L’altre dia varen regalar al meu pare uns ous de granja ecològica; ell a la seva vegada me’ls va donar a mi. Aquests ous , tot i que jo no en sol comprar habitualment, m’agraden molt més que els altres, sobretot es nota la diferència a l’hora de fer pastissos. Així, doncs, aquests ous els havia d’ “invertir” en un bon pastís i, per això, vaig decidir repetir un bescuit que ja he fet altres vegades i que és molt senzill, ràpid i bo de fer: un quatre quarts.
Aquest és un dels pastissos més coneguts que hi ha. La seva particularitat és que està fet amb idèntiques proporcions de quatre ingredients (ou, sucre, farina i mantega).
Aquest bescuit es fa a molts països on reb noms diferents com Pound Cake (Regne Unit), Quatre Quarts (França) o Panqué (Amèrica Llatina).
El quatre quarts porta una gran quantitat de mantega i, per això, el que es diu sa, sa, no es pot dir que ho sigui. Però és moolt bo i sempre surt bé. Així, que crec que és un d’aquells pastissos que jo dic “comodí” que sempre ens queda igual, agrada a tothom i no cal tenir la recepta al davant per fer-lo, basta recordar els quatre ingredients i posar-los en idèntiques proporcions.
Ingredients:
Ous, farina, sucre i mantega a parts iguals.
Normalment per fer un bescuit de tamany normal (d’uns 24 cms de diàmetre aproximadament) necessitarem 4 ous. Tenint en compte que un ou de mida normal sol fer uns 50-55 grs, necessitaríem uns 200 grs de farina, 200 de sucre i 200 de mantega.
Jo el que faig és pesar els ous i després posar exactament la mateixa proporció d’ingredients, així, sempre m’assegur de l’equilibri del pastís.
Preparació:
- Pesam els ous i els mesclam amb la mateixa quantitat de sucre. Jo ho faig amb la TMX (papallona, velocitat 3 1/2)
- Incorporam la mantega en pomada i finalment la farina i ho mesclam tot fins que quedi una massa ben integrada (TMX, uns 3 minuts a velocitat 3 ½)
- Distribuïm la massa dins el motlle i enfornam a 180ºC fins que el bescuit comenci a agafar color daurat.
Per fer aquest quatre quarts jo hi he afegit una culleradeta de canyella (perquè m’agrada molt el toc que dona als pastissos) i uns bocinets de xocolata (n’hi he posat tan pocs que a la foto del tall ni es veuen!!...la pròxima vegada faré el quatre quarts exactament igual però amb més quantitat de bocinets de xocolata)
Buen bescuit y ademas si son con huevos ecologicos mas bueno seguro.Yo no los compro habitualmente pero si encuentro alguna vez ecologicos pero que se de quienes son, si que los compro y cuando voy al pueblo a ver a mi familia y ellos tienen y me da si que se nota el gusto,el color y la frescura.
ResponEliminapeto i bona setmana
miquel
N'havia sentit parlar... però mai l'hem fet!! I dius que és dels fàcils i bons? Doncs allà de cap que anirem els de la Bordeta! jajaja La pinta la veritat és que és una passada, eh?
ResponEliminaEsperem notícies dels canelons amb llauna de tonyina industrial!! :P
Petonets guapíssima!
Sandra
No n'havia sentit mai a parlar, però no sé perquè em sona pound cake. El trobo súper senzill i té una pinta exquisita. Me l'apunto per quan no tingui massa temps i hagi de quedar bé. Gràcies per compartir.
ResponEliminaUna abraçada!
A vegades he vist aquest becuit en supermercats francesos o bé en revistes d'allà, i tb el van servir com a base per a altres postres. No en sabia la recepta, però que fàcila que es de fer, l'hauré de provar que té una pinta deliciosa :)
ResponEliminaEm sembla genial!!! jo l'he vist diverses vegades però no l'he fet mai. M'has convençut, l'he de provar....
ResponEliminaBon dia!
ResponEliminaAixò de recordar va bé eh? Ámb aquests ous, sense dubte ha de ser una delícia al paladar. I més xocolata la propera vegada eh? d'això si que t'hauràs de recordar je,je.. Petonets
Boníssim, una bona inversió i si és amb ous ecològics encara millor! Es veu molt esponjós!
ResponEliminadoncs has fet una bona inversió!!! que encara em queda un trosset? quina gana m'ha entrat!!!! ha d'estar tan bo... petonets guapíssima!!!
ResponEliminaAmb tot plegat t´ha quedat un bescuit esponjós...felicitats.
ResponEliminaEncara no l'hem fet mai, nosaltres! I mira que té una pinta... el polsim de canyella hi ha de quedar de conya!!
ResponEliminaPetonets guapa!
un bon comodí si senyor!!!
ResponEliminaAquestes receptes són comodí, va molt bé per recordar-les i tenir sempre a punt per qualsevol imprevist ;)
ResponEliminaI encara que porti mantega, un dia és un dia, je je je...
Quan es fan servir ingredients de bona qualitat, el resultat sempre serà bo.
ResponEliminaAquest pastís que has fet ho te tot
Bona cuina
Amb el color ja es veu que són ous dels bons, t'ha quedat una passada!
ResponEliminaUmmmmm, las tartaletas deliciosas, los fianciers exquisitos, y este me lo llevo para desayunar;)
ResponEliminaBesos
Quin bescuit més bó...... m´agraden moltissim.
ResponEliminaPetons
Molt bona pinta, venen ganes d'agafa-ne un bocí.
ResponEliminaQue bo!! Es podria substituir, però, la quantitat de mantega pel seu pes en oli? Gràcies!!
ResponEliminaMoltes gràcies per aquests comentaris!!
ResponEliminaAnònim: gràcies per la visita i per comentar. Sí, es pot substituir la mantega per oli de gira-sol. Jo ho he provat i surt un bescuit molt bo i suau. A més, si hi posam oli enlloc de mantega el pastís és molt més sa i amb menys greixos. Si ho provas ja em diràs com et surt! Una abraçada!
Una cosa que no vaig pensar a dir-te Anònim: La coca amb oli surt molt bona, però no es conserva tan bé d´un dia per a l'altre com la feta amb mantega.
ResponElimina