Els rul·los de la Fletcher III

Amb el començament de la tardor les rul·leres (la Judith, la Moni, la Sandra i jo) hem decidit fer un repte d’aquests nostres amb el que ens divertim tant.

Ja sabeu que primer ens vàrem treure tots els complexos i ens vàrem posar els rul·los al cap, després vàrem descobrir vampirs a la xarxa i, òbviament, havíem de fer alguna cosa. I aquesta vegada de què es tracta?? Doncs, hem descobert que hi ha ratolins a la blocosfera. Sí, ho heu llegit bé: ratolins!!

Hi ha gent a la que els ratolins els fan pànic. Jo diria que a mi no em fan por, encara que és veritat que mai n'he vist cap de molt aprop i si en trobàs un cara a cara tampoc no sé com reaccionaria. Encara que amb la devoció que tenc per les bestioletes tipus aranyes, dragons i altres bitxos similars, segurament sortiria corrent i em tancaria a una habitació fins que hagués passat el perill.

Heu de pensar que a vegades el ratolí pot ser un animalet ben simpàtic. Basta pensar amb el Mickey Mouse. I qui és que de petit (o de gran) no ha tengut (o té) alguna camiseta, calcetins o pijames on surt un dibuix d’un ratolí? I no recordau el nostre amic de la infància, el Ratolinet Pérez, que ens venia a visitar cada vegada que ens queia una dent? He de confessar que quan era petita vigilava tot el vespre esperant la seva visita, però mai el vaig arribar a poder veure; això no obstant, ell no em va fallar mai i al matí sempre em trobava algun detallet per compensar la pèrdua de la meva dent de llet.

Com que el repte rul·lero anava de ratolins he preparat una recepta que crec que agradaria al més llaminer d’aquests animalons: un mil fulls amb mascarpone i poma.  De moment esperarè a què vengui qualque ratolí, després ja decidiré que faig amb ell!!

No deixeu de visitar les altres propostes (per ordre alfabètic):

-          La de la Judith del món de Juju

-          La de la Moni de Coses de Llàbiro

-          La de la Sandra dels Fogons de la Bordeta

Ingredients:

Unes làmines de pasta phil·lo o brick

Mantega

Canyella

Sucre en pols

Mascarpone

Essència de vainilla

Poma

Xarop d’auró (“sirope de arce” en castellà)

Preparació:

1. Tallam uns rectangles o quadrats de pasta phil·lo i els distribuïm a damunt una palangana de forn.
2. Fonem un poc de mantega amb el microones i pinzellam amb ella els rectangles que hem tallat. A damunt hi posam un poc de canyella en pols.
3. Enfornam els rectangles a 180ºC uns minuts fins que agafin color daurat. Hem de vigilar que no es cremin, perquè al ser tan primes les làmines es fan molt ràpidament.
4. Posam el mascarpone a un recipient amb un poc de canyella i una cullerada d’essència de vainilla. Ho mesclam tot bé fins que ens quedi una mescla homogènia. Si ens queda massa compacta hi podem afegir unes cullerades de llet fins que ens quedi amb la textura que volguem.
5. A una paella posam unes cullerades de xarop d’auró i hi afegim una poma tallada a bocins petits. La deixam al foc uns minuts fins que agafi color.
6. A continuació només ens cal muntar el pastisset. Hem de tenir en compte que si l’hem de menjar tot d’una el podem muntar sense cap problema, però si el volem menjar més tard hem de deixar refredar la poma, perquè amb la calentor el formatge es pot fondre i el pastís pot perdre un poc la forma.
7. Anam alternant una capa de pasta phil·lo amb una de mascarpone i uns bocins de poma. Podem fer tantes capes com volguem, però el pastís ha de quedar cobert amb una capa de pasta phil·lo. A damunt de la darrera capa hi posam un poc de sucre en pols.

Crec que avui vespre segur que algun ratolinet em vendrà a fer alguna visita i a menjar un pastisset d’aquests. Ja us contaré com ha anat la reunió ratolinera.