divendres, 18 de febrer del 2011

Fettuccine al pesto





Whole Kitchen en la seva proposta salada per al mes de Febrer ens convida a preparar tot un clàssic de la gastronomia italiana, Pasta Fresca.

Por favor, para ver la receta en castellano, pulsad el botón del traductor situado en el lateral derecho del blog. Gracias!!

La meva primera reacció quan vaig llegir la proposta d’aquest més de Whole Kitchen va ser pensar que era una missió impossible. Durant un parell de dies vaig estar donant voltes per decidir quin tipus de pasta preparar i amb quina salsa combinar-la i sobretot pensar com tallaria la pasta. Després d’això, faig fer un primer intent frustrat, però al segon intent em va sortir una pasta fresca boníssima. Aquesta vegada la recepta de Whole Kitchen si que havia estat un vertader repte!!

Segons el llibre “La Cocina y los alimentos” de Harold McGee una de les preparacions més simples que es poden fer amb farina ens ha proporcionat uns dels aliments més populars del món sencer: la pasta. I aquesta no és més que una mescla de farina de blat i aigua (a vegades també amb ou) que una vegada tallada en petites peces i seca, es consumeix cuita combinada amb diferents salses i condiments.
Dues són les cultures del món que han explorat exhaustivament les possibilitats de la pasta de cereals: Itàlia i Xina. Això no obstant, mentre a Itàlia, la disponibilitat de farina de blat dura amb un alt contingut amb gluten va fer que es desenvolupàs un tipus de pasta dura rica en proteïna que es pot secar i guardar, donant lloc a una multitud de tipus de pasta diferents; a Xina les farines fluixes i amb poc gluten  van fer que la cuina de la pasta es centràs en fideus llargs i amb envoltures fines.

Anem a la recepta!!

Quan parlam de fer pasta fresca a casa hem de diferenciar les següents fases:
  1. Preparar la massa
  2. Donar-li forma
  3. Cuinar-la al foc
  4. Preparar una salsa o condiment

1/ Preparar la massa
Ingredients
Utilitzarem un ou per cada 100 grs de farina, segons la quantitat de pasta que volem fer (Per exemple, 400 grs de farina i 4 ous o 200 grs de farina i 2 ous)
Un raig petit d’oli
Un pessic de sal (molt poca quantitat)

(En el primer intent de fer pasta vaig utilitzar 300 grs de farina i 3 ous; em va sortir una quantitat massa gran pel que jo volia fer. La segona vegada vaig utilitzar 100 grs de farina i un ou -després vaig haver d’afegir mig ou més batut, perquè amb un ou tot sol la massa no s’acabava d’integrar-
Per tant, per dues racions necessitarem 100 grs de farina i un ou i mig)

Preparació:
Vaig fer la massa amb la TMX. Primer vaig mesclar tots els ingredients a velocitat 6 durant 15 segons; després vaig programar 6 minuts, velocitat espiga.

Aquest procés també es pot fer a mà, encara que, òbviament, duu més feina que fer-la amb la màquina. Hauriem d’amassar fins que ens quedi una massa ben consistent, gens enganxosa. És una massa fàcil de treballar i agradable al tacte.



La massa s’ha d’estirar amb el corró fins que quedi una planxa ben fina. Hem de tenir en compte que quan es bull la pasta s’hidrata amb l’aigua i augmenta el seu volum; per això, cal fer-la ben fina. Una vegada que estigui fina l’hem de tallar.



2/ Tallar la pasta o donar-li forma
Primer de tot hem de decidir quin tipus de pasta volem fer.
Com que jo no tenc màquina per tallar vaig optar per fer pasta en forma de cinta. Les cintes tenen moltes variants: pappardelle (2 cms d’ample), tagliatelle (8 mm), fettuccine (5 mm), tagliolini (2 mm), tonnarelli (1’5). Vaig optar per fer fettuccine.

La pasta es pot tallar de tres maneres distintes:
A/ Utilitzant una màquina de tallar. És l’opció més ràpida i còmoda, però no totes les cuines tenen aquest instrument.
B/Tallar-la a mà. Hi ha diferents sistemes per tallar-la de manera uniforme.
Una consisteix en anar enrotllant la massa com si fos un “braç de gitano” i anar tallant bocins petits que després, quan els desenrotllem, quedaran en forma de cinta llarga.
Jo ho vaig fer així en el primer intent de fer pasta i no em va anar gaire bé, vaig trobar que enrotllar la massa per a després desenrotllar-la era una doble feina, a més, tampoc no em va quedar tan uniforme com es suposava que havia de quedar. A més, no vaig posar farina per evitar que s’enganxàs la massa i a l’hora de desenrotllar les cintes s'anaven deformant.



C/ El sistema que a mi em va donar millor resultat va ser tallar la pasta amb un ganivet ben esmolat amb un regla que em marcava per on tallar. Així, tota la pasta em va sortir de la mateixa gruixa. Crec que és un sistema més ràpid que l’anterior i a mi em va anar molt millor.



Una vegada que tenim la massa tallada l’hem de deixar eixugar. El primer intent de fer pasta va fracassar sobretot perquè no la vaig deixar eixugar penjada sinó damunt la taula, amb la conseqüència que se’m va quedar mig aferrada a la taula i també els fettuccine es vàren anar aferrant entre ells.
Per això, vàrem idear un sistema perquè es pogués secar a l’aire...una imatge val més que mil paraules, no??



Supòs que no direu que a Bon Tiberi no som ben ocurrents?? Imaginació al poder!!

Una vegada que la massa ha secat un poc (la notarem un poc més rígida al tacte –només un poc-)  ja la podem coure al foc.



3/ Cocció de la pasta
Posam l’olla al foc amb aigua i un poc de sal.
Ja que es tracta de pasta fresca aquesta es fa molt ràpid. En el meu cas la meva cuina és d’inducció i fa molta via en coure els aliments. En 2-3 minuts va estar al dente. El temps de cocció depen de la cuina i del gust dels comensals.

4/ Preparació de la salsa o condiments
Per fer aquest repte de Whole Kitchen vaig fer un Salsa al pesto. La veritat és que després de preparar la pasta no tenia ganes de complicar-me més. A més, la salsa al pesto a part de ser fàcil de preparar és de les que més ens agraden.

Ingredients:
Alfàbrega fresca
Oli d’oliva
Formatge parmesà ratllat
Pinyons (o ametlles) Jo vaig utilitzar pinyons
Sal i pebre
Un gra d’all

Preparació:
En un bol posam l’alfàbrega, els pinyons i l’all. Afegim la sal i el pebre. Trituram uns segons amb el turmix.
A continuació afegim el parmesà ratllat i l’oli i mesclam amb una cullera fins que quedi tot ben integrat.

Finalment, servim la pasta calenta a un plat i hi posam la salsa al pesto al gust. Fettuccine al pesto a punt per menjar!!




30 comentaris:

  1. Quin post més ben explicat! i quina feinada també.
    Tot i els entrbancs, ha quedat una pasta molt uniforme al final. Quin bon sistema això del penjador! ;-)
    A mi no m'agrada gens la salsa pesto, però la foto és estupenda.
    Fins aviat,
    Elisabet

    ResponElimina
  2. Tots a la cuina t'ho diu...QUINA FEINADA! ja veig que no soc l'unic qui s'aixeca prestet jijijiji...y lo del penjador m'encanta!!!
    Jo perque tinc una maquineta sino aquesta vegada no haria participat...no tinc temps per això...perè el teu "paso a paso" ho torna facil...com sempre...
    (he decido poner en práctica mi nulo catalán, y pido disculpas por los mil errores que hay pero sino lo intento nunca aprenderé no...la verdad es que leerte a ti me está enseñando además de cocina...a escribir en mi idoma materno)
    Por cierto me podrías decir las variantes de tu madre para los ofegats...por probar a ver que tal!!!!

    ResponElimina
  3. Hola,
    Com sempre, un bon post! Amb les explicacions qui no s'anima a fer pasta?? Suposo que això del penjarrobes ens ha deixat a tots bbocabadats. Molt requetebé per tot. Felicitats. Petonets

    ResponElimina
  4. Tot i la feinada que porta, la pasta feta a casa és molt més bona, oi?
    I el pesto és una de les meves salses preferides per menjar la pasta ;)

    ResponElimina
  5. La primera pasta que vegi al dia, t'ha quedat genial (jo la tinc programada a mig matí jejje). La salsa pesto m'encanta, és una de les meves preferides :)

    Un petó!!

    ResponElimina
  6. ¡FANTÁSTICO, QUÉ PLATAZO DE PASTA!, y la salsa, un verdadero éxito.

    ResponElimina
  7. Paula, em pensava que no quedava bé la pasta si no era amb la màquina. Estàs feta una artista i la foto del penjador m'ha encantat, quines idees!
    Petonets i bon cap de setmana!

    ResponElimina
  8. Ostres, millor explicat impossible....i la perxa...impagable!

    Un petó,

    ResponElimina
  9. Mare meva, quina passada!!! L'has feta sense màquina... o sigui que m'he d'animar a fer-la seguríssim!! jajaja lo del penjador és autènticament brutal! :P
    Amb el pesto m'has ben guanyat... què dius que em convides a dinar?
    Petonets guapa!
    Sandra

    ResponElimina
  10. ualaaaaaaaaaaaaa! visca la Paula!!!! ets un crack (bueno això ja ho sabíem, no?) m'has deixat amb la boca oberta!!!! quina passada!!! em quedo amb la foto de la perxa i la teva ma! espectacular! bon cap de setmana guapa

    ResponElimina
  11. Un fort aplaudiment!!! Amb aquesta entrada fins i tot jo m'atreviria fer pasta. Un pas a pas fotogràfic genial. I a més al pesto, amb el què m'agrada el pesto. Jo posaria alfàbrega a tot....

    ResponElimina
  12. Vengo del enlace de CWK a curiosear, te ha quedado muy bien y sin máquina!! muy original la forma de ponerla a secar, no se me había ocurrido

    ResponElimina
  13. M'encantaria fer pasta a casa, si un dia em decideixo faré servir el teu tutorial!

    ResponElimina
  14. Paula! quines fotos més boniques! això dels reptes culinaris es una bona idea per a intentar fer coses que ens pensàvem que no podríem fer, és molt estimulant! i al final ben productiu i satisfactori. Estic convençuda que t'ha encantat fer la pasta a casa, i que me'n dius del gust? a que està insuperable? :-)

    Quan vaig començar a fer pasta i encara no tenia la màquina, encara en vaig trobar un altre sistema per tallar-la que és més fàcil que enrollar-la, com a la opció B. Quan la tens estirada i ben treballada l'enfarines i fas tres o quatre plecs, con si pleguessis una tovallola, o un tríptic, i fas els talls. Al estar plegada no has de fer els talls tant llargs, com amb el sistema de la regla, i tampoc costa tant de desembolicar con quan fas el rotllet, que tens raó i s'enganxa massa.

    Al final, si es una pasta ample i no la puc tallar amb la màquina ho faig així i queda molt be.

    Enorabona Paula! estàs fent una feina fantàstica! :-)

    ResponElimina
  15. Una feinada impressionant però amb un resultat meritori...el pesto m´encanta!

    ResponElimina
  16. T'ha quedat fantàstica... Les fotos són una passada, a més! La del penjador és increïble. Trobo que la pasta és súper laboriosa... Però és que te n'has sortit de meravella! Ets una artistassa!
    Petonets guapa!

    ResponElimina
  17. Oooohhh!
    La fotografia de la mà amb el penja-robes de filferro.. sublim!!!
    Vist el pas a pas, realment sembla molt més fàcil de fer del que un pensa incialment!
    Una de les primers coses que em vaig comprar a la meva cuina va ser precisament una màquina de fer pasta. Encara no l'estrenat... un dia m'hi posaré i vull fer pasta de colors!
    Una abraçada ben forta,
    mglòria

    ResponElimina
  18. Quin post, nena de 10... i la idea del penjarobes es genial... qui diu que hem de comprar les coses... només fa falta imaginació,
    Un petonet

    ResponElimina
  19. Tiene una pinta fantástica y la idea de la percha es fabulosa. Me quedo por tu blog.
    Besines

    ResponElimina
  20. Te han quedado geniales... Me gustan mucho. Yo hice los pappardelle igual que tú los fettuccine, con el mismo sistema de enrollado. Va muy bien. Corté con una rueda cortapizza y hale... geniales!.
    Un besoteeeeeeee

    ResponElimina
  21. me gusta tu post de la pasta fresca muy currado yo tambien hace ya unos años que me la hago yo.Lo que me ha gustado es la idea de la percha para colgar
    imaginacion al poder
    Bon cap de setmana
    peto
    miquel

    ResponElimina
  22. Paula, encantada de conocerte!
    Precioso tu blog, lo he mirado poco pero me quedaré para indagar :), muy lindas tus fotos, super luminosas.
    Te felicito por el reto, la verdad es que yo, mientras no tuve máquina, jamás me atreví, asi que tienes doble mérito.
    Eso si, yo no soy amiga de colgarla, pero cada cual con sus gustos.
    Un besito y gracias por tu visita.

    ResponElimina
  23. Uf.. una bona feinada aixó de fer la pasta a casa, i tot un repte, veig que us en vau sortir la mar de bé.. i quina satisfacció més gran menjar una pasta feta per un mateix, no?

    ResponElimina
  24. oooh!! m'he enamorat de la foto de la perxa Paula, m'encantaaa!!! :)
    I la pasta, ole!! Jo encara nom'he atrevit. Tampoc tinc màquina però veient els resultats que vaig veient de la gent del cercle, m'estic animant a fer-la a ma!!

    La salsa de pesto, m'encanta. Trobo que el paresà li queda molt bé!!

    Molts petonets!! :)

    ResponElimina
  25. Jo també faig pasta fresca a casa alguna vegada. M'anoto el truc del penjador! M'ha semblat molt divertit i molt pràctic.
    La salsa al pesto no és la meva preferida, però ara que em vaig acostumant al perfum de l'alfàbrega, potser m'animo a provar-la...

    Salutacions!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  26. Quina idea més bona,ejejejej¡¡¡¡
    i quins fettuccines més deliciosos,m'ha encanta la recepta,es la reina de les idees¡¡¡¡
    m'emporto la recepta,demá la faré per dinar.
    Mil petonets reina.

    ResponElimina
  27. Quina feinada fer-la a mà sense l'ajuda de cap màquina!! Això sí que té mèrit!! ;) Això sí, el resultat s'ho val. :)
    Petons!

    ResponElimina
  28. Te han quedado estupendos.
    A mi no se me ocurrió enrollarlos para cortarlos, lo hice a pulso pero es una idea estupenda.
    Suerte
    Besos

    ResponElimina