Fava parada

Avui torna a ser dia 15 i, com cada mes, hi ha una cita al món gastroblocaire: la recepta dels 15 que ens proposen Na Sandra i En Xavi dels Fogons de la Bordeta i Na Marina de Xocolata Desfeta.

He de reconèixer que quan vaig llegir la proposta d’aquest mes vaig quedar un poc desconcertada: faves. Vaig pensar i què puc fer jo amb faves??

La veritat és que mai compr faves perquè ni m’agraden ni em desagraden. O sigui crec que mai havia fet una recepta amb faves i no tenia ni idea de per on començar.

Per sort, ens avisen amb molta d' antelació de quina és la proposta del mes així que, durant gairebé tres setmanes, cada vegada que anava al supermercat mirava per tot arreu a veure si trobava algun tipus d’ inspiració, però res de res...sempre tornava a casa sense faves i sense idees.

Així, varen anar passant el dies fins que no sé com però em va venir al cap una proposta. Quan era petita la meva padrina (així es com es diu a Mallorca àvia) feia fava parada. Sempre havia tengut la sospita que aquest plat era una invenció seva, o que almenys el nom se l’inventava. No sé perquè però vaig ficar al Google “fava parada” i vaig descobrir que no només la meva padrina no s’havia inventat el plat, sinó que resultava que era una recepta típica mallorquina!! O sigui que havia trobat la recepta que volia fer, ara ja només calia saber com fer-la.
 

Això és el que diu la viquipèdia: “La fava parada (probablement pronunciació dialectal de fava pelada) és un bullit de faves pelades i seques amb porc tradicional de les Illes Balears.  Els ingredients bàsics són les faves i el porc (normalment els peus), però s'hi solen afegir gran varietat de condiments i normalment, el plat duu col, fideus i patates”

Vaig consultar llibres de cuina mallorquina i, efectivament, a tots hi sortia la fava parada. Jo vaig adaptar la recepta a la meva manera. El més curiós és que quan la vaig tastar em va recordar el gust del plat que feia la meva padrina, per un moment va ser com tornar enrera en el temps...i això que aquest plat fa més de 20 anys que no l’havia tornat a provar!! També vaig pensar que sempre em queixava (per vici, perquè era bo) quan la meva mare feia llenties, perquè un dia menjava llenties i al següent llenties amb arròs...i ara jo feia una mescla més rara: faves  amb fideus!!

Ja sabeu que tenc molta sort perquè tenc un bon “conillet d´índies” a casa: escolta amb molta paciència els experiments que he de fer, contempla els preparatius, després ha de fotografiar el plat (alguna vegada les fotos les faig jo, però després sempre han de passar per la seva supervisió) i finalment, ha de menjar el plat.  Amb la recepta d’avui, quan era l’hora d’afegir els fideus  li vaig demanar si en volia molts i em va demanar tot al.lucinat “o jo també he de menjar faves??” Òbviament, li vaig dir que n’havia de menjar...i, quan em va veure tan convençuda, en va menjar. No només li va agradar l’experiment, sinó que se’n va fer un altre plat i va comentar que aquest és un plat que també agradaria molt als de casa seva.  Ja podeu veure que no em puc queixar del col.laborador que tenc!!

Anem a la recepta:

Ingredients:

200 grs de faves seques pelades

1 ceba

3 patates

Tomàtiga (jo vaig utilitzar tomàquet natural triturat)

Bacó (el vaig utilitzar tallat a quadradets, també es podria utilitzar pernil o algun tipus de carn; al receptari que vaig consultar utilitzaven botifarró o sobrassada, però vaig pensar que això seria massa per la paciència del “meu catador”)

Oli

Fideus

Aigua

Sal

Les faves les hem de deixar dins aigua durant tot el vespre el dia abans de fer la recepta.

Preparació convencional:

1. Sofregim uns minuts la ceba amb la tomàtiga i el bacó.
2. Afegim les patates, les faves i aigua (jo hi vaig posar aproximadament uns 750 ml; de totes maneres, si després ens queda massa espès hi podrem afegir més aigua)
3. Ho deixam coure a foc lent uns 30-40 minuts fins que vegem que les patates i faves estan cuites.
4. Ho trituram tot amb el turmix perquè quedi un puré ben fi.
5. Amb aquests ingredients surten aproximadament unes quatre racions, com que nosaltres només som dos vaig posar a una olla la meitat del puré i hi vaig afegir fideus.
6. Els deixam coure a dins el puré. Si aquest torna massa espès hi afegirem un poc d’aigua (jo n’hi faig afegir)

Preparació amb TMX:

1. Posam a la TMX l’oli, la ceba, el bacó, les patates, la tomàtiga, la sal i l’aigua i programam 30 minuts, velocitat 2, 100ºC.
2. Deixam refredar uns minuts i ho trituram a velocitat 10 durant un minut.
3. Ara ja tenim el puré fet i només cal posar a una olla la quantitat que necessitem i hi afegim els fideus, que courem dins el puré fins que quedin fets. Si el puré és massa espès afegim aigua.

El puré (sense els fideus) es conserva perfectament d’un dia per l’altre. Així que, podem fer la quantitat que volguem amb fideus i reservar-ne sense fideus per al dia següent.  El plat amb els fideus no es conserva bé d’un dia a l’altre.

Marina, Sandra, Xavi: he superat el repte, oi???

He de fer una petició: un ingredient més senzillet per a la pròxima proposta...que vaja quin diumenge que m’heu donat entre el bacallà i les faves!!