Pavlova

M’agrada la fruita, però si he d’elegir-ne una que m’agradi especialment, sens cap tipus de dubte em quedaria amb les maduixes. No sé si és el seu color, la seva forma o el seu sabor, però m’encanten. Potser també pot influir que són fruites de temporada, que indiquen que no falta molt perquè acabi el fred, i, per això, quan les primeres maduixes apareixen als aparadors de les fruiteries, a la meva gelera sempre n’hi ha. Així, doncs, les maduixes acaben d’arribar als mercats i a Bon Tiberi també.

Òbviament, les primeres maduixes es mereixien un tractament especial. Vaig recordar una recepta que tenia guardada fa temps a la meva carpeta de pendents: un pastís “Pavlova”.

La base d’aquest pastís és de merenga cruixent amb l’interior cremós i lleuger. La base sempre es fa de merenga, però la part interior pot ser de nata, crema, trufa,…; el més important és que contrasti amb l’exterior de merenga.  Finalment, es corona amb fruites, normalment maduixes, encara que també es poden utilitzar tot tipus de fruites com kiwis, plàtans,…

Es disputen l’origen d’aquest pastís dos països: Austràlia i Nova Zelanda. De totes maneres, el que és opinió unànime és que es va crear en honor de la ballarina russa Anna Pávlova, que en la dècada dels anys 20 va fer una gira per aquells països. A aquest pastís se li va donar aquest nom perquè recorda la lleugeresa i delicadesa d’una ballarina amb el seu tutú blanc.

Aquest pastís es pot preparar en format gran, però jo m’he decantant per preparar pastissets individuals.

Anem a la recepta!!

Ingredients:

Per fer la base de merenga:

3 blancs d’ou

150 grs de sucre

50 grs d’aigua

Per fer l’interior del pastís :

Nata per muntar amb 35% de matèria grassa

Per decorar:

Fruita al gust, en el nostre cas maduixes.

Preparació:

1. Primer de tot, hem de preparar la merenga. A diferència del que passa amb els pastissos de merenga que no s’enfornen (on hi ha el risc de què la merenga baixi amb el pas de les hores) en aquest cas, com que es fa al forn, aquest risc ja no hi és; així que bastaria preparar una merenga francesa (sense almívar). De totes maneres, jo he preparat una merenga italiana, que és la que tenc més acostumada fer; és a dir, es fa un almívar amb el sucre i l’aigua; mentre es van pujant els blancs de l’ou, quan estan pujats es va afegint l’almívar molt lentament i es continua pujant amb les varetes elèctriques fins que quedi una merenga a punt de neu fort. Si no volem preparar l’almívar, podríem fer una merenga francesa: pujar els blancs de l’ou i afegir el sucre molt lentament continuant batent amb les varetes i com que aquesta mescla va al forn, en principi no ens hauria de baixar la merenga. Així i tot, jo no m’he arriscat i he anat a tir segur, fent la merenga així com a mi em dóna millor resultat.
2. Una vegada preparada la merenga la posam dins una mànega pastissera i damunt paper vegetal anam fent formes rodones que seran la base del pastís. És important fer els costats un poc més pujats amb forma de petita cistella, perquè es pugui posar la crema o nata a l’interior i no surti pels costats.
3. Ficam les bases al forn, prèviament escalfat a 150ºC. Les enfornam 10 minuts a aquesta temperatura, i després baixam el forn a 100º i les deixam una hora a aquesta temperatura.
4. Passat aquest temps deixam refredar la base dins el forn amb la porta mig oberta.
5. Muntam la nata.
6. Una vegada que les bases estan fredes, posam la nata a la mànega i la distribuim per damunt.
7. Finalment, coronam el pastís amb maduixes tallades a bocinets.

Pavloves, a punt de menjar!!! No em direu que les primeres maduixes no han estat tractades amb tots els honors!!