Aquest mes ens toca preparar una nova recepta de les Illes tal i com fa un parell de mesos venim fent amb el Manu de Cocinando con Catman i altres companys bloggers. La proposta d’aquest mes ha estat preparar unes albergínies farcides.
Les albergínies farcides són un plat típic mallorquí, tot i que crec que cada casa té la seva versió particular de la recepta. Mai he vist dues versions iguals fetes per diferents persones: uns fan un sofregit amb el farciment de l’albergínia, altres posen formatge a damunt de les albergínies, altres només salsa de tomàtiga, altres fan una beixamel…Com podeu veure hi ha versions per a tots els gustos!
Si hagués de dir quin és el plat preferit del meu pare segurament diria que són les albergínies farcides que prepara la meva mare. A mi sempre m’ha agradat molt menjar-ne i a més, em crida moltíssim l’atenció el color de l’albergínia. Sempre m’ha agradat mirar els estants de fruites i verdures, i no deixa de sorprendre’m veure quants de colors diferents poden néixer de la terra. Les albergínies sempre m’han semblat molt originals, amb la seva pell tan fosca i la carn tan blanca. No crec que sigui un adjectiu gaire correcte per una verdura però em semblen, com ho diria?, molt “elegants”!
Per preparar la recepta d’avui he seguit les indicacions de la meva mare. Encara que he canviat la carn picada mesclada (de vedella i de porc) que ella fa servir per carn de pollastre. Aquestes albergínies han sortit molt bones, però encara no m’han sortit tan bones com les que prepara ella. Ho hauré de seguir intentant!
Ingredients:
2 albergínies
250 grs de carn picada de pollastre
3 Cullerades de tomàtiga triturada
50 grs de ceba
1 all
Oli
Nou moscada
Sal
Herbes aromàtiques (orenga, julivert)
Pa ratllat o galeta picada
Preparació:
- Tallam les albergínies longitudinalment per la meitat i les posam dins una olla al foc perquè la polpa torni fluixa i sigui més fàcil buidar-les. Amb un parell de minuts de calentor ja bastarà perquè es puguin buidar sense esforç.
- Amb una cullera les anam buidant i reservam l’interior de l’albergínia.
- Mesclam tots els ingredients amb la polpa de l’albergínia. Jo ho vaig fer amb la TMX, triturant uns segons fins que va quedar tot ben mesclat. Podem picar-ho i mesclar-ho amb una trituradora.
- Distribuïm la mescla dins la pell de les albergínies.
- A damunt cada albergínia posam pa ratllat, orenga i uns talls de tomàtiga.
- Col·locam les albergínies dins una palangana de forn i a damunt cada una hi posam un raig d’oli.
- Enfornam a 180ºC fins que les albergínies estiguin ben fetes. Aproximadament, uns 30 minuts encara que això depèn de cada forn.
El pròxim mes el Manu i jo ens hem proposat preparar unes sopes mallorquines. Hem pensat publicar-ho el segon dilluns d’octubre (o sigui, dia 10 d’octubre). Us apuntau al nostre repte?
Que bones!!! Jo sempre les he farcit amb carn picada de porc, però segur que amb pollastre tb estan molt bones i m'hi agrada el toc de nou moscada. Em deixo la recepta guardada.
ResponEliminaUn petonet!
Yo en esta ocasión las he rellenado de pesacado, todo un clásico en nuestras mesas. Bss.
ResponEliminaCom les de la mama res!! Jo sóc incapaç d'imitar els seus macarrons... jajajaja
ResponEliminaAra, que jo em menjaria ben a gust les teves albergínies, eh? Que m'encanten així farcidetes!!!
Petonets rulera bonica!
Sandra
Ai, q jo tb havia de fer les alberginies amb vosaltres i m'he oblidat!!! :-(
ResponEliminaVaig a mirar com son les sopes mallorquines...
que cosa mas buenaaaaaa.....!!!! foto increiblemente preciosa!!!!
ResponEliminaQue me gusta la mostra de verdad...cada día más...nos vemos el mes que viene si nada lo remedia...con un retazo!!!!! SOPES...ufff a ver que sale...
Doncs, mira que precisament aquesta setmana passada en vaig preparar amb unes alberginies minis que em varen regalar. Quina bona pinta tenen aquestes teves!!!!
ResponEliminaÉs veritat que cada casa té la seva recepta particular, però totes són igual de bones, oi?
ResponEliminaEl gratinat amb el pa ratllat ha de quedar cruixent i molt bo.
Em quedo amb la teva opció de pollastre.
ResponEliminaA mi també m'agrada mirar les verdures (serem raretes? ja,ja,ja) i ara he vist que hi ha albergínies de més tipus i colors, ja et faré una foto (:)))))))))))
Ja he vist que toquen sopes...
Molts petonets.
pollastre??? no n'he posat mai!!! aix nena, ja estic buscant bitllets per venir una setmana a casa teva!!! ;) a veure si compro unes alberginies xules i les faig!!! petonets solet meu
ResponEliminaque buena pinta que tiene! decí que por acá son las 10 de la mañana, que ya me dieron ganas de almorzar, jeje
ResponEliminaQue bones Paula! les faig molt senblants però sense carn ;), les tenc publicades també en dues versions diferentes. Jo també hi pos galleta picada damunt i si no, saps que queda molt bé per damunt? ametlla molta!
ResponEliminaJo, qué pinta. Como tú espero llegar a hacer las recetas de siempre como las de mi madre, pero el nivel es tan alto...
ResponEliminaAquí te dejo mi propuesta, con un toque de sobrasada:
http://hoycocinavivi.blogspot.com/2011/09/berenjenas-la-mallorquina.html
Un besazo y hasta el 10 con las sopas... a ver que receta encuentro por ahí. Vivi.
tiene toda la razon cada uno los hace a su manera,yo de la manera tuya no lo he echo nunca asi que me la llevo, porque claro me gustaaaaaaa
ResponEliminapeto
M'encanten les albergínies de totes les maneres possibles!! amb aquest farcit també, jo també acostumo a fer-les d'aquesta manera! petons
ResponEliminaQué ricas con pollo!!! Me ha encantado este reto y pienso repetir estas berenjenas muuuuuchas veces...las próximas segurísimo que con pollo también!
ResponEliminaTe dejo las mías por si quieres venir a verlas ;)
http://yunpoquitodesal.blogspot.com/2011/09/mostra-de-cuina-balear-las-berenjenas.html
Besitos!!
Qué bones, tenen molt bona pinta i de pollastre no n'he fetes mai, però me fa ganes tastar-les, posaré en pràctica la teva recepta!
ResponEliminaPetons!
La versió de la teva Mare la he tastat i m'encanta. Amb la carn de pollastre no, així que prenc nota.
ResponEliminaUn petó,
Esther
Que bones!!! Les alberginies son de les meves verdures preferides... mmmm.... T'han quedat de luxe, aixi que no em puc imaginar les de la teva mare!!! Se'm fa salivera de pensar-hi!!!
ResponEliminaUn petonet
Sònia