa que feim les coses automàticament, sense demanar-nos el perquè.
Diumenge passat vaig fer el meu primer Tronc de Nadal i la veritat és que va ser un èxit i jo em vaig quedar molt satisfeta. Fa una estona anava a redactar aquest post i m’he demanat “perquè només es deu fer aquest Tronc per Nadal? I perquè es fa amb forma de tronc?”. Així, que he començat a investigar per Internet i he descobert que efectivament la forma té un sentit, i m’ha agradat molt conèixer l’orígen d’aquest pastís.
El tronc de Nadal té el seu homònim a altres països: el Bûche de Nöel a França; el ceppo a Italia o el Yule log a Anglaterra.
És una tradició molt arrelada que la família es reuneixi la Nit de Nadal. Antigament, el sopar es feia mentre a la xemeneia s’anava cremant un gran tronc. Aquest tronc era elegit a consciència, ja que havia de ser de fusta molt dura i d’un tamany prou gros perquè cremàs tota la nit; a més, aquest tronc era elegit amb molta antelació perquè havia de secar bé per estar a punt la Nit de Nadal. La família el decorava amb cintes de colors i el més jove i el més vell de la família l’encenien junts, mentrestant tiraven aigua beneida, oli o aiguardent al foc. Es considerava que aquest tronc protegia a la família durant tot l’any, per això es guardaven les seves cendres com un tresor fins l’any següent.
Amb el temps les xemeneies tradicionals han anat desapareixent, i el tronc de fusta ha estat substituït per un pastís simbòlic. Així, el tronc de Nadal va farcit de crema, trufa, merenga…, però la capa superior és de xocolata o crema de café, i es dibuixen uns surcs que representen els surcs del tronc que tradicionalment cremava per protegir a la família la Nit de Nadal.
Recepta:
Fer un Tronc de Nadal és senzill; es tracta simplement de fer un braç de gitano, farcit del que més ens agradi (en el meu cas, una crema de nous) i fer una cobertura de xocolata. Damunt aquesta cobertura hem de fer amb una forquilla uns surcs que imitaran els dels troncs dels arbres.
Ingredients:
Per fer el bescuit:
5 ous mitjans
150 grs de sucre
150 grs de farina de rebosteria
Una punteta de sal
Per fer l’almívar (no es imprescindible per fer el tronc, però ajuda a que aquest sigui humit):
50gr d'amaretto (lícor d’ametlles italià, si no en teniu, qualsevol tipus de ron o lícor pot servir; jo vaig posar aquest perquè vaig pensar que lligaria be amb el sabor de les nous de la crema)
50 grs de sucre
20 grs d’aigua
Per fer la crema de nous:
250 grs de nous pelades
200 grs de sucre
½ cullerada de canyella
1 pot de llet Ideal
500 grs de llet
Maizena (al gust, fins aconseguir que la crema quedi amb la consistència que volem)
Per fer la cobertura:
150 grs de xocolata fondant (tipus Nestlé postres)
50 grs de llet
50 grs de mantega
Preparació amb TMX:
Bescuit:
- Posam la papallona a la TMX, i hi possam els ous i el sucre. Programam 6 minuts, 37º, velocitat 4.
- Quan acabi aquest temps, tornam a programar uns altres 6 minuts, velocitat 4, però aquesta vegada sense temperatura.
- Afegim la farina i programam 4 segons, velocitat 3.
- Extenem aquesta massa damunt paper vegetal, prèviament untant amb mantega per evitar que s’aferri.
- Enfornam uns 10 minuts a 180º fins que quedi amb un poc de color. És important vigilar-lo perquè si ho tenim massa temps al forn ens quedarà el bescuit massa fort i es trencarà quan li donem forma.
- Treim la massa del forn. Agafam un altre full de paper vegetal i hi anam posant sucre en pols per damunt. Col·locam el bescuit damunt aquesta superfície ensucrada, i l’anam enrotllant amb el paper vegetal perquè agafi la forma de braç de gitano. Ho hem de fer amb el bescuit encara calent; si ja es fred no li podrem donar forma.
- Posam un drap de cuina damunt el rotllo de paper vegetal i ho deixam reposar fins que refredi.
- Amb aquesta quantitat de massa, jo vaig fer un bescuit gran (tronc gran) i un de petit (d’un terç de la palangana de forn per fer dos tronquets petits)
Almívar:
Posam tots els ingredients 7 minuts, 100º, velocitat 3. Reservam.
Crema de nous: per veure com es fa pitjau aquí
Quan el tronc ha refredat l’omplirem del que més ens agradi, en el meu cas aquesta crema d’anous.
Anam obrint el rotllo del bescuit amb el paper vegetal i ho pinzellam amb almívar perquè el tronc quedi humit. Mentre anam posant la crema, tenint en compte que no n’hem de posar massa perquè el farcit podria sortir pels costats, anam donant forma novament de tronc.
Tallam els costats amb forma oblícua i hi posam un petit bracet al costat, per simular un ull de l’arbre (jo n’hi vaig posar dos)..
Cobertura de xocolata:
1. Posam la xocolata a la TMX i programam 20 segons velocitat 5-10.
2. Afegim la lle i programam 4 minuts, 37º, velocitat 2.
3. Afegim la mantega i programam 4 minuts més, 37º, velocitat 2.
4. Preparam el tronc amb posant la cobertura per damunt, és igual si ens queda irregular, així semblarà més un arbre de veritat.
5. Jo vaig posar el tronc un parell de minuts a la gelera perquè la xocolata refredàs un poc (només uns minuts!!)
6. Amb una forquilla dibuixam uns surcs per damunt i ho decoram amb fruita confitada.
Per tant, per resumir:
- Preparam el farciment (crema, nata, merenga,...)
- Preparam l’almívar (no és imprescindible, però el tronc queda millor).
- Feim el bescuit i el deixam refredar.
- Una vegada fred el farcim.
- Preparam la cobertura de xocolata.
- Decoram el tronc amb la xocolata.
Preparació convencional:
Per fer el bescuit:
- Mesclam els ous i el sucre, millor si ho feim uns minuts amb les varetes elèctriques perquè la massa agafi un poc de volum.
- Afegim la farina i ho mesclam amb moviments enèrgics per tal que quedin tots els ingredients ben integrats.
- Seguim les passes 4 a 8 de la preparació amb TMX per donar forma al tronc.
Per fer l’almívar:
Posam tots els ingredients al foc fins que comenci a bullir. En aquest moment ho retiram del foc i reservam.
Cobertura de xocolata:
- Fonem la xocolata amb la mantega al microones a temperatura baixa i anam vigilant perquè la mescla no es cremi.
- Una vegada s’hagi fos mesclam bé pequè quedin tots els ingredients ben mesclats.
- Afegim la llet i tornam a mesclar fins que quedi una crema homogènia.
- Decoram el tronc posant la cobertura per damunt, si ens queda irregular no passa res, així semblarà més un arbre de veritat.
- Jo vaig posar el tronc un parell de minuts a la gelera perquè la xocolata refredàs un poc (només uns minuts!!)
- Amb una forquilla dibuixam uns surcs per damunt i ho decoram amb fruita confitada
es fácil?...dime que si que tengo ganas de hacerlo pero no me atrevo por si me lio mucho...a ti te ha quedado de lujo!
ResponEliminaHola Manu! Te has adelantado, ja, ja!Ahora estoy acabando de redactar el post. Es muy fácil. Es igual que un brazo de gitano, con la ventaja de que si la superficie del bizcocho no te queda del todo bien cuando enrollas el tronco(como suele pasar) con el chocolate de cobertura se tapa completamente. Luego se trata de decorar haciendo unos surcos con un tenedor y listo. Fácil y muy resultón. Este domingo mi abuelo hizo su cumpleaños (93 años!!) y este fue el pastel que preparé para celebrarlo. Acabo con el post de como prepararlo. Creo que quiero explicarlo tan bien que lo estoy liando. Inténtalo, yo en Nochebuena repito.
ResponEliminaHola! Gràcies pel teu comentari! :) Desconeixia el teu blog, però ja l'he afegit al reader per anar-te seguint. ;)
ResponEliminaAquest tronc de Nadal t'ha quedat de professional!! I m'anoto la idea de la crema de nous! M'ha encantat!
Fins aviat!
Quina passada!! el meu no el publico, no i no.
ResponEliminaTindre de tornar-lo a fer...BUAAAAA!!!
Enhorabona es preciós!!
Saps l'únic que em sap greu? Per qué no poses més fotos? Hauries de lluir aquesta meravella....
Petons Wapa.
Puri
Mare meva!!!
ResponEliminaAixò és professionalitat!!!
M'has deixat bocabadada!
Preciós aquest tronc, i tens raó, el teu està agermanat amb altres troncs d'arreu del món, és una tradició arrelada en molts Països! Bravo per la feina feta al teu bloc. Enhorabona.
ResponEliminaPero nena, no se si decirte que dejes los libros--va no!- y te pongas de repostera profesional.
ResponEliminaOle, ole y ole!!!!!
A mi també em toca fer-lo aquesta any!!! èl teu t'ha quedat espectacular!! ja et diré com em queda!Gràcies per la recepta!
ResponEliminaMolts petons
Hola!
ResponEliminaMercè: moltes gràcies per visitar-me. Jo també t'aniré seguint. Un petó!
Puri: gràcies pel teu comentari. Volia posar una foto on es ves el farcit del tronc, però com que el vaig dur a un dinar familiar, aquesta és la millor que tenc; però m'ho apunt pels pròxims posts!Una abraçada!
Mglòria: gràcies!! A veure quina sorpresa ens tens preparada tu per aquesta setmana, que m'has creat una gran intriga! Un petó!
La cuina vermella: els vermells a la meva cuina, això ja és massa. No tenc paraules, em sent com una nina petita amb una joguina nova amb la vostra visita. Gràcies!!
Su: gracias por visitarme. La gran Su de Webos Fritos, la que cito en tantos posts ha entrado en mi cocina!!!! Uaaaaaaaaa!! Creo que no podré dormir! Gracias!
Ingrid:Et quedarà molt bé! Que tanquin les pastisseries!! Un petó!
Hola Paula! que maco que t'ha quedat! i tens raó, és una costum molt arrelada a França i de retruc a la catalunya nord, i té un origen similar al nostre tió.
ResponEliminaEs molt bonic conèixer les histories de la gastronomia i mantenir les costums :-)
un petó, preciosa.
Nena: quin munt de comentaris!!! I quins comentaris!!!! Un petó!
ResponEliminaMglòria de Gourmenderies
Aquest tronc t'ha quedat guapíssim!!!
ResponEliminaPaula, t'ha quedat molt maco.
ResponEliminaEm va perfecte que posis la preparació convencional perquè no tinc TMX.
Gràcies!
Benvinguda al món blocaire! Jo també em mantindré en contacte amb tu, mai he fet un tronc de Nadal em fa molt de respecte, però tu ho pintes tan senzill que al final m'animaràs.
ResponEliminaT'ha quedat preciós, de debó. Fins aviat! ;)
Paula, quin èxit!! No res més per la quantitat de comentaris si no també per qui els escriu, crem de la crem.
ResponEliminaEnhorabona !!
Maduixa; gràcies!! La veritat és que és molt interessant saber el perquè de les coses i d' on venen les receptes; i pel que veig n'ets una experta, a part de gran cuinera!!
ResponEliminaMglòria: gràcies!! Aquest tronquet m'està donant moltes satisfaccions; un comentari ja m'alegra molt; però he de reconèixer que amb aquest post he superat totes les meves expectatives! El de la cuina vermella i de Na Su de Webos fritos em va flipar!!
Visc a la cuina: gràcies!!! Un petó.
Mònica: gràcies per la visita. Normalment escric la recepta amb TMX i sense, les adapt jo mateixa; si a alguna no ho pos i la vols sense TMX, m'ho dius i te la pas, ok? Un petó, guapa.
Acabatdefer: gràcies!! És molt senzill de veritat! Si a mi m'ha sortit a tu també, segur!! Si tenc temps vull intentar fer un panettone. Un petó!
Puri: gràcies guapa!! Estic com a emocionada i tot! Crec que imprimiré aquesta pàgina i la posaré dins un marc!!
Em sorprens cada dia. La cuina no és el meu fort però has aconseguit que estiga enganxada al teu blog...ets genial. Besades.
ResponEliminaHoolaa!! Aquest darrer comentari si que m'ha agradat i molt!! Has vist com va aquest bloc!!?? Avui he anat a Artà i per això aprofit per actualitzar (els bontiberi es presenten a un concurs!!!). Les entrades del concurs són un poc llargues però estigues atenta als experiments del cap de setmana; avanç:seran molt originals, un experiment amb pots de vidre i un dolç típic italià. Gràcies pels ànims!! Vosaltres sou els meus conillets d'índies!!Una abraçada
ResponEliminaAquest any el vull fer per portar la nit de Nadal a casa els sogres. a veure si em queda tan xulo com el teu....
ResponElimina