Torró d'avellanes

Crec que cada dia 15 faig una introducció semblant. Com és possible que torni a ser dia 15??? Aquest vegada, però, he d’afegir una altra pregunta: com és possible que ja sigui Nadal si fa uns dies era estiu??

Crec que a mi m’agraden totes les èpoques de l’any: l’estiu perquè és estiu, la tardor perquè és tardor, l’hivern perquè fa fred, però l’època de Nadal és una època que m’agrada especialment. Ara mateix ja es respira l’ambient nadalenc a tot arreu i com no podia ser d’altra manera la Sandra i el Xavi des dels Fogons de la Bordeta ens han proposat preparar un plat relacionat amb aquest temps. Hi pot haver res més nadalenc que els torrons?

L’any passat vaig preparar els meus primers torrons. Òbviament, torrons de xocolata. Aquest any tocava experimentar un poc més; així, doncs, vaig fer dos experiments que han estat tot un èxit. Un d’ells és una adaptació d’un torró d’avellanes que vaig veure a una revista.  És un torró amb la textura del típic torró de Xixona però amb el gust de les avellanes. És molt senzill de fer, però s’ha de tenir paciència perquè ha de reposar una setmana o 10 dies perquè agafi la textura correcta.

Anem a la recepta!

Ingredients (per a una barra):

200 grs d’avellanes

125 grs de sucre

Un bocí d’una beina de vainilla

Preparació:

1. Torram les avellanes en el forn durant uns 15 minuts a 170ºC. Deixam refredar.
2. Trituram el sucre i la beina de vainilla fins que ens quedi sucre pols. (Amb la TMX 1 minut a velocitat 5-10)
3. Afegim les avellanes i trituram fins que les avellanes vagin amollant el seu oli. Ens ha de quedar una textura oliosa. (Amb la TMX programam velocitat 6 i deixam uns 30-45 segons)
4. Si no tenim un motlle, forram una capsa de fusta, la meitat d’un brick o un tupper amb paper de forn o paper film.
5. Afegim a la massa perletes de xocolata i avellanes senceres i la distribuïm a dins el recipient que hem preparat.
6. Deixam reposar uns dies el torró tancant el recipient. (Jo vaig utilitzar un brick de llet tallat per la meitat i el vaig deixar dins un tupper tancat)

Ara resulta que preparar torrons és fàcil i senzill. Ja no tenim excusa per no preparar-los aquests dies.

Recepta adaptada de la revista “Thermomix. Especial Navidad”

Canelons de bolets i trufa

Aquest mes la Judith i la Moni ens han proposat preparar canelons per a Memòries d’una cuinera.

Des de sempre m’han encantat els canelons. De fet, si hagués de dir quin era el meu plat preferit quan era petita em quedaria, sense cap tipus de dubte, amb un bon plat de canelons. Encara que quan era petita només m’agradaven els de carn, ara m’agraden amb qualsevol farciment: de tonyina, de verdures,…tots!!

Fa dies vaig preparar uns canelons de carn seguint la recepta tradicional, però per al Memòries d’una cuinera em feia ganes intentar fer alguna cosa més original.  Ben aviat el meu cap va trobar la recepta ideal: uns canelons de bolets. En vaig menjar fa temps a alguna banda (no puc recordar on) i em varen encantar; des de llavors tenc pendent de provar-los de fer però mai trobava el moment. Una vegada més, un repte ha estat l’ocasió ideal per preparar un recepta pendent.

Quan ja havia decidit el tipus de canelons que volia preparar, estava fullejant una revista de Nadal de la Thermomix. A la revista hi havia una recepta de canelons de bolets amb trufa que em va agradar molt perquè com a cobertura no duia la típica beixamel gratinada de formatge. Així que, he adaptat un poc la recepta i aquest ha estat el nostre dinar d’avui. Per acabar d’arrodonir el menjar com a postres hem menjat uns torrons que vaig preparar fa dies per a la Recepta dels 15.  No importa dir que el menú ens ha encantat a tots!

Ingredients:

Amb aquests ingredients surt molta quantitat de massa per a farcir els canelons. N’he farcit uns 18 i he fet tres lassanyes individuals.

100 grs de pernil salat

2 cebes

75 grs d’oli de oliva

75 grs de mantega

400 grs de xampinyons

200 grs de bolets variats deshidratats

2 trufes negres

Sal

Pebre negre

Nou moscada

100 grs de conyac (50 per al farciment i 50 per a la salsa de cobertura)

600 grs de nata líquida (400 per al farciment i 200 per a la cobertura)

200 grs de beixamel

Plaques de canelons

Si el farciment ens queda massa líquid: farina o maizena.

250 grs de brou de pollastre o vegetal

Preparació:

1. Trituram el pernil (Si utilitzam la TMX: 5 segons a velocitat 10). Reservam.
2. Picam les cebes (amb la TMX 2 s, velocitat 5)
3. Afegim a les cebes, l’oli i la mantega i ho sofregim uns minuts. (10 minuts, 100ºC, velocitat 1)
4. Afegim els xampinyons i els bolets prèviament hidrats amb aigua (en reservam alguns per preparar la salsa de cobertura). Si utilitzam la TMX ho feim bocins, programant 4 segons, velocitat 4.
5. Incorporam el pernil salat i ho deixam uns 10 minuts al foc. (TMX: 10 minuts, 100ºC, velocitat 1)
6. Afegim la trufa picada, la sal, espècies i la nou moscada. Ho mesclam tot.
7. Incorporam la nata i ho deixam reduir uns minuts al foc. (Amb la TMX: 5 minuts, Varoma, velocitat 1)
8. Afegim la beixamel i ho deixam 10 minuts més al foc. (TMX: 10 minuts, 90ºC, velocitat 1).
9. Si aquesta mescla queda massa líquida (a mi m’hi quedava) afegim maizena fins que ens quedi amb una textura més densa.
10.  Deixam refredar la massa i la trituram al nostre gust. Omplim una mànega pastissera amb la massa i anam farcint les plaques de canelons. Reservam.
11. A continuació, preparam la salsa de cobertura:
1. Mesclam alguns dels bolets que hem reservat, amb un poc de mantega (30 grs), oli (30 grs), una trufa negra picada i una cullerada del suc de la trufa. Ho picam tot (amb la TMX 4 segons a velocitat 4)
2. Deixam la mescla al foc uns minuts (TMX: 7 min, 100ºC, velocitat 1)
3. Afegim el conyac i el brou i ho deixam reduir. (15 minuts, Varoma, velocitat 1)
4. Afegim 200 grs de nata i ho deixam uns minuts més al foc (TMX: 10 minuts, 100ºC, velocitat 2)
5. Afegim sal i pebre al gust i ho trituram (15 segons a velocitat 6-8).
12. Servim els canelons amb la salsa de calenta per damunt. No hem d’enfornar-los ni posar-hi formatge a sobre, perquè aquest llevaria el protagonisme al gust dels bolets i  trufes.

(Recepta adaptada de la Revista “Thermomix. Especial Navidad”

Coca ràpida de natilles i llimona

Avui ha estat un dia d’experiments culinaris.  Entre altres experiments, que ja aniré publicant, tenia ganes de fer alguna cosa dolça però que fos fàcil i senzilla de fer i que fos relativament lleugera. Així, doncs, he agafat una recepta que tenia apuntada d’una coca d’ iogurt de llimona i l’he anada adaptant. Realment, l'he adaptada tant que he fet una versió totalment diferent de la recepta original. El resultat és una coca suau de gust, lleugera i ideal per preparar un dia que tenim ganes de menjar una cosa dolça sense complicar-nos gaire.

Ingredients:

180 grs d’oli de gira-sol

2 ous

1 pell de llimona ratllada

3 Cullerades de suc de llimona

2 natilles

3 Cullerades de sucre morè

360 grs de farina

1 sobre de gasificant o de llevat tipus Royal

Preparació:

1. Mesclam l’oli, els ous i el suc de llimona.
2. Afegim la pell de la llimona, les natilles i el sucre.
3. Finalment, afegim el sucre, la farina i el llevat o gasificant.
4. Mesclam fins que quedin tots els ingredients ben integrats.
5. Distribuïm la massa a dins un motlle. Posam sucre morè gruixut i un poc de canyella a la superfície.
6. Enfornam a 180ºC uns 40-45 minuts.

Sopa de ceba amagada

Aquest mes a Memòries d’una Cuinera, la Judith i la Moni, ens han proposat preparar una sopa. Quan vaig llegir quina era la proposta vaig tenir molt clar quina prepararia: una sopa de ceba. Sempre l’havia volgut preparar però mai em decidia a fer-la. També tenia sempre pendent intentar presentar una sopa amb una coberta de massa de fulls i tampoc trobava mai l’ocasió per fer-ho. Aquesta vegada, gràcies a la cita de Memòries d'una cuinera, tenia l’ocasió perfecta per preparar dues receptes pendents.

Per preparar la sopa vaig utilitzar la TMX. La recepta és del llibre “Imprescindible TM 31” i la veritat és que no pot ser més senzilla de fer.

El tema de la coberta de massa de fulls va ser un poc més complicat, perquè no em va sortir bé a la primera però jo, que sóc molt caparruda (tossuda), ho vaig voler tornar a provar, encara que això suposàs una visita d’urgència al supermercat perquè no tenia més massa de fulls. I és que com moltes coses a la cuina hi ha petits detalls que s’han de tenir en compte i en els que jo no vaig pensar. Primer de tot, no hem d’omplir massa el recipient amb la sopa perquè si la coberta de massa es baixa un poc quedarà just damunt la sopa, es podria banyar la massa, i llavors, ja no pujarà. A més, hem d’anar ràpids mentre ho feim. Ja podeu entendre perquè no em va sortir la coberta a la primera: vaig posar la massa al damunt del recipient ben ple de sopa, vaig enredar-me tallant detalls per decorar la coberta i amb la calentor de la sopa la massa es va anar enfonsant poc a poc fins que va quedar en contacte amb la sopa. No importa dir que no va pujar com tocava.  Ara sí, al segon intent va sortir una coberta espectacular.

La sopa de ceba em va agradar molt, encara que només en vaig menjar jo, perquè a casa el “meu crític culinari” no és molt amic de la ceba, només en menja si el seu sabor pot anar ben camuflat. Això no obstant, em va dir que m’havia quedat una presentació espectacular. L’haurem de repetir!!

Ingredients:

50 grs d’oli d’oliva

500 grs de ceba

1 litre d’aigua i 2 pastilles de brou de carn o 1 litre de brou.

Pebre blanc

Un poc de Xerès

Massa de fulls

Formatge tipus mozzarella

Orenga

Ou batut per pinzellar la massa

Preparació :

1. Posam a la TMX l’oli i programam 5 minuts, temperatura Varoma, velocitat 1.
2. Afegim la ceba i la feim bocins, programant 3 segons velocitat 4.
3. Programam 10 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
4. Afegim l’aigua i les pastilles o el brou i el pebre blanc. Programam 20 minuts, 100º, gir a l’esquerra, velocitat cullera.
5. Afegim un poc de Xerès o vi blanc.
6. Per fer la coberta, tallam la massa de fulls amb la forma que tengui el recipient on posarem la sopa deixant dos dits de marge a cada costat.
7. Omplim el recipient amb la sopa (alerta a omplir-lo massa!!) i tapam amb la massa de fulls. Pitjam els costats del recipient amb la massa, si és necessari ens banyam un poc els dits amb aigua perquè els costats quedin ben segellats.
8. Pinzellam amb ou batut la massa, posam un poc de formatge i orenga i enfornam uns 15-20 minuts fins que la massa estigui ben daurada.

Llonguets

Avui torna a ser dia 15, i com cada dia 15 hi ha una cita a la gastroesfera: la recepta dels 15. Aquest mes, la Sandra i el Xavi ens han fet posar mans a la massa i preparar un pa.

Quan vaig llegir quina era la proposta d’aquest mes el meu cap va començar a donar voltes intentant pensar quin pa prepararia; potser un pa amb llavors, o amb fruits secs, o millor amb herbetes aromàtiques!! Quan ho vaig comentar a casa no em varen deixar opció: feia molt de temps que reivindicaven que intentàs fer llonguets, però mai trobava el moment de fer-ne. Una vegada més un repte ha estat el que m’ha fet fer una recepta que tenia pendent i que mai arribava a fer.

Per fer els llonguets ha seguit la recepta de Ma Petit Boulangerie.

Ingredients:

Massa mare:

200 grs de farina de força

120 grs d’aigua

5 grs de llevat fresc

Ingredients per als llonguets:

100 grs de massa mare

500 grs de farina de força

300 grs d’aigua freda

10 grs de sal

10 grs de llevat fresc

Preparació:

1. Preparam la massa mare i per això mesclam tots els ingredients fins que quedin ben integrats.
2. Deixam la massa a la gelera durant 24 hores.
3. Una vegada passat aquest temps, hem d’agafar 100 grs d’aquesta massa mare i mesclar-los amb els ingredients necessaris per fer els llonguets (farina, aigua, sal i llevat)
4. Ho amassam uns minuts a ma o amb una màquina amassadora. Jo vaig utilitzar la TMX programant uns 15 minuts a velocitat espiga.
5. Posam la massa a damunt una superfície enfarinada i li donam forma rectangular i l’anam enrotllant (mirau els videos explicatius del you tube. L’enllaç està més abaix)
6. Tallam porcions de pa i les deixam llevar fins que dupliquin el seu volum (una hora aproximadament)
7. Enfornam a 220ºC uns 20 minuts. És important polvoritzar el forn amb aigua per crear una atmosfera humida i que la crosta del pa quedi ben cruixent.

Enllaços a You Tube: 
Com enrotllar la massa http://www.youtube.com/watch?v=cAFq4QDe3nA
Com tallar-los http://www.youtube.com/watch?v=A6QV28M9w3s

Bunyols de patata

Aquest mes a la Mostra de Cuina Balear el Manu de Cocinando con Catman i jo ens hem proposat preparar una recepta típica del temps de tardor: uns bunyols de patata.

La veritat és que sempre havia volgut provar de fer bunyols però mai em decidia a fer-ne perquè pensava que era molt complicat. Aquest repte ha estat l’excusa perfecte per desfer un altre mite gastronòmic que tenia. Realment, els bunyols són molt senzills de preparar i és molt gratificant poder-los menjar fets a casa i encara calents, un diumenge quan comença a fer fred mentre escoltam als qui en mengen dir tot el temps…mmmm!!! Què bons!!!

Així que, una vegada que he perdut la por als bunyols i tenint en compte l’èxit que han tengut segur que en faré moltes vegades més!

Ingredients: (aproximadament surten uns 12 bunyols)

280 grs de patata bullida (l’hem de pesar una vegada bullida i pelada)

140 grs de farina de força

25 grs de llevat fresc

2 Cullerades de llet tèbia

1 pessic de bicarbonat

Sucre

Preparació: 

1. Bullim les patates, les pelam i les esclafam fins que quedin ben desfetes.
2. Afegim la farina i el bicarbonat.
3. Mesclam la llet amb el llevat i ho incorporam a les patates, la farina i el bicarbonat.
4. Ho mesclam tot fins que quedi una massa ben homogènia. Al principi pareix que els ingredients no s’han d’integrar del tot, però amb uns minuts d’amassar queden perfectament mesclats.
5. Deixam reposar la pasta fins que augmenti el seu volum (aproximadament uns 45 minuts)
6. Encalentim oli en una paella (jo vaig utilitzar un wok). Ens banyam les mans amb aigua i feim petites boles, al mig feim un forat amb el dit. La massa és molt aferradissa però amb les mans banyades podem donar forma als bunyols sense que s’enganxi.
7. Els feim a foc mig-alt. Jo tenia la placa d’inducció al nivell 7 de 10. Els anam donant la volta fins que quedin ben daurats.

 
       7. Els treim del foc i els deixam uns instants a damunt paper de cuina absorbent per eliminar el excés d’oli. 
       8. Preparam un platet amb sucre i bunyols a punt per menjar !!!

Amb aquesta recepta donam per finalitzada la petita mostra de receptes de cuina Balear que hem preparat durant aquests darrers mesos.  Ens agradaria seguir-ne fent més, però la falta de temps fa que sigui impossible continuar amb els reptes.

Xips de moniato blanc i vermell

Un dels productes més típics de la tardor són els moniatos. La veritat és que és un producte que mai m’havia cridat molt l’atenció; n’havia menjat algunes vegades però no n’havia comprat ni cuinat mai. La recepta dels 15 em va fer descobrir alguna de les moltíssimes possibilitats que té. A més, vaig descobrir que hi ha moniatos de diferents tipus : de vermells i de blancs. Jo sempre els havia vist blancs i el dia que vaig descobrir els vermells em va sorprendre molt. Així que per preparar la recepta dels 15 en vaig comprar dels dos tipus, i a part de la crema de carbassa i moniato també vaig preparar uns xips. La veritat és que varen sortir molt bons i cruixents, i són tan senzills de fer que almenys una vegada s’ha de provar de fer-ne de casolans. Si hagués de triar entre els moniatos blancs i els vermells, em quedaria amb els vermells, perquè em va agradar molt el punt de contrast entre dolç i salat que tenien.

Abans d’anar a la recepta us volíem dir que estam molt contents perquè divendres passat vàrem ser el bloc recomanat al programa A cop de clic de Rac1. Encara que tenc molt poc temps per dedicar al bloc i no puc actualitzar-lo tant com voldria ni visitar ni comentar tots els blocs que m’agradaria visitar, la veritat és que em va fer molta il.lusió la menció que varen fer al bloc.

Ara sí, anem a la recepta!!

Ingredients:

Moniatos blancs i vermells

Sal maldon

Oli

Preparació :

1. Tallam el moniato amb làmines fines. Ho podem fer amb una mandolina o, com vaig fer jo, amb un pelapatates.
2. Les fregim amb oli, fregint-ne poques cada vegada. Encara que duu la seva estona fer-les és l´única manera de què ens quedin amb la forma correcta.
3. Les retiram del foc i les deixam a damunt paper de cuina absorbent perquè es llevi l’excés d’oli.
4. Posam sal gruixada (tipus Maldon) a damunt. Si volem també hi podem posar algun tipus d’espècie com paprika.
5. Ara només cal tancar els ulls i gaudir dels xips de moniato. Encara que són un perill: una vegada que es comencen a menjar són un no aturar.

Vosaltres amb quins xips us quedau: els blancs o els vermells??