Sabeu el que els passa a alguns escriptors que creen un personatge de ficció i aquest els supera? Doncs, això mateix ens ha passat a les rul·leres.
Primer ens vàrem posar els rul·los, després vàrem trobar vampirs i ratolins a la xarxa i avui presentam en societat a la nostra mascota particular: la Lupita.
Pot semblar estrany que tenguem una mascota, però la tenim i la veritat és que crec que ja no sabríem viure sense ella. Qui és que de petit no ha tengut un amic imaginari? Nosaltres no podíem ser menys i tenim no un amic, sinó una supermascota.
Tot va començar un dia on una de nosaltres (no diré qui) va dir que de petita li agradava molt una cançó que parlava d’una gavina. Ja podeu imaginar com continua la història: durant els dies següents tot els mails feien referència a la gavina. Així, va començar a néixer la nostra petita criatura.
Vàrem decidir que ja que era una gavina havia de fer el que millor sap fer una gavina: volar. Així que li vàrem comprar la motxilleta més fashion que vàrem trobar, un parell de tuppers i ja teniu a la gavina cap amunt i cap avall fent de repartidora de menjar entre nosaltres quatre i encarregant-se d’altres missions especials. La Lupita va començar a viure a Mallorca, però ben aviat ha agafat el gustet a la vida de Barcelona i ara ja va i ve lliurement i queda on li ve de gust.
Un dia la gavina va decidir que no volia ser només la gavina: volia tenir un nom com tothom, però volia un nom especial. Va començar un debat i al final li vàrem posar Lupita.
Així que avui, li volem fer un petit homenatge cuinant una recepta mexicana: unes galetetes mexicanes de noces que vaig veure al llibre Cookies de la Martha Stewart.
Ingredients:
150 grs d’ametlles crues
275 grs de farina
Mitja culleradeta de canyella
Un pessic de sal
250 grs de mantega
275 grs de sucre glass
1 cullerada d’extracte de vainilla
El blanc d’un ou batut
Preparació:
- Torram les ametlles en el forn durant uns 15-20 minuts fins que agafin color.
- Mesclam les ametlles, la farina, la sal i la canyella amb una picadora i ho trituram fins que quedi tot ben integrat i ben triturat.
- A part mesclam la mantega amb 120 grs de sucre glass i ho mesclam amb la batedora durant uns minuts.
- Afegim la vainilla i la mescla de la farina i les ametlles. Ha de quedar tot perfectament mesclat.
- Formam petites boletes, posam dues ametlles a damunt la superfície i les aplanam amb la ma. Pinzellam amb el blanc de l'ou batut i enfornam durant 20-25 minuts a 180ºC.
- Quan les retirem del forn i encara calentes les hem d’ensucrar amb el sucre glass.
- Una vegada fredes les tornam a ensucrar.
No us podeu perdre les receptes que li han dedicat a la Lupita les seves “tietes rul.leres”:
suposo que la nostra Lupita ja està de camí amb les galetes, no?? nena, la primera foto és BRUTALLLLLLLLLL!!!! i les galetes t'han quedat molt maques, ja li agradaria a la Stewart que li quedessin així! jajajajajjaja. Petonets reina meva
ResponEliminaUna altra que no posa la foto de la Lupita?! jajajaja Sois maaaaaaaaaaalas!! jajajaja
ResponEliminaMillor que no diguis qui era fan de la Cançó, que la seva reputació aniria pel terra... :P jajajaja lalalalala
Ole nosaltres i les teves galetes, som la bomba!
Petonets carinyo, sort que has pogut publicar!!!!
Sandra
Ui, doncs ara mateix aviso a la Lupita que vull unes quantes d'aquestes galetes, quina bona pinta!
ResponEliminaLa Lupita deu tenir els ulls plens de llàgrimes, de l'emoció, eh!
Visca la Paula i el nostre amic blogger!agrrrrrr
Molts petonets.
Em faltaves tu Pauleta!! :)
ResponEliminaQuines galetes més bones. Jo també tinc el llibre cookies de la Martha, pero no m'havia fixat, en té tantes!
T'han quedat genial i la Lupita estarà contentíssima!!
Molts petonets guapa i mooooolts ànims!! :)
Sou genials rul·leres!!! M'encanten aquestes galetes....mmmmmmm
ResponEliminaUn petonas (el pot portar la Lupita o anar tot sol cap a Mallorca... jijijiji)
Sònia
Escolta Paula! i na Lupita no pot fer una paradeta a ca meva quan va i ve?? al cap i a la fi, entre Inca i Barcelona li agafa de camí!!!
ResponEliminaQue receta mas sencilla y rica, que bien!!
ResponEliminaAdemas tiene una pinta buenisima
Un besito!
http://janakitchen.blogspot.com
Bones, molt bones. Jo crec que a Lupita li encantaran!!!
ResponEliminaVeurem que fa la Lupita amb totes aquestes delicies. Han quedat precioses
ResponEliminaotra muy buena idea de tu version para los rullos de la Flecher,Lupita se lo esta pasando con grande con vosotras
ResponEliminapeto
Si passa per aquí la Lupita no en deixa ni una que tenen una pinta.... Petons
ResponEliminaQUantes propostes, a cual mejor!! me les apunto totes!! petons
ResponEliminaTened cuidado que cualquier día Lupita os cobra Gtos de envío por llevar los tuppers a todos lados, jajajaja.
ResponEliminaMe gustan estas pastitas.
Besos
Començo els primers rulos!!! la Lupita veig que encara no ha passat:))) son impressionants!!! que bones i les fotos també!!!petons
ResponEliminaUii si la Lupita no les vol, m'ho dius q vinc jo.
ResponEliminaPetons bonica
Pobre Lupita el que ha d'aguantar de les bruixes rul·leres... sort que a més de tuppers també porta bon rotllo!! no podria passar per casa?
ResponEliminaT'han quedat molt bé, les galetes i les fotos!
Un petó
Passo de a Lupita...les galetes són per a mi.
ResponEliminaUnes galetes ben senzilles i atractives.
ResponEliminaMe n'alegro que li posessiu nom. Tota mascota n'ha de tenir. Aquestes galetes tenen un aspecte deliciós i és una molt bona manera d'homenetjar-la.
ResponEliminaUna abraçada!
Jajajjaa! La Lupita no sabem on para pero aquestes galetes pararian en la nostra panxa segur..
ResponEliminaun petonás, guapa!
Hola Lupita! Porta'm unes quantes galetes, ja!
ResponEliminaNani