Tomato Soup Cake

A qui ens agrada cuinar sabem que les activitats més arriscades que hi ha són anar al supermercat i passejar per la secció de llibres de cuina. Si combinam aquests dos factors el resultat és que els que viuen amb nosaltres ja poden començar a córrer perquè això és sinònim de “saps que vull provar de fer??”, o sigui, experiment culinari a la vista.

Fa uns quants mesos, en una de les meves visites al supermercat, vaig comprar un pot de Sopa de Tomàtiga Campbell’s. Si he de ser sincera el vaig comprar perquè sempre m’ha fet gràcia aquesta llauna tan mítica i perquè era la primera vegada que la veia a un supermercat. Quan vaig arribar a casa la vaig posar al rebost i, com que no sabia què podia fer amb ella (a part de fer-la servir com a recipient per posar bolígrafs a damunt la taula), la vaig deixar descansant unes quantes setmanes.

Un dia mirant uns dels darrers llibres de cuina que he comprat “United Cakes of America” vaig veure un pastís que utilitzava aquesta sopa: un Tomato Soup Cake. No importa dir que em vaig “emocionar” quan vaig trobar un bon destí per a la sopa Cambell’s.

Segons el llibre aquest pastís és típic de Nova Jersei (de fet, la fàbrica Campbell’s es originària d’aquest Estat); si a això hi sumam que a casa hi ha un springsteenià profund, ja podeu entendre que no em quedava més remei que fer aquest pastís.

Quan vaig fer la pregunta retòrica de “saps que vull provar de fer?” i vaig explicar que volia fer un pastís típic de Nova Jersei el “soci” em va dir que ho havia de fer immediatament; que ell volia menjar els mateixos pastissos que el Bruce. També em va explicar que havia llegit que a davant la seva casa natal hi havia una plantació de tomatigueres i que el Bruce i els seus amics anaven a jugar allà i a fer batalles de tomàtigues.

El llibre “Bruce Springsteen in his own words” a la pàgina 11 diu : “When I was growing up, I lived in Freehold, New Jersey. My house had a front porch that overlooked this big tomato field across the street. I always used to go over there and have tomato fights- they were great-“

Aprofitant que el Bruce està de gira i que dijous i dissabte actua a Barcelona (jo, per desgràcia meva, no hi puc anar però l’springsteenià de casa hi va dijous) i que els companys del Taller de Cuina fa tres anys que varen començar amb el seu bloc i fan un recull de receptes viatgeres avui publicam aquesta recepta amb aires americans.

Abans d’anar a la recepta he de dir que tot i que sembli un ingredient molt estrany per fer un pastís, el resultat és molt bo i té un gust peculiar però que en cap cas diríem que és gust de tomàtiga.

Springsteenians de la blocosfera, no trobau que heu de fer aquest pastís homenatge per al Boss??

Ara sí, anem a la recepta!!

Ingredients:

125 grs de mantega sense sal

280 grs de sucre

210 grs de farina

Llevat (un sobre de llevat Royal o, si no en tenim, gasificant)

2.5 grs de sal

Mitja culleradeta de canyella

Mitja culleradeta de clau d’olor mòlt (opcional)

175 grs de nous

1 ou

1 llauna de Sopa de Tomàtiga Campbell’s

Preparació:

1. Mesclam la mantega amb el sucre fins que quedi una massa ben integrada. Afegim l’ou i tornam a mesclar.
2. Mesclam la farina, el llevat, la sal, la canyella i el clau d’olor. Ho incorporam a la massa anterior. Si tenim un robot de cuina ho mesclam durant uns 5-6 minuts.
3. Afegim la llauna de sopa de tomàtiga i  les nous.
4. Untam un motlle amb oli de gira-sol o mantega i distribuïm la massa anterior.
5. Enfornam a 180º durant uns 40-45 minuts fins que quan clavem un escuradents al pastís aquest surti net.